El millor futur, muntanyes de qualitat

Em sembla interessant donar suport a aquesta iniciativa de Mountain Wilderness de Catalunya

El proper diumenge 26 de març us engresquem a participar en una ascensió popular hivernal al Cap des Clòsos (2417m Val d'Aran, sortida del Plan de Beret a les 9'30h dur esquís o raquetes) per demanar unes muntanyes de qualitat, en el marc d'un país que aspira a la qualitat. Les estacions d'esquí existents ja disposen de centenars de quilòmetres esquiables i acompleixen unes funcions recreatives i de dinamisme econòmic que no qüestionem. No obstant, el ressorgiment de projectes d'urbanització d'espais d'alta muntanya basats en el consum de territori amb una política d'expansió sostinguda tot apostant per l'augment de la massificació turística no els considerem ni adients ni desitjables. Creiem que impliquen una amenaça a la qualitat de les muntanyes, inevitablement associada a la preservació dels seus valors. Els espais ben conservats són reclam fiable de visitants sense penyores associades. Mesura, equilibri i sentit comú. Aquesta és la nostra opció. http://www.mountainwilderness.cat/ca/noticies/3/1324/el-millor-futur-muntanyes-de-qualitat

Reivindicant els clàssics... Pic de Puigpedròs 2913m

El mes d'Abril en particular, i la Primavera en general, et permeten fer cims amb neu extraordinària en llocs poc habituals o bé et deixen a l'estacada i has d'anar a buscar la neu a can pistraus. El diumenge 6 d'abril ens decidim per un clàssic proper, que, tot i que és cert que no era la primera opció, l'hem fet alegres i contents.

Puigpedrós 2913m

Aparcament a la tanca de la pista a 30min del refugi del Malniu.

Esquís als peus des del refugi

Neu primavera

Desnivell: +1000m

Carme D, Isaac V, Josep B, Koki G, Concep M i Ricard M

I és que els clàssics estan per a això, per ajudar-nos a prendre una decisió i fer un recorregut franc, amable i distret.

I raonant al voltant dels clàssics, per poder cantar-ne les excel.lències, m'he derivat cap als altres clàssics, que no són muntanyes regalades, sinó persones que han compartit protagonisme en aquesta activitat nostra durant molts anys... començo a comptar-los (els anys) i la tasca m'és fàcil per la proximitat rodona del meu aniversari recent.

Aleshores recordo un clàssic musical, almenys per a mi, el Sílvio Rodríguez que comença la cançó Paladar de la següent manera:

Llego al club de los cincuenta
y una mano trae la cuenta.
Llama la atención la suma
desde hoy hasta mi cuna.
Cada fuego, cada empeño,
cada día, cada sueño,
viene con importe al lado,
a pesar de lo pagado.

  

Parlava dels altres clàssics doncs; durant aquests anys m'he trobat gent fantàstica, gent amable, gent amb moltes ganes i poc recorregut, gent interessant, gent més jove que jo i gent més gran que jo, gent amb qui sortiria a sopar sempre i gent amb qui no compartiria ni un franckfurt, gent que proposa, s'espera i supera les adversitats, tot junt i per separat. I també m'he trobat gent mesquina, galtes i oportunistes, piuladors sense escrúpols, aprofitats de les sortides dels altres, gasius, gent de poc fiar en cas de dificultat o perill, gent de mal fiar, gent que no comparteix, gent que en definitiva representa tot el contrari del que per a mi és la muntanya.

En fi, no descobreixo res de nou, però crec important que de tant en tant en siguem conscients que a la muntanya hi ha de tot.

Bones traces i recordeu de reivindicar algun clàssic de tant en tant.

Ricard M