Marbre empolsinat a Envalira - 20/01/2024

Des del Port d'Envalira cap al Pic Maià 2.614m, el refugi de la Portella, i el Cap del Port 2.752m, tornant pel collet d'Ortafà

Itinerari seguit al Cap del Port, Tossa de Siscaró, Cabaneta... avui des del Pic de Maià

Hi ha esperança i tot i les condicions difícils de neu encara és possible trobar un itinerari amb poca gent, no comentat a les xarxes socials, on s'ha apoderat "l'algú sap?' a grups de whatsapp o telegram amb impersonaliat i fotos efimeres, la demanda d'informació fàcil sobre cims concorreguts o clàssics en detriment de l'ús d'eines per valorar possibilitats sobre un mapa. És "l'skimo de consum ràpid", el consumisme que també ha arribat a la muntanya, un mon de voyeurs més que una comunitat...

I sobre l'itinerari escollit... doncs tampoc ha estat com esperàvem: confiàvem que la nevadeta hi hauria deixat més neu i amb prou feines hi havia dos dits de neu nova sobre un marbre de neu dura que també desitjàvem que transformés, però el sol de gener encara vola baix!

El recorregut surt del mateix Port d'Envalira cap al Nord, deixant enrere els remuntadors del Pas de la Casa i seguint una camí on hi circulen motos de neu i trineus de gossos, o fent llaçades cap amunt s'arriba fàcilment al Pic Maià, coronat per una antena ben visible. 

+/-1.000m; 13,3km; F, **, S2-S3; 4-5h

A l'anada ens hem llançat per un tub ben dret i obac, a evitar amb dies de neu dura com avui (a la tornada hem remuntat per un terreny més amable fins el collet d'Ortafà).

Hem esquiat fins la cota 2.300m deixant a la dreta el refugi de la Portella i l'itinerari que puja a la Cabaneta, pelat a la part inferior. D'aquest punt hem virat a l'oest pel fons del torrent en direcció al Port Dret sense arribar-hi, enfilant-nos cap al nord per una cometa i després un llom fins al cim del Cap del Port. Tornada pel mateix itinerari, però remuntant pel collet d'Ortafà.

El mantell molt endurit i prim, no deixa arribar a les pedres, però molt ha de canviar la nivologia per recomanar lliscar per aquesta zona, precaució! No perdem l'esperança, també nevarà!

Bones traces!!!

Marta i Jaume

Pic de Solarac 2.368m, 5/03/2023

 Per les mines de talc de Trimouns, a Luzenac

Itinerari ben orientat a sud, amb sol és poc, però que encara està prou innivat (hem posat esquís a la cota 1.500m). La ruta, no per evident, és capritxosa i cal parar compte en alguns punts per fer fàcil la pujada...

El punt de sortida pot ser molt avall en funció de si hi ha prou neu, o a la barrera d'entrada a les mines (carretera que puja des de Luzenac). Avui ho hem fet des de la cota 1.450m deixant la carretera a la cota 1.400m per un trencall no asfaltat fins que al cap de poc la neu ens ha permès canviar el cotxe pels esquís.

Amb tres llaçades de pista arribem a la cota 1.600m des d'on enfilem un llom evident en direcció N (llomes del Courtaladou). Per pendent fàcil i constant arribem a un collet a la cota 1.850m. Seguint la llomada de l'esquerra es pot fer via, però és més pràctic perdre uns metres fins l'estany de Béseil i remuntar trobant el pas amb la mateixa direcció N. 

Estany de Béseil

Superada alguna estretor i pas entre roques, el terreny es va obrint i per pendent constant i moderat s'arriba a un replà, i després per una pala que es puja de dreta a esquerra s'assoleix el coll de Techeyrou.

Saltar uns metres al vessant N i per una pala moderada orientada a E assolir els contraforts del cim, i ja per terreny més fàcil però a peu es va cap al cim coronat per una minienforcadura i gran roca que hi fa de megafita.

