el vídeo dels dimecres... Loppa

 

el vídeo dels dimecres... bivac amb aurores

 

el vídeo dels dimecres... remar i esquiar

 

Lyngen, el paradís somiat

 9 Dies seguits fent activitat amb la majoria de dies amb sol a Noruega, no és gaire corrent. Potser és el canvi climàtic, o potser és la sort…. Algú va afegir al programa "Aurores boreals" com a ganxo…

		km	Desnivell ac.+/-
dissabte 23	Fagerfjellet 965m	11	1.007
diumenge 24	Stetinden 920m	9	967
dilluns 25	Fastdalstinden 1.275m	13	1.155
dimarts 26	Storgalten 1.219m	10,5	1.200
dimecres 27	Russelvfjellet 794m	10	794
dijous 28	Karltinden 1.206m	11	1.145
divendres 29	Blåtinden 1.190m	10,5	1.130
dissabte 30	Stormheimfjellet  1.181m	12,5	1.038
diumenge 31	Gortzelvtinden 1.072m	8	1.027

Romsdalen primaveríssim, 12 a 15/04/2024

Pics Storhesten 1.023m, Blånebba 1.320m i Skarven 1.048m

Escapada de ‘cap de setmana’ familiar a aquesta preciosa vall del sud de Noruega, on combinem una estada en cabana enmig d’un paisatge bucòlic, passejades i turisme amb la petita, afartamentes de salmó, i un parell d’excursions d’esquí de muntanya... és el paradís? 

Al destí ja l’hi tenia posat l’ullet des d’aquella piulada del Ricard del març de 2015 ...casunronda! perquè piula la gent? i ha passat allò de que quan hi poses preparació i ganes, el resultat és karma positiu

(el Kyrkjetaket és un amor a primera vista... a l'esquerra com el van esquiar al març de 2015 en Ricard&co... a la dreta com ens el miràvem dissabte des d'Åndalsnes)

Hi hem anat en avió fins a Alesund (vols amb 1 o 2 escales) i després cotxe de lloguer fins a la zona d’Åndalsnes (1h45’) per una carretera que és molt escènica. No és mala opció fer un vol directe a Oslo i després 5h de cotxe (o una opció com l’autocaravana com van fer en Ricard&co). 

L’allotjament més pràctic i econòmic és llogar una cabana de fusta en qualsevol dels càmpings que hi han a la zona. Nosaltres hem estat en una als peus del coll de Trollstigen (tancat per la neu)... erem els únics hostes en un lloc que a l’estiu no hi deu caber una agulla, perquè és preciós i envoltats de cims molt cridaners i ambient hivernal. 

La meteo és ja de per si un caprici en aquesta contrada, i nosaltres hi hem arribat precedits d’una setmana de pluja fins a cota alta i BPA a 4, però amb una temperatura que ha anat baixant i endurint altre cop el mantell. Després, dissabte he trobat bona neu primavera, i tota la nit i part de diumenge ha nevat des de cota 300 deixant fins un pam de neu nova ben bona per sobre dels 500m. Amb tot, hi ha neu a obagues a 300m i a 600m a solanes. Més amunt l’ambient és ben hivernal i hi ha moltes zones que encara queden lluny per a l’esquí de muntanya per ser els punts d’accés elevats i encara tancats per la neu (molt recomanable la proposta d’esquí de juny en aquesta zona publicat al darrer número d’Ski Rando Magazine, núm.56 d'abril-maig).

Una particularitat és que molts dels accessos o aparcaments són de pagament (normalment 100 corones, una mica menys de 10€) i es paga online en els links que habilita cada lloc. 

Resum de l’activitat: 

Dissabte 13 d’abril: Storhesten 1.023m i Blånebba 1.320m des de la vall de Venjeåa (aparcament Venjesdalsetra)

+/-1.125m; 11,1Km; F+, S2 el Storhesten, S3 el Blånebba, */** 

Les previsions donen mal temps i trio un dels itineraris més conservadors de la zona, el Storhesten, però tot i que se’m tapa una estona i m’arriba a nevar, veig que el fort vent acabarà fent net i m’allargo al Blånebba amb un bon sol i tempesta de blaus. 

