Piulada de Sankt Antönien, 24 a 27 de novembre de 2023

Els anys passen i tot canvia, però esquiar a Suïssa utilitzant el tren i el transport públic és com abans, com sempre hauria de ser: fàcil, precís, especial… 

Durant la setmana el mòbil i el whatsapp treuen fum davant la previsió de nevada al Pirineu, però amb en Ricard tenim de fa molts mesos una inversió d’alt risc en vols a Zürich… també hi ha de nevar però no abans sinó just el cap de setmana, tindrem neu pols sobre la que ja hi havia! 

El nostre destí es el llogarret de Sankt Antönien, a la zona de Prättigau-Davos, als Grisons… prou a prop de Zürich (2h30’ en tren+bus), accessible amb transport públic (varis canvis de tren amb connexions milimétriques i bus postal inclòs al bitllet pels darrers 20km sincronitzat a l’arribada del darrer tren), prou alt (1.459m), i amb un ventall d’itineraris possibles inabastable. També l’hem encertat amb l’allotjament, al Berggasthauss Gemsli, on hem gaudit de plats i elixirs locals. 

Les condicions de neu que hem trobat han estat memorables. Ja hi havia base a 1.400 a obagues i 1.700 a solanes, i divendres es va iniciar un temporal de neu sense parar fins diumenge al matí. Al poble s’hi ha acumulat més d’un pam la primera nit, i durant dissabte i la nit de diumenge dos pams més, però a cota alta els partes parlen de 80cm a 1800m i més de 100 a 2.500 en tot l’episodi. No cal dir que ha calgut ser conservadors en l’elecció d’itineraris i hem anat a petar als clàssics on van els esquiadors locals. 

Resum de l’activitat (tota des del poble):

Dissabte 25 de novembre de 2023: Intent de Chrüz 2.196m (ens quedem on s’acaba el bosc)

+/- 500m, 7km; 2-3h; F, S2, * 

Diuen que aquesta muntanya situada just sobre el poble, a l’oest, és el millor mirador del Prättigau i de les escarpades Rätikon, … i avui no hem vist res.

Resseguim un camí que s’enfila sobre el poble i amb dües llargues diagonals arribem a unes granges a 1600m. Hi ha una coma de més pendent que hi va directe i on hi ha l’únic remuntador del poble, per on després baixarem. En aquest punt entrem al bosc i seguim un sender ample enmig d’un festival d’arbres nevats. Arribem fins on comença el terreny obert i decidim girar cua… a la part baixa del recorregut trobem més pendent i bona baixada fins més avall del poble. 

No hem fet cim i ens conformen espolsant-nos la neu de sobre les espatlles, constantment, ens queda un gest fixat d’espolsaramb el somriure…

Diumenge 26 de novembre de 2023: Eggberg 2.202m

+/-810m; 10km; 3-4h; F, S2,*

Esquiada per recordar. El dia comença ben blanc i molt sota zero, amb una acumulació de neu nova d’escàndol, però anirà a millor i acabarem veient el sol. Marxem 1,5km més amunt de St.Antönien, al llogarret de Rüti, on propiament comença l’excursió. Com ahir, hi ha un plafó-checkpoint de control d’ARVA… i la traça ja està feta pels que ens precedeixen… no cal córrer: tots acabarem de birres, formatge o xocolata calenta a la berggasthaus…

El recorregut des de Rüti te dos trams: el primer de pendent suau segueix un camí en direcció sud-est, deixant enrere un paisatge bucòlic de granges i bosc nevat; i el segon vira de cop al sud-oest per un pendent més redreçat fins el pla d’Alpe Gufa, des d’on ja es veu el cim principal (dreta) i de secundaris amb un seguit de pales per triar per on pujar. 

S’arriba al llom carener, planer, i al cim, amb St.Antönien als peus. El descens el xalem de valent…

Dilluns 27 de novembre de 2023: Chüz 2.196m en travessa de St.Antonien fins a prop de Pany

+800/-1000m; 11km; 3-4h; F, S2,*

El vol de tornada el tenim al vespre i el dia radiant que s’ha despertat és per aprofitar-lo... i l’aprofita en Ricard mentre jo cuido la gola i teletreballo una miqueta. La pujada és com la del dissabte, i el descens l’ha fet des del llom que baixa del cim cap a Pany en el vesant sud de la muntanya. Tornada en bus postal o bus escolar, amb força freqüència i cegesquiadorsfriendly. En Ricard parla meravelles del descens, però no ens feu cas… estem emborratxats de neu i diem tonteries ;) 

La tornada en bus i tren tant fàcil i puntual com a l’anada. Apunteu el lloc, jo hi tornaré! 