Tres mencions especials a les vistes per la seva situació al massís de Taba, separat de la línea principal del Pirineu:

1) la de la visió nord enllà de Montsegur i el seu castell

2) la del proper Sant Bertomieu 2.348m, amb unes traces a la seva pala molt suggerents (itinerarí per recordar des de Montsegur del febrer de 2010)

3) i la del front nord de muntanyes de l'Aude, l'Arièja i el Coserans... potser és un dels cims des d'on el que piula hi pot veure alhora moltes de les muntanyes que dónen sentit a això de l'esquí de muntanya: Baxouillade, Orlu, Roc Blanc, la Pica, el Tres Senyors, el Valier i el Mauberme... i tantes travesses pels boscos i valls d'aquest costat de la serralada 

Descens agraït en neu primavera i una mica de gimcana natural: un canvi de pells i algunes roques on cal descalçar...

Com a curiositat, revisitant la piulada del 2005, el creixement de la mina...

Contents i ben rostits per aquest sol, ja de primavera.

Bones traces!!!

Marta i Jaume

A quatre ulls al Pic de la Mina 2.683m, 26/03/2022

Bones condicions d'innivació al Coll de Pimorent (1.920m).

Les vistes als quatre costats compensen la xoriçada d'avançar guanyant pocs metres de desnivell en la primera part del recorregut. El dia és un regal, amb celatges en canvi constant i bona neu tot i la temperatura alta.

També es veu prou neu a la Coma d'en Garcia, a Valletes, a Pedrons i al Nerassol... i menys en la part baixa del Roc Melé.

Només descalcem a pocs metres del cim, i l'assolim resseguint les petjades a la neu tova de centenars d'esquiadors amb el mateix dissabte que nosaltres.

+/-750m, 11km; F, *, S2

Bones traces!!!

Joana i Jaume

Pica d'Estats 3143 m des de L'Artiga

Divendres sopem i dormim a Auzat, on ens tracten molt bé. L'endemà deixem el cotxe a L'Artiga....ens sorprèn veure més cotxes que han vingut a fer el mateix :)

Carreguem motxillota i esquís....i cap amunt! Fa un dia fantàstic i ja són dos quarts de nou. Posem esquís a cota 1800 aproximadament i pugem amb ganivetes fins al refugi, on deixem sac i menjar. El flanqueig que cal fer per arribar sobre de l'estany d'Estats fa una mica d'impressió, acabem posant grampons per més seguretat, perquè està força dur-gelat. Continuem cap a l'estany de Montcalm fent la ruta habitual, ara ja amb esquís. Ens creuem amb unes quantes persones a peu i d'altres amb esquís que han matinat més....i comenten que han trobat la neu encara poc transformada per baixar. Els últims metres costen una mica més, deixem esquís al coll i assolim el cim de la Pica a les quatre tocades.....felicitaaaaat!!!! En teníem moltes ganes! Fa un dia magnífic, només una mica de vent....però quines vistes!!! Ens fixem en la canal de Riufred......que algun dia potseeeer.....avui no toca!
Baixem ràpid cap avall, el sol ja va marxant i nosaltres ja pensem en la sopeta que farem! La part lliure del refugi de l'estany de Pinet està moooolt bé, mantes i llum....i aquest cop deu persones i un gos.....bup bup.....no ase falta desir nada más....

Avui el matí ens hem llevat amb la tranquil·litat de ja haver fet la feina (no com els nostres companys de llitera). Esquís i avall....la neu dureta però no ha gelat pas com la nit anterior). A partir de 1800 caminem trepitjant fullarca dins la immensa fageda que porta a L'Artiga.
Fent aquests horaris de diumenge....hem evitat la caravana!!!! ueeee....
Fins una altra :)

Oriol i Berta

Dades tècniques:
Dissabte +2000m/-900m
Diumenge -1100m
S3, PD
Cota de neu contínua 1800m. Neu dura i poc transformada en general.

