Refugi Prariond i Gros Caval 3285m

31 de març - 2 d'abril 2010 / Glòria V i Ricard M

Hem anat a la vall on neix el riu Isére per intentar fer la ruta proposada per Oriol Guasch al llibre "Alps amb Esquís": entre la Tarentaise i la vall de Rhêmes. I seguint també una ressenya de Cegesquí.

31/3/10 Le Fornet (Val D'Isere) 1930m - Refugi Prariond 2324m +760, -340 PD, **, 4’30h












Hem de deixar el cotxe al final de Fornet, just on hi ha el telefèric de Vallon. El guarda ens ha “aconsellat” la única ruta segura d’aquests dies per accedir al refugi. Un cop al pont de Sant Charles cal remuntar les pales de la dreta en direcció sud/sud-est fins a la cota 2700m, per superar les Plates du Vallonnet, des d’aquí flanquejar el terreny, que és bastant sinuós, per anar a buscar els pendents que donen accés directe a la plana del refugi. Tot això començant a les 16h, amb estones de boira, nevada feble i cada cop amb menys llum.

Afortunadament, al refugi només hi havia un grup de francesos que amablement ens han esperat per sopar.

1/4/10 Refugi Prariond 2324m

Mal temps, neva, estones de vent i boira enganxada a les carenes. Ergo ens dediquem a tastar la fantàstica truita de bacó que fan al refugi, molt gran i estupenda !!

2/4/10 Gros Caval 3.285m i retorn a Val d’Isére +1100, -1370m, PD, **, 5h

Cim elegant i directe, tot començant per unes pales força dretes però sense complicacions. Pugem per la gelera del Gros Caval, anem junts amb el grup de francesos per compartir l’obertura de la traça fins a la cota 2600m, on ells continuen per anar a buscar el coll de Montet i nosaltres continuem per la gelera fins el cim. Ens toca doncs obrir traça amb neu força profunda durant 600m de desnivell. Un cop al cim gaudim d’una bona panoràmica dels cims del voltant i podem traçar amb la vista l’itinerari de descens.

El descens el fem dirigint-nos des del cim cap a l’oest per anar a buscar un coll a 3100m, que separa la gelera del Gros Caval de la de les Roche Noirex. Hi ha un pas d’uns 50m amb 35%, que es fa sense dificultat. Anem fent el descens per les pales suaus amb tendència cap al nord-oest, per situar-nos a la cota 2600m just a sota de les Plates du Vallonnet. Ara ja només queda posar pells per remuntar les Plates (uns 150m de desnivell) i fer el descens cap al pont de Sant Charles, des d’aquí, seguim la carretera nevada que baixa suaument a Le Fornet.

Neu molt bona i dia assolellat, tot i que ja apareixen núvols baixos cap a la tarda. Sorprèn veure força esquiadors (de pista) que venen saltant pel coll de Pers i que comparteixen les traces de pujada final cap a les Plates du Vallonet.

Vista la previsió del temps decidim dedicar-nos a afers col.laterals: formatges de Beaufort, vins de la Savoia, Fondue Saboyarde Royal, shopping i turisme a Grenoble i fer la carretera des de Grenoble fins a Aix-en-Provence, molt recomanable.

Més fotos a Pasdeguia

Travessa a la Vanoise, Haute Maurienne, Refugis Avérole i Gastaldi.

1-3 de maig Glòria V i Ricard M

Picant una mica d’aquí i una mica d’allà, ens hem fet la nostra pròpia ruta per la zona dels refugis de l’Avérole i Gastaldi. Molta neu, bon temps, glaceres, pics de tres-mil metres, refugis guardats... En fi, una bona proposta per a la primavera.

Les referències de les rutes les hem trobat a les ressenyes de Cegesqui (gràcies piulaires), al llibre de travesses d’esquí de muntanya “ALPS AMB ESQUÍS” de l’Oriol Guasch (Editorial Desnivel) i al llibre de ressenyes “SKI DE RANDONNEE: SAVOIE” de l’editorial Olizane.

