ASCENSIÓ AL ROFANSPITZE (2259 m) I SEEKARLSPITZE (2261 m) - 16/02/2025

Aprofitant una escapada de cap de setmana llarg a casa del fill, Roger, hem agafat els trastos i hem anat cap a la zona del llac Achen (Achensee en idioma local) una zona de primer ordre per practicar esquí de muntanya, de fons i alpí a banda d'altres opcions esportives hivernals https://www.achensee.com/en/   PDF

Volíem fer una ruta sortint prop del llac Achen (929 m), però fa temps que no cau una bona nevada i les temperatures no han estat prou fredes darrerament per garantir prou neu en cotes baixes. En conclusió, hem agafat el telecabina que puja a l'estació d'esquí alpí des de Maurach, el Rofan seilbahn, que et puja en un tres i no res a 1831 m d'altitud https://www.rofanseilbahn.at/en/winter-panorama/

Des d'aquest punt s'accedeix a un munt d'itineraris per fer amb esquí de muntanya, raquetes i també les pistes d'esquí alpí. Quan hi ha prou neu, es pot baixar fins la base, però avui no era el cas. 

El panorama de muntanyes només sortir del telecabina és captivador. Només una mostra del que pot venir després. 

Sortint del telecabina, posem pells i enfilem cap als cims. Hi ha uns indicadors winter hiking trail que mostren el camí a seguir.

Un cop deixem la zona amb esquiadors alpins, seguint una traça ben marcada, aviat trobem un control d'arva: flipa com està d'organitzada aquesta gent.

El camí es va enfilant sense massa dificultats. Hi ha un petit tram estret i més dret, però la resta puja molt suau, quasi sense necessitat de fer voltes maria. L'entorn és molt bonic i a mida que t'enfiles, les vistes sobre les muntanyes del voltant et deixen sense alè. 

En acostar-te a la mola impressionant del Rosskopf, es separen els camins que duen al Rofan i al Seekarlspitze. 

El Seekarlspitze a l'esquerra i la mola del Rosskopf a la dreta.

Continuem per relleus suaus i voluptuosos amb orientació general oest. Degut a les temperatures altes de dies anteriors durant el dia i el fred de la nit, les traces antigues estan molt dures o glaçades, però quan la neu ha quedat a l'obaga, s'ha conservat prou bé.

Després d'una hora i mitja de foquejar, arribem a un petit coll, Grubersattel:

Els indicadors al coll Grubersattel

El Rofanspitze al fons, des del coll Grubersattel

L'indicador marca només mitja hora fins al cim del Rofan. Davant ens queda un llarg flanqueig, bastant dret i les ziga-zagues finals fins al cim. La neu està molt dura i relliscosa. La botiga on he llogat el material no donaven ganivetes amb el lloguer. Espero que pugui fer cim. 

Posant-hi tècnica i una mica de pebrots, anem enfilant el darrer trem acompanyats d'un vent cada cop més violent. En mitja hora més, arribem al cim (2 h en total). A la creu el cim només tenim esma de fer la foto de rigor, treure pells i començar a davallar pel mateix camí per on hem vingut.

La neu està molt dura i cal vigilar per no caure i relliscar muntanya avall. Un cop arribem al collet Grubersattel, el vent ja no molesta tant i trobem millors condiciona de neu. Com que el desnivell no ha estat gran cosa (+450 m), comencem a maquinar en completar el dia amb el proper Seekarlspitze. 

En arribar a la base del Rosskopf, tallem per anar a buscar les traces que veiem que s'enfilen cap al nou objectiu. Posem pells de nou i pugem per una coma més suau que la del Rofan. En menys de mitja hora fem un nou cim:

Traiem pells de nou i des d'aquí busquem un camí de baixada més directe, sense seguir el camí de pujada, que fa algunes sifonades incòmodes de baixada en el tram final. Trobem un parell de pales molt bones i sense gaire traces per tornar al punt de partida sense haver de remar. 

Total: 10,5 Km; 3 h 30'

Dificultat: AD global. Baixada S3

Participants: Roger L, Manu 

Parros

 Ahir 26F, amb en Jan, vam fer el Tuc de Parros des del Pla de Beret. Bones condicions amb neu pols/dura, però la neu segueix sent poca. 

Castanesa, en travessa

Un altre cap de setmana amb inestabilitat... però només dissabte, així que decidim apostar per fer el Castanesa, a la sierra Negra, cim molt agraït amb unes vistes espectaculars als cims emblemàtics del Parc Natural Posets-Maladeta, i fins i tot s'ha deixat veure les tres Soroes, allà, lluny... però eren elles.

