Romsdalen primaveríssim, 12 a 15/04/2024

Pics Storhesten 1.023m, Blånebba 1.320m i Skarven 1.048m

Escapada de ‘cap de setmana’ familiar a aquesta preciosa vall del sud de Noruega, on combinem una estada en cabana enmig d’un paisatge bucòlic, passejades i turisme amb la petita, afartamentes de salmó, i un parell d’excursions d’esquí de muntanya... és el paradís? 

Al destí ja l’hi tenia posat l’ullet des d’aquella piulada del Ricard del març de 2015 ...casunronda! perquè piula la gent? i ha passat allò de que quan hi poses preparació i ganes, el resultat és karma positiu

(el Kyrkjetaket és un amor a primera vista... a l'esquerra com el van esquiar al març de 2015 en Ricard&co... a la dreta com ens el miràvem dissabte des d'Åndalsnes)

Hi hem anat en avió fins a Alesund (vols amb 1 o 2 escales) i després cotxe de lloguer fins a la zona d’Åndalsnes (1h45’) per una carretera que és molt escènica. No és mala opció fer un vol directe a Oslo i després 5h de cotxe (o una opció com l’autocaravana com van fer en Ricard&co). 

L’allotjament més pràctic i econòmic és llogar una cabana de fusta en qualsevol dels càmpings que hi han a la zona. Nosaltres hem estat en una als peus del coll de Trollstigen (tancat per la neu)... erem els únics hostes en un lloc que a l’estiu no hi deu caber una agulla, perquè és preciós i envoltats de cims molt cridaners i ambient hivernal. 

La meteo és ja de per si un caprici en aquesta contrada, i nosaltres hi hem arribat precedits d’una setmana de pluja fins a cota alta i BPA a 4, però amb una temperatura que ha anat baixant i endurint altre cop el mantell. Després, dissabte he trobat bona neu primavera, i tota la nit i part de diumenge ha nevat des de cota 300 deixant fins un pam de neu nova ben bona per sobre dels 500m. Amb tot, hi ha neu a obagues a 300m i a 600m a solanes. Més amunt l’ambient és ben hivernal i hi ha moltes zones que encara queden lluny per a l’esquí de muntanya per ser els punts d’accés elevats i encara tancats per la neu (molt recomanable la proposta d’esquí de juny en aquesta zona publicat al darrer número d’Ski Rando Magazine, núm.56 d'abril-maig).

Una particularitat és que molts dels accessos o aparcaments són de pagament (normalment 100 corones, una mica menys de 10€) i es paga online en els links que habilita cada lloc. 

Resum de l’activitat: 

Dissabte 13 d’abril: Storhesten 1.023m i Blånebba 1.320m des de la vall de Venjeåa (aparcament Venjesdalsetra)

+/-1.125m; 11,1Km; F+, S2 el Storhesten, S3 el Blånebba, */** 

Les previsions donen mal temps i trio un dels itineraris més conservadors de la zona, el Storhesten, però tot i que se’m tapa una estona i m’arriba a nevar, veig que el fort vent acabarà fent net i m’allargo al Blånebba amb un bon sol i tempesta de blaus. 

Posar esquís a l’aparcament, a 370m d’alçada ja fa goig. I fer l’excursió tot sol (*) enmig d’un festival de cims i canvis meteorològics no té preu. (*) En el descens corroboraré el tòpic de que aquí no cal matinar, i em trobo una gernació pujant!  

el Romdalshornet (1.550m) treu el nas

El recorregut surt de l’aparcament en direcció sud-oest per una zona d’arbres i matolls esclarissada, amb la visió al fons de la vall de l’imponent cim Romdalshornet (1.550m). Es creua el riu per un pont metàl·lic a mitja pujada i a partir de la cota 700 el terreny s’eixampla i el pendent és més planer. 

el Blånebba com es veia des del Storhesten

Em miro de reüll el Blånebba, a l’esquerra, i viro totalment al nord per seguir un llom fins al cim. Ambient per tots costats i tot i que s’escapa algun floc de les nuvolades que corren, aposto per tornar a la cota 700 (altiplà de Jamnåbotn) en bon descens i enfilar-me per la línea més segura fins al llom que baixa del Blånebba. 