Posar esquís a l’aparcament, a 370m d’alçada ja fa goig. I fer l’excursió tot sol (*) enmig d’un festival de cims i canvis meteorològics no té preu. (*) En el descens corroboraré el tòpic de que aquí no cal matinar, i em trobo una gernació pujant!  

el Romdalshornet (1.550m) treu el nas

El recorregut surt de l’aparcament en direcció sud-oest per una zona d’arbres i matolls esclarissada, amb la visió al fons de la vall de l’imponent cim Romdalshornet (1.550m). Es creua el riu per un pont metàl·lic a mitja pujada i a partir de la cota 700 el terreny s’eixampla i el pendent és més planer. 

el Blånebba com es veia des del Storhesten

Em miro de reüll el Blånebba, a l’esquerra, i viro totalment al nord per seguir un llom fins al cim. Ambient per tots costats i tot i que s’escapa algun floc de les nuvolades que corren, aposto per tornar a la cota 700 (altiplà de Jamnåbotn) en bon descens i enfilar-me per la línea més segura fins al llom que baixa del Blånebba. 

Arribo a l’ample carena (cota 1.100m) i segueixo amb esquís cap al cim. Es redreça a la part final, que té algun tram exposat, i com que el vent s’ha enfortit asseguro amb grampons arribar fins dalt. Vistes espectaculars amb Åndalsnes i el fiord 1.300m més avall i cimarros imponents a tocar: el Romdalshornet (1.550m), l’Store Venjetinden (1.852m)... 

Bon descens, trepidant, i a quarts d’una ja torno a ser a la cabana per passar la tarda en família i aprofitar que el dia ja s’allarga més que a les nostres latituds. 

Diumenge 14 d’abril: Skarven 1.048m des de Rauma

+/-741m; 7,9Km; F+, S2,* 

Neva des de dissabte nit i passem el matí a la cabana i fent una passejada pels voltants. La previsió, que no es complirà, apunta a clarianes al vespre i a quarts de 4 faig 30’ de cotxe fins a Rauma, davant per davant d’Åndalsnes a l’altra costat del fiord.  

Em trobo tres grups posant pells, i quedo ben preocupat per tenir idees de noruec (febre àrtica?)... 

Un ruixat de neu granulada fa que tots entrem per 10’ als cotxes i quan afluixa ens hi posem en silenci però amb mirades de complicitat: tots esperem la finestra! Uns s’aturen a fer temps al refugi DNT Skorgedalsbu, i els altres anirem intercanviant obrir traça, fent canvis de manera natural. 

El recorregut surt, esquís als peus, de la cota 300 en direcció oest per una mena de tallafoc enmig del bosc. S’ha de remuntar un llom pel terreny menys allavós fins la carena, on es vira al nord i cal seguir-la fins als cim. 

Ja no neva però he entrat al mon abstrús del núvol... També m’he quedat sol i dubto una estona (aquelles estones en que el temps s’atura quan ets dins un núvol). No ho veig clar per seguir amb esquís per sota la cornisa (placa?) i, per seguretat, calço grampons per seguir el fil de neu que em porta a una darrera pala (gelada) ja més fàcil fins al cim. Tot plegat han estat 150m de distància i 50 de desnivell de no res, amb el temps aturat, el núvol i jo... De tornada als esquís m’atrapa una parella i parlem de la finestra que no s’ha obert i m’agraeixen la traça que seguiran... 

L'esquiada deliciosa, abocada al fiord a mesura que surto del núvol... 

(així véiem l'Skarven dilluns pel matí)

L’endemà, camí de l’aeroport el blanc immens de l’Skarven ens diu adeu, però li fem l’ullet, hi tornarem! 

Informació de servei:

Copio les referències de la piulada del Ricard del 2015 i n’afegeixo dues:   

• Llibre 'Ski Touring in Romsdalen' de Halvor Hagen - FriFlyt (versió en Anglès, en Noruec és una mica més difícil d'entendre...) Té el mapa complementari on hi ha dibuixats tots els itineraris. 
• Afegit 1: Llibre 'Trygge Toppturer' d'Espen Nordahl i Erlend Sande. En noruec, però el títol és una declaració de principis... traduít podria ser "excursions segures". I el subtítol parla de "111 excursions on es poden evitar els terrenys propensos a les allaus". Cobreix 111 cim de tot Noruega, i de Romsdalen n'hi ha 7 (2 dels quals piulats aquí).
• Afegit 2: propostes al número 56 d'abril-maig de 2024 de la revista 'Ski Rando Magazine'. Amb tot de propostes a Romsdalen i rodalies per fer al mes de juny quan les carreteres més  altes queden netes de neu. També al número 49 d'octubre-novembre de 2022amb el Blånebba piulat aquí i 6 o 7 proposte properes, amb couloirs.
• Mapa cartogràfic online: http://norgeskart.no molt útil, podem carregar els tracks. 
• Pàgina d'itineraris de tota mena a Noruega, també esquí de muntanya (Topptur) ut.no. Trobareu descripció, mapa, dificultat i track per gps. 
• Pàgina per consultar el temps: yr.no 
• Pàgina per consultar el perill d'allaus: http://varsom.no/

Bones traces!!! 

