15 de febr. 2010

Pic de Perafita des d'Arànser

Aprofitant que, a causa del Carnestoltes, alguns privilegiats tenien festa, hem allargat el cap de setmana aprofitant per esquiar en dia laborable. Hem triat un clàssic per la Cerdanya, on el risc d'allaus era relativament baix. Hem arribat a l'aparcament de l'estació de fons d'Arànser poc després de les 8 del matí. El termòmetre marcava 10 graus sota zero. La primera part de l'ascensió puja per les pistes de fons però ben aviat hem agafat una drecera pel bosc que talla un bon tros de pista. Hem arribat a les Pollineres i hem agafat una traça ben marcada que ens ha portat als Estanys de la Pera. El refugi també estava tancat, de manera que hem seguit el nostre camí enfilant-nos en direcció al cim. La neu estava mot gelada després de molts dies de fred intens i vent, de manera que ben aviat, quan el terreny s'ha redreçat una mica, hem posat les ganivetes. Hem seguit pujant fins que, al peu de la pala final, el terreny era força dret i la neu molt gelada, de manera que hem decidit deixar els esquís i fer aquest tram final amb els grampons. A poc a poc hem superat la pala i ens hem situat a la carena cimera per on, ja més fàcilment, hem arribat al cim. El dia, que al matí era ben serè, s'havia anat tapant però encara hem pogut gaudir d'una gran panoràmica des del cim abans d'iniciar el descens pel mateix camí de pujada. La part final l'hem fet seguint la pista d'esquí de fons que ens ha portat, molt fàcilment excepte una remuntada d'uns 2 km, fins al punt de partida.
Podeu veure l'àlbum de fotos de la sortida clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. La pel·lícula està en fase d'edició i ben aviat es publicarà aquí.

Le Longet (2965 m) per el vallon d'Albert. Massís del Queyras

Data : 14/02/2010
Inici : final de la carretera a l'aparcament(1690 m)
Desnivell mesurat (pujada) : 1340 m
Dificultat: S2 -S3
Horari : 3 hores 15 minuts de pujada

Famosa per les seves ascensions en glaç, la valleta de Ceillac amaga també les seves joies d'esquí de muntanya. És un entorn on tot és mesurat: l'extensió del poble, la magnitud de les cascades de glaç, la mida de la familiar estació d'esquí (que així perduri), i les proporcions dels seus cims, que recorden segons com al Pirineu central més ferèstec.

Les condicions i el fred sobretot, això sí, no tenen rès a envejar a les habituals de les valls dels Alps, pel que el glaç de les cascades es conserva durant tot l'hivern, i la qualitat de la neu, sol ser d'aquella que et fa destijar tornar a aquestes contrades.

Allotjament
Ceillac compta amb vàries gites i hotels. Cal anar amb compte però durant la setmana blanca de vacances de França
http://www.ceillac.com/hotels_gite_ref.htm

Itinerari
Quan sortim a les 07:38 de l'aparcament de l'estació d'esquí (1690 m) el termòmetre marca -15 C. i progressem en diagonal resseguint la pista d'esquí de fons fins fins al refugi de cim de Mélezet i després arribem al les cases de la Riaille. Aquí tombem a l'esquerra i ens endinsem ja en l'estreta vall d'Albert a través del bosc. Si no hi ha traces val la pena fer un reconeixement del camí el dia abans, cosa que habiem realitzat el dissabte.



Més amunt la vall s'obre i el dia esdevé un regal: fred, assoleillat i sense vent. A la cota 2350 m deixem a l'esquerra les traces que s'en van cap a un coll secundari (Atenció !) i prosseguim obrint traça sobre un bon gruix de neu pols resseguint el vallon d'Albert.




En uns plans inclinats a 2500 m tombem a l'esquerra per anar a buscar el coll Allongé (evident).
Deixem els esquís a uns 50 metres del final i arribem sense problemes al cim. Quina vista! : la Tee de Longet, el Brec de Chambeyron, etc, etc.




