BAR LAS ARENAS/ EL RUEDO. Plaça Espanya / Tarragona (1929- 1990's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS i ENRIC COMAS i PARER

*1940's.- La terrassa del Bar Las Arenas amb el pal dispensador de benzina davant i la torre de la Llum al fons de la imatge. (Font: Col·lecció Jorge Álvarez. La Barcelona desapareguda de Giacomo Alessandro).  

Coincidint amb la preparació de l'Exposició Internacional de 1929 i la urbanització de la Plaça Espanya i el seu entorn, la Plaça de Toros Les Arenes va iniciar també un procés de reforma d'alguns dels espais del seu recinte, que incloïa la construcció d'un bar annex situat a l'arrencada del carrer Tarragona. Des de la inauguració de la plaça de braus a començaments de segle fins aleshores, l'espai esmentat havia estat ocupat per una pujada que permetia accedir a l'entrada principal de la plaça, que quedava situada a un cinc metres per sobre de la cota del nivell del carrer.

*1900's.- Vista de la pujada en pendent existent a l'inici del carrer Tarragona a traves de la qual s'accedia a l'entrada principal de la plaça de toros.

El nou local s'emplaçaria al costat d'aquesta rampa d'accés al recinte taurí on també estaven sectoritzats diversos espais per cavallerisses i corrals on romania el bestiar mentre esperava l'hora de la lídia i la sortida a la plaça. Aquests espais, que pràcticament envoltaven tot el perímetre de la plaça -llevat del frontal amb la Gran Via-, van ser retallats en part a la cantonada de la plaça Espanya amb l'inici del carrer Tarragona per donar cabuda al bar restaurant que s'hi construiria. La concessió del bar mitjançant lloguer va sortir a concurs públic a l'estiu de 1929. Fins aleshores locals de l'entorn com La Pansa o La Montera havien compartit l'ambient i el debat taurí entre els parroquians i aficionats a la fiesta nacional. 

*1920's.- Plànol on s'identifica la pujada a la plaça de toros que va ser suprimida per construir el local del Bar Las Arenas. (Font: Ajuntament de Barcelona).

*1932.- Plànol de la Placa de toros on s'ha delimitat la superfície que ocupava el local del Bar Las Arenas. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

*1927.- L'espai que ocuparia el Bar Las Arenas (rectangle groc) abans de la seva construcció, quan s'estava enlairant l'hotel de l'Edifici del Rellotge i es començava a preparar la plaça per a la seva nova  urbanització. (Foto: AFB).

*1928.- L'edifici del rellotge i la font de Jujol en la seva última fase de construcció. Al fons, davant la plaça de toros, es poden veure les obres per aixecar l'edifici que acolliria el Bar Las Arenas. (Foto: Estorch /AFB).

*1929.- Fotografia datada del 5 de maig d'aquell any on s'aprecia l'avanç de les obres de construcció de petit edifici que acolliria el Bar Las Arenas. (Foto: Josep Brangulí).

*1929.- Anunci publicat per la Societat que gestionava la plaça de Toros Les Arenes convocant concurs per l'arrendament del local. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del 12 de juny)

*1930.- Una imatge aèria de la plaça Espanya poc després de la clausura de l'Exposició. S'hi pot veure tota la terrassa del Bar Las Arenas protegida del sol per tendals.

*1930's.- Imatge captada des de la terrassa del Bar Las Arenas des d'on es podia contemplar la Plaça Espanya en tota la seva grandària. Al fons, les torres venecianes, la font monumental de Jujol i la desapareguda cúpula del Palau del Vestit. (Foto: Col·lecció privada Jorge Álvarez.- Portada del llibre La Barcelona Desapareguda de Giacomo Alessandro. Volum I.)  

*1930's.- Una altra imatge del Bar Las Arenas captada des del Paral·lel. 

