15 de febr. 2010
Pic de Perafita des d'Arànser
Le Longet (2965 m) per el vallon d'Albert. Massís del Queyras
Les condicions i el fred sobretot, això sí, no tenen rès a envejar a les habituals de les valls dels Alps, pel que el glaç de les cascades es conserva durant tot l'hivern, i la qualitat de la neu, sol ser d'aquella que et fa destijar tornar a aquestes contrades.
http://www.ceillac.com/hotels_gite_ref.htm
Itinerari
Quan sortim a les 07:38 de l'aparcament de l'estació d'esquí (1690 m) el termòmetre marca -15 C. i progressem en diagonal resseguint la pista d'esquí de fons fins fins al refugi de cim de Mélezet i després arribem al les cases de la Riaille. Aquí tombem a l'esquerra i ens endinsem ja en l'estreta vall d'Albert a través del bosc. Si no hi ha traces val la pena fer un reconeixement del camí el dia abans, cosa que habiem realitzat el dissabte.
A 2500 m retrobem l'itinerari de pujada que ja no deixem fins baix.
http://www.youtube.com/watch?v=8v1t50LpQo0
Alex A, Josep Lluis L, Josep Maria M, Rafa M i Xavier M
14 de febr. 2010
Cap de Fenerui (2584m)
Vall de Barrabés, Alta Ribagorça
+/- 1150m, 6h, S3, ***
14 febrer 2010
Avui les boires es fan presents a l’Aran i decidim creuar a la Ribagorça on el dia és radiant. Fa dies que tenim al cap anar a la vall de Fenerui. Poc visible des de la carretera, l’accés és exigent, son 500m de desnivell per bosc. A canvi, la solitud, les vistes i l’ambient genuí Ribagorçà ens recompensen amb escreix.
Deixem el cotxe vora la cabana que tanca pel nord l’embassament de Senet. Creuem el pont i seguim la pista que voreja l’embassament per l’est durant 1,5km (20 min). Passada una cabana ben visible, al cap de 200m, surt el camí de Fenerui, entre els barrancs de Escobedieso i Baserca (indicat). El camí és força net i de bon passar, però cal estar atent, és molt fàcil sortir-ne quan hi ha neu. Compte, tant el mapa de l’Alpina com el 1/25.000 de l’ICC posen molta, massa, tota la imaginació a l’hora de traçar el camí. No té res a veure, tan sols que, efectivament, va a sortir a la Cabana de Fenerui (1940m), dominant una clariana.
A partir d’aquí ja es veu la vall, el coll i el cim. El bosc es va obrint, enllacem espais oberts, guanyant alçada de forma suau i constant. Un cop al fons de la vall, només manca guanyar el coll per una pala més pendent de 100m llargs de desnivell. Però trobem la neu molt glaçada, i calcem grampons fins al cim. Tant de bo la poguéssim esquiar, però avui ens faríem mal.
A l’est, vistes a sobre la vall de Boi, en especial Comaminyana, Gémena, Besiberri i la Punta Senyalada. A l’oest, la Vall de Barrabés, Salenques, el Feixant, l’Aneto, Anglòs i Comadelo. Sembla del tot recomanable el descens cap a Caldes, però serà un altre dia.
Descens pel mateix itinerari. Poc després de la cabana, posem esquis a l’esquena fins el cotxe. Si no ens hem volgut fer mal a dalt, aquí a baix tampoc.
Bones traces.
Carles i Montse.
Tuc deth Plan der Òme (2196 m) i Cap d’Estanhs (2082 m)
Serra de Vacanera, pel poble d’Artiga, Luishon
+/-
13-Febrer-2010
Amb risc
L’ambient és molt fred:
La neu és pols amb la superfície gebrada, però el vent fort de la setmana ha fet feina... ens ho recorda el gel que de tant en tant es manifesta per sota. Passem per la cabana de Saunères (
Iniciem el descens pel llom seguint les traces de pujada, però des del punt
Posem pells i remuntem la pala fins al còth de Vacanera i pugem al Cap d’Estanhs pel seu costat nord. Saludem a distància als nostres amics de Bausen per iniciar el segon i darrer descens del dia cap a l’Artiga seguint més o menys el mateix itinerari de pujada.
Bones traces
Montse i Carles
Cap del Verd, 2288 metres. 14/02/2010.
Intent al Roc de Madres
13 de febr. 2010
Tossal Bovinar 2841m, 7/02/2010
La meteo semblava bona i van encertar. Buscàvem un ascens cara sud per trobar la neu més transformada i anem cap el Tossal Bovinar, però no per la clàssica evidentment, amb en Guillem i l'Edu això no és possible ;)
Sortim del Refugi de Cap del Rec i seguim el camí del bosc fins al refugi de Pradell. Allí fem uns metres per la pista d'esquí de fons i ràpidament ens desviem a mà dreta dins del bosc. El deixem ràpid i seguim pels plans, on la neu està a trams glaçada, fins a trobar la vessant sud de la muntanya.
Guanyem alçada ràpidament per una pala sostinguda que ens portarà pràcticament al cim. En alguns trams trobem neu dura que ens obliga a posar ganivetes, en d'altres la neu no està del tot transformada i hi ha zones amb força acumulació. Mirem l'estabilitat del mantell amb el test del salt (l'Edu ho explica perfecte al seu blog http://edunz.blogspot.com/). Com que el test ens diu que la neu està estable fem el descens per l'itinerari de pujada.
La tornada al cotxe des del refugi del Pradell la fem millor seguint les pites d'esquí de fons.
