Tancant la temporada a les Maladetes, 1 i 2 de juny de 2024

La previsió meterològica de fa unes setmanes no ens va deixar fer una darrera sortida i no podia donar la temporada per acabada ... aquest cap de setmana hi vam posar solució.

Per sort encara es pot trobar algun esquiador que es resisteix a guardar els esquís i fem un grupet d'incondicionals que pugem el divendres a dormir a la Besurta, fent camp base allí, i sense un objectiu gaire definit.

L'Aneto vist des del cim de la Maladeta

Dissabte 1/06/2024:  Maladeta Occidental 3.308m  +/-1.450

Ens llevem amb molts núvols i un temps bastant incert pel que ens decidim per un dels objectius més propers i optem per la Maladeta. 

Carreguem esquís i anem cap a la Renclusa, com podeu imaginar amb altra gent que tira amunt. La neu comença uns 150m per sobre del refugi (aprox 2.300m) però en alçada és molt abundant encara.

Fem la sortida en circular i un cop passat el refugi, ens obrim cap a l'Ibon de Paderna. La neu està una mica dura però podem pujar sense ganivetes. Anem guanyant metres i entrem en la zona dels núvols perdent tota la visibilitat.  Haurem de tirar de GPS per arribar al punt de la rimaia.

Un cop allà, posem granpons mentre esperem baixi tot un grup que està a la canal. Després passem nosaltres i una vegada d'alt s'obre el dia mentre acabem d'arribar al cim, amb bones vistes de tot l'entorn: Aneto, Cordier ... quin regal!

Desfem el camí de pujada fins on hem deixat els esquís i tonem a entrar en la zona "white-out" així que iniciem la baixada ben junts i seguint les traces que hi ha al terreny per què no s'hi veu gens. Ja més avall sortim de la boira i recuperem la visibilitat per acabar de fer els darrers girs, que apurem al màxim. Uns nou-cents metres de baixada amb neu en prou bones condicions en un mes de juny!!!

Novament a la Besurta i satisfets pel que hem pogut fer - vist com apuntava el dia -, m'acomiado dels companys. Compromisos musicals no em permeten quedar-me el diumenge.

Diumenge 2/06/2024:  Aneto 3.404m  +/-1.600

Dissabte fem nit a les furgonetes aparcades a la Besurta. Al vespre, abans d’anar a dormir, aparca una furgoneta al nostre costat, de la qual baixa un xinès. Ens explica que avui ha fet l’Aneto a peu. S’ha llevat a les quatre de la matinada  i ha trigat vuit hores i mitja, demà hi torna. Ja fa quatre anys que ho fa: “Yo Aneto dos veces, quatro años” La manera que té d’explicar-ho i la determinació amb la que s’expressa  ens fa riure.

Diumenge ens llevem a quarts  de sis del matí, esmorzar, preparar la motxilla i començar a caminar. Avui amb les sabatilles als peus ja que ahir, per fer la Maladeta,  ens vam calçar les botes i vam acabar baldats d'esquena i de peus.  

Arribem al refugi de la Renclusa i seguim caminant en direcció sud oest. A cota 2.300 ens calcem els esquís. Anem pujant en direcció sud pel pendent costerut al mig del qual han fet un llarguíssim  culen bagen que cal sortejar.  Al cap d’una estona trobem a l’esquerra la cresta dels Portillons. Decidim passar pel Portillon superior. Davant nostre un free rider baixa la rampa amb els esquís posats. Nosaltres ens els traiem i anem baixant, piolet en mà, per l’escaleta que han anat creant les petjades. La neu aguanta bé i el descens és fàcil. 

El dia és clar i podem veure tota la glacera ben innivada. Avancem tranquilament per la glacera, ens creuem amb el xinès que ja torna, i seguim  fins al coll de Corones, on parem una estona per fer un mos. Ens posem ganivetes per precaució i avancem tot rodejant el cim que ens queda a mà dreta fins arribar a l’avantcim. 

Descalcem esquís,  passem el pas de Mahoma, saludem la verge, fotografiem el moment i observem el mar de boira blanca que tenim als peus. Per sobre el cel és clar i el sol radiant.

Poc després desfem el pas de Mahoma, calcem esquís i decidim baixar per la vall de Barrancs. En baixar, entrem dins el mar de boira que ens priva força la visibilitat, cal seguir el track. Poc després s'obre una mica i podem enregistrar algun tram de la baixada. Alhora divisem una esquerda al final de la glacera (cota 2900 aprox.) que, afortunadament, hem deixat a la nostra esquerra. 

L’últim tram de la  baixada el fem per un tub força innivat que ens mena cap al pla d’aigualluts. Quan s’acaba la neu, descalcem esquís i botes, les netegem al riu, calcem sabatilles i caminem ben bé una hora i mitja fins arribar de nou a Besurta. 

Acabem sabent que probablement serà la cloenda d’una temporada que hem aprofitat i gaudit molt. 

Mai se sap, ... en tot cas, bon estiu a tot@s!

Mikel, Roger, Clara i Núria

Maladeta i Tuca d'Alba des del refugi de la Reclusa 19-21 d'abril de 2024

Teníem una reserva a la Renclusa pel mes de febrer però va coincidir amb un capde de mala meteo i ho vam postposar al passat cap de setmana, que ha fet un temps ideal amb sol i poc vent, amb una temperatura adequada per començar amb neu endurida i baixada cremeta. A part, ha estat oberta la carretera de Llanos a la Besurta, o sigui que patejada curta divendres per pujar a sopar a la Renclusa i ja no baixarem fins diumenge.

Dissabte fem la Tuca de la Maladeta, de 3312 m i diumenge la Tuca d'Alba. Tots dos cims tenen un últim tram força vertical, que els fem amb grampons i piolet.