*1935.- Notícia d'un atracament al carrer Creu Coberta amb una víctima mortal i detenció final de l'atracador al Bar Las Arenas.  (Font: La Humanitat. Edició del dia 22 de maig). 

Amb l'esclat de la Guerra Civil el local fou incorporat a la llista de Restaurants Populars.

*1937.- Anunci publicat al diari La Publicitat del dia 15 d'octubre d'aquell any.

Acabada la Guerra Civil el bar reprengué la seva activitat i oferia també servei de restaurant a la carta. La seva terrassa seguia sent un lloc privilegiat per admirar la plaça i l'entrada del recinte de l'Exposició, que amb el pas del anys va acollir les múltiples Fires i Congressos que s'hi celebraven. Pel seu emplaçament, força assolellat a partit del migdia, calia protegir-la del sol mitjançant uns amplis tendals, davant d'un dels accessos al metro transversal i d'un brollador de benzina.     

*1940's.- El Bar Las Arenas cobert de tendals amb un dels accessos al Metro Tranversal davant i gent transitant pel centre de la plaça. (Foto: Postal Soberanas. Col·lecció privada Enric Comas i Parer).

*1940.- Un retall publicitari del Bar Las Arenas, que funcionava també com a restaurant, extret d'un programa de mà d'una corrida de toros.

*1950's.- El local en una foto d'una targeta postal editada per C. Mauri. 

No obstant, la vida del Bar Las Arenas, que en la seva darrera etapa es va anomenar El Ruedo, estigué sempre vinculada a la plaça de toros, que començà a traspuar una creixent decadència a partir de la dècada dels 1980's.

*1970's.- El Bar Las Arenas/El Ruedo en el nou entorn resultant de la construcció del túnel pel pas de vehicles sota la plaça Espanya. Les àmplies voreres foren revestides de peces de terratzo de color rosat i el centre de la plaça va deixar de ser transitable.   

*1970's.- Vista des de la plaça Espanya del Bar La Arenas, ja rebatejat com El Ruedo com indica el seu tendal. (Foto: Joan Planàs i Llorens).

*1981.- Una altra imatge de El Ruedo amb el dispensador de benzina i l'oficina de farmàcia a nom de M.V. Linares que hi havia al costat. (Foto: Autor desconegut)

Cap a finals de segle les corrides ja havien passat a millor vida i les especulacions sobre el seu futur començaven a proliferar. Finalment, coincidint amb l'ultima dècada del segle XX, s'acabà la darrera concessió i el bar fou tancat i barrat juntament amb la profunda degradació de la plaça. El nou projecte de conversió de la plaça de toros en centre comercial no va contemplar el manteniment del petit edifici de l'històric Bar Las Arenas/El Ruedo que fou finalment enderrocat. Allà s'hi aixeca avui l'ascensor que dóna accés al mirador del centre comercial. 

PLAÇA DE TOROS LES ARENES (1900-2004)

MIQUEL BARCELONAUTA

*1899.- Graderies de la plaça de Les Arenes en construcció.

 

*1899.- Una altra imatge de la plaça en construcció amb només el nivell inferior enllestit.
  

*1900.- La Plaça de Les Arenes el dia de la seva inauguració.

Inaugurada el 29 de juny de 1900, la plaça de Les Arenes va ser construida segons un projecte de l'arquitecte August Font i Carreras (1846-1924) amb l'objectiu de complementar al Torín de la Barceloneta, que amb el pas dels anys s'havia quedat petit i vell. La nova plaça era d'estil neomudèjar, tenia un aforament de 16.000 espectadors amb un ruedo de 52 metres de diàmetre. Prop de tres milions de maons van ser emprats en la seva construcció. El cost del nou recinte va ser de 1.650.000 pessetes de l'època (repartits en 870.000 del terreny i 780.000 de les obres). El primer propietari va ser el banquer Josep Marsans i Rof.

