... i tres cims més: a Liechtenstein, a Appenzeller Alpen i a Val di Funes
 |
| Skyline del Wipptal des del Zinseler, mirant cap al N, destacant el Tribulaun di Fleres a la dreta. |
Rep el nom de Wipptal la zona compresa al voltant del pas alpí del Brennero: les valls i muntanyes de l'Alta Valle Isarco (al nord de l'Alto Adige italià), i del sud del Tirol pel costat austríac. L'autopista del Brennero talla el Wipptal pel mig en un eix N-S que va d'Innsbruck a Bozen (Bolzano), i Sterzing (Vipiteno en italià) n'és el nucli més important. Al voltant d'aquest eix "N-S" hi ha moltes valls laterals ideals per a l'esquí de muntanya, i de totes les orientacions, desnivells i dificultats.
 |
| Des del Zinseler, cap a l'oest, veiem la carretera del Passo di Pennes 2.211m (esquerra) i la silueta del Weißhorn-Corno Bianco 2.703m |
Nosaltres ens hem allotjat en un apartament a una granja de Gattern, a la Val di Flerers, a només 10' de Sterzing. Amb recorreguts curts en cotxe d'entre 5 i 30' es pot accedir a tots els punts de sortida dels itineraris.
S'hi pot arribar amb tren i desplaçar-se amb bon servei de bus local. Els aeroports d'Innsbruck, Verona o Munich són a 40', 2h20' o 2h40' respectivament (vols directes lowcost amb Volotea a Verona), i si hi voleu arribar en cotxe són 1.350km/14h des de Barcelona...
En el nostre cas, vaig sortir sol de BCN conduint tot divendres per esquiar dissabte i diumenge a Liechtenstein i Suïssa. Després, diumenge tarda vaig creuar Àustria per dormir a Wipptal i dilluns vaig fer una matinal a Val di Funes, camí de l'aeroport de Verona on vaig recollir la Marta, la Carlota i els meus pares que ens han fet de cangurs 4 dies i alhora hem fet turisme junts per les tardes.
 |
| Fons de la Pflerschtal - Val di Fleres des de la casa on som, amb vistes d'esquerra a dreta del Feuerstein 3.245m i 3.267m, i l'Schneespitze 3.174m. |
És un any de poca neu en aquesta part dels Alps. Tot i això, descartant les orientacions S, hem pogut fer tots els recorreguts amb esquís o amb curts trams de porteig, i hi ha hagut alguna nevadeta que ens ha deixat la neu pols, amb un fred viu tots els dies. També destacable que hi ha molta tradició d'esquí de muntanya, amb aparcaments o parades de bus a peu d'itinerari i, al costat austríac, aparells per validar el correcte funcionament dels DVA (per contra els BPAs de la part italiana ja no s'actualitzaven aquests dies, o ho feien d'una manera molt general).
Recomano molt els dos llibres que ens han portat a triar aquest destí. La majoria dels recorreguts que hem fet han estat de tipus "matinal" i poc compromís, bé perquè els he fet en solitari o per poder gaudir de tardes en família i turisme per la zona (Innsbruck, Vipiteno i Verona són de visita obligada):
 |
| "Skitouren im Wipptal" d'Ulrich Kössler (Edicions Tappeiner Verlag, del 2012), 88 itineraris, amb bones descripcions, localització detallada dels punts de sortida, nivell de dificultat i exposició a les allaus, i itineraris dibuixats sobre fotos aèries. Imprescindible |
 |
| "Alto Adige, Magia bianca. 46 Itinerari di Sci-alpinismo per tutti" de Franco e Laura Gionco (Ed.Kompass, del 1996), tapa dura per seleccionar els clàssics de tot el Südtirol, amb uns quants del Wipptal. Per a col·leccionistes. |
Resum de l'activitat:
Dissabte 1 d'abril: Schönberg 2.104m des de Malbun (Liechtenstein)
+/-750m; 10km; F, S2, *; 2-3h; orientació S, E, N (en la volta circular del descens)
 |
| Shönsberg des de més amunt del Sassförkle |
Retrobament amb les condicions hivernals i l'ambient alpí: fer una excursió amb nevada lleugera és un bàlsam i ja em compensa haver conduït fins aquí. Es comença des del poble de Malbun, per un camí marcat on obro traça. A la cota 1.700m deixo la direcció al coll de Sassförkle (1.785m) i per una llomada salto a la valleta que dona accés al cim que pujo per pendent moderat amb traça d'esquerra a dreta.
