Alta Ruta: La travessa consisteix en cinc etapes, algunes d'elles amb distàncies i desnivells considerables que s'enfilen a alguns del cims més alts de Noruega. En cas de whiteout (o sigui blanc per tots els costats per boira i neu) sempre queda l'opció seguir el recorregut pel fons de vall i colls més baixos, aquest itinerari es troba perfectament abalisat amb branques d'arbre o canyes cada 10 metres durant quilòmetres i quilòmetres. Els que fan la travessa amb esquís de cross country solen seguir les branques durant tota la travessa. Per l'itinerari de cims i glaceres, cal dur material de glacera per les dues darreres etapes.
Meteo: Les condiciones meteorològiques ens han obligat a fer navegació amb mapa i GPS gairebé tots els dies. El temps canvia de manera molt ràpida, hem tingut dies dolents i dies molt variables amb fins i tot algunes estones de sol, com per exemple: sortir nevant, després núvols i boires i cim i descens amb sol. Quan surt el sol és realment espectacular!
Refugis de l'Alta Ruta: ens ofereixen serveis d'hotel a preus d'hotel, dutxa a tots el refugis, en un d'ells fins i tot hi ha piscina i sauna. Esmorzars de bufet de qualitat i varietat impressionant, el pícnic per cada dia consisteix en agafar el que vulguis del bufet de l'esmorzar, però com l'endemà en tens un de similar, no cal carregar més pes del compte. El sopars mantenen el nivell de qualitat i quantitat. A tots els refugis hi trobem sala d'estar gran i acollidora amb llar de foc i bones vistes, on passar-hi una estona després de sopar. Les habitacions amb lliteres són simples i funcionals. Tanmateix hi trobem sempre sala de assecat on tindrem la roba i botins secs en una estona, si rentem roba en unes hores és eixuta, la calor dins aquestes sales és insuportable, entrar a deixar trastos i cap a fora ràpid si no volem suar!
Accés: donat que el recorregut de la travessa és lineal i sent un grup d'onze persones, optem per fer el transport d'Oslo a l'inici de la travessa en minibús amb conductor i remolc pels equipatges. El mateix minibús ens recollirà al final de la travessa, cosa que ens permet deixar tot l'equipatge que no farem servir durant la travessa en el remolc. La tornada de Sogndal a Oslo també la farem en minibús, opció més econòmica en aquest cas, que llogar cotxes a Sogndal i tornar-los a Oslo.
Divendres
1 d'abril: vol Barcelona-Oslo i trasllat a Gjendesheim.
A l'aeroport d'Oslo ens trobem amb els companys de
Canadà, viatgem quatre hores en minibús fins a Gjendesheim,
primer refugi de la travessa. Durant el viatge ens anem canviant i
preparant la motxilla, en arribar tenim pocs minuts per no
descuidar-nos res al remolc i per no agafar res que no vulguem
carregar durant la travessa.
Dissabte 2 d'abril: Refugi Gjendesheim (992 m) - Besshøe (2.258 m) - Refugi Memurubu (1.008 m).
Desnivell:
+1.400 m/-1380 m. Distància: 18 Km. Dificultat: S3 (evitable en S2
tornant un tros per la carena del cim). Horari: 8 h.
Itinerari
de pendent suau a la pujada per llarga carena que duu al cim amb
alguna baixada amb pells entre els bonys de la carena. Dia tapat i
emboirat, aprop del cim hi trobem vent fort i molt fred i el terra
totalment glaçat, assolim el Besshøe en condiciones dures, hem de
sortir d'aquí com abans millor.
Cap a l'oest hi ha grans precipicis, cal deixar la carena en direcció sud per pendents oberts no esquiables degut a la presència de roques de tamanys
diversos. Més avall entrem en una pala (S3) on calcem esquís i
podem perdre alçada ràpidament, fins que trobem sota de la pala
unes traces en flanqueig que menen a un coll a sobre del proper
refugi.
Pales de neu pols i una mica de bosc al final ens deixen al
refugi de Memurubu, edifici d'una sola planta però realment gran
amb una gran sala d'estar amb llar de foc i vistes al llac,
impressionant!
Diumenge
3 d'abril: Refugi Memurubu (1.008 m)- Surtningssue (2.386 m) -
Refugi Glitterheim (1.386 m).