Carlota, Marta i Jaume (casi troll)

el vídeo dels dimecres... en tren!

 

el vídeo dels dimecres... The Draconians

 

The Draconians from CLUSTR FILMS on Vimeo.

el vídeo dels dimecres... Struptinden

 

Lofoten: esquiar entre fiords entre el 27 de març i l'1 d'abril de 2023

Les Lofoten és un d'aquells destins llargament somniat. M'hi porta una agència i ens guia en Lluc Pallisa.

L'avió procedent d'Oslo aterra a l'aeroport de Harstad/Narvik després de 75 minuts de vol. Amb Norwegian hem facturat directament a Barcelona. Ens queda un trajecte en furgoneta de 2:30h per a 169 km. Imprescindibles les rodes de claus. Ens posem al llit de matinada.

La nostra base és a Svolvaer, ciutat de certa importància, amb súpers, gasolineres i botigues de material tècnic. Ens allotgem en una zona residencial allunyada uns 2 kms del centre. Concretament, en una cabana per a 8 persones en el complexe As Lofoten Feriesenter. Molt còmode però justíssima de material de cuina.

Aquests primers dies marquen sol i risc 2 d'allaus. Petit canvi de temps a meitat de setmana. Veurem.

Dilluns 27 de març. Coll del Pilan (700) – Sautind (596). +1.333m. 11 km. Temps 5:34

Deixem el cotxe en un dels petits espais d'aparcament que habiliten a la E10. Cal vigilar no anar molt tard ja que es poden omplir i, degut a la neu, no pots deixar el cotxe als marges de la carretera. Avui hem tingut sort ja que son les 11:00 i encara queda algun forat.

Pujada progressiva on prenem contacte de l'excel·lent qualitat de la neu. Fa força fred però tenim un sol espectacular. Tenim el Austnesfjorden darrera i ja començem a intuïr com serà això d'esquiar rodejats d'aigua. En dues hores ens plantem al collet que porta al Pilan. Decidim no treure'ns els esquis i encarem el cim que hem tingut tota l'estona a la nostra dreta, el Sautind. Tenim ganes de fer la primera baixada ! Primer descens per tornar a recuperar alçada cap el Sautind, que assolim amb esquis. Aquesta serà una constant aquests dies: fer varis canvis de pells que ens permetin disfrutar d'aquesta neu.

Després de 5 canvis de pells, donem la jornada per acabada. Aquesta nit hem dormit molt poc i ens hem de reservar.

Dimarts 28 de març. Torskmannen (755m) – Breitind (762m). +1.220. 10,4km. Temps 6:18

Deixem el cotxe a la carretera 7638, en un espai d'aparcament denominat Kvitfossen. El dia torna a ser clar però bastant fred. El cotxe l'hem agafat amb -7 graus. Abans de les nou ja estem posant-nos les botes. Pujada molt còmoda per vertents S/SE que ens porta al cim en 2:30h. Ens hem descalçat els esquis pocs metres abans. Impressionants vistes 360 graus. El Torskmannen està considerat un dels cim top10 de les Lofoten per la seva situació privilegiada. Canviem de vertent i ens tirem per vessant N/NW buscant pales de neu pols fins un petit llac a cota 250. De nou, pujada per encarar el Breitind , amb noves vistes arreu on miris. Baixada per un bosc de bedolls que semblen joves però que imaginem tenen un creixement molt lent degut al clima. Veurem que els boscos son molt espaiats i permeten baixar-hi sense haver d'abarçar-ne'n per poc que vigilis.