Em vaig estar mirant el Cordier....no sabia que hi éreu, Núria! Algun dia m'agradaria anar-hi, fa impressió aquell passet....hehehe...

Hi hem anat amb una bona colla d'amics amb esquís i algú amb raquetes :)

A veure si encara hi podem tornar al maig!

Relieve: el meu track no va gravar bé l'arribada a la Tuca d'Alba.....i també fa alguna línia recta en algun tram...no li feu cas :) https://www.relive.cc/view/vJOK48z9gw6

Bones traces, 

Oriol i Berta

Pico Cordier (3254 m)

Menys freqüentat que els seus veïns, el Cordier ofereix una molt bona esquiada de final de temporada i unes vistes des del cim que no et deixen indiferent. Ens retrobem amb la Nuria després de molt temps, sempre fan il·lusió aquests retrobaments per fer esqui de muntanya. Nosaltres i uns quants "pardillos" més, hem fet cas de les indicacions i hem deixat el cotxe al pàrquing de Llanos. Quan arribem a la Besurta veiem que hi ha una munió de cotxes i furgos aparcades. Calcem esquis uns 100 m per sota de la Renclusa i tracem primer en direcció al barranc d'Alba i després virem a sud paral·lels a la ruta que va als portillons sempre per la dreta del barranc de la Maladeta. Ens plantem davant d'un mur de roca que sembla infranquejable, però que es pot superar per dos punts clau. Ambdós força justos de neu, descartem el de sota i provem per sobre. El primer tram és pedra descomposta i el segon neu tova. El pas és exposat i incòmode, especialment a la baixada. Suposo que amb més neu es fa millor. Després queden uns 100 m de pala dreta però que es deixa fer bé amb grampons. 

+1600 m

20 Km

BEA/S3

Nuria i Marc

21/4/2024

Maladeta +- 1500 PD/S3

Sortim del pàrquing de Llanos del Hospital ja que la pista fins la Besurta encara està nevada.

Ens posem esquís al pàrquing superior i avancem uns quilòmetres per pista direcció la Besurta, però comencem a flanquejar i a tirar amunt sense arribar a la Renclusa, per uns lloms prou amables.

El dia es lleva amb calitja, de manera que la neu no transforma de pressa, però a la part baixa les temperatures sembla que no hagin baixat de zero, així que no ens cal posar ganivetes.

Anem tirant gairebé sense descans, fins que arribem a la part alta, prou protegits del vent que bufa a ratxes, i amb una neu que a les cotes altes encara es manté pols i ens fa una mica de pans a l’últim tram.

En canvi, la canal de la Rimaya està a l’ombra de la Maladeta i té una barreja de neu tova a baix i més dura amunt, pel que cal pujar amb precaució, amb crampons i piolet.

La baixada espectacular, fabulosa a la part alta, a mida que es baixa més crema, fins tornar-se més pastosa al darrer tram.

La tornada per la pista nevada sense pendent, una agonia, però un dia fantàstic d’esquí amb molta neu encara.

Hem estat Víctor, Aurora, Belén, Leti i Hèctor

La Maleïda: Aneto 3.404m 3/02/2024

des de Llanos de l'Hospital, pel Portilló Superior i descens per Aigualluts

M'he llevat molt d'hora, molt d'hora, i a un altre home despert com jo li he dit que "matinar té premi"... i m'ha contestat que aquesta expressió era una simple coincidència... Benvingudes les coincidències doncs!

Sigui com sigui a les 4 ja foquejava per la pista d'esquí de fons de Llanos i potser, donades les circumstàncies, això és el més destacable: es fa (avui) tot el recorregut amb neu i només cal descalçar esquís puntualment.

I això és lo altre remarcable: les moltes vegades que havia fet l'Aneto, fins i tot avançada la primavera, sempre havia fet el tram (dret) entre el Coll de Corones i el Pas de Mahoma amb esquís i, avui, la neu menys abundant accentua el pendent i fa que aflori un ressalt de roques a 3.260m on cal descalçar i grimpar amb grampons. 

ressalt que sempre havia vist més cobert

M'ha sorprès... tant de bo només hagi estat una coincidència!

Aneto, des de Llanos: +/-1.726m; 25km; ***, S2-S3, PD; 6-7h

Bones traces!

Jaume

Maladeta, 3308 m

 

És una alegria, en aquests temps que corren, arribar a llanos del hospital i trobar la vall innivada amb neu continua gairebé des del cotxe. Sempre havíem vingut a la primavera i mai havíem vist l’estació d’esquí de fons en ple funcionament. Pugem per la carretera que ara és la pista d’esquí de fons fins a la Besurta i des d’alli fins a la Renclusa, on passarem la nit. L’endemà sortim d’hora i tracem en direcció a l’ibón de la Renclusa. Anem guanyant alçada sempre per la dreta del torrent de la Maladeta i al final flanquegem cap a l’esquerra per entrar a la glacera de la Maladeta. Ens plantem a sota de la rimaya, deixem els esquis i pugem la canal amb grampons i piolet. Té menys neu que altres vegades i aflora alguna roca. Arribem al coll, el vent bufa fort però caminem sense problemes fins al cim. Vistes espectaculars de l’ibón de Cregüeña i la resta de tres mils propers. Tornem a desfer la rimaya i baixem fins als portillons, on passem cap a la glacera d’Aneto per foquejar una estona més en direcció coll de l’Abadias fins que decidim girar cua i començar el divertit i llarg descens primer en direcció a l’ibón de salterillo i per després flanquejar per sobre del barranc a cota 2200 m fins a baixar del tot i fer cap al forat d’aigualluts.

28.1.2024

+1600 m

20 Km

8h

Risc 2 per sobre de 2400 m, 1 per sota

Xavi i Marc