Esquí de muntanya al Refugi Les Conques, Alt Vallespir, 4 i 5/03/2017

Esquerdes de Rotjà 2275m dissabte, i diumenge Roc de la Mort de l'Escolà 2463m i Roca Colom 2507m

'Embogeixo dins la neu. Les meves traces alimenten el cervell...' Tomaž Šalamun

En les darreres escapades a la Catalunya Nord vam descobrir que el Refugi de les Conques, a 1587m, a pocs quilòmetres per pista des de Prats de Motlló-La Presta, obre també els caps de setmana d'hivern.

El temporal anunciat per divendres semblava que també tocaria aquesta zona i que gaudiria de més finestres sense núvols. Per la tarda truquem al guarda, en Xevi, i diu que ja hi és i que podem pujar a sopar i a dormir, som-hi doncs!



I esperàvem una mica més de neu nova! Per la nit cauen 4 dits, casi un pam a partir dels 1800m, però hi ha base i des del refugi, esquís als peus enfilem el tallafoc on fa anys hi havia un remuntador fins el Coll Baix (1693m) i després el Pla de les Eugues (1840m). La trinxera al bosc i el propi refugi són l'unic vestigi d'aquestes pistes tancades als anys 90 i hi van treure tots els ferros, no com a altres llocs...

Al final del Pla de les Eugues entrem al bosc per un sender ben marcat que permet guanyar alçada i superar el bosc fins a situar-nos a les solanes de les Esquerdes de Rotjà.

Treiem el cap a la Portella dels Avets i tracem amb la vista la travessa de fa un parell de setmanes del Conflent al Vallespir.



De nou a la solana per arribar a les Esquerdes i pugem a la punta 2275m. Ens hi hem posat tard i ara falten hores per allargar-ho més.



Ens conformem amb un descens en direcció a Ouillat, fins la cota 2000m, i tornem a posar pells per remuntar a les traces de pujada i baixar de nou al pla de les Eugues i al Refugi.



Passem la tarda fent gana davant la llar de foc, llegint, parlant, wifijant, mirant com neva ...i editant vídeos:

cegesquí a les Esquerdes de Rotjà 4-03-2017 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Diumenge es lleva més fred i radiant, amb una enfarinada addicional. Volem allargar lo d'ahir, però arribat al Coll Baix, la meva tos va a més i decidim que jo marxaré sol a ritme contemplatiu cap a la Cabana d'Ouillat (3h anar i tornar) per tal que en Pep i la Marta que segueixen amunt trobin traçat el camí en el descens que faran en circuit.



El dia fa un intent d'embolicar-se, amb flocs de neu i nuvolades, i més vent a cotes altes... Mentre jo progresso redescobrint el camí i espantant bèsties i bestioles amb la tos, ells continuen amunt amb un grup de raquetaires.



Arriben a la Portella de Rotjà, després la Mort de l'Escolà i finalment a la Roca Colom amb el vent i les nuvolades.

La baixada, diuen, sensacional amb neu cremeta al punt per la fabulosa Coma del Tec fins la Cabana homònima i després, tram de bosc inclòs, arribant a la Cabana d'Ouillat, retrobant les meves traces...



La neu ha fos bastant a 1600 i es fa més via esquís a l'esquena fins a les Conques on ens retrobem, on hi tornarem!
(gràcies Pep i Marta per les fotos!)
Dissabte 4/03/2017: Refugi Les Conques 1587m - Coll Baix 1693m - Pla de les Eugues 1841m - Ras del Garbé - Portella dels Avets - Esquerdes de Rotjà 2275m
+/- 700m (+/-300m extres); F, **, S2; 4h
Diumenge 5/03/2017: Refugi Les Conques 1587m - Coll Baix 1693m - Pla de les Eugues 1841m - Ras del Garbé - Esquerdes de Rotjà - Portella de Rotjà - Roc de la Mort de l'Escolà 2463m - Roca Colom 2507m - Coma del Tec - Barraca de la Coma del Tec 1978m - Cabana d'Ouillat 1610m - Coll Baix 1693m - Refugi les Conques 1587m
+/- 1000m; F, *** per la distància, S2-S3; 6-7h

Muntanyes del Vallespir des del Coll de la Selle: Costabona, Roca Colom, Esquerdes de Rotjà, Collada Verda, Set Homes, Basibé, Rotjà, Tres Vents, Roc Negre, Gallinase...

