Rebost de cims a les valls d'Aura, Louron i Pèira Sorda, 8 a 11/12/2022

Cap des Pales 2.245m i Tuc d'Ardounes 2.020m

Sent Lari e Sola no falla mai com a camp base i ho té tot a pocs km: pistes d'esquí grans o familiars, bon menjar, banys termals (al mateix Saint-Lary o espectaculars els de balnéa a Val Louron)...  i excursions amb esquís de tots els colors, on trobar neu fins i tot aquest principi de desembre amb una tardor tant agreujada...

Els clàssics de la boca nord del Tunel de Bielsa o l'Augas estan justets de neu a la part baixa, i anem a buscar el bon esquí a Piau (dijous), al Coll de Pèira Sorda (dissabte) i al Col d'Azet (diumenge). Sempre trobem bona neu pols (amb nevadetes als vespres que han baixat de cota fins al fons de la vall), però gruixos molt justets que fan necessari traçar bé per evitar rascar.

Dissabte 10 de desembre: Cap des Pales 2.245m en volta circular des de Pèira Sorda

+/-700m; 8km; F, *, S2; 3h

La idea original era repetir amb els meus fills el Cap de Pène Soulit, que vam esquiar al novembre de 2019, però la boira és tant densa que prefereixo un itinerari més conservador resseguint les pistes de Peyresourde, repetint el pic que va fer el grup d'en Ricard fa pocs dies, piulat aquí.

L'estació és oberta, però prenem les pistes que estan tancades cap al Coll de la Flamme. Foquejem amb poques expectatives, fins que comencem a intuir algun ressol i ombres de muntanyes a la boira... i al coll tot s'obre i seguim cap al sud amb un mar de núvols ben bonic, fins al cim, per retornar per pistes trepitjades fins a la base de l'estació i el coll.

Ha estat un dia de retrobar-nos amb el material, les bones sensacions, i de perseverar lo justet i amb recompensa.

Diumenge 11 de desembre: Tuc d'Ardounes 2.020 des del Col d'Azet

+/- 500m; 54km; F, *, S2, 2h

M'escapo sol mentres a casa dormen fins al proper Col d'Azet (15'). 

Allí mateix, a 1.580m em calço els esquís i remunto per la coma a l'est de les pistes fins al seu capdemunt i m'enfilo a aquest turonet, mirador  excepcional de l'Arbizon, el Sarrouyes (cim molt recomenable, piulat al 2012) i totes les valls d'aquest país d'Aura, un rebost de cims!

Bones traces!!!

Blandícia a les muntanyes de l'Aura, Louron i Luixonès 16 i 17/11/2019

Cap de Laubère 2213m i Cap de Pène Soulit 2031m

Si l'hivern és això, per mi no caldrien altres estacions! Sabíem on sadollar-nos amb el nostre vici,  la neu pols seca i freda, digueu-nos gormands...

Hem fet base a Saint-Lary, acumulant greixos i líquids pel llarg hivern que es presenta i amb dues curtes aproximacions en cotxe hem gaudit de valent amb itineraris senzills i més solitud que en valls properes, intentant no repetir excursions d'escapades anteriors a aquesta zona. Molt recomenables les tres guies que deixo al final del post on hi ha descrites aquestes sortides i moltes altres...

Cap de Laubère 2213m des d'Ens
+/-1050m; 12km; F, S2, *; IGN1748 ET Néouvielle. Neu des del poble, a 1200 amb gruix que va en augment. Per sobre els 1500 la neu és fonda i de qualitat sense rascar; per sota cal llegir bé el relleu... Tant dissabte com diumenge hem observat plaques de fons, desencallades de forma natural, en orientacions nord-est.

L'itinerari segueix la pista que surt del final del poble i s'endinsa al bosc en direcció sud-est. Alternativament es pot prendre el sender d'estiu que porta al Llac de la Coume 1565m. Després cal anar resseguint les comes fins al coll i aresta final, tot amb esquís.

Cap de Pène Soulit 2031m des de sota el Coll de Peyresourde (p.1419m, encreuamnet de carretera a Portet-de-Luishon)
+/-600m; 5,5km; F, S2, *; IGN1848 OT. Més de 60cm a la sortida i qualitat pols en tot el recorregut, ben orientat a N. Igual que el dia anterior, força plaques en orientacions nord-est.