Dimecres 29 de març. Rundfjellet (803m). +936. 10,4km. Temps 6:12

Deixem el cotxe a la mateixa carretera 7638 però una mica més a l'W. Avui pugem per vertent N i tardem una bona estona en sentir el sol. Fred intensissim. La pujada es llarga i no som al cim amb esquis fins després de 3 hores. Enorme monolit de pedres. Busquem una pala encara verge i fet el canvi de pells i conseqüent ascensió ja tornem per la vertent del matí. Prudentment, jo em retiraré al cotxe abans que els meus insaciables companys tornin a canviar pells per pujar un collet i fer una petita circular.

Dijous 30 de març. Doble intent del Varden (700m). +1.172m. 12,7km. Temps 7:30

El temps anirà canviant durant el dia , alternant estones amb visibilitat variable. Fort vent a les carenes. Avui hem fet més quilòmetres i hem pres un desviament de la E10 , denominat Sorolderfjorden. Al final de la pista d'aquesta ample vall glaciar hi ha un petit aparcament on deixar els cotxes. Avui el bosc de bedolls resulta bastant més dens i ens acompanya una bona estona. Traspassat el bosc el temps ja ha canviat radicalment i no sembla s'arregli . A cota 600m, ja a la carena, ens adonem que hem anat massa al Sud i no estem al coll que volíem. Tenim molt poca visibilitat i el vent bufa amb ganes. Baixem amb compte ja que ens es difícil veure les irregularitats del terreny. Afortunadament , tot i que es tracta de terreny exigent, no presenta perills. Un cop al limit del bosc , una finestra de bon temps ens fa tornar cap amunt i aquest cop encertem el collet. Anem cansats, deixem el Varden i optem pel cim de la dreta, que ens obliga a posar grampons per primer cop aquests dies. Baixada molt conservadora degut a la visibilitat.

Divendres 31 de març. Platja de Kvalvika (0m). +377m. 4,9Km. Temps 2:25

Dediquem el dia a fer turisme pel sud de l'arxipelag. Ha nevat i tenim vents de N de més de 80 km/h. Això ha fet pujar el risc d'allaus a 3 per primer cop. Per la tarda el temps millora i decidim una sortida que teniem en ment: una platja verge a la que sols s'hi arriba esquiant des d'un collet. Es una sortida curta però ideal ja que sortim a les 5 passades. Molts trams rocallosos que ens obligarà treure els esquis una bona estona. Els núbols, el sol que s'està ponent, les onades i la neu fins quasi l'aigua ens deixen bocabadats. La neu es justeta i el flanqueig no resulta còmode. Hi estarem molta estona meravellats amb aquest escenari. Tornada pel mateix camí.

Dissabte 1 d'abril. Storekvittind (696m) +917. 8,3Km. Temps 5:22

Avui toca gestionar el terreny, evitant les pales Sud, carregades de neu transportada. Escollim el Storekvittind , que ens permet accedir-hi per vertent E. Avui notem més grups locals que els dies previs. Cim còmode amb esquis fins pocs metres abans. Ens tirem per la vertent W però pocs centenars més avall decidim parar degut a l'escassa visibilitat. La variabilitat del temps es una constant i a mitja pujada el sol ja no ens abandonarà. Fí de jornada i de 6 dies d'esqui.

BPA: Varsom.no

Meteo: Yr.no

Guia: Lofoten – skiing in the magic islands

el vídeo dels dimecres... NÁLLANGÁISI

 (amb interessants detalls de material per progressar per fort pendent amb neu fonda)

Una setmana als alps de Lyngen

Els alps de Lyngen són un destí ideal per fer esqui de muntanya. El paisatge és espectacular, molt diferent al que estem acostumats als pirineus. En general es pot sortir de casa amb els esquis als peus i acabar esquiant fins al fiord. Les muntanyes acostumen a tenir poc més de mil metres i comencen ben bé arran mar, el que fa que ens cansem menys a l'hora de fer activitat. Al pirineu comencem sempre a més de mil metres i no ho sembla però la densitat de l'aire ja és menor. Els alps de Lyngen es troben dins del cercle polar àrtic, l'ambient és fred i per tant gaudeixen d'una innivació excepcional inclús fins a finals d'abril. Hem trobat molta neu i sempre neu pols. El peatge a pagar per gaudir d'aquesta bona neu és que el temps és molt incert, en un mateix dia pots tenir les quatre estacions de l'any. Nosaltres vam tenir 3 dies de molt bon temps i 3 dies rúfols, però vam poder fer activitat cada dia. El risc d'allaus va ser marcat (3) durant tota la setmana i hi van haver accidents greus d'altres grups d'esquiadors. Hi havia una recomanació general de no baixar pales de més de 30 graus. Lyngen és un destí d'esquiadors, a l'avió et trobes majoria de gent que busca la neu de les muntanyes de Noruega. Les infrastructures estan molt preparades, la xarxa de carreteres i transport marítim per creuar els fiords funciona molt bé. Hi ha cobertura de mòbil a tota la muntanya fins i tot als cims. Molt recomanable dur GPS i saber-lo utilitzar, durant moltes estones cal foquejar o davallar entre la boira densa i l'unica referència són les traces i el gps. Als cims que hem fet s'hi arribava bé amb els esquís als peus i tenien una pendent sostinguda, hem xal·lat en les baixades per les pales i pels boscos! 