Bones traces Vallespirenques!

Rua pel Conflent i el Vallespir, 18 i 19/02/2017

Travessa des del Coll de Mentet al Coll de Jou (Castell), dormint a la cabana de les Estables (Prats de Molló)
Cims de Pomarola 2456m, Puig de la Collada Verda 2403m, Pic de Cums 2301m, Roc dels Lladres 2305m i Baciver 2637m, 38km de travessa i +2350m/-2850m

Feia anys que no gaudíem d’una innivació i condicions hivernals tant excepcionals al Pirineu Oriental i ho volem aprofitar, de fet ja se sap que passa quan deixes somiar a segons qui amb un mapa davant, oi Pep! Sabem que serà grossa i els preparatius ja comencen amb la tria de restaurant on sopar de camí a la Catalunya Nord: el Cap i Pota de Figueres, un ***!

Rua pel Conflent i Vallespir - cegesqui 2017 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.

Dissabte el temps ha estat excepcional, sense vent, celatge preciós, i cúmuls i boires rebent-nos al Vallespir. Diumenge més fresc amb tempesta de bo i de vent molt fort per sobre els 2300m. Neu fins a 1700m al vessant S, al Vallespir, i fins els 1300m a la pista que baixa de Merialles al Coll de Jou. Dura a les carenes, però moqueta o cremeta a les S i encara pols a les N que vigilen el Canigó, excel·lent!

Resum de l’activitat:

Dissabte 18 de febrer de 2017: Coll de Mentet 1761m – Pla Segalar - Pomarola 2456m – Vall de Rotjà - Refugi Da Silva o dels Clots 1900m – Puig de la Collada Verda 2456m – Collada dels Vents 2229 m – Pic de Cums 2301m –Roc dels Lladres 2305m – Pla Guillem 2277m – Coll de Bocacerç 2281m – Cabana de les Estables 1700m
+1250m/-1300m; *** (per la distancia, 20km), F, S2; 7- 8h



Dormim al F1 de Perpinyà per ser ben d’hora al Coll de Mentet. Fa un dia radiant i es presta al postureig amb el Canigó. Al Pomarola comentem l’espectacle de neu amb un català de Perpinyà a qui delatem les nostres intencions: ens pregunta si portem grampons i pensa si portem frontal… Ens aboquem a la vall de Rotjà per una pala acanalada que baixa del mateix llom i fem un descens trepidant i amb neu excelent fins als Clots (1900m) on trobem el refugi da Silva colgat de neu. Fa goig!



Tornem a posar pells i resseguim la pista que puja a la collada de les Roques Blanques i la deixem abans d’arribar-hi per traçar una diagonal directe al Puig de la Collada Verda 2403m.





Bon descens per sobre les nuvolades que pugen del Vallespir fins la Collada dels Vents i altra cop amb pells fins el Pla Guillem, nevat com mai.

El descens s’inicia al Coll de Bocacerç per una pala dreta, amb neu al punt.

Ens submergim a les boires i gaudim sobre la crema de la vall que mena a la cabana de les Estables. Austera, amb lloc per 8, estufa de llenya i taula a la terrassa on soparem i esmorzarem a la fresca amb una parella de catalans de Sant Llorenç de Cerdans. Dia rodó.



Diumenge 19: Cabana de les Estables 1700m – Coma de Bacivers – Coll 2616 – Baciver 2637m (pic més oriental de la cresta del Set Homes) – Vall de Baciver – Vall de Cadí (baixem fins cota 1800m) – Coll Vert 1861m – Refugi de Merialles 1718m – Coll de Jou 1125m
+1100m/-1550m; ***, PD, S3; 7h (sense comptar les hores d’ensigalada a la Vall de Cadí).

Si dissabte ha estat un dia de llargues distàncies i pendents suaus, diumenge només repetim en llargada de recorregut. Tracem fort amunt per la Coma de Baciver que es recargola cap al N a contravent ben fort amb els imponents Rojà i Set Homes a dreta i esquerra.



Els darrers 300m es redrecen i pugem amb grampons fins el coll (zona de plaques, avui estable).
Volem fer el Rojà per després baixar la descomunal pala O, però el vent que ja ha fet volar alguna cosa només convida a fer el proper Baciver, a la carena dels Set Homes.



Ens llencem des del coll per la pala N en una baixada memorable de 700m fins la vall de Cadí.