Arribo a l’ample carena (cota 1.100m) i segueixo amb esquís cap al cim. Es redreça a la part final, que té algun tram exposat, i com que el vent s’ha enfortit asseguro amb grampons arribar fins dalt. Vistes espectaculars amb Åndalsnes i el fiord 1.300m més avall i cimarros imponents a tocar: el Romdalshornet (1.550m), l’Store Venjetinden (1.852m)... 

Bon descens, trepidant, i a quarts d’una ja torno a ser a la cabana per passar la tarda en família i aprofitar que el dia ja s’allarga més que a les nostres latituds. 

Diumenge 14 d’abril: Skarven 1.048m des de Rauma

+/-741m; 7,9Km; F+, S2,* 

Neva des de dissabte nit i passem el matí a la cabana i fent una passejada pels voltants. La previsió, que no es complirà, apunta a clarianes al vespre i a quarts de 4 faig 30’ de cotxe fins a Rauma, davant per davant d’Åndalsnes a l’altra costat del fiord.  

Em trobo tres grups posant pells, i quedo ben preocupat per tenir idees de noruec (febre àrtica?)... 

Un ruixat de neu granulada fa que tots entrem per 10’ als cotxes i quan afluixa ens hi posem en silenci però amb mirades de complicitat: tots esperem la finestra! Uns s’aturen a fer temps al refugi DNT Skorgedalsbu, i els altres anirem intercanviant obrir traça, fent canvis de manera natural. 

El recorregut surt, esquís als peus, de la cota 300 en direcció oest per una mena de tallafoc enmig del bosc. S’ha de remuntar un llom pel terreny menys allavós fins la carena, on es vira al nord i cal seguir-la fins als cim. 

Ja no neva però he entrat al mon abstrús del núvol... També m’he quedat sol i dubto una estona (aquelles estones en que el temps s’atura quan ets dins un núvol). No ho veig clar per seguir amb esquís per sota la cornisa (placa?) i, per seguretat, calço grampons per seguir el fil de neu que em porta a una darrera pala (gelada) ja més fàcil fins al cim. Tot plegat han estat 150m de distància i 50 de desnivell de no res, amb el temps aturat, el núvol i jo... De tornada als esquís m’atrapa una parella i parlem de la finestra que no s’ha obert i m’agraeixen la traça que seguiran... 

L'esquiada deliciosa, abocada al fiord a mesura que surto del núvol... 

(així véiem l'Skarven dilluns pel matí)

L’endemà, camí de l’aeroport el blanc immens de l’Skarven ens diu adeu, però li fem l’ullet, hi tornarem! 

Informació de servei:

Copio les referències de la piulada del Ricard del 2015 i n’afegeixo dues:   

• Llibre 'Ski Touring in Romsdalen' de Halvor Hagen - FriFlyt (versió en Anglès, en Noruec és una mica més difícil d'entendre...) Té el mapa complementari on hi ha dibuixats tots els itineraris. 
• Afegit 1: Llibre 'Trygge Toppturer' d'Espen Nordahl i Erlend Sande. En noruec, però el títol és una declaració de principis... traduít podria ser "excursions segures". I el subtítol parla de "111 excursions on es poden evitar els terrenys propensos a les allaus". Cobreix 111 cim de tot Noruega, i de Romsdalen n'hi ha 7 (2 dels quals piulats aquí).
• Afegit 2: propostes al número 56 d'abril-maig de 2024 de la revista 'Ski Rando Magazine'. Amb tot de propostes a Romsdalen i rodalies per fer al mes de juny quan les carreteres més  altes queden netes de neu. També al número 49 d'octubre-novembre de 2022amb el Blånebba piulat aquí i 6 o 7 proposte properes, amb couloirs.
• Mapa cartogràfic online: http://norgeskart.no molt útil, podem carregar els tracks. 
• Pàgina d'itineraris de tota mena a Noruega, també esquí de muntanya (Topptur) ut.no. Trobareu descripció, mapa, dificultat i track per gps. 
• Pàgina per consultar el temps: yr.no 
• Pàgina per consultar el perill d'allaus: http://varsom.no/

Bones traces!!! 

