Ens arrisquem a no trobar-hi neu, però qualsevol contradiu uns esquiadors saturats de Pirineu Central i Oriental, anem a la cara oculta del Pirineu encara que suposi acabar les sortides nedant en piscines de neu fosa.
Dormim a Osca, on aprofitem per fer unes tapetes per sopar, i l’endemà ens en anem cap a la zona del Portalet.
Dijous 14 d’Abril
Espelunciecha 2399m, +-800, F S2/S3
Decidim pujar a l’Espelunciecha des del pàrquing d’Anayet de l’estació de Formigal. Fem un primer tram per pista, per tot seguit travessar la Glera d’Anayet, voltar el cim i pujar per darrere fins al coll pel vessant oest del cim. Pujada fàcil, amb una pala final pel llom que si la neu fos dura podria ser més complicada, però la fem sense problemes. D’allà, per l’aresta fins al cim on arribem amb esquís. De baixada, enlloc de tirar per l’aresta i la pala oest, ens llancem per la pala nordest, una mica més directa. Neu estable a dalt, pastoseta a mida que anem baixant, però una esquiada molt divertida.
A la tarda acabem de fer el tram de cotxe fins a la gîte, al bonic poblet de Osse-en-Aspe, on passarem la resta de dies aïllats del món, bastant a la lluna.
Pic d’Anie o Auñamendi (2.507m) +/-900m , ** , S3
Ja instal·lats al Béarn, decidim afrontar el cim que més promet, ja que es tracta d’un clàssic amb una sortida des de cota alta. Partim del bonic poble de Osse en Aspe on ens hostatgem, i pugem cap a l’estació de Pierre Sant Martin (1650 m).
Sortim de la mateixa estació, ja tancada per fi de temporada, i emprenem camí foquejant per pistes. En un no res ja apareix al fons l’imponent pic d’Anie, de forma piramidal i dominant el paisatge, una zona de roca càrstica que ofereix unes formacions molt xules.
Seguim cap al cim a través de valls molt boniques, i sempre tenint al fons el pic d’Anie que ens espera. Durant el camí un cegesquiador afectat per símptomes de grip que ja venien "assomant" des del dia anterior ens abandona.
El cel s’emboira una mica, i quan arribem a la pala final veiem que té bastant pendent. Passem amb cautela perquè ha nevat recentment i a partir d’un cert punt posem ganivetes, ja que la neu llisca una mica en el flanqueig, un pèl exposat.
Seguim fent traça fins al cim per la pala, i en arribar a dalt podem gaudir de grans vistes tot al voltant. Un gran cim i uns grans massissos com a veïns. Allí, igual que durant tot el trajecte, ens trobem vàrios bascs. Un d’ells ens explica que, a part de venir-hi per ser de les zones del Pirineu que els queden més a prop, el Anie o Auñamendi, que és com ells l’anomenen, és el seu cim sagrat, que tot i actualment no estar en el país basc, històricament sí que ho era.
Traiem pells i emprenem la baixada, amb neu primavera acceptable tot i que ja va transformant ràpid. Uns bascs que pugen amb grampons es paren per mirar com esquiem i, dels ohs! i exhaltacions vàries quan veuen baixar la Berta i la Míriam que van davant, passen a silencis i cares de pòker cordials quan darrere hi passem la resta.
Després d’un canvi de pells per recuperar alçada i canviar de vall, seguim baixant ara ja per una neu més pasteta. Una bona sortida no podia ser tal sense la seva encigalada, així que decidim seguir unes traces de baixada que ens porten a una vall equivocada, a l’altre cantó de les pistes. Remuntem amb esquís a l’esquena per recuperar el vessant correcte i fem l'última baixada per pistes fins al cotxe, on ens espera el pobre cegesquiador amb grip mig endormiscat després de 3h de covar la malaltia dormint.
