 |
| Monte Roca 2.812m |
Ara hi he tornat, amb la família, per gaudir tota la vall i ens n'hem fet un tip de pizzocheri, de pasta, i de neu! La Marta amb la nostra filla Carlota i els meus pares han viatjat en avió a Milà (més 2h30' en cotxe) i en Bernat, la Joana i jo hem fet les 12h de cotxe des de Barcelona. Ens hem allotjat a Valdidentro, entre Livigno i Bormio que és on hem fet l'activitat. Cal dir que la Valtellina és un lloc ideal tant per a sortides d'esquí de muntanya com per a practicar l'esquí alpí, amb les estacions de Livigno, Cima Piazzi, Bormio 3000, Santa Caterina o Aprica... tot i que aquest cop les pells de foca han guanyat als remuntadors per 6 a 1!
Ha estat un any de molta neu a la zona, i tret del dos primers dies ben assoleiats, la resta ha anat nevant de manera important, amb un BPA a 3 que ens ha fet ser conservadors amb la tria d'excursions. En general la neu ha estat pols, tret d'algun dia humida a cota baixa o fangosa el darrer dia...
Resum de l'activitat:
Diumenge 24 de març: Monte Padrio 2.152m des de Trivigno Bassa
+/-360m; 5,3km; F, *, S2
El dissabte l'hem passat a la carretera però amb un destí triat per sopar i fer la primera nit a prop de Sondrio, a San Giovani Teglio: la pensió-restaurant Belandin (menú a base d'especialitats locals i cuina de muntanya que et van servint en safates i que pots repetir sense parar... amb un vi de la propietat... tot plegat molt recomenable).
Diumenge anem cap a Aprica i pugem al llogarret de Trivigno Bassa (1.700m) per fer un clàssic de la vall i que alhora és fàcil i curt: el Monte Padrio 2.152m.
S'hi puja seguint un camí pel bosc en direcció al Motti del Laghetto des d'on s'agafa un llom que es va esclarissant i en direcció sud-est s'arriba al cim, que és un mirador de 360 graus cap a la Valtellina i, a l'est, cap a l'Adamello. El descens el fem per pendents més directes...
Talment una matinal! Però ens deixa satisfets i amb gana per anar a retrobar la family on passarem la setmana a Valdidentro (a 1h de cotxe)
Dilluns 25 de març: Monte Rocca 2.812m des de Trepalle
+/-790m; 9km; F,**, S2 (S4 des del cim)
Amb l'excusa de '...aprofitem que fa bo per fer esquí de muntanya, i ja farem pista demà' anem cap a Trepalle passant pel Passo Foscagno (coll obert a 2.300m que dona accés a Livigno) amb un objectiu suggerent, el Monte Rocca.
Hi ha molta neu i l'itinerari és ideal per fer amb adolescents: directe, amb pendent fàcil però constant, grans vistes, i una part final ben altiva. A més, gran part del recorregut és per un llom orientat a nord-oest amb bona neu i que evita zones més allavoses.
Es fa un primer cim, la Piazze 2.459m, i després l'avantcim, d'on només resta un tram de més pendent que es millor superar a peu. En Bernat em convenç de pujar els esquís... El cim és un regal de satisfaccions i horitzons coneguts i recorreguts... en Bernat em demana fotos (mai ho fa, li ha agradat!) i no dubta a llençar-se amb esquís des del cim... ho fa fàcil!
La baixada és de bon esquí i fer gana!
Dimarts 26 de març: esquí alpí a Bormio 3000
Neva. Tenim les pistes de Bormio a 15 min i està obert tot el domini, i esquiable de dalt a baix. Fa goig fer baixades de 1.800m en bona neu i poca gent! També gaudim la pista de super gegant 'Stelvio', que diuen és una de les més tècniques del mon i on s'hi faran olimpiades al 2026. Ens ha agradat entaular-nos en un restaurant de pistes que no ho semblava, ni pels preus econòmics ni per l'excelent menjar!
Dimecres 27 de març: Cima del Bosco 2.294m des d'Arnoga
+/-500m; 12,2km; F, *, S2
Segueix nevant, avui més intensament i la muntanya està delicada.
Trio un cim amb un objectiu al límit del 'treeline' i un nom ben suggerent, que no defrauda. Els primers kilometres no es guanya desnivell però endinsar-se en la nevada i el bosc és un increscendo de bellesa.
La Marta m'acompanya fins un punt on el bosc és més obert i progressar es fa dur per la traça i la nevada. Arribo al cim amb sensació de recompensa de l'esforç d'obrir traça fonda, ja m'enteneu!
Dijous 28 de març: Rifugio Costaccia 2.357m des de Livigno
+/-550m; 7,6km; F, * S2
La nevada va fent, i tornem a buscar un recorregut amb poc compromís. A Livigno cuiden molt l'afició per l'scialpinismo. Tenen molts recorreguts marcats (traçats, amb pals blau i vermells, i amb informació de l'estat a la seva app), gratuïts, amb punt de control d'ARVA Pieps a la sortida, com aquí... A més l'aparcament és sotarrani (també gratuït) i permet equipar-se sense que la mandra o la nevada generi desertors.
Ben equipats, sortim a la traça que, i això també s'agraeix, evita totalment les pistes i s'endinsa a un bosc preciós, i tirem amunt fins el nostre objectiu: el Rifugio Costaccia on dinem abans de fer una bona i ràpida baixada per les pistes.
Divendres 29 de març: Giro Felice i Monte Massuco 2.356m des de Isolaccia
+/-1.100m; 17,5km; F,**, S2
La nevada s'ha intensificat i fa possible sortir amb esquís des de la casa on som a poc més de 1.300m, i aprofitem per fer una volta clàssica de la vall: el Giro Felice. Només sortim la Marta i jo, i ens enfilem per un camí forestal que progressa pel bosc de la Val Viola fins al llogarret de Ciuk i altres llocs ben bucòlics.
El camí passa a sender i surt una traça ben fonda. La volta s'acaba a les pistes d'esquí alpí de Cima Piazzi i abans d'iniciar la baixada m'enfilo al proper Monte Massuco.
Dissabte 30 de març: Monte Crapene 2.430m des de Livigno
+/-615m; 5,8km; F, *, S2
És el darrer darrer dia... els que tormem en cotxe, abans de fer la kilometrada tornem a Livigno i gaudim un dels itineraris traçats per l'estació, oju! a un lloc que no hi ha ni pistes ni remuntadors! Ha tornat a nevar però ho ha fet a cota més alta i polssim del Sahara, espatllant i deixant la neu i l'ambient de color marronós. Sortim amb esquís als peus des del nord del poble, a la lleteria.
L'itinerari és directe i s'enfila en direcció est per uns prats i després per un bosc de làrix molt obert. A la part final hi ha varis cimets per triar i pugem al més alt, el Monte Crapene, avui amb vistes, encara que enterbolides als 360 graus.
Abraçades, fotos, i descens xipi-xopi... ja al cotxe ens sorprèn tempesta de neu i fugim de Livigno abans no es compliqui la circulació al Passo del Foscagno de 2.291m. Per les xarxes hem sabut que després ha estat tancat per la neu... no ens hagués fet res quedar-nos-hi uns dies més...
La resta és tornada llarga però de bon fer amb la satisfacció de la feina feta, i un parell de parades tècniques a fer els darrers plats de pasta i pizza!
Bones traces i mil gràcies als avis, que ens han ajudat amb la Carlota!
Santi, Asun, Carlota, Joana, Bernat, Marta i Jaume
