Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ALPS OSTTIROL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ALPS OSTTIROL. Mostrar tots els missatges

14 d’abr. 2019

Voltant el Großvenediger, el parc Hohe Tauern, 7-12 d'abril de 2019

La colla que l'any 2013 va anar al Großvenediger decideix tornar-hi i jo amb totes les ganes del món m'hi apunto. La meteo no és la millor però el paisatge que podrem entreveure aquests dies guanya àmpliament el cor a qualsevol esquiador que s'estimi la muntanya. El parc Hohe Tauern sap barrejar sàviament natura, agricultura i tradició al territori que volta les geleres que hi han al Venedigergruppe. Encantat de conèixer aquesta zona ara resta tornar-hi algun dia per tal de pujar al seu principal cim. Tot just arribats d'Àustria, costa refer-se d'un paisatge com aquell i de les hores passades en la intimitat d'un parell de refugis.
La nit de dissabte dormim prop de Matrei al Langashof Steiner a 1.400 km de casa. 

El kaiserschmarren de la foto de la dreta va ser el millor regal del refugi Kürsinger després de passar-hi  dues nits.

Diumenge, 7 d'abril de 2019
Pàrquing a 1.500 m. sobre Hinterbilch-Refugi Johannis
+635 m., 2h44, 7,86 km., *, track gps
Aparquem a 1.480 m. en un pàrquing on hi han d'altres vehicles prop del que sembla una cantera. Travessem un pont i seguim la pista que enfila la vall entre allaus. Anem per sobre el torrent Dorfer Bach. Passem les cabanes de Marfer Alble 1.885 m. Arribem al refugi Johannis 2.121 m. Tarda de sol a la terrassa del refugi. Anem veient com la gent baixa del Großvenediger amb cares de satisfacció. Fan la cervesa i la majoria marxen.

Dilluns, 8 d'abril de 2019
Refugi Johannis-Rainertörl
+1.327 m., 7h, 18 km., **, S2/S3, track gps
Masses dies de sol a la zona han fet disminuir molt la quantitat de neu al voltant del refugi. Pugem NE entre blocs de pedra en direcció el refugi Defreggerhaus 2.962 m. que encara no ha obert. Abans fem un flanqueig una mica exposat. Des del refugi pugem còmodament fins la carena situada sobre la gelera Inneries Mullmitzkee. Aquesta carena anomenada Mulhuiz-Aderl té un curt pas una mica pendent a 3.100 m. que permet accedir a la gelera.
Ja a la gelera la boira no deixa veure el cim. Els grups de gent que veiem tiren avall. Aconseguim arribar a l'àmpli coll Rainertörl 3.422 m. Des d'allà descartem fer cim i baixem directament per la gelera Inneries Mullmitzkee fins a desembocar al fons de vall Ibter Stein 2.207 m. Bon descens, neu pols a dalt que s'espatlla progressivament a mesura que baixem. Abans d'arribar a baix passem amb els esquís entre roques, d'aquí a pocs dies potser tocarà descalçar. Sense posar pells i remant una estona arribem al refugi Johannis.

Dimarts, 9 d'abril de 2019
Refugi Johannis-Refugi Neue Prager
+1.359 m./-700 m., 7h, 7,86 km., **, S2, track gps
Resseguim l'itinerari del dia anterior. Passem el refugi Defreggerhaus i arribem de nou al coll Rainertörl 3.422 m. Envoltats per la boira tornem a descartar fer el Großvenediger i tirem avall. 
Just abans de baixar la boira obre i tenim la sort de veure un paisatge immens. Fem part de la baixada entre boira, evitem ben a l'esquerra NW els seracs que hi han al mig de la gelera, algun company veu alguna esquerda ben a prop.
Arribem al refugi Neue Prager 2.796 m. Allà on tenim visibilitat gaudim d'un bon descens. Abans d'arribar al refugi cal posar pells per fer la darrera i curta pujada. El refugi no disposa d'aigua corrent aquests dies, diverses circumstàncies han dificultat també el subministrament. Com la majoria de refugis de la zona aquest també disposa d'un sistema de subministrament per cable.