Oriol
Dissabte 16 d’Abril
Pic de los Monjes o des Moines (2349m) y Pico de Escalar o Beloncheise (2297m) des de Astún, +/-900 m, F+ S2/S3 ** D+-
Anem a provar avui l’entorn d’Astún, pensant que la neu la trobarem a peu de pistes. Pugem pel Port de Somport i arribem a l’aparcament de l’estació. El panorama en direcció al Ibon de Escalar (costat de davant de les pistes) no és gaire engrescador, la neu no es veu a prop.
Ens toca carregar esquís una estona. Preguntem a alguns altres esquiadors de muntanya que ens trobem i ens diuen que la continuïtat la trobarem a partir del Ibon de Escalar. Amb dubtes iniciem la pujada a peu pel costat del torrent. Quan portem una mica més de 100m de desnivell podem calçar esquís però al cap d’una estona – just quan el torrent s’engorja - anem a buscar el camí d’estiu i pugem a peu fins gairebé l’alçada del Ibon de Escalar. Allà -amb esquís als peus- envoltem el Ibon pel seu costat dret i girem per anar a buscar el fàcil collado de los Monjes.
Allà girem a l'esquerra per remuntar el llom que ens deixa a dalt a l'avantcim davant del Pic de los Monjes, que sembla un “mini Midi d’Ossau”. Deixem esquís i passem una aresta fàcil fins a l’inici de la grimpada mixta que amb passos de grau I ens permet arribar al cim en uns 15min.
Les vistes al Midi d’Ossau, Balaitus, Infiernos,Palas,.. i cap a l'oest Acherito, Mesa de los 3 Reyes, Anie,.. són excepcionals. El dia ha començat emboirat però poc a poc ha anat escampant la boira.
Tornem als esquís desfent amb compte el camí de pujada i baixem esquiant fins al Ibon de Escalar. Allà tornem a posar pells i remuntem els 200m de pujada fins al Pico de Escalar o en francès- Beloncheise.
La neu s’ha anat estovant i per la baixada la trobem una mica pesada però encara es deixar fer. A mitja baixada girem a la dreta per anar a buscar el pendent innivat que baixa directe del Pico de Escalar i que ens permet arribar a un punt més avall que quan hem calçat a la pujada. En la baixada atravessem alguna purga que la calor ha fet baixar en aquests dies de sol.
Carreguem esquís a la motxilla, i en uns 20min a peu arribem al punt de partida, contents per com ha acabat la sortida d’avui. Ho celebrem fent una visita a Canfranc, a la seva històrica Estació de Ferrocarrils Internacional i unes braves amb cervesa i cocacola zero!
Carles
Diumenge 17 d’Abril
Pic Canalroya (2347m)
Passant per la Punta Malacara (2261m) **/F/S3 +-650m
Sonen les alarmes. Són les 6:30!!! Què volen aquesta gent que em desperten de matinada? Esmorzar i cap als cotxes via Astún. Em deixo portar. A la meva ment un gran combat. El bàndol escèptic i desmotivat guanya iniciativa, perquè portem ja tres dies d'activitat i l'estat de la neu del darrer dia no era del meu gust atesa la calorada. Pàrquing a l'estació, les ganivetes em rellisquen de les mans i cauen boca amunt... "Mal presagi, no hauríem de continuar", però "no cola" i comencem a pujar (1700m) pel lateral de la pista en skimo style seguint el barranco de Astún, cosa que no em dona feeling... veure les instal·lacions plenes d'esquiadors que baixen a tota llet i fan difícil creuar la pista.
Una vegada cremat l'esmorzar, lliure de remordiments, segur que trobaré el moment per desertar, la situació es presenta dalt del cim, a la Punta Malacara (2261m). Es presenta molt fàcil, "anem a fer el Canalroya", poso malacara, esbufego i dic que no em ve de gust remuntar després amb la calorada, ja ens retrobem a la terrasseta d'un bar de l'estació, visualitzant una IPA com objectiu a la ment.
La resta del grup continua, fan flanqueig exposat sobre neu regelada fins a cim Canalroya (2347m) seguit d'un dels millors descensos amb neu primavera de la primavera fins a remuntar el coll d'Astún i tot seguit iniciar el descens per pistes fins al cotxe...
Manel