Fem el viatge dissabte vespre, esperant trobar pluja... només un petit xàfec... i ens allotgem a l'alberg de El Run (cost molt competitiu) i amb un guarda, que coneix la zona i ens acaba d'aconsellar el recorregut per diumenge.

En el trajecte cap a l'estació de Cerler, ja observem que aquest any, hi ha poca neu, i que dissabte no va nevar tant com s'havia previst: la pista que arriba fins a la cabana d'Ardonés la podem foquejar únicament en les seves vessants més orientades a nord, a les solanes, tot i estar a uns 2.000m, hem de carregar els esquis en diverses ocasions.

Pista a Cabana d'Ardonés

Al pont que creua el Barranc del Obago, acabem de decidir el recorregut o bé cim directe o la ruta circular. Com que el dia allarga, pujarem per les pales suaus de la Sierra Negra, al principi buscant la neu, en direcció al primer cim del dia: pico de Estibafreda (2.694m) 

Pales d'accés a l'Estibafreda

Pico Estibafreda

Després d'un descens amb pells cap al cuello Gordo (2.636m), enfilem ràpidament el nostre segon objectiu: Tuca de Roques Trencades (2.755m). 

Castanesa, vist des de Roques Trencades

Tuca Roques Trencades

 

I després un segon descens, aquest més llarg, arribem al Collado de Castanesa (2.685m). Ataquem la pala cimera est, per assolir el nostre 8cims. 

Accés al cim

#8cims, Castanesa

Molt bon descens per la vesant més nord, amb neu pols fins a cota 2.400m, tot i que vigilant algun tauró. 

Hi hem estat: Berta A., Oriol C., Lorena T., Marina, Marta C i Eli C. 

Vall de Boí: Tuc de Moró 2.739m i Cap de les Raspes Roies 2.759m

Sortida del Centre Excursionista de la Segarra que havia de ser de 2 dies però que escurcem pel temps i que havíem d'anar a la Vall Fosca i canviem per la Vall de Boí que ens sembla que pot estar millor ... adaptació al medi i a les circumstàncies.

Quan arribem a la corba on hi ha el trencall cap a la Vall de Sant Martí, quedem una mica decebuts ja que es veu bastant pelat. Només fa una setmana estava millor i veiem que hauríem de carregar uns quants metres, pel que decidim anar fins l'estació que assegurarem sortir amb esquís als peus.

Un cop a l'estació a primer cop d'ull tampoc està massa bé a cota baixa - veiem que la nevada de dissabte va ser menys del que havien predit.

Tot i així, podem calçar esquís  a l'aparcament de l'estació i pugem per la part tancada. A l'inici hi ha la neu justa però quan entrem a la coma amb orientació nord-oest més ombrívola, la neu va millorant i ja als 2200-2300m les condicions són força bones. En alçada si que hi ha uns quants centímetres de neu nova del dia abans!

Pugem pel barranc de Collbirrós  i anem guanyant alçada fins al coll. En alçada fa goig i és sorprenent la diferència que hi ha entre les cares nord i sud - on pràcticament no hi ha neu. Tenim la pala del Tuc de Moró davant i fa molt bona pinta. 

Traiem pells i baixem fins la peu del cim on tronarem a posar-les per anar fins d'alt. Molt bones vistes i paisatge hivernal en un dia que és radiant. Repassem tots el cims del voltant. Tenim al davant el Pic de Filià que està pendent però deixarem per una altra ocasió.

La baixada la disfrutem molt. La neu està perfecta i sembla que tots esquiem la mar de bé. Se'ns a fet curta i ja tornem a posar pells per pujar al Cap de les Raspes Roies 2.759m. Un dia de pràctica de transicions.

Fem un mos i ja encarem la baixada fent molt fora pistes ja que la neu està molt bé (neu pols) i algun tram de pista.

Al final ens surt una circular de +/-900m i 10 kms.

Certament la neu està una mica alta, però quan n'hi ha, està molt bé!

Vam ser-hi: Olga, Dolors, Eduard, Josep, Enric i Núria

Matinal al Tossal Mercader 2.547m - 23/02/2025

Foto manllevada de la piulada al Pic de la Mina del 15 de febrer passat...

Avui ens hem reconciliat amb aquest cim que tantes vegades havia descartat esquiar... 