Desnivell:
+1.800 m/-1.200 m. Distància: 23 Km. Dificultat: S4 (salt de
cornisa). Horari 9h30' el gruix del grup, 10h30' tres membres del
grup.
Avui
toca una etapa realment llarga en distància i en desnivell i a més
sorgeix un imprevist important. Sortim els onze esquiadors del
refugi amb un bon sol per bosc dispers, arribem al peu de la carena
que es remunta però amb un parell de baixades curtes fins a creuar el llac Hesstjøne.
I es aquí on dels vint-i-dos genolls del grup, malauradament un diu
que prou. El gruix de grup segueix amunt i tres de nosaltres reculem
amb el lesionat fins que es veu el refugi, ens acomiadem d'ell doncs
pot anar baixant i ens esperem a veure que arriba al refugi, ens
vindrà a trobar al final de la travessa. Uns dies més tard ens
assabentem que l'han dut en moto de neu, 10 Km per sobre del llac
gelat i nevat de Gjende, fins a l'inici de la travessa.
Dilluns 4 d 'abril: Refugi Glitterheim (1.384 m) - Glittertind (2.465 m) – refugi Spiterstulen (1.106 m).
Desnivell:
+1.100 m/-1380 m. Distància: 16 Km. Dificultat: S3. Horari: 5 h
Portem
dues etapes i a les dues li hem vist les orelles al llop, per
visibilitat molt reduïda en un cas i per vent i condicions
meteorològiques dures en l'altre. Sort que l'etapa d'avui és més
curta i senzilla que les dues anteriors. Dia tapat amb boira en
alçada, prop del cim som per sobre dels núvols i el dia s'obre una
estona, just per les fotos de cim, per fi un cim amb solet! Al cim
molta precaució doncs cap al nord hi ha grans cornises, som al segon
cim més alt de Noruega, tot i que a l'hivern és realment el més
alt pel gruix de neu que formen les cornises, que pot ser de fins a
20 metres!
Fotos,
ganyips, fora pells i cap a la boira de nou. Baixant atrapem al grup
del guia, ens diu de bon rotllo que o passem davant o ens esperem,
però no vol que anem ells i nosaltres tan junts, res a veure amb
guies d'altres latituds, ens esperem. Baixem un parell de pales, al
final cal creuar un gran pla i posar pells per remuntar 40 m de
desnivell per tal de poder arribar al refugi en descens en diagonal, no sortir més avall del refugi i haver de caminar per carretera.
Desnivell: +1.450 m/-1450 m. Distància: 16 Km. Dificultat: S2/S3. Horari: 5h30'
L'etapa
d'avui és realment complicada, es puja al cim més alt de Noruega i
després cal saltar tres colls, creuant tres glaceres per baixar al
refugi Leirvassbu. El recomanat és fer-la només en bones condicions
meteorològiques i de visibilitat, està nevant i és per això que
el grup del guia marxa cap al següent refugi seguint les branques
pel fons de vall. Per tot plegat decidim canviar de plans, tots
preferim pujar al Galdhøpiggen i no
acabar la travessa que fer dues etapes de branques. La previsió diu
que s'obrirà una estona a migdia, acabem d'esmorzar i segueix nevant, tirem amunt i a mitja pujada deixa de nevar.
Som a la carena
final amb precipicis i cornises cap el sud i ens envolta la
boira, hi ha moments de dubtes que es dissipen, hi ha alguns trams
en descens però seguim amunt. I sí! S'ha obert la finestra!
Galdøpiggen amb sol!
En Joan, que va fer aquest cim fa uns 15 anys, recorda que va fer un descens per glacera en comptes de tornar per la carena, es tracta de baixar el Pyggbrean i seguir el Stygebrean (brean vol dir glacera en noruec). Doncs cap allà anem, té orientació nord i gaudim d'una increïble neu pols, quin descens! Després de la glacera cal seguir fins a la cota 1.600 per tombar a sud i tornar en direcció a l'itinerari de pujada, s'ha acabat la neu pols però ara tenim una neu primavera al punt. No acabarem la travessa però el cim i el descens han valgut la pena!
En Joan, que va fer aquest cim fa uns 15 anys, recorda que va fer un descens per glacera en comptes de tornar per la carena, es tracta de baixar el Pyggbrean i seguir el Stygebrean (brean vol dir glacera en noruec). Doncs cap allà anem, té orientació nord i gaudim d'una increïble neu pols, quin descens! Després de la glacera cal seguir fins a la cota 1.600 per tombar a sud i tornar en direcció a l'itinerari de pujada, s'ha acabat la neu pols però ara tenim una neu primavera al punt. No acabarem la travessa però el cim i el descens han valgut la pena!