Itinenari directe i sense dificultats, d'anar pujant en direcció S, SO.

Només parar compte amb els pendents allavosos sota la carena, en el costat que mena al Luixonès. El descens ha estat memorable.

cegesqui-anonymous novembre 2019 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Bones traces!!!
Carles P, Pep, Ricard i Jaume

de follets i de trolls

Turon de Néouvielle 3035m


Hi va haver una vegada dos follets que s’havien passat tot l’hivern fent una cosa que ells en deien esquí de muntanya.

Sembla ser que anaven amunt i avall de les muntanyes lligats de peus a unes fustes llargues i estretes que els servien per a lliscar per la neu, insòlitament abundant en aquesta època per les seves contrades.

Però ells no eren els únics, ni de bon tros.
De fet, a cada lloc on anaven, i amb qui anaven, se’n trobaven una munió que com ells trescaven, lligats de peus, muntanya amunt, muntanya avall.

A més, duien una caixeta petita on anaven guardant imatges d’allò que veien i d’ells mateixos, que després compartien amb d’altres follets; i s’explicaven on havien estat i què hi havien trobat; i així els uns amb els altres.

Doncs aquests dos follets van anar a passar la nit a la cabana d’un vell telefèric de la zona del Néouvielle, animats perquè la méteoFrance havia enganxat uns sols tan grans com els seus ulls junts.

A quarts de vuit de l’endemà, amb les fustes lligades a la motxilla, recorrien el barratge del llac d’Aubert 2150m, mentre uns amenaçadors núvols anaven agafant posicions.
Al cap de poca estona ja es van posar els esquís als peus i només se’ls van haver de treure per a passar la Bretxa Barris 2439m, i durant molt poc tros.

Abans d’això, ja havia plogut una mica i havia espantat una parella de follets mancats de fe. Però el Sol va anar imposant tímidament la seva presència.

Encaminats cap a l’W ja es trobaven amb els primers follets matinadors que suraven amb alegria pendent avall; la majoria, però, encara estaven escampats per la cara Nord del Pic de Néouvielle.

Amb les ganivetes van traçar unes inclinades diagonals per arribar a la Bretxa de Chausenque 2790m, i sense ganivetes ni pells la van baixar per l’altra banda, on es van trobar sols com uns mussols.

Des de La Glere tampoc no hi pujava ningú.

Novament equipats per a pujar van anar guanyant alçada cap al Nord, per un llomet per sobre dels llacs de Maniportet, que cada cop era més rost. Cada follet va triar la seva manera de pujar-lo.

I ja només els va quedar acabar de pujar els darrers 100m fins el cim del Turon de Néouvielle 3035m, on hi van arribar a l’hora que ho feien els núvols, clarament guanyadors de la partida amb el Sol.

Abans de començar el retorn van omplir les caixetes amb les imatges de les muntanyes del voltant; la més blanca de totes, el Campbieil.

I contents i satisfets es van deixar anar pendís avall fins allà on van poder.

La pluja d’aiguaneu va arribar abans que ells a la Bretxa Chausenque. La neu s’hi havia podrit i la lamentable remuntada va estar guarnida per una col·lecció de renecs que ressonaven entre les parets.

A l’altre costat ja no hi quedava ningú. Només la boira que els anava empaitant, trepitjant-los els talons.
Encara, però, era possible esquiar amb una certa dignitat.

Amb tot plegat, els nostres follets van anar baixant, i passada la Bretxa Barris van saber negociar prou bé l’aprofitament de la neu fins molt a prop del barratge del llac d’Aubert.

Mentre es menjaven uns bons entrepans a Bielsa, repassaven l’itinerari tot guaitant les fotos i rumiant si encara en farien alguna altra o si ja era el moment de guardar les fustes i caminar amb els peus lliures...

No n’ha transcendit la conclusió.


Turon de Néouvielle 3035m
14 i 15 de juny, 2008
DaniMa, Ramon.

piulada dedicada a tots els follets que surten a la muntanya a gaudir-ne i a compartir-la, sense importar-los res més.
i als trolls que ja han oblidat que un dia van ser follets.

fotos: http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/TuronDeNOuvielleJuny08