...i és que, com avui, l'aspecte desolat i ventat que ofereix la Coma d'en Garcia des del Coll de Pimorent (l'enfarinada es veu per tot arreu, menys aquí), el camí que serpenteja la seva cara oest en el que des de baix sembla una pala exposada, i l'antena que sembla que hi ha al cim tiren enrere..

...però no, l'ascensió és directe, aèria, gratificant i ofereix un descens trepidant... i amb bona neu que queda amagada a les amples canals de la cara oest.

El recorregut comença al Coll per la Coma d'en Garcia, però en creuar el pont (1.955m) cal virar a l'esquerra per una pista que va a buscar la pala oest. Es podria seguir per la pista (que es va construir per muntar tanques para-allaus), però abans que comença a fer ziga-zagues es pot pujar pel dret per una ampla canal de la cara oest. 

Surten una infinitat de voltes maries! Al capdamunt hi ha un tram més dret però amb sortida al camí cap al nord (2.450m), i ja per pendents menys exposats seguir deixant el cim a la dreta per virar a l'est per una cometa que hi mena on hi ha l'antena, o més al nord, al cim. Boníssimes vistes a l'Arieja i la Cerdanya... manca neu a les parts baixes del Nerassol i Roc Melé...

Nerassol, Roc Melé, ... des del cim

Tossal Mercader 2.547m; +/-650m, 9km; F, **, S2-S3; 3h

Bones traces!!!

Bernat i Jaume

3 cims a l’Aragó, un capde que fa bo

Dijous vespre. El Tinder treu fum. Has trucat a totes les ex per buscar rotllet pel cap de setmana. No tens amics ni has trepitjat mai un museu.

Al final de tot dels contactes del whatsapp trobes un altre desvagat que no desfà mai la motxilla i que dorm amb el plomes i grampons per si de cas cal sortir corrent cap a la neu i el gel. En pocs minuts et surten més amics que si obres un paquet de donettes.

A correcuita, revisar BPA, trucar al Mauri, a l’Alex Van Der Laan i a la NASA a preguntar la meteo, mirar on hi pot haver bona mandanga i remenar a Cegesqui ressenyes de cims.

Has tingut males experiències al Pirineu Oriental, has perdut anys de vida a les caravanes de la collada de Toses, així que preu per preu, l’Aragó, aquell territori inhòspit que té nom de personatge del Senyor dels Anells. Cerques a albergs, bungalous i pensions on les molles del llit grinyolen tota la nit, i finalment trobes una habitació i un tros a la barra d’un bar per menjar qualsevol cosa per sopar.

Dissabte Espelunciecha (2399m) i Arroyetas (2567m) +-1150m F+/S3

Et lleves sense haver dormit gairebé, a l’habitació t’has trobat un parell d’ossos bruns hivernant, i a sobre et fan matinar per evitar les cues d’esquiadors cap a Formigal.

Aparquem al pàrquing del Portalet de l’estació d’esquí i d’allà sortim cap a l’Espelunciecha, el primer tram per pistes. Pugem per la cara nord, amb una pala fins al coll una mica més exposada que si s’ataca per la cara sud, però hi ha bona neu sense regel pel que amb algunes voltes Maria arribem al cim amb esquís als peus.

D’allà, baixem per la cara sud de l’Espelunciecha, S2, només amb alguna complicació a la sortida del cim per l’aresta cimera.

Fa un sol de justícia. Et bull tot. I quan dic tot vull dir tot. Encara així tenim energia per seguir cap al Pico Arroyetas, una vall preciosa ja allunyada de pistes. Amb algunes voltes Maria, ¿cuándo serás mía?, arribem a l’avantcim de l’Arroyetas.

La darrera pujada veiem que la majoria de gent es treu els esquís i posa grampons, però uns quants del grupet s’animen a pujar-la amb esquís i fan cim amb esquís als peus, tot i que hi ha alguna volta Maria exposada, gràcies a que la neu està en bones condicions.

La baixada és molt disfrutona, la sortida del cim és un S3 amb un coll empinadet i la resta de baixada té bona pendent i a la part alta bona neu, tot i que a mida que es perd alçada va estant més transformada i trepitjada.

Hem de posar un moment pells per remuntar una mica el coll de l’Espelunciecha i acabar el dia baixant per una pista negra una mica dura.

Sopem horari francès i tornem a dormir al cau on els dos ossos bruns segueixen hivernant mentre tu tornes a dormir ben poques hores.