Dalt del cim, a la creu, descobreixo un codi QR, que porta a gipfelbuch amb tota la info del cim, dels itineraris i condicions... i des d'on ja podria piular (em consta que aquest QRs, que també trobaré diumenge, té a Suïssa tants detractors com elogiadors... als Pirineus tampoc seria diferent).
Pel descens aprofito l'orientació N per baixar una mica més fins sota el Sassförkle. Torno a posar pells per pujar-hi i em llenço a nova baixada a buscar les traces de pujada. Gran dia, bones sensacions!
Diumenge 2 d'abril: Isisizer Rosswis 2.334m (Appenzeller Alpen)
+/-1.200m; 9,5km; F, S3, **; 4h; E, N
 |
| L'Isiszer Rosswis des de Sistzgrat 2.020m |
He dormit a Buchs i hi ha moltes opcions per triar i remenar, a més amb neu nova però una meteo incerta. Em decanto per un clàssic en 15' de conducció, tot i que quan arribo a l'aparcament estic sol (pk. de pagament, amb carregador gratuït per a vehicles elèctrics, i també accessible en bus). Remunto per un pendent moderat i en deixar el bosc a la cota 1.900m el terreny s'obre i descobreixo els muntanyots de la zona: els Alvier, el Glannachopf, el Margelchopf... Fins que no arribo al coll de Sistzgrat 2.020m no veig el meu objectiu...
Arriben alguns núvols i un suïs solitari m'atrapa... l'un per l'altre decidim continuar: cal baixar a l'altra costat 100m en flanqueig i després remuntar per pendents constants fins el cim, alternant l'obrir traça. A pocs metres de la creu, arriben un parell més d'indígenes i em demana que esperem i que arribem plegats al cim on encaixem mans, és de la vella escola! i justifiquem cadascú els motius de ser allí dalt (calen motius!?).
Magnífic descens amb nevada intensificant-se en arribar al cotxe. Satisfacció d'haver trobat la finestra, i dues perdius blanques!
Dilluns 3 d'abril: Zendleser Kofel - Col di Poma 2.443m des de Malga Zannes (val di Funes)
+/-800m; 9km; F, S2-S3, *; 3h; O, NO; It. 43 d'Alto Adige, Magia bianca.
Ja instal·lat al Wipptal, és el dia d'anar a buscar la family que ha volat a Verona. Arriben a quarts de quatre i em dona temps de fer aquesta excursió a mig camí, deixant l'autostrada i remuntant una silenciosa Val di Funnes. Aparcament buit a Malga Zannes (Zanser Alm 1670m, de pagament) i carrego esquís a motxilla 10' i torno a obrir traça solitària en un paisatge immens i dolomític amb l'Odle al costat. El recorregut es va recargolant i arribo a un coll ample (Col di Poma) on prenc la cresta fàcil a la creu. Les vistes són per estar-s'hi estona, i la baixada molt bona amb quatre dits de neu pols sobre fons dur. Només m'ha faltat trobar-me en Messner!
Dimarts 4 d'abril: Allerleigrubenspitze 2.131m (Obernbergtal, Wipptal)
+/-700m; 9km, PD-, S2-S3,**(trams de bosc de fort pendent); 3h; O; It. 36 d'Skitouren im Wiptal.
Triem el vessant d'Àustria, a la propera Obernbergtal (a 20' en cotxe). El punt de sortida d'una pila de recorreguts és l'aparcament del Restaurant Waldesruh (de pagament) i també hi ha un punt de control de DVA automàtic. El camí està gelat i difícil fins al llac Obernberger See, i ens sorprèn la vistosa capella de la dona del llac, i l'ambient de muntanyots que l'envolta, destacant els 3mils del Tribulaun di Fleres.
