Travessa de cap de setmana amb molt bon ambient i companyia entre la Val d'Aran i el Pallars Sobirà ascendint el Tuc del Rosari, pernoctant al refugi d'Airoto i ascendint el Tuc de Bonabé l'endemà.
Grup: Jaume J., Berta A., Pep M., Xavi A., Xavi F, Jordi G.
Desnivell: +1615/-1785 m (+834/-497 m dissabte, +783/-1285 m diumege)
Horari: 6h dissabte/ 7h30 diumenge
Meteo: Gran bo, ni un núvol, temperatures altes per l'època.
Neu: Neu variable, ventada, gelada, crosta.
Dificultat: S3,***
Itinerari:
- Dissabte:
Parking d'Orri (1860), Estanh de Baciver, Collada dels Estanys del Rosari, Tuc del Rosari (2594). Descens seguint la carena SE i pala NE fins cota 2250 m aprox. per sobre dels plans d'Isavarre. Remuntada fins Collada dels Plans (2350) i descens fins a l'Estany d'Airoto i refugi d'Airoto (2197)
- Diumenge: refugi d'Airoto (2197), Tuc de Bonabé (2720). Descens per aresta W i vall de Marimanha fins al pont de Marimanha (1585)-Montgarri (1650)-Beret (1845)
 |
| Entrem a la vall de Baciver |
Consultem el BPA de la Montse i sortim de l'aparcament d'Orri amb les motxilles carregades per passar el cap de setmana de travessa, deixem les multituds de Beret i les traces que es dirigeixen cap el Tuc de Baciver i enfilem en direcció al Tuc del Rosari, des del cim la visibilitat és òptima en totes les direccions, quina munió de cims es reconeixen des d'aquí!
 |
| Descens cap a l'estany d'Airoto |
Els vessants S són els que presenten una certa inestabilitat i per això enlloc de descendir cap a Estany de Garrabea seguim la carena en direcció SE i tombem al NE per davallar per pala força dreta que dona al N dels Plans d'Isavarre. Donades les temperatures força altes decidim remuntar el poc desnivell fins a Collada del Plans i dirigir-nos cap al refugi d'Airoto. Descendim la pala que mena a l'Estany d'Airoto, el creuem i a poc d'arribar al refugi, trobem un clot a la neu per dins del qual hi corre aigua del desguàs de l'estany, cosa que ens permet omplir ampolles i estalviar força gas.
 |
| Estany d'Airoto |
Tot seguit arribem al refugi amb la seva taulada renovada, l'interior està en bon estat i disposa d'una estufa de llenya, taula i 6 tamborets i matalassos per oficialment 12 places (estretes). Després de dinar augmenta la companyia en arribar l'Stefi i l'Unai provinents del port de la Bonaigua. Encenem l'estufa i al cap d'una estona ens adonem que no calia dur sac de ploma, quina calor! Recollint llenya pels voltants es fa l'hora de sopar dels vuit inquilins esquiadors i a mig sopar arriben 4 persones més amb raquetes i grans motxilles, o sigui que tenim el refugi a plena capacitat. Després d'una curta lliçó improvisada de pronúncia de l'alemany, anem a dormir metre sopen els nouvinguts.
 |
| Refugi d'Airoto |
Diumenge ens aixequem d'hora amb intenció de dirigir-nos al coll
d'Airoto, creuem el llac i en veure el coll de més a prop, força dret i
carregat de neu ventada decidim ascendir directament al cim per pendents
oberts amb grampons als peus i esquís a la motxilla.
 |
| Arribant al cim del Tuc de Bonabé |
 |
| Cim! |
En Xavi A. ens obre traça fins el cim i darrera hi anem tots, amb neu
dura o ventada i alguns trams de neu crosta arribem al cim del Tuc de
Bonabé, amb una mica de vent fem les fotos de cim abrigats i anem mirant
l'aresta per la que hem de descendir, només veiem el primer tram, és de
neu i horitzontal, però treuen el cap alguns trams de roques.
 |
| Descens del tuc de Bonabé |
 |
| Darrer flanqueig de l'aresta del Tuc de Bonabé |
Anem baixant, no és tan difícil com semblava però és força espectacular, hi ha un parell de trams de neu entre roques i algun flanqueig de neu per pendents del vessant S, això és pirineisme de veritat!
 |
| Començcem el descens de la vall de Marimanha |
S'acaba la aresta, canvi de grampons per esquís i enfilem vall de Marimanha avall, a la part alta neu dura, més avall un parell de pales de neu transformada pel vent i després crosta de la que no se salva ningú del grup. Arribem a la cabanya de Marimanha on fem una pausa per treure roba i jalar una mica i seguim crosta fins entrar al bosc, força tancat, on la neu és una mica més dura. Arribem al pont de Marimanha i ens dirigim a Montgarri sense pells però amb talonera oberta. Un breu descans amb alguna beguda fresca i ja amb pells enfilem cap a Beret, on acaba la nostra travessa de cap de setmana, una "volteta de res".
 |
| Cabana de Marimanha |
Hem conegut indrets que no coneixíem, hem gaudit, hem rigut, hem carregat i hem après a pronunciar Bratwurst, llàstima de neu a la vall de Marimanha, la primavera s'acosta... I quin cim més autèntic el tuc de Bonabé!
Bones traces i bones arestes!