Bibliografia:

"Rund um Davos - 50 Skitouren" de Rudolf und Siegrun Weiss (ROTHER) 

Mapa: Prättigau 1:50.000 (248S Skitourenkarte) i el de Monfaton pels itineraris del nord.

Bones traces!!!

Ricard i Jaume

Piulada d’un cap de setmana als Grisons: Grosshorn 2.781m i Mot Scalotta (c.2.300m), 13 i 14/11/2021

L’ambició satisfeta embriaga 

Bivio (Beiva en romanx) el diumenge 14 de novembre.

Les ganes d’hivern i de neu escurcen les distàncies i dissabte a les 9 del matí em trobo de nou de ritual d’esquí de muntanya acariciant els esquís amb les pells, el thermo, l’ARVA, quin plaer! Els previs també són importants aquí i ja feia dies que remenava mapes, llibres, webcams, meteo… vaja, que tot plegat no ha estat un rampell precisament. 

En aquesta part dels Alps, als Grisons, hi va nevar prou per esquiar en condicions i les possibilitats d’itineraris són moltes, més de cara a la primavera, però també ara ja que és possible arribar a punts de sortida elevats i triar cims modestos, d’aquells que fan escola. 

Vall d'Avers pujant al Grosshorn el dissabte. Juf al fons.

Fa anys ja vam fer tastets tant a la zona Juf com al Julierpass, i més que en farem, paga la pena! 

Dissabte 13 de novembre de 2021: Grosshorn 2.781m des de Pürt

+/-950m; F,**, S2-S3; 3-4h. It.626 del llibre del CAS-SAC 'Scialpinismo in Svizzera'; Mapa 267 San Bernardino 1:50.000

El Grosshorn, a mig camí.

La carretera que s’enfila al llogarret de Juf per la Vall d’Avers fa respecte a l'hivern doncs puja fins als 2.117m i és un cul de sac, però aquest matí és neta amb el cel encara blau, i resseguir-la escoltant la radio local amb cantarella en italià i música del segle passat passant pobles de postal amb noms de muntanya és un increscendo: Ferrera, Lei, Cröt, Cresta... 

A Juf ja hi vaig esquiar al 2008 i avui em quedo poc abans, al poblet de Pürt. Cap més cotxe ni esquiador al pàrquing (a 1.921m, abans del poble), que porta el nom del cim i n'és mirador alhora: les traces a centenars revelen que és un clàssic i els locals l'han trillat els darrers dies. 

Surto en descens cap al poble i m’aturo embadalit per un món atrapat en una altra època: decoracions de fusta funcionals, la font congelada, alguna casa que fumeja i el remor del bestiar que és a cobert. 

Segueixo baixant fins el pont que creua el riu Avers, i toca posar pells i enfilar-se en marcada direcció sud-oest. L'itinerari és molt directe i només redreçat en aquest tram inicial i poc abans del coll a l'est del cim. 

El llom final es pot resseguir amb esquís fins al pic, que és un gran mirador. Pujar-hi sol també té el seu què, més quan és el “primer” dia i exploten emocions positives i estats d'ànim que han contrarestat el canvi de temps anunciat, que no m'ha atrapat... 

Només bons viratges dalt de tot i després la que serà la pitjor crosta de la temporada, haha! Ja al cotxe s'han començat a escapar volves de neu i fujo content al fons de la vall a buscar una Gasthaus: s'anuncia una nevada forta!

Diumenge 14 de novembre de 2021: Valleta de Beiva i pendents del Mot Scalotta (2.444m) fins la cota 2.300m, des de Bivio

+/-600m; F,*, S2; 2-3h; mapa 268 Julierpass 1:50.000

La nevada de la nit i que durarà tot el diumenge ha estat intensa deixant entre 30 i 60 cm de neu nova segons la cota, en una zona que ja estava ben innivada. 