Un festival de Yuhuus sobre un bon paquet de neu pols sense defecte.
Calcem els esquís i resseguim l'aresta ventada que aviat deixem per tirar-nos a l'esquerra lleugerament apartats de les traces de pujada per tal de cercar més pendent (s2-s3).
A 2500 m retrobem l'itinerari de pujada que ja no deixem fins baix.

http://www.youtube.com/watch?v=8v1t50LpQo0

Alex A, Josep Lluis L, Josep Maria M, Rafa M i Xavier M

14 de febr. 2010

Cap de Fenerui (2584m)



Vall de Barrabés, Alta Ribagorça
+/- 1150m, 6h, S3, ***
14 febrer 2010

Avui les boires es fan presents a l’Aran i decidim creuar a la Ribagorça on el dia és radiant. Fa dies que tenim al cap anar a la vall de Fenerui. Poc visible des de la carretera, l’accés és exigent, son 500m de desnivell per bosc. A canvi, la solitud, les vistes i l’ambient genuí Ribagorçà ens recompensen amb escreix.












Deixem el cotxe vora la cabana que tanca pel nord l’embassament de Senet. Creuem el pont i seguim la pista que voreja l’embassament per l’est durant 1,5km (20 min). Passada una cabana ben visible, al cap de 200m, surt el camí de Fenerui, entre els barrancs de Escobedieso i Baserca (indicat). El camí és força net i de bon passar, però cal estar atent, és molt fàcil sortir-ne quan hi ha neu. Compte, tant el mapa de l’Alpina com el 1/25.000 de l’ICC posen molta, massa, tota la imaginació a l’hora de traçar el camí. No té res a veure, tan sols que, efectivament, va a sortir a la Cabana de Fenerui (1940m), dominant una clariana.












A partir d’aquí ja es veu la vall, el coll i el cim. El bosc es va obrint, enllacem espais oberts, guanyant alçada de forma suau i constant. Un cop al fons de la vall, només manca guanyar el coll per una pala més pendent de 100m llargs de desnivell. Però trobem la neu molt glaçada, i calcem grampons fins al cim. Tant de bo la poguéssim esquiar, però avui ens faríem mal.












A l’est, vistes a sobre la vall de Boi, en especial Comaminyana, Gémena, Besiberri i la Punta Senyalada. A l’oest, la Vall de Barrabés, Salenques, el Feixant, l’Aneto, Anglòs i Comadelo. Sembla del tot recomanable el descens cap a Caldes, però serà un altre dia.


Descens pel mateix itinerari. Poc després de la cabana, posem esquis a l’esquena fins el cotxe. Si no ens hem volgut fer mal a dalt, aquí a baix tampoc.












Bones traces.
Carles i Montse.

Tuc deth Plan der Òme (2196 m) i Cap d’Estanhs (2082 m)


Serra de Vacanera, pel poble d’Artiga, Luishon

+/-1300 m, S2, **, 5h30min

13-Febrer-2010

La Serra de Vacanèra tanca per l’oest la vall de l’idílic poble de Bausen, al Baish Aran, i per l’est el Luishonès, amb Banhères de Lusihon com a poble cap de la vall.







Amb risc 3 a l’Aran i risc 4 al Luishonès, la Serra de Vacanera (= muntanya de vaques) pot ser un bon objectiu. Creuem el Portilhon, i des de Banhères de Lusihon prenem una carretera local en direcció nord fins al poble de l’Artiga (1225m).

L’ambient és molt fred: -10 ºC i boira gebradora. Sortim del poble amb els esquís als peus. L’itinerari és tipus ”Gruyere”: anem guanyant alçada progressivament per prats sense cap mena de dificultat en direcció est. A 1500m superem la boira i el dia esdevé radiant i sense vent. Trobem una traça, potser d’ahir? Més enrere puja força gent amb raquetes i esquís: és una sortida clàssica de la zona, i sobretot amb el gran bo que fa avui.