Pic de Gargantillar/Pessons i Pic de la Mina. Cursetistes 2019 11 i 12/01/2020

Un any després d'acabar el curs de iniciació a l'esqui de muntnaya del CEG, els i les cursetistes del 2019 fem trobada per repassar l'aprés i gaudir la companyia. Divendres 10 de gener ens trobem al refugi de La Molina i al bar Brezos decidim ruta pel dissabte: Pic de Pessons des.de Grau Roig.

Dissabte 11

Pic de Pessons/Gargantillar (2.848m) des de Grau Roig

Desnivell: ±750m

10km

Orientació: NE

Dia fred, amb temperatures sota zero en sortir del refugi; el dia es presenta fred tot i ser assolejat.  Carreguem els cotxes i anem a Grau Roig pel túnel per tal d'evitar problemes de gel al port d'Envalira. Calcem esquís i enfilem cap al circ de Pessons a l'inici per pistes, després per senda balizada i finalment pel bosc. Passat un restaurant de l'estació d'esquí entrem al circ de Pessons on identifiquem el nostre objectiu. Encara dubto si el Pic de Pessons i Gargantillar son el mateix cim, ja que els comentaris de la gent que ens trobem no coincideix amb alguna cartografia. Ens adinsem pel circ i anem a buscar, al fons i a l'esquerra la canal dels Isards, màxima dificultat de la jornada. Pujem amb skis fins sota una roca on calcem grampons per pujar la part més dreta de la canal (40º?). Condicions excel.lents per fer la canal, sota una base de neu dura hi ha neu nova del divendres molt ben conservada degut al fred. Al coll, girem a la dreta fins arribar al Pic de Pessons o Gargantillar. Tornada pel mateix camí, la canal la fem amb grampons (tot i que vam veure gent baixar-la esquiant, condicions molt bones). La resta de la baixada fins al cotxe amb els esquis, buscant l'itinerari que ens permeti remar el minim possible.

Pessons i canal dels Isards, el nostre objectiu.

Calçant grampons i pujant pel canal dels Isards

Al Pic de Gargantillar.

Diumenge 12

Pic de la Mina (2.683m) des de Puymorent

Desnivell: ±820m

9.5km

Orientació: N-NE

Un altre dia de fred i sol. Decidim anar al Pic de La Mina sortint des.de l'estació de Puymorent. Remuntem les pistes de l'estació endinsant-nos en la vall de Vinyola fins arribar a l'alçada de l'ultim remuntador de l'estació. Anem a buscar el llom que ens portarà fins al peu del cim, on arribem sense esquis. Gaudim de bona neu en la baixada fins arribar al cotxe. Aquesta sortida ràpida que ens permet ser de tornada a una hora raonable ens sorpren per la bona neu trobada així com per la bellesa de la vall de Vinyola.

Al llom que ens portarà al Pic de la Mina

Ultimes rampes cap al Pic de la Mina i darrere nostre la coma de'n Garcia , molt justa de neu.

Foto de grup al Pic de la Mina

Ori, Paco, Lluis, Mar i Mikel. 

Pic de Pedrons més Pic de la Mina

Fa temps que li tenia ganes al Pic de Pedrons, a més aquest any és un dels #8cims. Hi ha una manera lògica de fer aquest dos cims que és baixant del Pedrons per la pala NE cap a l'Estany de Pedrons i accedir al Pic de la Mina des del seu coll nord. Però desprès de les últimes ventades de ponent hi havia molt risc de plaques de vent i feien aquesta ruta molt poc aconsellable. La idea era fer els dos pics per separat perquè tenia tot el dia.

La carretera del Port de Puymorens estava tancada perquè el vent de la nit la va omplir de neu. Vaig haver d'agafar el túnel i pujar des de la part de l'Hospitalet. Ja amb el cotxe aparcat vaig sentir dos trons ben forts, probablement els Gazex del Pas de la Casa provocant allaus abans d'obrir pistes.