Carlota, Marta i Jaume (casi troll)

el vídeo dels dimecres... llibres que arriben al cinema

 

Rampell alpí al Queyràs 22 i 23/04/2023

Excursions a Ceillac i Fontguillarde (Molines)

Le Rouchon 2.929m i la Pointe de Sagnes Longues 3.032m des del Pic Traversier

Oh, el Queyras! no falla mai! M'hi escapo amb la certesa que és de les zones "properes" on hi ha neu i on sembla que hi trobaré les finestres per poder fer activitat... el gruix en orientacions obagues és considerable i esquiable des dels 1.800-1.900m. A més, hi ha nevat un pam divendres, i hi poden haver ruixats de neu el cap de setmana, així ha estat!

Dissabte 22 d'abril: Tête de Favière 2.867m i Tête de Girardin 2.876m des de Ceillac (aparcament La Riaille a 1.800m)

+/- 1.100m; 13,4km; PD,**, S2; 5h (itinerari 44 del llibre "52 balades à skis dans le Queyras et la Haute Ubaye", i parcialment el C2 de la guia Toponeige de l'Ubaye)

En aquesta primavera avançada puc arribar en cotxe fins la cota 1.800m i posar esquís allí mateix. 

És un itinerari orientat a nord-est fins el coll, que acumula força neu i transcorre per un tram de bosc de làrix primer i per un ambient de tres mils després preciós: els contraforts dels Pics de la Font Sancte (3.385m) i de la Tête de la Petite Part (3.144m) impressionen. 

Allaus i traces baixen de la Tête de la Petite Part 

Segueixo una pista ampla fins el llac de Santa Anna, i després uns lloms molt suaus que només es redrecen una mica sota el coll de Girardin que deixo a la dreta per anar a buscar directament la carena que d'oest a est cal recórrer força estona per un terreny fàcil però amb cornises i algun tram exposat. 

S'arriba primer a un antic observatori astronòmic, que fa d'aixopluc, el Favière després i la Tête de Girardin que queda molt enllà i on cal fer una grimpada curta per assolir el cim. Grandíssimes vistes! 

Les possibilitats de travessa es veuen molt factibles cap al sud, a Maljasset i, en canvi per fer volta i baixar per la vall de Tronchet cal desfer 100m per un couloir força dret. Faig la baixada per on he pujat en una neu que només a la part alta és solta, i passa a primavera de tots els colors després: cal matinar més per fer les baixades en condicions!

Des del cim, la carena i, encerclat, l'observatori de les dues fotos anteriors.

Diumenge 23 d'abril: Pic Traversier 2.882m des del Pont de Lariane 2.024m

+/- 860m; 9,9km; F,**, S2; 3-4h (itinerari 31 del llibre "52 balades à skis dans le Queyras et la Haute Ubaye")  

Cim ja piulat aquest any (i moltes vegades en aquest bloc, que també vaig fer..- al 2006), potser el clàssic de la zona, i és que ho té tot: bona orientació, ambient, i pendents amples per gaudir. 

Cal seguir tota la vall de Longet i remuntar al coll o si el mantell està estable com avui virar a l'esquerra abans del coll per pales més dretes fins a la carena que es segueix fins el cim (per cert que igual que el dia anterior, el cim queda bastant "enllà" i cal anar una bona estona per la carena ample fins al cim, on s'acaba la carena de cop. Grans vistes també, amb un Le Rouchon 2.929m molt esvelt a tocar. M'hi he posat a quarts de 7 i abans de les 10 començo la baixada amb una neu avui millor que ahir, ja que encara no ha transformat.

Molts rampells per molts anys! .... i què podia sortir malament?