Diumenge Peña Blanca 2374m F/S3 +-700m

Tornem-hi amb l’argument de les caravanes, et fan llevar ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora per ser al coll del Portalet ben aviadet. Tan aviat que, després de la calorada del dissabte, ens trobem la neu ben dura pel regel nocturn.

L’itinerari fabulós, algunes voltes Maria no gaire complicades, però posem ganivetes per avançar més fàcilment.

Arribem al cim del Peña Blanca sense dificultats però el cim és estretet i costa una mica posar els esquís per baixar. La pala cimera i el coll són el tram S3 de la sortida, fa un dia núvol i com ha regelat i el sol no escalfa, la neu es manté dureta.

El descens no és tan bo com el del dissabte, trobem de tot, neu dura, crosta, un flanqueig llarg, remar... Excursió molt bonica però ens hauria anat bé una mica més de sol per una neu més cremeta.

L’avantatge és que acabem aviat i evitem caravanes, fins i tot podem fer una empanada a Siétamo.

Al cotxe de tornada el Tinder dels acompanyants treu fum. Escriuen a totes les ex preveient un vespre de diumenge lliure. Al final dormiran sols, amb el plomes i grampons. No sigui que aquesta setmana nevi.

Hem estat Roger, Àlex, Eli, Roser, Sancho, Manel i Hèctor

Descobrint racons per la vall d'Aran

Aquest cap de setmana hem estat fent esquí de muntanya a la vall d’Aran, descobrint nous racons amb moltes possiblitats on hem disfrutat de bones baixades. Esperàvem trobar més neu, la realitat és que l’hivern de moment justeja. A cotes altes es troba bona neu però cal pujar per sobre dels 2000 m, per sota la pluja ha deixat el mantell molt humitejat.

Tuc dera Pincèla (2535 m) i tuc d’Arenho (2523 m)

Tot i ser un cim de dificultat moderada, es tracta d’una ascensió alpina amb unes vistes impressionants. Pugem per la pista que surt de Bagergue cap a la Borda dera Lana. Aparquem a la vora del restaurant. Posem esquís i enfilem direcció oest superant els ressalts que ens presenta el terreny, també es pot pujar per la pista, que va cap a Varradós. Arribats al Coret de Moredo tracem en direcció a la Coma d’Arenho fins arribar a la collada dels Clòts de Monnás. Aqui ja veiem el cim. Flanqueig per sota de la cara sud fins a la carena i arribem amb esquís fins al cim. Ens arribem fins al Tuc d’Arenho per allargar una mica la jornada. Descens per la mateixa vall de pujada.

 15/2/2025

5h

13 Km

+1200 m

BE-S2/S3

Risc 2

 

Tuc de Montanèro (2585 m) 

Sortim de la boca nord del tunel de Vielha en direcció sud pel GR-211 fins a la cabana deth Pontet. Creuem el pont i posem esquís als peus. Seguim traçant en direcció sud entre l’arriu de Fontfreda i el camí d’estiu que puja al Port de Vielha. Impressionants vistes del Sarrahèra. Seguim traçant per la canal del Port, la neu millora a mesura que pugem de cota. Arribem al coll i virem a oest fins l’avantcim del Montanèro. Últims 40 metres exposats de trepada de neu i roca només pels més alpinistes. Xal·lem en el descens directe des de l’avantcim per la canal est.  

 

16/2/2025

5h

12 Km

+1200 m

BEA-S3

Risc 2

Hem sigut l'Albert, Xavi i Marc. 

Embrunais, un bon racó als Alps per a l'esquí de muntanya

 

Una estada de quatre dies instal.lats a Embrun, zona ideal per als amants del bosc amb neu fresca...

L'Embrunais és la zona que te com a població principal Embrun i que abasta banda i banda del llac Serre-Ponçon i el riu Durance, entre Gap i Guillestre. Tècnica i geogràficament parlant a la banda nord els cims pertanyen al massís dels Ecrins i a la banda sud a l'anomenada zona Parpaillon, però amb accés a pocs kilòmetres d'Embrun.

Divendres 31de gener: Tête de Fouran 2460m F/S2 Est (bosc) +1100m

Aquest cim ja l'hem ressenyat aquí i insistim que és fabulós fer-lo amb neu abundant. Trobareu la ressenya a Queyràs i tornaràs 

Les nevades recents han deixat el bosc en condicions perfectes amb neu des de la cota 1400m

Es tracta d'un itinerari fàcil amb el 90% del recorregut per bosc continu i ample, a la cota 2360 el bosc desapareix i ens queda una senzilla pala fins al cim.