Vaig començar a pujar el Pedrons cap a les 8:40, probablement massa d'hora, no hi havia absolutament ningú, vaig anar obrint traça, no quedava res dels dies anteriors. Els efectes del vent eren molt evidents, tot el costat est estava ple de neu transportada pel vent metres que la carena i el costat oest estaven plens de plaques de gel, d'un gel molt dur d'aigua re-glaçada a la nit. La temptació d'anar una mica carena a vall a agafar neu bona era forta però el perill de plaques de vent també molt evident, tocava anar rascant el gel, rac-rac. El vent encara bufava fort, la previsió era que amainaria a la matinada però encara continuava. Entre la solitud, el vent i les plaques de gel van ser una mica massa, desprès de pujar uns 400 metres de desnivell vaig treure pells i cap al cotxe, per un altre dia.

Vaig agafar el cotxe i cap al Pic de la Mina, el Coll de Puymorens ja estava obert, el vent va baixar per fi i les plaques de gel estaven a trams de poca pendent i havien començat a transformar una mica i eren molt més factibles. Al final va ser una passejada que va treure l'experiència amarga dels Pedrons, 2:08 del cotxe al cim i 2:45 de cotxe a cotxe amb alguns trams de neu pols molt agradable a la baixada.

Pic de Pedrons des del Pic de la Mina

Pics de Fontnegra

Foto de cim

Publico sols les dades del Pic de la Mina.

Estat de la neu

La calor i la pluja han desfet força la neu a cotes baixes i les ventades han fet grans acumulacions als costats est i l'han deixat les carenes força pelades.


Fitxa ruta (Pic de la Mina)

Distància: 11.3km
Desnivell positiu acumulat: 772 m
Desnivell negatiu acumulat: 772 m
Alçada màxima: 2683 m
Alçada mínima: 1920 m
Dificultat: S2
Recorregut: Es surt del Port de Puymorens i o be per les pistes o be pel costat ens anem acostant al cim fins arribar a la part alta del telecadira del Dome de la Mina, d'allà accedim al ample llom que seguim fins molt a prop del cim on ens treiem els esquis per fer el 50 m finals per una cresta fàcil fins al cim.
Track i mapa de la ruta (wikiloc): https://www.wikiloc.com/back-country-skiing-trails/pic-de-la-mina-44750700


Fitxa ascensió

Data:  Dimarts 23 de desembre de 2019
Meteo: no gaire fred entre -2 i 2 graus tot el dia, vent fort a cotes altes que va encalmar al migdia.
Estat de la neu: Acumulacions grans de neu transportada pel vent a les vesants est, carenes pelades amb grans plaques de gel de fusió que van transformar una mica al migdia, menys plaques i més neu polç amunt..
Risc d´allaus: Risc 3 a partir de 2400 m per plaques de vent en cares E especialment (NE-E-SE-S). Risc 2 per sota de 2400 m. De totes formes en aquest cim es fàcil traçar una ruta sense cap connexió amb zones de més de 30 graus de pendent i per tant força segura.
Horaris: 2:08 del cotxe al cim, 15´ entre fotos cim, baixar la cresta i transició i 22' de baixada, 2:45 total.

Pic de Pedrons 2721m #8cims 30/11/2019

Ens animem a fer el Pic de Padrons, a banda de ser una de les propostes del repte dels 8 cims, és on hi fa més bon temps.

Dissabte 30 de novembre.

Des de l'aparcament a la carretera que puja al Pas de la Casa seguim l'itinerari habitual, sense anar del tot per la carena, a mitja pendent i aprofitant la neu contínua fins a sota de la cresta que porta al cim.

Està molt traçat, l'Araceli deu haver fet cim vàries vegades aquesta setmana... 

Ja enfilats per la cresta amb poques dificultats arribem al cim. A la cresta saludem amigues de Cegesquí que també han fet el cim. I ja de tornada també saludem un altre grup de Cegesquí, els de la nova fornada del darrer curs.

El descens no ha estat memorable.

Hi hem estat l'Anna M, Eli C, Manel C, Alex M, Hèctor A i Ricard M