La carretera que puja al Julierpass és un frenesí de llevaneus, però per sobre els 1.500 ja és blanca, i més amunt de Bivio (1.769m) no m’atreveixo a continuar: havia planificat l'excursió ideal per un dia de neu: des del Julierpass (Pass dal Güglia) pujar a dinar a la Capanna da Jenatsch que fa anys ens va descobrir en Daniel. Així doncs, m'aturo a Bivio i trio els pendents que van direcció sud cap a Mot Scalotta resseguint una pista d'esquí que no obren fins Nadal i que només té un parell de remuntadors.

Feinada i gaudi màxim d'obrir traça fins que la prudència i la nul·la visibilitat aconsellen no continuar... 

En el descens aprofito la traça per agafar velocitat i sortir a fer viratges cada pocs metres fins que la neu pols em colga fins la cintura i m'atura... i així anar fent, perquè amb més pendent me l'hagués fotut per barret!

Sort que vaig sol i no veu ningú la meva cara de satisfacció: la quilometrada de tornada no m'ha tret el somriure! 

Bones traces i bona temporada a tothom!

Jaume

El camí més llarg al Tödi

Travessa pels cantons de Uri, Gaubünden i Glarus.

O com invertir 5 dies d'anticicló a Central Schweiz.

Fridolinshütte, Glarus

Amb una previsió meteorològica immillorable, improvisem ràpidament una escapada alpina a la mida d’una finestra de bon temps de 5 dies. Tirem de la llista de travesses desitjades per triar un destí on fruir de l’anticicló. Ben amunt en aquesta carta als reis hi figura el Tödi i la zona del centre de Suïssa on es troben els cantons de Uri, Graubunden i Glarus. Comprovem que els refugis tot just obren aquesta setmana i ens afanyem a reservar. I per ben poc que no ho aconseguim, ja que el refugi de Fridolins té overbooking  pel cap de setmana. El darrer astre s’alinea quan aconseguim que ens facin un raconet per a dos travessaires insistents. Finalment tot lligat i dimarts marxem de nou cap a Hospental on ja vam passar el cap d’any. L’excel·lent i confortable alberg ens torna a acollir.

 

Es pot demanar més?

Aquesta travessa no és de la nostra collita, el recorregut base es va repetint tot sovint a la primavera. Nosaltres l’adaptem al nostres gustos i manies. Així, enlloc de dedicar el primer dia a l’aproximació a la Etzlihütte des de Bristen, decidim començar la travessa a l’Oberalpass, aprofitant l’accés amb el tren cremallera. D’aquesta manera farem el Piz Giuv en travessa el primer dia, esquiant més i donant contingut a la primera etapa. Pel que fa a la darrera jornada, el més habitual es gaudir del llarg descens del Tödi cap a la vall de Linthal. En el nostre cas, decidim emprendre un descens diferent per retornar als Grisons i així escurçar i simplificar la logística del retorn al punt d’inici de la travessa.

Segurament el principal reclam de la travessa és l’ascenció al Tödi, una muntanya poc o gens coneguda per la majoria del Pirinencs. En canvi, a Suïssa tothom coneix i sap situar-lo. És un emblema del Cantó de Glarus, i és molt visible a l’horitzó des de molts cims de Suïssa. La travessa també ascendeix altres cims com l’Oberalpstock, el Gross Schärhorn i el Clariden. Son muntanyes que no passen dels 3.300 m, però les seves glaceres no tenen res a envejar a les de molts 4000s dels Alps. Un altre al·licient d’aquesta travessa és la tranquil·litat i solitud d’algunes de les valls que visita. Amb l’excepció dels cims més accessibles i coneguts, hem estat bona part del temps sols, obrint traça, sense veure una ànima. Un dels refugis no està guardat, però això no resulta un inconvenient ja que es troba perfectament equipat. Els horaris que marquem son els nostres, i els detalls de l'itinerari i desnivells son els que vam fer, en algun cas allargant voluntàriament les etapes per tal d'esquiar més. Aquestes dades son doncs només una referència.

20 març 2019 (Dia 1).