Accés: Per pujar al refugi d’Avérole cal anar fins al poble de Bessans (Haute Maurienne), uns 20km vall amunt després de passar l’entrada del túnel de Frejús (Via important de comunicació entre França i Itàlia ). Passat el poble en direcció Bonneval trobarem una cruïlla que dona accés a un centre de vacances (La Bessanaise) i al petit llogarret anomenat La Goula (1760m)on deixem el cotxe. 800km des de Barcelona.


Mapes: IGN 3633ET Tignes Val d’Isère i IGN 3634OT Col du Mont Cenís
Material: el clàssic per a una ruta en glaciar
Adreces: Rifugio Gastaldi, Refuge d’Avérole

1er dia: Accés al refugi de l’Avérole 2210m.
+450m /F /3h
L’accés al refugi es fa seguint la carretera que puja als poblets de Vincendières i Avérole. Camí molt planer fins els darrers trams a tocar del refugi. Tot fent el camí ens adonem de la quantitat de neu acumulada que hi ha. El refugi està molt concorregut, però ben organitzat, és acollidor i es menja força bé.

2on dia: Pointe Marie 3370m – Col d’Arnes 3012m – Refugi Gastaldi 2650m
+1370m /-500m /PD+ /S3/6’30h
Sortim del refugi en descens (-100m)per accedir a remuntar la vall de l'Oney (SE), per un evident passadís que destaca entre blocs de roques, fins a un coll a 2587m damunt del petit llac “Glacier d'Arnès”. Travessem en un llarg flanqueig per anar fins al fons de la vall 2707m. A partir d’aquest punt el pendent s’accentua i continuem direcció SE per anar canviant la direcció cap a Sud, tot pujant per la gelera d’Arnes. (atenció amb les possibles esquerdes) Finalment al punt 3340m ens trobarem de front la paret nord de la Ouille d’Arberón, girarem a l’esquerra per arribar a la cota 3370m de la Pointe Marie.

El descens el farem pel mateix itinerari, mantenint direcció N per anar a buscar el coll d’Arnes, en bones condicions accedim al coll amb els esquís als peus.

Passat el Coll d’Arnes descendim direcció E per anar girant a N i baixar per la gelera de la Bessanese, descens dret i exposat per allaus. Baixem fins uns plans a uns 100m per sota del refugi Gastaldi, que ens obliguen a posar pells per accedir-hi. El canvi d’orientació es nota per l’augment de la temperatura i l’estat de la neu, totalment primavera desfeta.

Aquest any, excepcional de neu segons el guarda, el refugi està gairebé colgat de neu. A destacar que té tres plantes i està ubicat en un lloc elevat.

El refugi Gastaldi és acollidor tot i que el fet que estigui colgat de neu et fa sentir estrany. Poca gent, “pasta al dente” i bon rotllo.










3er dia: Collarin 3475m – Selle d’Albaron 3500m – Col des Evettes 2561m – Bonneval 1790m
+1000m / -1760m /PD+/S3/6’30h
Sortim del refugi en direcció N, en un terreny planer, per anar a buscar el que representa ser l’antiga estació d’un mini telefèric (tres fustes i dos ferros penjant) En aquest punt hem de baixar per un pendent força dret (50º) que ens deixa a la gelera (-100m), seguim direcció N en flanqueig, per anar a buscar la gelera i vall de Gias. Remuntem la gelera de Gias en direcció NO, fins a la cota 2800m la gelera és ampla i planera, al davant ens queda, molt marcat, el coll de Collerin. A la cota 2900m girarem cap al N, per pujar per les amples pales, dretes però segures, evitant els trams d’esquerdes que anirem trobant (nosaltres gairebé les hem percebut). La pujada és sostinguda fins al coll a la cota 3300m. Girem direcció Oest, per anar guanyant alçada progressant per l’ampla gelera, per arribar a la carena i al cim del Collarin 3475m. D’aquest punt podem resseguir fàcilment uns metres per sota de la carena direcció pic d’Albaron, fins al collet previ a la Selle d’Albaron 3470m. En pocs metres a peu pugem fins a la Selle 3500m. L’itinerari fins a l’Albaron és dret (mixte roca i neu II/50º) i l’estat de la neu desaconsella arriscar-se. Així que en aquest punt iniciem el descens.