Dimecres, 10 d'abril de 2019
Refugi Neue Prager-Refugi Kürsinger
+870 m./-1.050 m., 5h, 12 km., **, S2, track gps
Amb una previsió de meteo dolenta sortim del refugi amb el dubte si ha estat bona idea travessar fins aquí. Però tot just sortir la boira aixeca i ens permet encetar el millor dia de la travessa. 
Fem un curt descens i refem l'itinerari d'ahir però aquesta vegada de pujada, el paisatge és fantàstic! Arribem fins a la carena NE que baixa del Großvenediger. Després de passar força calor a la pujada arribem al coll i fa fresca de la bona. Decidim de nou renunciar al cim per tal d'aprofitar aquesta treva de bona meteo que ens han atorgat els déus, la previsió indica que aviat la boira taparà de nou les muntanyes.
Situats al coll Venedigerscharte 3.413 m. iniciem tot sols un descens memorable. La vall és ampla, sense dificultats a destacar, progressivament va girant a W. 
Arribats a la cota 2.550 m. posem pells. El cel es va tapant, hem fet bé de renunciar de nou al cim. Pugem progressivament, fem un flanqueig una mica exposat i arribem ja en descens fins al refugi Kürsinger 2.547 m. Un gran dia d'esquí! Com el dia anterior estem sols al refugi. A la tarda comença a nevar i no deixarà de fer-ho fins al matí de divendres...
L'endemà el passem al refugi fent pràctiques d'arva i autorrescat,..a part de jugar a cartes i veure com neva sense parar....

Divendres, 12 d'abril de 2019
Refugi Kürsinger-Pàrquing cota 950 m. a la pista/carretera que puja de Sulzau
+75 m./-1.750 m., 4h, 21 km., **, S2, track gps
Toca marxar, poc es pot fer quan la boira s'apropia de les muntanyes. Sortim del refugi amb el gps a la mà. Flanqueix una mica exposat, és el que passa quan no tenim visibilitat. Aviat arribem a la cubeta del llac Gletschersee Obersulzbach, el travessem remant una mica i fent escaleta.  
Amb una mica més de visibilitat comencem a albirar els primers arbres. La neu és ja més humida. Passem pel costat per un lloc on es pot fer un beure anomenat Postalm 1.699 m., no sabem si també tenen allotjament. Continuem baixant, de tant en tant toca remar, la vall és preciosa...i llarga. És divendres i anem trobant grups de gent que pugen cap al refugi Kürsinger. Al voltant dels 1.300 m. ja trobem menys neu, anem a peu. En menys d'una hora som al pàrquing 950 m. que hi ha a sobre del nucli de Sulzau on ens espera una taxi que ens retornarà al punt d'inici de la travessa prop de Hinterbilch. Ara només resta iniciar la llarga tornada a casa.

Bones traces, encara resten bons dies d'esquí!

Anna, Oriol, Coco, 2 Tonis, 2 Cescs, Marcos i Pep

27 d’abr. 2013

Hohe Tauern


OstTirol, Austria
del 11 al 19 d'abril de 2013
Travessa amb esquís per les muntanyes més altes d’Àustria.


 
Tres primaveres i dos hiverns separen la visita a l’Ötztal de la del Hohe Tauern. Aquest cop ens atreu una zona amb més de 300 cims per damunt dels 3000 m i on el 10% de del massís és cobert per geleres. Destaquen d’entre tots els cims el GroβGlockner i el GroβVenediger, 1era i 4a muntanya més alta del país.

No cal que dir com a bons austríacs que són venen el parc nacional com un paradís per fer esquí de muntanya, un destí ideal per l’infinit nombre d’opcions d’activitat i l’excel·lent xarxa de refugis. No els hi falta raó. Molts d’ells són oberts ja a la primavera, amb un tracte i atenció excel·lents per part dels guardes, amb les neveres plenes de cerveses fresques i una carta deliciosa de plats i postres típics austríacs.

Pendents del temps i els butlletins de perill d’allaus, comencem la travessa just el mateix dia que la colla de l’Anna finalitzen la seva. El dia previ, ja situats a la zona, l’aprofitem per fer una sortida amb la motxilla més lleugera per tenir un primer contacte amb les muntanyes i veure’n les condicions.

Aquí teniu la descripció de l’activitat realitzada.