Oberalppass (2.044m) – Pas Tiarms ( 2.149 m) - Val Val – Fuorcla da Giuv (2.956 m) – Val Giuv (2.617 m) – Piz Giuv (3.096 m) – Etzlihütte (2.052 m).

+/-1.500m, 7h30, ***

Descens obac del Piz Giuv, amb la Etzlihütte sobre el llom més baix del fons de vall. Darrera, Chrüzlital (dia 2).

Prenem el tren de quarts de nou, però més hagués valgut matinar una mica més. Bona part del itinerari està orientat a Est i Sud, i per moments la calor ens ofega en les comes més assoleiades. Deixem enrere la gentada de l’estació i en 5 minuts en trobem ben sols camí de la Val Val. Des de Pass Tiarms, cal agafar alçada pel vessant orientat a est, fins a la cota 2.450 m aproximadament, enlairats per sobre d’unes cingleres, més amunt del camí d’estiu. En aquest punt es fa un llarg flanqueig per assolir en centre de la vall en direcció N. Voregem el cim del Giuvstöckli pel Nord i fem un descens curt fins a la capçalera de la Val Giuv. Remuntem les llargues pales del Piz Giuv passant de llarg el coll des del que emprendrem la baixada cap a la Etzlihütte. Aconseguim arribar a l’aresta amb esquís, i fem els darrers metres a peu fins a la creu. La ruta és llarga i la neu en transformació ens exigeix tot el dia a l’hora de traçar. Però el descens amb una neu freda i lleugera ho compensa amb escreix. Petit rapel (10m) al coll (també hi ha una corda fixa). Descens obac i sostingut fins a la Etzlihütte, mig colgada sota la neu. Bona acollida, sopar i vetllada amb una dotzena d’esquiadors, suïssos i alemanys.

Sortida del Oberalppass, amb els Pazolastock, Rossbodenstock i Badus al fons.

Flanqueig a 2.450 m

Coll per vorejar pel Nord el Giuvstöckli

Primer descens amb l'espectacular Piz Nair al davant.

Coll i itinerari de pujada des del cim del Piz Giuv

Piz Giuv, full en blanc.

Etzilhütte (Uri)

21 març 2019 (Dia 2).

Etzlihütte (2.052 m) – Chrüzlipass (2.346 m) – Alp Strem (2.070 m) – Calmut – Fuorcla da Strem Sura (3.112 m) – Oberalpstock  o Piz Tgietschen (3.328 m) – Brunnifirn – Fuorcla da Cavardiras – Camona da Cavardiras (2.649 m).

+1.675 m / - 1.075 m, 6h30, ***

Fuorcla da Strem Sura

Avui sí fem un horari més correcte, i a les set ja som en ruta. El Chrüzlipass es fa sense cap dificultat, però cal estar atents a la baixada pel vessant oposat. Descartar el camí d’estiu i baixar directament per la canal més a la dreta vessant est del coll. Tram pendent i sostingut que per sort trobem amb neu pols (no és inusual haver de baixar aquest vessant amb grampons al matí). La pujada a la Fuorcla da Strem Sura és llarga però senzilla. Passem per la zona anomenada Calmut, més a l’Oest de on indica el mapa. Un cop al coll, assolim el cim de l’Oberalpstock amb els esquís als peus pel vessant est, seguint la traça provinents del s remuntadors de l’estació d’esquí propera (Disentis. Grans vistes. Ens uedarà pendent el descens Nord d’aquesta muntanya cap a Bristen, un dels millors descensos a fer a Suïssa segons diuen. Aquest cop fem el descens Est per la gelera ben tapada de Brunnifirn, i posem pells per remuntar fins a la cabana de Cavardiras. La part lliure està molt ben equipada, amb llenya, una cuina econòmica, estris per cuinar, begudes en autoservei, etc. Dediquem la tarda a fer una darrera esquiada pels voltants del refugi, pràctiques de cerca amb els DVAs i maniobres d’encordament i rescat en gelera. Lluna plena enorme.

Chrüzlipass, Piz Giuv al fons.

les nostres traces sobre la cara est del Chrüzlipass

Calmut

Vessant SW de l'Oberapstock, Glatscher da Strem

Oberalpstock desde la Fuorcla da Strem Sura

Vall de Bristen i Uri des del cim

 

Fuorcla da Cavardiras

Activitat de tarda des del refugi (dreta)

obac ben obac

Pràctica cerca DVA

Pràctiques encordament i rescat

El caliu del refugi de Cavardiras (Graubünden)

Llum de lluna plena

22 març 2019 (Dia 3).