La corrida inaugural va presentar vuit braus del duc de Veragua. Sis van ser lidiats per Luis Mazzantini, Antonio de Dios Conejito y Antonio Montes. Els altres dos toros van ser picats a cavall per Mariano Ledesma i Isidro Grané.

*1900.- Cartell inaugural de les dues primeres curses celebrades a Les Arenes

*1924.- Un cartell anunciador d'una novillada  

La plaça va acollir altres esdeveniments històrics, com el famós miting del Salvador Seguí, El Noi del Sucre, del 19 de març de 1919, quan va convèncer els obrers perque abandonessin la vaga de La Canadiense després de 44 dies de lluita i un cop assolida la jornada de vuit hores.

Les concentracions polítiques també hi van sovintejar durant la República i la Guerra Civil, fins que l'exércit republicà la va fer servir com a caserna.

*1936.- Vehicles afectats pels violents aldarulls produits amb motiu de l'aixecament militar del 19 de juliol són exposats al mig de la plaça.

*1958.- Dues imatges (exterior i interior) de Les Arenes.  

L'any 1927 la plaça fou arrendada a l'empresari Pere Balañá.

Durant el franquisme Les Arenes va acollir espectacles diversos com vetllades de boxa i demostracions a cavall de la Guàrdia Urbana.

L'ultima corrida hi va tenir lloc el 19 juny de 1977 amb braus de Maria Antonia Laá i els diestros José Manuel Dominguín, Armilita Chico i Tomás Campuzano sobre l'arena.

A partir d'aleshores la plaça acull esporàdicament concerts, espectacles de ball (Nureyev) i de circ amb la carpa situada al bell mig de la palça. No obstant, el deteriorament progressiu de l'estructura obliga a tancar-la i resta en el més absolut abandó durant més d'una dècada. Diversos projectes es plantejen per salvar la façana entre elles l'ampliació de la Fira de Barcelona o ser la seu del nou Teatre Lliure, opcions que finalment es descarten. Paral.lelament s'aprofundeix en el debat sobre si cal salvar-la o és millor enderrocar-la atès el seu relatiu valor artistic. En els ultims anys l'estat de la plaça va ser de total abandonament. La vegetació havia ja envait el centre de la plaça i fins i tot a les graderies creixien arbres de considerable alçada. Al mateix temps, un grup cada cop més nombrós de persones sense sostre ocupava els espais coberts del recinte.

*1999.- La plaça abandonada i en estat ruinós, pocs anys abans del seu enderroc. (Foto: Àlex García)

*2000.- Una curiosa imatge de les graderies de la plaça plenes de vegetació silvestre esperant el seu enderroc (Foto: Jorge Cebrián)

Finalment el 2004 la plaça es començava a enderrocar i deixava d'existir definitivament com a recinte taurí. Les graderies i tots els espais annexos van ser suprimits i només es va conservar el perímetre de la façana circular de maó vist per acollir-hi un modern centre comercial projectat per Richard Rogers, que després de moltes vicisituds va quedar enllestit per ser inaugurat el 25 de març de 2011.

La façana neomudèjar de maó vist és l'unic element que recorda el passat taurí d'aquell recinte. Però potser també és el testimoniatge que en una plaça de toros s'hi poden fer altres coses que matar animals.

2004.- Les obres d'enderrocament de les graderies (Foto: David Airob)

Article ampliat el 18 de setembre de 2024

EL TORÍN DE LA BARCELONETA (1834-1946)

La primera plaça de toros de Barcelona va estar emplaçada entre la Barceloneta i la Ciutadella. La iniciativa de construir-la va ser la captació de recursos per a mantenir els asilats de la Casa de la Caritat, la qual, en virtut d'una Reial Célula del rei Ferran VII datada del 1827, gaudia d'autorització per a celebrar curses, amb la condició de destinar a l'esmentat fi benèfic part de les recaptacions dels espectacles taurins. El 22 de maig de 1834 es va signar un acord en escriptura pública entre la Junta de la Casa de la Caritat i els senyors Sagristá, Vilaregut, Deocon i Coll, els quals quedaven autoritzat per a organitzar curses de toros amb la condició que construissin un recinte taurí als terrenys que la Casa de la Caritat tenia prop de la Ciutadella i paguessin a la institució benèfica una renda de 1.500 duros anuals, a banda d'una part dels beneficis líquids de les curses..