Aquí comença l’ensigalada: baixem més del compte i després no trobem el camí que porta a Merialles, avui no traçat. Aquesta part de la muntanya és de fort pendent i exposada, avui amb trams amb neu molt dura i sort d’algun arbre que atura relliscades. Fem el senglar ara amb ganivetes, després amb grampons, fins a trobar el camí, i després ja fàcil però llarg fins a Merialles i després el Coll de Jou. Hi arribem en fer-se fosc mentre el taxi ha anat a un altra Coll de Jou…

Una parella de catalans de Prada ens ajuden a baixar a Castell fent dos viatges amb el seu cotxe mentre el taxi desfà l’equivocació i més tard, tard però molt contents arribem al Coll de Mentet.

Perquè aquesta travessa també té el bon regust de les Mentet!
A l’infern estaré en bona companyia, bones traces!!!

Andrea (català de Genova), Lucia, Marta, Pep i Jaume

Puig dels Tres Vents (2731m) i Puig Roja (2724m), per la vall de Comalada 14/03/2009

Pep i Albert

Desnivell: +/- 1580
Durada: ascens 3,40 h fins al Tres Vents/descens 1h
Qualitat neu: Primavera, dura-primavera al torrent de comalada
Meteó: Sol al matí amb cúmuls humilis de tarda. Vent Fluix.
Risc d'allaus: 2

Itinerari: sortida 1410 m, col de Baxo (1473m), Fageda, les Troncasses, Pluviòmetre, Jassa vella (1900m), Puig dels Tres Vents (2731m), Puig Roja (2724m), retorn pel mateix recorregut seguint el torrent de Comalada.

Accessibilitat: Ben asfaltat fins el coll de la Roue, d'aquí a l'ermita de Sant Guillem i l'encreuament a cal Picotous pista forestal amb restes d'asfalt d'estat irregular. D'aquest encreuament al final de pista, estat més deixat (Tot terrenys o vehicles alts)

Són quarts de vuit del matí i arribem fins on els obstacles ens han permès, uns avets creuats al mig de la pista no ens deixen progressar més amunt. Tot i així i veient el panorama de destrossa forestal que ha deixat l'hivern en aquesta vall, arribar fins aquí ja esta prou bé. Estem a +9ºC ! i això es nota sobretot després d'esmorzar quan tirem cap amunt amb els esquis a l'esquena (tot just 20 minuts). Arribats al coll de Baxo, ara si amb els esquís als peus, resseguim el camí que ens condueix per una bonica fageda poblada per lliris blancs ja florits a banda i banda.

El camí ens situa després de passar pel costat d'un pluviòmetre cap a les troncasses, on ens trobem un sistema de cascades artificials i rentenció de sediments. Passat aquest indret anirem progressant en tot moment per la llera del torrent de Comalada, que ràpidament desapareix cobert d'una capa de neu dura i compactada. El paisatge tot ascendint cap a la Jassa vella és realment únic, tot el torrent arrebossat de neu mentre els laterals de la vall pràcticament n'estandesprovistos. Sense arribar a la portella a uns 2440m, ens decantem cap el Puig del Tres Ventsamb esquís pràcticament fins al cim després de fer alguna filigrana. Fem un mos obligat acompanyats de tres col·legues de la Catalunya Nord que també han pujat per comalada, tot contemplant les magnífiques vistes mentre un parell de Milans es deixen veure i un grup de Gralles de bec groc ens acompanyen amb el seu cant.
Fem el primer descens del dia de poc menys de 300 m desde el 'tretzevents' amb neu primavera que es deixa fer per pujar tot seguit cap el Puig Roja amb els esquís a l'esquena. Molt bones vistes del Canigó i el Gasimir (ben farcits de neu). El descens des del Puig Roja després de fer un segon mos, és molt més interessant per la qualitat de la neu menys transformada per l'orientació i per un pendent també atractiu.

La resta de descens pel torrent de Comalada, és realment divertit, amb una neu dura primavera que en alguns passatges és ben bruta i plena de partícules i restes de vegetals (de ben segur efectes colaterals de la tramontana d'aquestes contrades) que dona uns contrastos únics.

En resum una sortida potser per coleccionistes, divertida tot i que l'orientació de la vall (SE) pot passar factura en cotes baixes. L'estat d'innivació del torrent de Comalada és el punt més important a tenir present en aquesta sortida.