Bones traces,

Jaume

Familienskitouren im Wipptal, 1 a 8/04/2023

 ... i tres cims més: a Liechtenstein, a Appenzeller Alpen i a Val di Funes

Skyline del Wipptal des del Zinseler, mirant cap al N, destacant el Tribulaun di Fleres a la dreta.

Rep el nom de Wipptal la zona compresa al voltant del pas alpí del Brennero: les valls i muntanyes de l'Alta Valle Isarco (al nord de l'Alto Adige italià), i del sud del Tirol pel costat austríac. L'autopista del Brennero talla el Wipptal pel mig en un eix N-S que va d'Innsbruck a Bozen (Bolzano), i Sterzing (Vipiteno en italià) n'és el nucli més important. Al voltant d'aquest eix "N-S" hi ha moltes valls laterals ideals per a l'esquí de muntanya, i de totes les orientacions, desnivells i dificultats.

Des del Zinseler, cap a l'oest, veiem la carretera del Passo di Pennes 2.211m (esquerra) i la silueta del Weißhorn-Corno Bianco 2.703m  

Nosaltres ens hem allotjat en un apartament a una granja de Gattern, a la Val di Flerers, a només 10' de Sterzing. Amb recorreguts curts en cotxe d'entre 5 i 30' es pot accedir a tots els punts de sortida dels itineraris.

S'hi pot arribar amb tren i desplaçar-se amb bon servei de bus local. Els aeroports d'Innsbruck, Verona o Munich són a 40', 2h20' o 2h40' respectivament (vols directes lowcost amb Volotea a Verona), i si hi voleu arribar en cotxe són 1.350km/14h des de Barcelona... 

En el nostre cas, vaig sortir sol de BCN conduint tot divendres per esquiar dissabte i diumenge a Liechtenstein i Suïssa. Després, diumenge tarda vaig creuar Àustria per dormir a Wipptal i dilluns vaig fer una matinal a Val di Funes, camí de l'aeroport de Verona on vaig recollir la Marta, la Carlota i els meus pares que ens han fet de cangurs 4 dies i alhora hem fet turisme junts per les tardes.

Fons de la Pflerschtal - Val di Fleres des de la casa on som, amb vistes d'esquerra a dreta del Feuerstein 3.245m i 3.267m, i l'Schneespitze 3.174m.

És un any de poca neu en aquesta part dels Alps. Tot i això, descartant les orientacions S, hem pogut fer tots els recorreguts amb esquís o amb curts trams de porteig, i hi ha hagut alguna nevadeta que ens ha deixat la neu pols, amb un fred viu tots els dies. També destacable que hi ha molta tradició d'esquí de muntanya, amb aparcaments o parades de bus a peu d'itinerari i, al costat austríac, aparells per validar el correcte funcionament dels DVA (per contra els BPAs de la part italiana ja no s'actualitzaven aquests dies, o ho feien d'una manera molt general).

Recomano molt els dos llibres que ens han portat a triar aquest destí. La majoria dels recorreguts que hem fet han estat de tipus "matinal" i poc compromís, bé perquè els he fet en solitari o per poder gaudir de tardes en família i turisme per la zona (Innsbruck, Vipiteno i Verona són de visita obligada):

"Skitouren im Wipptal" d'Ulrich Kössler (Edicions Tappeiner Verlag, del 2012), 88 itineraris, amb bones descripcions, localització detallada dels punts de sortida, nivell de dificultat i exposició a les allaus, i itineraris dibuixats sobre fotos aèries. Imprescindible

"Alto Adige, Magia bianca. 46 Itinerari di Sci-alpinismo per tutti" de Franco e Laura Gionco (Ed.Kompass, del 1996), tapa dura per seleccionar els clàssics de tot el Südtirol, amb uns quants del Wipptal. Per a col·leccionistes.