Camona da Cavardiras (2.649 m) – Val Cavardiras – Alp Cavrein Sura (1.814 m) – Val  Gronda da Cavrein – Fuorcla da Cavrein (2.842 m) – Ober Hüfifirn – Hüfihütte (2.431 m ) – Fuorcla da Cambrialas (2.894 m ) – Hüfifirn (2.550 m) – Planurahütte (2.940 m).

+2.050 (1.525 m mínim obligats) / -1.760 m, 11h30, ***

El sol ens visita ja ben d’hora, just quan la lluna es pon per l’Oest. Descens llarg i força obac fins a la Val Gronda seguint íntegrament el fons del barranc. La pujada a la Fuorcla da Cravein és igualment llarga, però el paisatge és magnífic i el Gross Düssi imposant. Desde la Fuorcla descobrim  un paisatge més meravellós, amb el mar de glaç de la gelera de Hüfifirn. Fem el curt rapel per baixar al vessant Nord i decidim improvitzar un descens cap a la cabana de Hüfihütte per aprofitar les pales inmaculades de neu pols que hi porten. Engrescats, baixem més del previst, i és que la neu s’ho mereix. Desfem el camí, passem de llarg al Fuorcla da Cavrein fins treure el cap a la de Cambrialas. Després de ganyipar, nou descens obac en constant direcció NE fins aterrar ara sí a la gelera de Hüfifirn. Trobem alguna traça vella que no evita que ens torni a caler suar la cansalada sota el sol de migdia fins guanyar la Planurahütte. El refugi es troba enclavat com un castell que vigila les geleres del voltant. Punt privilegiat per gaudir d’una posta i sortida de sol memorables. Petit però confortable refugi, excel·lent sopar, i molt bon tracte. No hi ha aigua corrent, però sí cervesa.

 

Todi des del refugi de Cavardiras

Primers viratges de la jornada

Alp Cavrein i Gross Düssi

Fuorcla da Cavrein

Esquiant cap a la Hüfihütte

Desfent el camí

Gross Düssi i Fuorcla da Cravein

Fuorcla da Cambrialas

Hüfifirn i Clariden

Hüfifirn i Gross Schärhorn

Planurahütte, la cabana més alta d'aquesta banda de Suïssa (Uri/Graubünden)

Últimes llums sobre el Tödi

Gross Schärhorn, la nuit.

23 març 2019 (Dia 4).

Planurahütte (2.940 m) - Hüfifirn (2.610 m) – Gross Schärhorn (3.297 m) - Hüfifirn (2.780 m) – Chammlijoch (3.004 m) – Clariden (3.267 m) – Claridenfirn – Hüfipass – Sandfirn – Hinter Stäfeli (2.025 m) – Untere Röti – Ochsenstock – Fridolinshütte (2.109 m).

+ 1.500 m / - 2.330 m, 11h, ***

Cim del Clariden

Gross Schärhorn

Fem una volta pels 2 cims més atractius de la Hüfifirn abans de baixar cap a la cabana de Fridolins. Desfem el camí del dia anterior per escurçar en direcció al Gross Schärhorn. La seva silueta i cim punxent ens han resultat temptadors i irresistibles des del primer moment. Amb orientació Est, val la pena no anar-hi gaire tard si fa sol. Arribem al cim amb piolet i grampons, tot i que els Suïssos sembla que no en fan servir mai. Bon descens amb neu al punt. Voregem pel Sud el Chammlihoren i ens dirigim a l’aresta Oest del Clariden. S’arriba amb esquís fins la base del cim més occidental (3.191 m), i a partir d’aquí cal seguir a peu. L’ascensió acaba esdevenint una mena de via ferrata amb cadenes que fa l’ascensió ben entretinguda. Qui no vulgui pols que no baixi a l’era, i qui no vulgui complicar-se la vida, millor vagi a buscar la cara Est per fer el Clariden. És per aquest altre vessant per on baixem esquiant breument. Arribats a la zona plana de la gelera (3.000m aprox.), posem pells en direcció Sud per tornar a la Planurahütte. Ja no hi acabem d’arribar i seguim en descens per la gelera de Sandfirn dominada completament pel vessant NO del Tödi. Bon descens amb neu encara pols en la part més alta. A 2.030 m posem pells i fem el flanqueig ascendent, amb alguns puja i baixa, cap al collet vora el Ochsenstock, on se’ns obre una de les vistes més espectaculars de la travessa. Hi descobrim el refugi de Fridolinshütte, a l’ombra de l’inmens Tödi, y totalment encerclat per crestes i parets impressionants. També treu el cap la gelera per on caldrà remuntar l’endemà, amb successives graonades que deixen al descobert la trencadissa de séracs. El refugi és agradable i acollidor, però està a rebentar i avui resulta estressant. Ens acomodem com podem apinyats a la winterraum, a uns 50m del refugi, i sopem en un primer torn  a quarts de sis de la tarda.