La neu és pols amb la superfície gebrada, però el vent fort de la setmana ha fet feina... ens ho recorda el gel que de tant en tant es manifesta per sota. Passem per la cabana de Saunères (1660 m) i seguim amunt fins a la de Peyrehitte (1947 m). Flanquegem el Cap d’Estanhs per l’oest sense perdre alçada fins al còth de Vacanera (1978 m). Al coll, trobem restes de les instal·lacions de les antigues mines de ferro. Des d’aquest punt fins el Tuc deth Plan der Òme cal seguir un llarg i suau llom que permet gaudir d’impressionants vistes cap a les muntanyes d’Aran, Luishonès i Comenges. Mentre, la boira es manté persistent al fons de les valls.

Iniciem el descens pel llom seguint les traces de pujada, però des del punt 2047 m ens llancem per una pala en direcció oest en direcció a una cabana (1760 m) ben visible just per sobre del bosc. Aquest descens és especialment bonic per les vistes sobre les muntanyes del Maupàs i cia.













Posem pells i remuntem la pala fins al còth de Vacanera i pugem al Cap d’Estanhs pel seu costat nord. Saludem a distància als nostres amics de Bausen per iniciar el segon i darrer descens del dia cap a l’Artiga seguint més o menys el mateix itinerari de pujada.








Bones traces

Montse i Carles

Cap del Verd, 2288 metres. 14/02/2010.

El Pedra arribant al Cap del Verd.

Només una petita nota per ressenyar l'estat de la neu, doncs l'ascensió al Cap del Verd des de l'Ermita de Santa Margarida de Gósol és ja tot un clàssic.
Es pot pujar en cotxe fins al trencall de la pista que va cap al Coll de Gósol. La pista ben innivada, 10-15 cm de neu pols. A la zona del bosc per accedir al refugi també hi ha uns 20 cm de neu pols sobre base dura, però falta una mica de neu i cal anar en compte amb els troncs que poden sobresortir. Parts altes, neu encrostada i ventada, excepte zones protegides del bosc on es manté pols seca.
A remarcar la formació de gebre de superfície, molt bonic, però ja sabem el que això pot significar si hi ha noves nevades.

Intent al Roc de Madres

Per a aquest cap de setmana teníem prevista una sortida més llunyana, per terres dels Pirineus Occidentals, però el risc d'allaus era molt alt i hem optat per no anar tan lluny i quedar-nos pels Pirineus Orientals. La proposta era original: el Roc de Madres per la vall de la Castellana, sortint del Coll de Jau, un coll relativament baix a la carretera que va de Prada de Conflent a Puyvalador. Arribar al punt de partida se'ns ha fet molt llarg, ja que hi ha molts quilòmetres i per carreteres petites. A més, hem hagut de posar les cadenes per arribar al coll. Quan ens hem posat en marxa eren les 10'30 i el termòmetre del cotxe marcava -11ºC. El camí puja per un bosc laberíntic on la progressió amb esquís era complicada. A més, un dels expedicionaris tenia la grip i anava grogui. Tot plegat ha fet que a les dues de la tarda estiguéssim a més d'una hora del cim. Pensant en la tornada força complicada pel bosc i en el ritme que portàvem, hem decidit deixar-ho per a millor ocasió i hem abandonat.
Podeu veure un petit àlbum de fotos clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog.

13 de febr. 2010

Tossal Bovinar 2841m, 7/02/2010

+ - 841m, S3




La meteo semblava bona i van encertar. Buscàvem un ascens cara sud per trobar la neu més transformada i anem cap el Tossal Bovinar, però no per la clàssica evidentment, amb en Guillem i l'Edu això no és possible ;)

Sortim del Refugi de Cap del Rec i seguim el camí del bosc fins al refugi de Pradell. Allí fem uns metres per la pista d'esquí de fons i ràpidament ens desviem a mà dreta dins del bosc. El deixem ràpid i seguim pels plans, on la neu està a trams glaçada, fins a trobar la vessant sud de la muntanya.