Resum de l'activitat:

Dissabte 1 d'abril: Schönberg 2.104m des de Malbun (Liechtenstein)

+/-750m; 10km; F, S2, *; 2-3h; orientació S, E, N (en la volta circular del descens)

Shönsberg des de més amunt del Sassförkle

Retrobament amb les condicions hivernals i l'ambient alpí: fer una excursió amb nevada lleugera és un bàlsam i ja em compensa haver conduït fins aquí. Es comença des del poble de Malbun, per un camí marcat on obro traça. A la cota 1.700m deixo la direcció al coll de Sassförkle (1.785m) i per una llomada salto a la valleta que dona accés al cim que pujo per pendent moderat amb traça d'esquerra a dreta. 

Dalt del cim, a la creu, descobreixo un codi QR, que porta a gipfelbuch amb tota la info del cim, dels itineraris i condicions... i des d'on ja podria piular (em consta que aquest QRs, que també trobaré diumenge, té a Suïssa tants detractors com elogiadors... als Pirineus tampoc seria diferent).

Pel descens aprofito l'orientació N per baixar una mica més fins sota el Sassförkle. Torno a posar pells per pujar-hi i em llenço a nova baixada a buscar les traces de pujada. Gran dia, bones sensacions! 

Diumenge 2 d'abril: Isisizer Rosswis 2.334m (Appenzeller Alpen)

+/-1.200m; 9,5km; F, S3, **; 4h; E, N

L'Isiszer Rosswis des de Sistzgrat 2.020m

He dormit a Buchs i hi ha moltes opcions per triar i remenar, a més amb neu nova però una meteo incerta. Em decanto per un clàssic en 15' de conducció, tot i que quan arribo a l'aparcament estic sol (pk. de pagament, amb carregador gratuït per a vehicles elèctrics, i també accessible en bus). Remunto per un pendent moderat i en deixar el bosc a la cota 1.900m el terreny s'obre i descobreixo els muntanyots de la zona: els Alvier, el Glannachopf, el Margelchopf... Fins que no arribo al coll de Sistzgrat 2.020m no veig el meu objectiu...

Arriben alguns núvols i un suïs solitari m'atrapa... l'un per l'altre decidim continuar: cal baixar a l'altra costat 100m en flanqueig i després remuntar per pendents constants fins el cim, alternant l'obrir traça. A pocs metres de la creu, arriben un parell més d'indígenes i em demana que esperem i que arribem plegats al cim on encaixem mans, és de la vella escola! i justifiquem cadascú els motius de ser allí dalt (calen motius!?). 

Magnífic descens amb nevada intensificant-se en arribar al cotxe. Satisfacció d'haver trobat la finestra, i dues perdius blanques!

Dilluns 3 d'abril: Zendleser Kofel - Col di Poma 2.443m des de Malga Zannes (val di Funes)

+/-800m; 9km; F, S2-S3, *; 3h; O, NO; It. 43 d'Alto Adige, Magia bianca.

Ja instal·lat al Wipptal, és el dia d'anar a buscar la family que ha volat a Verona. Arriben a quarts de quatre i em dona temps de fer aquesta excursió a mig camí, deixant l'autostrada i remuntant una silenciosa Val di Funnes. Aparcament buit a Malga Zannes (Zanser Alm 1670m, de pagament) i carrego esquís a motxilla 10' i torno a obrir traça solitària en un paisatge immens i dolomític amb l'Odle al costat. El recorregut es va recargolant i arribo a un coll ample (Col di Poma) on prenc la cresta fàcil a la creu. Les vistes són per estar-s'hi estona, i la baixada molt bona amb quatre dits de neu pols sobre fons dur. Només m'ha faltat trobar-me en Messner!

Dimarts 4 d'abril: Allerleigrubenspitze 2.131m (Obernbergtal, Wipptal)

+/-700m; 9km, PD-, S2-S3,**(trams de bosc de fort pendent); 3h; O; It. 36 d'Skitouren im Wiptal.

Triem el vessant d'Àustria, a la propera Obernbergtal (a 20' en cotxe). El punt de sortida d'una pila de recorreguts és l'aparcament del Restaurant Waldesruh (de pagament) i també hi ha un punt de control de DVA automàtic. El camí està gelat i difícil fins al llac Obernberger See, i ens sorprèn la vistosa capella de la dona del llac, i l'ambient de muntanyots que l'envolta, destacant els 3mils del Tribulaun di Fleres. 