 

Gross Schärhon, le petit matin.

Cim del Gross Schärhorn

Cap al Chammlijoch

Clariden més aprop.

Aresta Oest del Clariden

Descens Est del Clariden

Planurahütte

Sandfirn

Bifertengletscher, per l'endemà.

Impressionant ubicació de la Fridolinshütte (Glarus)

24 març 2019 (Dia 5).

Fridolinshütte (2.109 m) – Bifertengletscher – Piz Russein o Tödi (3.613 m) – Bifertengletscher (3.000 m) – Porta da Gliems (3.254 m) – Glatscher da Gliems – coll (2.994 m) – Russein Sura (1.957 m) – Alp Russein – Val Russein – Punt Gronda (1.032 m).

+1.800 m (1.550 mínim obligat) / -2.875 m,

Bifertengletscher

Cinquè dia consecutiu sense ni un sol núvol. Però encara es negre nit a les 4 quan sona el despertador. Sortim amb la llum del frontal en direcció a la gelera, a la que s’arriba de baixada amb pells. Absolutament tothom del refugi va cap al Tödi i la traça és una autopista que es fa camí entre els ressalts de la gelera. Habitualment s’evita la part més trencada (entre 2.550 m i 2.700 m) per un corredor anomenat Schneerus, però enguany  te poca neu i un ressalt de gel. És per això que aquest primavera la traça que seguim tots és una gimcana que s’obre pas entre séracs i esquerdes per emergir a les pales del tram superior. No resulta difícil, però el gel viu aflora per tot arreu. Puntualment cal fer algun pas a peu o remuntar una llengua de neu en escaleta per sortejar les dificultats. Un cop superat aquest tram, tot esdevé més fàcil i la principal dificultat és no lliscar sobre la traça regelada. Arribem al cim ben d’hora i gaudim de les vistes immenses. Fem el descens fins a la cota 3.000 m aproximadament, més del que fora necessari, per gaudir de la neu i fer temps per que el sol arribi a la Porta da Gliems per on volem fer el descens. Hi arribem i trobem en Tom i en Jordi, companys de sopar i vetllada. El descens cap a Sud es pot fer amb esquís, amb grampons o esquís segons condicions. Una cadena mig enterrada pot servir per ajudar-nos o per instal·lar un rapel. Un cop superat aquest tram d’uns 40m, esquiem cap al coll amb cota 2.994 des de on emprenem el llarg descens cap a Val Russein per Russein Sura. Quilomètrica baixada fins arribar a la carretera de Chur a Disentis (Punt Gronda)  a la cota 1.032 m. Amb esquís arribem fins a 1.190 m on ja han netejat la pista asfaltada. Fem dit fins a Disentis i retorn a Hospental amb el tren, mirant i remirant per la finestra altres cims, traces i rutes que incorporem ja a la llista, esperant una oportunitat en una futur tant debò no massa llunyà.

Schneerus, en males condicions.

El tram més envitricollat

Superat aquest tram, apareix la Porta da Gliems al fons

Part alta i més solana de la ruta al Piz Russein.

Pells de nou per fer cap a la Porta da Gliems

Jordi, Tom, Porta da Gliems

Vessant Sud de la Porta da Gliems

Pas a cota 2.994 m

Val Russein

Russein Sura

Bones traces de primavera.

Carles i Montse.