Nosaltres avui anem a un objectiu més modest, tot i que feina tenim per fer el tram de bosc de fort pendent amb neu justa i trams gelats... Després el terreny s'obre i arribem al coll i al cim per grimpada fàcil. Pel descens evitem el camí de pujada i encertem decantant-nos cap al S i Steiner Alm, on ja només ens queda seguir la riba del llac i un darrer descens.
Ens hem fet una idea d'on i com està la neu i serà clau per la tria dels dies següents!
Dimecres 5 d'abril: Cima di Stilves - Zinseler 2.422m des de Caspineto (Gospened) (Jaufental, Wipptal)
+/-1.000m; 9,6km; F, S2-S3, **; 4h; NO, S; It. 23 d'Alto Adige, Magia bianca o It. 85 d'Skitouren im Wiptal
Veiem cortines de neu i com bufa el vent cap al nord, així que baixem a Sterzing i anem a buscar la vall de Jaufental on el cel és blau. En 25' des de la casa ens plantem al llogarret de Caspineto (Gospened 1.469m) que conserva l'encant immutable rural alpí, sense vestigis de turisme tret d'un lloc per aparcar-hi dos cotxes. Remuntem un camí dret i directe pel fons de la vall fins que sortim del bosc i s'obre la vall. Al fons i tenim un coll que dona accés a pendents que es van redreçant cap al cim.
Vistes immenses a Sterzing i el Wipptal al nord (destacant a l'skyline una muntanya sobre la resta, el Tribulaun di Fleres, i també el Weißhorn-Corno Bianco a l'oest), i el perfil encisador de les Dolomites al sud. Gran descens!
Dijous 6 d'abril: Vennspitze 2.390m des de Padaun (Valsertal, Wipptal)
+/-820m; 7km; PD, S3, **;3-4h; N, O; It. 33 d'Skitouren im Wiptal.
Es veu neu nova a les muntanyes i tornem a Àustria, a la valleta de Valsertal fins al poblet de Padaun (aparcament gratuït i punt de control de DVAs). Tenim neu nova sobre fons dur des del mateix poble i seguim el fàcil itinerari on s'hi intueixen milers de traces antigues.
La primera part és una mena de tallafoc ampla i la part final un circ orientat a NO amb pales suggeridores per tot arreu. Arribem a un coll ample i darrers metres a peu pel fil de l'aresta fàcil.
Baixada en neu pols (on no està trillada...)
Dissabte 8 d'abril: Ottenspitze 2.179m des de St.Jakob (Schmintarl, Wipptal)
+/-750m; 6,5km; F, S2-S3, *; N; It. 25 d'Skitouren im Wiptal.
El dia anterior hem anat a fer turisme a Verona i a facturar els cangurs, i ha nevat! Dissabte també es lleva rúfol però intueixo una finestra i torno a prop del Valsertal, a la valleta de Schmirntal conduint més amunt de St. Jodok (cota 1.400m). Del no res també apareix un control de DVAs i remunto uns prats i un camí enmig del bosc fins a trobar els prats alpins ben blancs. Prosegueixo per un terreny bucòlic en direcció a l'Ottenspitze Hutte, preciós.
Més enllà es veu el Gammerspitze de 2.537m i també les nuvolades cada cop més negres. Reculo uns metres per prendre el llom que em porta per pendent moderat a l'Ottenspitze, que tot i la modesta alçada és molt altívol.
M'ha sorprès la vista d'una bèstia en un cim secundari entre el meu i el Gammerspitze. Per la fesomia, mida i moviments, que he pogut gravar, posaria la mà al foc que era un os jove (vídeo a l'inici de la piulada.
Baixada amb nevada lleugera i somriure ben ample per aquests dies d'escapada al Alps!
Bones traces!
Carlota (i avis, gràcies!!!), Marta i Jaume