Guanyem alçada ràpidament per una pala sostinguda que ens portarà pràcticament al cim. En alguns trams trobem neu dura que ens obliga a posar ganivetes, en d'altres la neu no està del tot transformada i hi ha zones amb força acumulació. Mirem l'estabilitat del mantell amb el test del salt (l'Edu ho explica perfecte al seu blog http://edunz.blogspot.com/). Com que el test ens diu que la neu està estable fem el descens per l'itinerari de pujada.




La tornada al cotxe des del refugi del Pradell la fem millor seguint les pites d'esquí de fons.





Marta, Gemma, Guillem, Edu (les fotos son seves) i Marina

Bones traces!!! (també endarrerides)

La Gallina Pelada 2317m, 6/2/2010

+ - 800m, S2 / S3





Diferents possiblitats a la Gallina Pelada


Sortim de la Pleta de la Vila amb els esquís als peus. La idea original era fer l'ascens per la ruta normal i baixar per la cara nord, però per problems logístics ens decidim per una via alternativa que ens permetrà fer una bonica circular per tot tipus de terreny.


On sortiríem si haguéssim baixat per la cara nord.



Poc després de sortir ens desviem a la dreta per la pista de la Pinatella, la idea és pujar per la Roca Blanca i baixar després per la via normal. La pista porta fins el coll, però després d'uns quants quilòmetres i amb les plantes dels peus que comencen a patir veiem la llum. I és que sembla que ens podrem enfilar amb facilitat per la canal de Llordera fins la carena.... i així és, el bosc no és massa dens i avancem amb relativa facilitat. Un cop a la carena Montserrat als peus i una mica més amunt la cara sud del Pedra, un luxe! Seguim fins que s'acaba el bosc i amb ell el gruix de neu. Ens calcem grampons, agafem el piolet per afrontar l'últim tram de pujada fins la Roca Blanca, d'aquí a la Gallina Pelada és imediat!





Al refugi ens trobem tot un grup que han reservat i els l'obriran, és una opció per un altre dia!

Baixem per la via normal, la neu pitjor que durant la pujada, molts trams de crosta interessants. A la part baixa poca neu..... i alguns fins i tot ens treiem els esquís!

Bones traces, encara que amb retard!!

Gemma, Edu (el de les fotos, el mapa i l'itinerari) i Marina

11 de febr. 2010

Pic de les Raspes del Corral de Taüll 2570m

Versió "B" de la sortida al Pic de Llena ressenyat aquesta setmana.

+/- 1250, s3, **, 8-9h
Mapa Montsent de Pallars de l'Alpina.
Aquest cim secundari és a la carena a mig camí entre el Pic de Filià (Pallassos) i el Pic de Llena.

Un cop al port de Filià, remuntem a la dreta per la carena que, tot i ser dreta, es deixa pujar sense dificultat. Arribats a la cota 2500m la carena planeja fins sota la base pedregosa del cim. Cal treure's els esquís i grimpar sense gaire dificultat fins el cim 2570m.

Un cop al cim podem fer el descens per la vessant nord, Coma Palomera, o pel vessant sud, Coma del Port. Ambdós d'igual dificultat (S2/S3).

I tot fent el descens em pregunto: Si topem amb alguna de les pilones de la futura, incerta, vesasaber, bestiesa, estació d'esquí de Filià i ens fem mal, de quí és responsabilitat ? perquè no eren ben senyalitzades ni protegides, de fet només hi ha les pilones...

10 de febr. 2010

el vídeo dels dimecres... Spitzmeilen

time lapse de Michael Rissi en una travessa amb esquís de dos dies a aquesta muntanya de l'est de Suïssa. Spitzmeilen 2501m (Alps Glarus).

8 de febr. 2010

Tossal Llarg o Pic de Llena 2.673m - 07/02/2010

+/- 1350, s3, **, 8-9h
Ressenyat al it 53 de "Pirineos en esquís, 150 itinerarios" de Faura i Longàs.
Mapa Montsent de Pallars de l'Alpina.
Santi, Gemma, Sergi X., Cinta, Sergi B., Pili, Ricard, Glòria, Pere Joan, Carme, Eli, Roger
Fotos del Santi.