Venedigergruppe des del Rieglturm

Dijous 11 d’abril. Matreier Tauern Haus 1512 m – Grünseehütte 2235 m – Höchgasser 2922 m - Grünseehütte 2235 m – Rieglturm 2742 m – Matreier Tauernhaus 1512 m
+/-1900 m, **, S2
 
Cap al HöchGasser
Grünseehütte
Perdiu blanca
Ascensió directa i ràpida a un mirador privilegiat del Groβvenediger i la gelera de Pasterze (9km de longitud i 19 km2) la més extensa d’Àustria. Llàstima que la visibilitat va ser regular durant bona part del matí. En la segona ascensió ens quedem a 10m del cim ja que les condicions de neu, molt transformada, feien massa perillós el darrer flanqueig fins al cim.

Divendres 12 d’abril. Streden 1400 m – Essener Rostocker Hütte 2235 m
+835 m, 2h

Al pàrquing de Streden coincidim amb l'Anna i companys que ens fan cinc cèntims de la seva setmana. Sota la pluja iniciem l’aproximació al refugi. Ens acompanya el Norbert un vienès resident a Rosenheim, amb el que també compartirem la jornada de l’endemà. Mantenim una distància prudencial entre cada un de nosaltres en les zones d’allaus que creuem. És terreny molt dret i encaixonat. Arribem al refugi nevant. A la tarda la nevada s’atura i el vent obre les primeres clarianes. Al refugi l’ambient està força animat per la gran jornada que tothom desitja per l’endemà.

 
Vista cap al Dreiherrenspitze des del Malhamspitz

Dissabte 13 d’abril. Essener Rostocker Hütte 2235 m – Mitteler Malhamspitze 3364 m – Cota 2400 m – Rostocker Egge 2749 m – Essener Rostocker Hütte 2235 m
+/-1550 m, 7h30, S2, **/***, amb la sempre agradable companyia d'en Norbert.

La previsió meteorològica no falla i el dia es lleva quasi serè, tret d’algunes boirines enganxades a les muntanyes que fan encara més boniques les valls amb les primeres llums. Avui caldrà tornar a obrir traça en tots els itineraris. Som uns quants grups camí del Mitteler Malhamspitze, però els que matinem més ens toca obrir la traça. La compartim amb un grup de Nürnberg, i el premi és obrir-ne les pales en el descens. De baixada, a cota 2400m, calcem les pells per fer el Rostocker Egge, sumar un nou mirador, i gaudir d’un bon descens extra directe fins al refugi.

Sortint de l'EssenerHütte
Entrant a la vall amb el nostre cim al fons
Arribant a la Südliches Malhamkees
Gelera i cim a la dreta

Vista enrera al coll
Un dels millors descensos de la setmana
Les cames treuen fum
Erribant al Rostocker Egge, Malhamspitz x2 i Reggentörl al fons
 
Diumenge 14 d’abril. Essener Rostocker Hütte 2235 m – Ostlicher Simonyspitze 3488 m
+/-1280 m, 4h, S2/S3, **

El temps és capritxós i avui no gaudim del bon temps que esperàvem. S’alça el sol però no la boira, i tots els cims es troben amagats dins el núvol. Com les condicions van a pitjor i la neu comença a caure, abandonem la idea de fer el Westerlicher Simonysptiz i enfilem la traça del cim oriental, una aposta amb més probabilitat d’èxit. Fem el cim dins la boira seguint-ne les traces obertes el dia anterior.
 
Simonys vistos des del Malhamkees
Ràpid descens
Cim, oi?


Dilluns 15 d’abril. Essener Rostocker Hütte 2235 m – Groβer Geiger 3360 m – coll oest 3150 m aprox. – Obersulzbachkee cota 2250 m aprox. – Cota 2600 m – Kürsinger Hütte 2547 m
+1500m/-1200m, 6h, S2, ***, rapel 30m

Groβer Geiger, Krimmler Törl i Schlieferspitz des de la Kürsinger Hütte

Afortunadament avui sí que gaudim del grand beau que esperàvem. Fem el Groβer Geiger en travessa camí del refugi de Kürsinger, deixant els esquis al peu del cim. Rapelem cap al vessant nord pel coll a l’oest del Groβer Geiger. Alternativament, es pot anar a buscar el Maurertörl. Compteu un rapel de 30m tot i que probablement hi hagi una reunió intermèdia. Excel·lent neu en el descens, i calorada en els 350m de remuntada fins al refugi (es fa llarg!)