Dia 1 - Fagerfjellet (965 m), F-S2, pendent mitjana 25 graus

Dia 2 - Rottenvikfjellet (600 m), F-S2, pendent mitjana 25 graus

Dia 3 - Russelvfjellet (794 m), F-S2, pendent mitjana 25 graus

Dia 4 - Rörnestinden (1041 m), F-S2, pendent mitjana 30 graus

Dia 5 - Stetinden (920 m), F-S3, pendent mitjana 30-35 graus

Dia 6 - Buren (802m), F-S2, pendent mitjana 30 graus

Bones traces!

el vídeo dels dimecres... pels pèls

 

el vídeo dels dimecres... a Noruega ja ha començat la temporada

 (potser tampoc s'havia acabat l'anterior!)

Alnestinden from Bård Smestad on Vimeo.

el vídeo dels dimecres... perseguint el sol que es pon

i Bon Nadal, God jul!

Piulada del tren de Finse, Noruega, 5 a 8/05/2017

Esquí de muntanya a Hordaland i al Parc Nacional de Handangervidda

Finse - cegesqui May 2017 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

“és el millor dia de la temporada i potser dels darrers 10 anys!” ens deien els locals tan astorats pel bon temps com de veure dos catalans per allí i amb uns esquís tan amples...

Finse és un llogarret amb “quatre” cases que gira al voltant de l’estació de tren més alta de Noruega, a 1222m, a la regió de Hordaland limítrof amb el Parc nacional d’Handangevidda, al sud de Noruega.

Sense carretera d'accés, el tren és el mitjà per arribar-hi (a 169qm i 2h20’ de Bergen, i a 302qm i 5h d’Oslo). Les ganes venien de lluny per ser un lloc remot, per la latitud, pel paisatge blanc i muntanyes desconegudes i sobretot per poder-hi anar amb tren.

A part d’un hotel (“Finse 1222” a la mateixa estació) hi ha el refugi Finsehytta de la DNT (Den Norske Turistforening). Aquest refugi és a 300m en esquís de l’estació, a 1223m, molt acollidor, amb lloc per 162 persones, gastronomia espectacular i abundant ... i car com casi tot a Noruega (paga la pena fer-se membre de la DNT pels descomptes a aquest refugi i accés als lliures). L’allotjament és només en pensió completa i al canvi ve a costar 90€/dia (inclou àpats tipus bufet lliure, entrepans per dinar, termos, i dutxa).

AVIS: abans de seguir llegint i que us vinguin ganes d’anar-hi, dos aspectes a conèixer que fan que casi mai sigui un bon destí per l’esquí de muntanya:

1. Aquí els dies de sol a l’hivern i primavera són comptats i tres de seguits és un miracle: sinó neva o hi ha boira hi fa vent que acostuma a ser fort... i ens han tocat els tres seguits de bon temps amb només una estona curta de 4 estacions diumenge fins que el vent ha deixat el cel ras de nou, molta sort!
2. Les distàncies són llargues i els pendents suaus. Només quan la neu és dura o dura-primavera és abordable una progressió ràpida igual que la que els locals fan amb esquís de fons o cross-country (la majoria també fan servir pells de foca). És llavors quan a més de fer els recorreguts que marquen amb branques de bedoll, dóna temps per atacar els cims que hi són i gaudir alhora de curts però bons descensos.

els vents d'oest són els dominants

Resum de l’escapada:



Divendres 5 de maig de 2017: Vol BCN (8am) – Bergen (11:20am) – turisme – tren Bergen (4:00pm) – Finse (6:20pm) – Ref.Finsehytta – sopar (7:00pm) – sortida de vespre fins la posta de sol a quarts d’onze.