El dia abans donem un cop d'ull a la zona: els camins que surten des de Capdella seguint el Riqüerna (per fer el Pallassos) o cap a la vall de Filià no tenen neu i caldria carregar els esquís força estona. En canvi, la pista de la vall de Filià que comença uns centenars de metres abans de Cabdella té neu des de la mateixa carretera, i aquesta serà l'opció que prendrem el diumenge per anar cap al Pic de Llena.




L'ascens fins al Port de Filià és molt senzill però llarguet. A partir d'aquest punt, la cosa es complica una mica, i el grup se separa entre els que fan alguna altra opció, els que ja en tenen prou i els que anem cap al Llena.





Per guanyar l'aresta cal carregar esquís a l'esquena i pujar per pedra i gel. A partir d'aquí, seguim una mica amb esquís i ganivetes, però aviat ens n'adonem que les condicions són per posar grampons, i d'aquesta manera fem tota l'aresta i la pala del cim.




El descens ressenyat al llibre es veu complicat en les condicions actuals, amb una cornisa a la sortida i segurament massa carregat donada la seva orientació E. En canvi, al principi de l'aresta que havíem seguit per anar fins el cim, hi ha una pala orientada a S, dreta però en bones condicions. Ens llancem per aquesta pala cap al fons de la Coma Tancada i, per un seguit de tubs divertits, cap a la Cabana de Filià. Ara ja només cal desfer l'itinerari de pujada fins el cotxe.

Pic de Saint Barthélemy 2348m des de Montsegur - 7/02/2010

Els càtars i la febre del cim...
De 9 la colla... Dani, Greg, Rosa, Carme, Anna, Pep, Joan Manuel, Manel i Jaume
Fa anys llegia l'Oriol Guasch en el Vèrtex nº 182 "... la vall de Lasset (la que hi va directament), té un recorregut llarg i complex, amb un tram final molt escarpat." referint-se al vessant N d'aquesta muntanya, i davant aquesta suggeridora provocació un no es pot estar d'agafar el mapa i mirar-s'ho fins que un dia es dóna l'oportunitat d'anar-hi... i avui era el dia!
+/-1500m; PD, *** (per la llargada), S2-S3; 5-6h de pujada, 2 de baixada; mapa IGN2148ET; track GPS wikiloc (Manel B); neu des dels 1000m, esquiable des dels 1300m; molt treballada pel vent, amb trams amb acumulacions de neu pols i d'altres més transformada, sense estar encrostada. Plaques i acumulacions a E.

Aquest matí el castell de Montsegur s'ha llevat enfarinat, un regal de neu pols que trobarem en alguns trams de la baixada! Des del poble hem remuntat un parell de km de la vall de Lasset (direcció SW) i a 950m, esquís a l'esquena ens hem endinsat i enfangat pel bosc en direcció al Pas du Toupí (1050m) primer i en direcció oest després cap a la carena on hi ha l'antiga mina de la Portelle (1650m).

Fins a 1250m no hem trobat prou neu per calçar els esquís però ha valgut la pena per que el bosc s'ha anat obrint i guanyant en bellesa. Ja a la carena noves perspectives i l'objectiu lluny però a la vista. Potser hi ha més de 5km resseguin el llom N que baixa del cim, amb turonets que cal anar remuntant i algun ressalt més dret als 1850m.

La idea original era fer volta cap al Soularac i baixar pel llom oposat... calen més hores i ganes d'ensigalar-se....
(detall de plaques i cornises a cares E)

El dia ha quedat radiant i al cim hi arribem tots.
Patíem per trobar la neu massa treballada pel vent a la baixada. En canvi l'hem gaudit i en algun tram ha estat excel·lent. Hem baixat pel mateix llom, decantant-nos cap a l'oest primer i cap unes pales més a l'est a partir del punt 1900m.
I de regal, un espectre de broken!

Més fotos: Anna, Josep Lluís, Carme
Bones traces i gràcies als 8 per deixar-vos ensigalar!!!