Marta, Gemma, Guillem, Edu (les fotos son seves) i Marina
Bones traces!!! (també endarrerides)
La Gallina Pelada 2317m, 6/2/2010
Sortim de la Pleta de la Vila amb els esquís als peus. La idea original era fer l'ascens per la ruta normal i baixar per la cara nord, però per problems logístics ens decidim per una via alternativa que ens permetrà fer una bonica circular per tot tipus de terreny.
Poc després de sortir ens desviem a la dreta per la pista de la Pinatella, la idea és pujar per la Roca Blanca i baixar després per la via normal. La pista porta fins el coll, però després d'uns quants quilòmetres i amb les plantes dels peus que comencen a patir veiem la llum. I és que sembla que ens podrem enfilar amb facilitat per la canal de Llordera fins la carena.... i així és, el bosc no és massa dens i avancem amb relativa facilitat. Un cop a la carena Montserrat als peus i una mica més amunt la cara sud del Pedra, un luxe! Seguim fins que s'acaba el bosc i amb ell el gruix de neu. Ens calcem grampons, agafem el piolet per afrontar l'últim tram de pujada fins la Roca Blanca, d'aquí a la Gallina Pelada és imediat!
Al refugi ens trobem tot un grup que han reservat i els l'obriran, és una opció per un altre dia!
Baixem per la via normal, la neu pitjor que durant la pujada, molts trams de crosta interessants. A la part baixa poca neu..... i alguns fins i tot ens treiem els esquís!
Bones traces, encara que amb retard!!
Gemma, Edu (el de les fotos, el mapa i l'itinerari) i Marina
11 de febr. 2010
Pic de les Raspes del Corral de Taüll 2570m
Mapa Montsent de Pallars de l'Alpina.
10 de febr. 2010
el vídeo dels dimecres... Spitzmeilen
8 de febr. 2010
Tossal Llarg o Pic de Llena 2.673m - 07/02/2010
Ressenyat al it 53 de "Pirineos en esquís, 150 itinerarios" de Faura i Longàs.
Mapa Montsent de Pallars de l'Alpina.
Santi, Gemma, Sergi X., Cinta, Sergi B., Pili, Ricard, Glòria, Pere Joan, Carme, Eli, Roger
Fotos del Santi.
El dia abans donem un cop d'ull a la zona: els camins que surten des de Capdella seguint el Riqüerna (per fer el Pallassos) o cap a la vall de Filià no tenen neu i caldria carregar els esquís força estona. En canvi, la pista de la vall de Filià que comença uns centenars de metres abans de Cabdella té neu des de la mateixa carretera, i aquesta serà l'opció que prendrem el diumenge per anar cap al Pic de Llena.
L'ascens fins al Port de Filià és molt senzill però llarguet. A partir d'aquest punt, la cosa es complica una mica, i el grup se separa entre els que fan alguna altra opció, els que ja en tenen prou i els que anem cap al Llena.
Per guanyar l'aresta cal carregar esquís a l'esquena i pujar per pedra i gel. A partir d'aquí, seguim una mica amb esquís i ganivetes, però aviat ens n'adonem que les condicions són per posar grampons, i d'aquesta manera fem tota l'aresta i la pala del cim.
El descens ressenyat al llibre es veu complicat en les condicions actuals, amb una cornisa a la sortida i segurament massa carregat donada la seva orientació E. En canvi, al principi de l'aresta que havíem seguit per anar fins el cim, hi ha una pala orientada a S, dreta però en bones condicions. Ens llancem per aquesta pala cap al fons de la Coma Tancada i, per un seguit de tubs divertits, cap a la Cabana de Filià. Ara ja només cal desfer l'itinerari de pujada fins el cotxe.
Pic de Saint Barthélemy 2348m des de Montsegur - 7/02/2010
Fa anys llegia l'Oriol Guasch en el Vèrtex nº 182 "... la vall de Lasset (la que hi va directament), té un recorregut llarg i complex, amb un tram final molt escarpat." referint-se al vessant N d'aquesta muntanya, i davant aquesta suggeridora provocació un no es pot estar d'agafar el mapa i mirar-s'ho fins que un dia es dóna l'oportunitat d'anar-hi... i avui era el dia!
+/-1500m; PD, *** (per la llargada), S2-S3; 5-6h de pujada, 2 de baixada; mapa IGN2148ET; track GPS wikiloc (Manel B); neu des dels 1000m, esquiable des dels 1300m; molt treballada pel vent, amb trams amb acumulacions de neu pols i d'altres més transformada, sense estar encrostada. Plaques i acumulacions a E.
Aquest matí el castell de Montsegur s'ha llevat enfarinat, un regal de neu pols que trobarem en alguns trams de la baixada! Des del poble hem remuntat un parell de km de la vall de Lasset (direcció SW) i a 950m, esquís a l'esquena ens hem endinsat i enfangat pel bosc en direcció al Pas du Toupí (1050m) primer i en direcció oest després cap a la carena on hi ha l'antiga mina de la Portelle (1650m).
Fins a 1250m no hem trobat prou neu per calçar els esquís però ha valgut la pena per que el bosc s'ha anat obrint i guanyant en bellesa. Ja a la carena noves perspectives i l'objectiu lluny però a la vista. Potser hi ha més de 5km resseguin el llom N que baixa del cim, amb turonets que cal anar remuntant i algun ressalt més dret als 1850m.
La idea original era fer volta cap al Soularac i baixar pel llom oposat... calen més hores i ganes d'ensigalar-se....
Patíem per trobar la neu massa treballada pel vent a la baixada. En canvi l'hem gaudit i en algun tram ha estat excel·lent. Hem baixat pel mateix llom, decantant-nos cap a l'oest primer i cap unes pales més a l'est a partir del punt 1900m.