Anomenada popularment El Torín, la plaça va ser projectada per l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech (1802-1878), construida en poc més de dos mesos i inaugurada el mes de juliol de 1834. En la primera cursa hi varen actuar els toreros Juan Hidalgo y Manuel Romero (Carreto), així com el picador Francisco Sevilla, un dels més solvents de l'època.

El dia 25 de juliol de 1835, quan tot just portava un any funcionant, el recinte va ser protagonista de greus aldarulls dels que les cròniques de l'època en varen culpar als braus lidiats aquella tarda que eren massa mansos. La realitat fou que la cursa no havia agradat al públic, que va reaccionar llençant tota mena d'objectes sobre l'arena de la plaça. Acabat l'espectacle un gran nombre dels congregats varen dirigir les seves passes cap a la Rambla. El grup es feu cada cop més gran i es va nodrir de descontents i agitadors habituals de carrer. La situació va degenerar en una protesta anticlerical i diversos convents del centre de la ciutat varen ser atacats i incendiats amb alguns religiosos morts. L'endemà l'autoritat governativa va decidir la clausura del Torín per un període de quinze anys. No obstant això, l'any 1841 s'hi varen celebrar algunes curses a benefici del Séptimo batallón de la Milicia Nacional.
El 29 de juny de 1850 es va reobrir la plaça amb actuacions de El Chiclanero i Salamanquino. Al llarg de la seva història el Torín va veure com hi perdien la vida diverses persones: El 15 de juny de 1881, el jove aficionat alemany Paul Wandersahen; el 6 de maig de 1883 el banderiller Rafael Bejarano, La Pasera; el 12 d'abril de 1896 el picador José Sevilla; el 27 de març de 1898 Juan Ripoll Juanerillo; el 9 de març de 1913 Eduardo Arechavaleta Chavacha i, finalment, el 29 de juny de 1919 el picador Ezequiel García Briones.
El 9 de setembre de 1860 s'hi va celebrar una cursa en homenatge al general Prim, que va ser aclamat pel públic.

Foto superior: Plànol del recinte de l'Exposició Universal de 1888 amb indicació (en vermell) de l'emplaçament del Torín.
Foto inferior: Imatge aèria de la zona sud del parc de la Ciutadella en la que es pot veure el pont que travessava les vies del tren i la plaça del Torín al costat del barri de la Barceloneta.

La celebració de l'Exposició Universal de 1888 va possibilitar la dignificació de gran part de l'entorn que envoltava el Torín, el qual va quedar integrat en el conjunt de pavellons que conformaven aquell esdeveniment internacional.

El 14 d'abril de 1895 el toro Molinero de Ripamilán va saltar a les graderies i fou mort a trets pel guàrdia civil Waldo Vigueras. Després de successives ampliacions l'aforament de la plaça havia arribat als 12.000 espectadors.

Amb el canvi de segle, la construcció de la plaça de Les Arenes l'any 1900 va fer perdre protagonisme al Torín, que va veure minvat considerablement el nombre de curses que s'hi celebraven. Al mateix temps, la plaça va començar a ser coneguda amb el mon de La Antigua. L'última cursa s'hi va celebrar el 23 de setembre de 1923.

Acabada la Guerra Civil, el Torín va ser enderrocat a l'abril de 1946 i vuit anys més tard els terrenys que ocupava van passar a ser propietat de la companyia Catalana de Gas.

*1946.- El Torín mentre l'estaven enderrocant.