El descens es fa per la gelera de les Evettes i per evitar les roques i els seracs, caldrà dibuixar una gran essa, (des del punt de descens, dreta, a 3550m esquerra, a 3250m dreta fins 3050m Veurem la barrera de seracs penjada a la nostra dreta). A partir de la cota 3200m ja anirem per l’ampla gelera en direcció N, escollint l’itinerari que ens permeti haver de remar el mínim als llacs dels plans de les Evettes 2500m. Seguim en direcció NO per remuntar +60m l’ample coll de les Evettes 2561m. (des dels llacs tenim l’opció de remuntar N al refugi de les Evettes +100m).


Des del coll de les Evettes 2561m. Baixem per les amples pales, cercant el millor itinerari per anar a buscar el fons de la vall i a la pista 1950m que comunica Bonneval amb l’Ecot i el Pont St Clair. Baixem per la pista (planera) fins a Bonneval. Amb els esquís als peus el 3 de maig fins a la cota 1790m. Per tornar a buscar el cotxe fem autostop, fora de temporada no hi ha transport públic.

Trobareu fotos a Pasdeguia

Haute Maurienne: ascensió a l'Albaron (3.637 m)

Una travessia per l'Haute Maurienne amb ascensió a l'Albaron (3.637 m) i travessia entre els refugis d'Evettes i Averole. El primer dia vam sortir de Sant Adrià de Besòs a les quatre de la matinada i poc després de la 1 del migdia empreniem la pujada al refugi des Evettes. Molta neu i un dia magnífic. Ens instal·lem en el refugi, amb una magnífica visió del nostre objectiu de demà: l'Albaron.

A les 5 del matí ens posem en marxa. Prenem el microesmorzar del refugi dels Evettes i sortim en direcció a l'Albaron. Al contrari del que ens pensàvem, no hi ha massa gent per aquesta muntanya però tenim la sort que hi ha una bona traça que ens guiarà pel petit laberint de sèracs de la gelera de l'Albaron. Hi ha tanta neu que de la gelera només es veuen alguns sectors de les barreres de sèracs; la neu tapa totes les esquerdes fent molt més segura la progressió. Arribem a la carena, en el lloc anomenat La Selle de l'Albaron. A partir d'aquí hi ha dos itineraris; es poden baixar uns tres-cents metres per la vessant contrària fins a trobar la via normal que puja del refugi d'Averole o bé es pot pujar per l'aresta directa al cim. Ahir, al refugi, un guia ens va recomanar l'aresta, força aèria i amb uns panorames il·limitats. Ens posem els esquís a l'esquena i comencem a enfilar-nos per la cresta, amb passos de neu i roca. Ens assegurem en alguns trams amb el nostre cordino però la dificultat no és excessiva. Al final arribem al cim de l'Albaron (3.637 m), un ampli replà on podem descansar una mica i fer, ben còmodament, les fotos del cim. Des d'aquí veiem el Mont Blanc, les Grandes Jorasses, el Mont Rosa, el Gran Paradiso, La Gran Casse, La Punta de la Sana i centenars de muntanyes més. La ressenya que portem descriu una canal de baixada on, segons les condicions, es pot muntar un ràpel d'uns 20 metres fins a la gran pala de neu on comença l'esquiada. Hi ha una petita canal que porta a la instal·lació del ràpel. Convenientment assegurats hi baixem i, encara que la neu arriba tan amunt que gairebé ja no cal la maniobra, fem un petit ràpel. Després, amb els esquís als peus, iniciem una llarga baixada fins al refugi d'Averolee. La neu no està bé del tot però gaudim d'una llarga esquiada amb un magnífic ambient alpí. L'endemà, després d'un simulacre d'ascensió, emprenem la baixada a la vall i el retorn a casa.

Podeu veure l'àlbum de fotos de la sortida clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog.

Aquí teniu també el vídeo de la sortida.

---

---