el vídeo dels dimecres... dude! una més?

 

el vídeo dels dimecres... Mind Over Mountain

 

Tast de neu pols a les Columbia Mountains i les Canadian Rockies

Glacier National Park, Banff National Park i Kootenay National Park (British Columbia, BC i Alberta, AB)

7-21 de març del 2012

Viatjo al Canadà per participar al curs d’allaus per a professionals de nivell 1 de la CAA (Canadian Avalanche Association). El curs té una durada d’una setmana (11-17 març) i és a Lake Louise, una estació d’esquí amb prestigi del Parc Nacional de Banff, a la provincia d’Alberta.

Planifico el viatge de manera que puc disposar d’un parell de dies abans i després del curs per tastar el somniat “powder canadenc”. Arribo a BC després d’una setmana de nevades abundants, pujada de la temperatura i perill d’allaus entre MARCAT i FORT. Passo els primers dos dies a Revelstoke, a casa del Moi de Taüll (mil gràcies company!!) i triem el Roger Pass a 1h del poble en cotxe (amb permís de les allaus que amenacen la carretera) com a punt de sortida. Esquiem per les zones de Mushroom People i Teddy Bear, sempre pel BT (below treeline) fins a rascar el TL (treeline). Més amunt... tot fa molta por!! Pel fons de la vall, la traça és comuna amb altres zones d’activitat. Però quan ens desviem per prendre la nostra zona, toca obrir una traça fonda, molt fonda, i ben dreta. I ja que l’esforç d’obrir traça és important, aquí el que toca és aprofitar-la tants cops com puguis! Tot i la neu un pèl pesada per les temperatures relativament suaus, els descensos són brutals amb neu fins a les orelles.

Esquiant per Mushroom people i Teddy Bear, Roger Pass

Perfil canadenc. Discussió sobre el terreny. Ruixat de neu granulada!

El dissabte 18 ‘at noon’ acabem el curs d’allaus a Lake Louise village (AB). I per celebrar-ho pugem al Lake Louise amb una colla de la gent del curs, on fem una passejada per l’estany glaçat i una mica més amunt. Després d’haver comprovat al llarg de tota la setmana que l’estabilitat del mantell és entre ‘FAIR’ i ‘POOR’, i el cansament acumulat és important, la nostra activitat d’aquella tarda és un vessant molt petit de pendent que no supera els 30º i protegit de les allaus que poguessin caure de sobre.

Pels darrers dos dies, ens deixem aconsellar pels instructors del curs. Diumenge 19 ens desplacem a l’estació de Sunshine, des d’on remuntem el Haely Creek fins al Haely Pass (2.350 m). Aquesta és una excursió que es pot fer tant amb esquís de muntanya com de telemark/touring, ja que l’ascensió és molt progressiva. Per la zona del Haely Pass, fem un primer cimet on provoquem un whoumpf arribant a la carena per col·lapse d’una placa de vent. Des del Haely Pass seguim la carena cap al nord tota ella guarnida per una immensa cornisa al costat E. Prop abans del cim, dos persones del nostre grup surten de la traça uns 2-3 m fent caure la cornisa i provocant una allau de placa prou bonica. Quin dia, i això que el grau de perill havia baixat a MODERAT i MARCAT!!

Cascada de gel a Sunshine. Progressant pel Haely Creek. Haely Pass i Mount Assiniboine al fons (el sostre de BC).

Dilluns 19 agafem la Highway 93 entre Lake Louise i Banff cap a l’oest i entrem al Kootenay National Park. Passem el Vermilion Pass, i de nou som a la BC. Des de la mateixa carretera ja veiem el Vermilion Peak (2.649 m), però el seu vessant nord. Seguim baixant i aparquem a Ochre Beds & Paint Pats. Creuem la carretera amb els esquís a les mans i de seguida trobem la traça que ens porta al vessant oest de la muntanya. Aquesta és una ascensió curiosa, ja que la zona forestal es tracta d’un bosc cremat. La densitat dels arbres dóna un ancoratge molt important al mantell de neu, i el fet que els arbres estiguin pelats permet que el bosc sigui prou obert com per esquiar-hi! Al peu de la muntanya cal però creuar la zona d’arribada d’un allau que nosaltres vam trobar que havia caigut just feia 5 dies amb dipòsit força gran. Com que la zona de l’ALP encara fa molta por, fem dues pujades fins al TL amb la recompensa de dos descensos salvatges amb neu pols boníssima i un paisatge molt estètic.

Vermilion Peak. Ascensió pel bosc cremat. Descens en telemark.

Viatge curt però intens en molts aspectes. He tornat carregada de molts bons moments d'esquí amb molt bona companyia, i també un parell de guies d'itineraris... for the future!!

Bones traces!! Stay safe in avalanche terrain!!

Montse

Aquests dies m’han acompanyat: Moi, Víctor, Sara, Sydney, Harri, Karl, John. THANK YOU SO MUCH!!

Resum de l’activitat

Dimecres 7 de març: vol Barcelona – Frankfurt – Calgary. Nit al Youth Hostel de Calgary.

Dijous 8 de març: bus Greyhound Calgary – Revelstoke. Nit a Revelstoke.

Divendres 9 de març: Roger Pass – Illecillewaet / Asulkan Parking Lot – Mushroom people (2 ‘runs’, +/-900 m aprox.). Nit a Revelstoke.