L'accés es fa per un llogarret dispers anomenat Réotier a 16km d'Embrun abans d'arribar a Guillestre. La carretera està neta i es pot arribar fins a la cota 1360m on hi ha un revolt.

Dissabte 1 de febrer: Le Ratel 2460m F/S2 Nord +950m

Ens desplacem al nucli de La Chalp a 14km d'Embrun, per la carretera que puja al túnel de Parpaillon (actualment tancat definitivament). La Chalp és un petit nucli de fons de vall on hi ha una pista d'esquí de fons.

Encara fa vent de Sud-Oest a cotes altes i cal vigilar en la formació de plaques, així que anem al cim més fàcil de la vall.

Sortim per les pistes de fons per ràpidament creuar un petit pont i pujar pel bosc travessant les pistes de fons (carretera cap al túnel de Parpaillon). Trobarem unes indicacions que diuen Km Vertical, que seguirem fins a la cota 2000m on s'obre el bosc i trobem les amples pales de tot el circ format per la carena de la Ratelle. En tendència a l'oest es puja per terreny ample i còmode fins a la punta Le Ratel.

Tot i tenir un remuntador de les pistes de Crévoux (modestes) ben a prop no interfereixen ni a la vista ni amb la gent. El descens el fem buscant la millor neu, una mica ventada del sud-oest, que a dins del bosc torna a ser excel·lent.

Pels poc amants del bosc es pot fer bona part del descens seguint la pista de nòrdic que te prou pendent.

Diumenge 2 de febrer: Arête de la Ratelle 2615m F/S2-S3 Nord +1100m

La vall ens ha agradat i repetim, aquest cop per anar al fons de la vall i pujar al cim més alt de la carena de la Ratelle. Avui no fa vent i el temps és molt estable. 

Fem el mateix recorregut que el dia anterior fins a la cota 2000m, aquest cop tirem pel dret, totalment direcció sud, per anar a buscar la punta evident del cim. Compte en no desviar-nos massa a la dreta (en direcció al cim) al final trobarem una diagonal obligada tallant una pala amb força pendent...

Arribem amb els esquís als peus fins el cim,des d'on veiem la vall del Parpaillon i altres ofertes esquiadores de la zona.

El descens el gaudim amb la bona neu, fins i tot remuntem un tram per repetir el descens. La resta tornem a fer el bosc que conserva el bon estat del dia anterior.

Una vegada més trobem un exemple de com es treballa la memòria històrica a França. A mitja pujada del Km Vertical trobem el que anomenen la cabana dels Espanyols, en record dels exiliats republicans que l'any 1939 van "acceptar" servir a l'exercit francès, en aquest cas per millorar la carretera d'accés al túnel de Parpaillon, considerada estratègica per l'exèrcit i que formava part de la Línia Maginot.

  

 

Dilluns 3 de febrer: La Gardette 2270m F/S3 Est/nord +750m

És el dia de retorn, volem un cim que estigui a prop, no massa desnivell, amb bona neu i fàcil... I voilà el trobem. Ens desplacem al nucli de Les Gourniers, a 19km d'Embrun. Final d'una vall orientada al Sud-est però amb petites valls laterals orientades a l'est i al nord.

L'aspecte del poble és muntanyenc i rural. Sortim des del mateix poble en direcció oest per seguir l'ampla carena amb bosc en direcció al cim. Es pot fer el recorregut pel sender fins a la cota 1900m on s'obre el bosc i optem per fer un desplaçament dreta-esquerra per vorejar un llom i contornejar el cim per amples pales per acabar accedint a ple sud.

Des del cim veiem algunes traces de descens per la vessant nord i curiosos com som les anem a buscar. Les condicions són magnífiques, però cal vigilar la sortida del coll i un flanqueig obligat a la cota 2000m.

Gaudim del formidable descens fins trobar el sender que ens porta al poble amb els esquís als peus.

Una zona amb moltes més possibilitats...

Mapes: IGN Aiguille de Chambeyron / Cols de Larche et de Vars (3538ET) (TOP 25), Orcières-Merlette / Sirac / Mourre Froid / PNR des Ecrins (3437ET) (TOP 25)

Hi hem estat el Carles P, Pep L i Ricard M

Bones traces !!