Desdel Rostocker Egg, es pot veure tota la ruta des de l'Essener fins al Groβer Geiger al fons
 
GroβGlockner
Cara N del Dreiherrenspitze
Dolomites (3 cime)

 
Obersulzbachtal, KürsingerHütte i Keeskogl
Cim, coll i rapel
Cim, coll i descens vistos desde la KürsingerHütte

Ambient alpí
El descens no decep als més exigents

La germanor germana cada vespre al refugi.

 Dimarts 16 d’abril. Kürsinger Hütte 2547 m – Krimmler Törl 2789 m – Gämsspitz 2888 m – Obersulzbachkee cota 2250 m aprox. – Cota 2600 m – Kursinger Hütte 2547 m
+/-1050 m, 4h30, S2,**

Cim amb la companyia d'en Dirk i l'Stefan de Munich

Avui somiàvem fer el Schlieferspitz, que tant embadalits en va deixar ahir a la tarda durant les llargues hores de repòs a la terrassa. Però fa mal temps, poca visibilitat i gens de fred. De seguida es demostra que la neu està en pèssimes condicions, podrida fins a la base i lleugerament encrostada en superfície. Pla B en marxa i amb la motivació justa fem el Gamsspitz sobre el Krimmler Törl.

Dimecres 17 d’abril. Kürsinger Hütte 2547 m – Bachmayrspitz 3119 m – Cota 2750 m – Keeskogl 3291 m - Kürsinger Hütte 2547 m
+/-1100 m, 4h, S2, **

Bachmayrspitz
Keeskogl
GroβVenediger
Previsió de millora que es fa esperar. A primera hora encara fa pitjor que ahir, menys visibilitat i més neu. Quan escampa ja és tard i ja hem deixat el GroβVenediger per l’endemà. Fem a migdia els dos cims més propers al refugi. Bones vistes, el Keeskogl disposa d’un petit passamà per ajudar-se a l’aresta.

Nit serena

Dijous 18 d’abril. Kürsinger Hütte 2547 m – Venedigerscharte 3413 m – Groβvenediger 3660 m – Rainertorl 3422 m – Rainerhorn 3560 m – Cota 3407 m – Hoher Zaun 3457 m – Johannishütte 2121 m
+1315 m/-1745 m, 6h30, S2, ***

Estem de sort, nit clara i bon regel. Matinem i fem via cap al GroβVenediger. Recomanem entrar a la glacera el més alt possible, seguint la ruta solana del Schwarzhörnl i flanquejant cap al Zwischensulzbachtörl entre cota 2850m i 2900m. Fem el cim més alt del massís quan els primers núvols ja tapen a estones el nostre cim. És d’hora i completem la travessa fent el Rainerhorn i el Hoher Zaun. Descens passant per la Defreggerhaus fins a la Johannishütte, ja amb una neu tant estovada i podrida a cotes baixes que faríem més via amb una zodiac i rems. Tarda de cervesa i crispetes davant l’espectacle d’allaus que cauen pels vessants de la vall. Baixar a la vall en aquestes hores és més que temerari.



Schlieferspitz
Sobre la glacera, Klein und GroβVenediger, el coll al mig
Cara nord del GroβVenediger
GroβVenediger (3660m)
GroβGlockner a l'est
No ens les acabarem pas!
El gos del guarda no s'ha volgut perdre el bon temps.
RainerTörl, amb el RainerHorn darrera

Divendres 19 d’abril. Johannishütte 2121 m – Ochsnerhütte 2060 m – Tulpspitz 3054 m – Streden 1400m
+1100m/-1700m, 5h, S3,**, baixar abans de migdia!

Poc regel i entrada d’un front. Ens afanyem a fer el darrer cim de la travessa. Inicialment voliem fer el Kreuzspitz, però els núvols s’han fet seu el cim. Triem el Tulpitz veí, més modest però sense boira al cim. A més, ja ens va bé no enredar-nos massa i fer via a baixar a Hinterbichl. La part baixa de la vall és una ratonera cal superar abans de migdia. Realment fa por passar-hi, més ara que sabem que algú hi va deixar la vida fa uns dies en un desgraciat però evitable accident. Des de la creu de Marfer Alble (1885m) i la cota 1500m, s’han de fer 2km per terreny batut per les allaus de neu, pedres i fang des de totes bandes.

Tulpspitz ja visible davant nostre
Ratonera inesquivable
Cim, i Kreuzspitz enboirat al sud


Dispositiu pel control d'emisió de l'ARVA a l'entrada de la vall.

Bones traces.
Berg Heil!

Carles i Montse