Com
a aquest refugi també s'arriba per carretera, hem pogut canviar el
lloc i dia de la recollida, el company lesionat arriba en el minibús
i els equipatges també. Ens porten a Sogndal, on farem un parell de sortides de dia.
Dimecres
6 d'abril:
intent al Blåfjellet
(1.386 m) des de aparcament (427 m) a carretera 5, sobre llac Dalavnet, a
17 Km de Sogndal. Desnivell
fet: ± 600 m. Distància: 6 Km.
Dificultat: S2. Horari: 2h30'
Sogndal
es troba al Sogndalfjord (la j es pronuncia com una i) que és un
subfiord del Sognefjorden, él fiord més llarg de Noruega i el segon
més llarg del món, s'endisa 200 km cap a l'interior de la península
escandinava. Sogndal té una estació d'esquí
a cota 400 però hi ha menys neu de l'habitual per l'època i a sobre la darrera nit ha plogut fins a cota 800.
El Blåfjellet és el cim típic de la zona, es pot fer des de l'estació d'esquí per vessant S o des del vessant oposat. Ens decidim pel costat N, però no millora gaire doncs hi trobem el mantell humitejat fins el substrat, es clava el pal sencer en un metre de neu humida fins al terra. Comencem l'ascensió sense gaire convenciment, més amunt ens envolta de nou la omnipresent boira. Girem cua i fem un descens en el que alguns gaudeixen de la "sopa espessa", per dir-ho d'alguna manera i d'altres temen pels seus genolls.
Dijous 7 d'abril: Store Dyrhaugstindane (2150 m) des d'aparcament de l'Hotel Turtagrø (884). Desnivell: ±1.200 m. Distància: 11,5 Km. Dificultat: S2. Horari: 4h30'
El Blåfjellet és el cim típic de la zona, es pot fer des de l'estació d'esquí per vessant S o des del vessant oposat. Ens decidim pel costat N, però no millora gaire doncs hi trobem el mantell humitejat fins el substrat, es clava el pal sencer en un metre de neu humida fins al terra. Comencem l'ascensió sense gaire convenciment, més amunt ens envolta de nou la omnipresent boira. Girem cua i fem un descens en el que alguns gaudeixen de la "sopa espessa", per dir-ho d'alguna manera i d'altres temen pels seus genolls.
Dijous 7 d'abril: Store Dyrhaugstindane (2150 m) des d'aparcament de l'Hotel Turtagrø (884). Desnivell: ±1.200 m. Distància: 11,5 Km. Dificultat: S2. Horari: 4h30'
Divendres
8 d'abril: tornada a Oslo des de Songdal en minibús (6h) i tarda
de turisme per la capital.
Sobrevolem un Pirineu Oriental
nevadíssim i amb un dia espectacular, llàstima de ventades pels
que feien activitat aquest dia. Pugem a Ulldeter demà?
Pàgina
web de l'Alta Ruta de Jotunheimen: http://høgrutajotunheimen.no/en
Les
distàncies i desnivells que donen no ens han quadrat gens, tot és
més llarg del que diuen. A moltes etapes hi ha trams de baixada a
mitja pujada amb el conseqüent augment de desnivell de pujada.
Ascensions a Sogndal: http://www.westcoastpeaks.com/Peaks/sblaafjellet.html
Pàgines
web dels refugis:
http://www.ton.no/en/leirvassbu-mountain-lodge
(darrer refugi de la travessa, etapa que no vàrem fer)
Cartografia
https://www.norgeskart.no
Meteo
http://yr.no
Allaus
http://varsom.no
Quin gran país pels amants de la neu! 2000 km de distància de nord a sud plens de muntanyes i fiords, 290 cims de 2000 m i ves a saber quants de 1000, tot això dóna per fer molts plans per tornar-hi!
 |
| Foto de cim al Glittertind de 2.465 m |
Grup:
Joan, Paul, Josep, Josep, Toni, Carlos, Tomás , Pep M, Xavi A, Mauri
i Jordi G.
Bones traces nòrdiques!
Bones traces nòrdiques!