Nosaltres avui anem a un objectiu més modest, tot i que feina tenim per fer el tram de bosc de fort pendent  amb neu justa i trams gelats... Després el terreny s'obre i arribem al coll i al cim per grimpada fàcil. Pel descens evitem el camí de pujada i encertem decantant-nos cap al S i Steiner Alm, on ja només ens queda seguir la riba del llac i un darrer descens. 

Ens hem fet una idea d'on i com està la neu i serà clau per la tria dels dies següents!

Dimecres 5 d'abril: Cima di Stilves - Zinseler 2.422m des de Caspineto (Gospened) (Jaufental, Wipptal)

+/-1.000m; 9,6km; F, S2-S3, **; 4h; NO, S; It. 23 d'Alto Adige, Magia bianca o It. 85 d'Skitouren im Wiptal

Veiem cortines de neu i com bufa el vent cap al nord, així que baixem a Sterzing i anem a buscar la vall de Jaufental on el cel és blau. En 25' des de la casa ens plantem al llogarret de Caspineto (Gospened 1.469m) que conserva l'encant immutable rural alpí, sense vestigis de turisme tret d'un lloc per aparcar-hi dos cotxes. Remuntem un camí dret i directe pel fons de la vall fins que sortim del bosc i s'obre la vall. Al fons i tenim un coll que dona accés a pendents que es van redreçant cap al cim. 

Vistes immenses a Sterzing i el Wipptal al nord (destacant a l'skyline una muntanya sobre la resta, el Tribulaun di Fleres, i també el Weißhorn-Corno Bianco a l'oest), i el perfil encisador de les Dolomites al sud. Gran descens!     

                                                                                  

Dijous 6 d'abril: Vennspitze 2.390m des de Padaun (Valsertal, Wipptal)

+/-820m; 7km; PD, S3, **;3-4h; N, O; It. 33 d'Skitouren im Wiptal.

Es veu neu nova a les muntanyes i tornem a Àustria, a la valleta de Valsertal fins al poblet de Padaun (aparcament gratuït i punt de control de DVAs). Tenim neu nova sobre fons dur des del mateix poble i seguim el fàcil itinerari on s'hi intueixen milers de traces antigues. 

La primera part és una mena de tallafoc ampla i la part final un circ orientat a NO amb pales suggeridores per tot arreu. Arribem a un coll ample i darrers metres a peu pel fil de l'aresta fàcil. 

Baixada en neu pols (on no està trillada...)

Dissabte 8 d'abril: Ottenspitze 2.179m des de St.Jakob (Schmintarl, Wipptal)

+/-750m; 6,5km; F, S2-S3, *; N; It. 25 d'Skitouren im Wiptal.

El dia anterior hem anat a fer turisme a Verona i a facturar els cangurs, i ha nevat! Dissabte també es lleva rúfol però intueixo una finestra i torno a prop del Valsertal, a la valleta de Schmirntal conduint més amunt de St. Jodok (cota 1.400m). Del no res també apareix un control de DVAs i remunto uns prats i un camí enmig del bosc fins a trobar els prats alpins ben blancs. Prosegueixo per un terreny bucòlic en direcció a l'Ottenspitze Hutte, preciós. 

Més enllà es veu el Gammerspitze de 2.537m i també les nuvolades cada cop més negres. Reculo uns metres per prendre el llom que em porta per pendent moderat a l'Ottenspitze, que tot i la modesta alçada és molt altívol.

M'ha sorprès la vista d'una bèstia en un cim secundari entre el meu i el Gammerspitze. Per la fesomia, mida i moviments, que he pogut gravar, posaria la mà al foc que era un os jove (vídeo a l'inici de la piulada. 

Baixada amb nevada lleugera i somriure ben ample per aquests dies d'escapada al Alps!

Bones traces!

Carlota (i avis, gràcies!!!), Marta i Jaume