Dissabte 6: Volta a la gelera de Hardangerjøkulen, 22qm fins el seu punt més alt 1863m.

Diumenge 7: Travessa circular cap al nord fins a Klemsbu i tres cims. Sopar i esperar el tren que ve de matinada.

Dilluns 8: tren de Finse (1:38am) a Oslo (6:25am en cabina amb lliteres) – turisme i vol de tornada a BCN al vespre.

La cuita al sol de postres


Punt 1397m 2,5km al sud de Finse
+/-250m; F, S1, *, 2h (en mode passeig i fent fotos...)

Divendres a quarts de 9, després de sopar, el sol encara ho il·lumina tot i les ganes ens poden. Ens dirigim al sud, creuant el llac gelat, i abans de que es pongui el sol cerquem el turó més proper per fer una bona baixada. Un parell de perdius blanques i posta màgica sobre els esquís a quarts d’onze de la “nit”!


Gran festa a la gelera Hardangerjøkulen 1863m

+/-850m, 22qm; F, S1, *** (per la llargada; preveure GPS en cas de boira o mal temps)

Avui potser fem l’itinerari 200 persones. Sembla ser el millor dia en molt de temps i es veu a les cares de la gent: pugen més ràpid que nosaltres, amb esquís prims i lleugers, però recuperarem terreny en el descens.

L’itinerari, sempre marcat per branques de bedoll, comença cap al sud creuant el llac. En un parell de quilòmetres posem pells i entrem a la gelera. La traça es va recargolant per uns paratges preciosos i es creuen dos refugis del DNT, lliures i en molt bon estat: l’Appelsinhytta a 1380m i el Jøkulhytta a 1780m, a tocar del punt més alt.

Refugi Jøkulhytta, 1780m

Tothom està content i es presta a salutacions i mirades de complicitat en una cursa per arribar no més ràpids sinó més satisfets. La temperatura convida (als noruecs) a treure’s la samarreta!

Sense problemes arribem al punt més alt, 1863m, avui lloc de “pícnic” per molts. Llavors venen 4 quilòmetres planers on no es perd pràcticament alçada per creuar la part alta de la glacera d’est a oest. A la cota 1800m s’inicia el descens i fem tres bones pales i una remada final fins a Finse de 4qm.

Ni fet expressament, al refugi elaboren cervesa pròpia de quatre tipus diferents que cal anar provant i allargar així l’estat d’èxtasi del dia, rodó.


Volta circular i triplet a Klemsbu

+/-1100m, 25qm; 9h; F, S2, *** (per la llargada i múltiples canvis de pells i orientacions)

Refugi Klemsbu, 1600m

Està tapadot i descartem pujar al Finsehutten, molt proper. En direcció nord remuntem 6qm fins al refugi de Klemsbu a mesura que entra el vent i va escampant les nuvolades.

Queda un dia radiant i abans d’entrar a fer un cafè al refugi pugem al Sankt Pål de 1695m, excel·lent mirador. Enlloc de baixar pel mateix camí veiem un cim a l’est molt atractiu. L’ubiquem al mapa i hi anem baixant uns 200m per tornar a posar pells i amunt. Toca fer alguna volta maria fins la punta 1728m del Flakavas. El descens és bo i arribem per una altra banda a Klemsbu.

Tot i ser lliure, els caps de setmana una colla l’obre i hi ven menjars i begudes. A més, et surten a rebre amb efusives salutacions i xocolatines i no te’n pots estar d’entrar. De seguida comença la conversa molt repetida aquests dies : “d’on sou?”, “ah!!! Barcelona!!!” i vinga a parlar d’això i d’allò.... Sortim amb una dosi extra de cafeïna i amb un objectiu triat sobre el mapa: el Kyrkjedørsnuten 1790m.


Són uns quants quilòmetres més abans no hi arribem a quarts de cinc, però l'excursió s'ho val, especialment pel paratge que envolta el llac Flakavatnet, gelat i que creuem.

Tant la pujada com el descens són potser el més vertical d'aquests dies de reptes horitzontals i quedem encantats. Després de la pala somital venen unes llomades que en suau descens orientat a sud i abocats a la gelera de Hardangerjøkulen, immensa, ens duen a Finse.

Enmig del blanc casi infinit aprenem que no som els viatgers, som el viatge que es viatja...

Bones traces!!!