Dissabte 10 de març: Roger pass – Glacier Park Lodge – Teddy Bear (2 ‘runs’, +/-1.000 m aprox.). Nit a l’Alpin Centre – Youth Hostel de Lake Louise.

Diumenge 11 – Dissabte 17 de març: curs d’allaus de nivell 1 – CAA a Lake Louise.

Dissabte 17 de març a la tarda: passejada pel Lake Louise (4 ‘runs’ per un vessant de 70 m aprox.)

Diumenge 18 de març: Sunshine ski hill – Haely Pass (+/- 1.100 m i 20km aprox.)

Dilluns 19 de març: Vermilion Peak (fins cota 2.350 m aprox., +/-1.500 m). Nit a l’Alpin Centre – Youth Hostel de Canmore.

Dimarts 20 – Dimecres 21 de març: bus a Calgary i vol Calgary – Frankfurt – Barcelona.

Alguns detalls logístics

- Per esquiar pel Glacier National Park, cal pagar un permís per estacionar el vehicle i treure’s una autorització hivernal. Aquesta documentació es deixa al cotxe a la vista. Si no es disposa de l’autorització hivernal, cal passa per l’oficina del parc al Roger Pass i sol·licitar-ne una pel dia (gratuïta). És el sistema que tenen per controlar al personal que s’endinsa al ‘backcountry’ a l’hivern.

- Cada dia cal comprovar els pàrquings i les zones obertes al públic. Si es tanquen és per les operacions de control d’allaus i no s’hi pot aparcar.

- Bus: Greyhound de Calgary a Vancouver per la Trans-Canadian Highway, tiquets més econòmics. Brewster Shuttle Bus: per fer els desplaçaments directes de/a l’aeroport de Calgary a Canmore, Banff i Lake Louise, surt força més car però és molt ràpid.

- Bibliografia. Summits & Icefields: Columbia Mountains. Chic Scott; Ski Trails in the Canadian Rockies. Chic Scott. Editorial: Rocky Mountain Books.

Piulada de Fairy Meadows, Canada ... i com n'és de maca la neu!

Bill Putman (Fairy Meadow) Hut, Adamant Range, Selkirk Mountains, British Columbia.

(del 19 al 31 de gener de 2012)
Joan (el culpable, gràcies!), Albert, Josep P., Josep P.(telemark), Barry, Patrick, Ulrika, Angèlica, Xavi, Mauri, Pep, Jordi (autor d'alguna de les  fotos), Anna, Ricard, Kelly, Jaume (i Pep, Tomàs i Toni).

(4 vídeos "hut-made", aviat alguna cosa a millor ressolució, i moltes més fotos)

La setmana somiada ha estat entre el límit del gaudi extrem i el pitjor dels malsons. M'inclino pel plaer absolut, però, mare meva, quanta neu!!! Començàvem la setmana escoltant el monòleg de l'argentí a Canada... i amb els farts de palejar que ens hem fet, hem rigut molt i quasi que l'hem comprès...

Pilows, descensos frenètics amb neu que t'espolsa la cara, runs entre arbres de pel·lícula, flotar en forts pendents, obrir traça fonda (fonda de debò!), seguir l'estela d'un company, saltar i caure sobre un gran tou de neu, neu que no transforma i sempre és pols, fred, fred i fred, nevades infinites, bona companyia, bons i abundants àpats (gràcies Kelly!), fer llenya i fer foc, sauna diària, butifarra (alguns)... què més es pot demanar!

Per contra, "pararà de nevar algun dia?", palejar, palejar i palejar, anar a buscar aigua i, malhauradament, ser a un del llocs més bonics de la British Columbia i no veure ni traçar més que un dia les seves muntanyes màgiques i geleres...La nevada va retardar la nostra tornada a la civilització, i finalment amb el neguit de quí espera, l'helicòpter ens va anar tornant a terra ferma un dia més tard del previst.

Sort n'hem tingut del tree line, on hem traçat vora 6000 metres de desnivell en curtes però intenses sèries d'entre 200 i 400m entre les cotes 1800 i 2200. A la part alpina, amb moltes geleres, només ens hi vam acostar un dia fins la cota 2450m camí del Friendship Col, i la resta de dies les cordes, ferralla, piolet i grampons s'han quedat al refugi. De part realment negativa només hem tingut una possible lesió a un genoll que esperem no sigui greu i un ensurt en una caiguda d'un pillow on l'agosarat va quedar colgat per la neu i trobar-lo i rescatar-lo va ser equivalent a un accident d'allau, per sort amb bon final i un grapat de conclusions per millorar, ja explicarem...

Refugi:

Bill Putman (Fairy Meadow) Hut. Info aquí. Accés a l'hivern amb helicòpter. Reserves per sorteig al The Alpin Club of Canada.

Resum de l'activitat:

Dijous 19 de gener de 2012: vol BCN-Frankfurt-Calgary. Cotxe a Golden.

Divendres 20: esquí a l'estació de Kicking Horse

Dissabte 21 a diumenge 29: esquí de muntanya al refugi Bill Putman a Fairy Meadows.

Dilluns 30: Lake Louise, Banff, Calgary i vol a BCN (arribada dimarts 31).

Méteo i neu:

Vam arribar a Calgary amb -24 (-30 de camí a Golden) i ahir quan marxàvem estàvem a 10 positius. A muntanya la temperatura ha estat en general entre els 15 i 10 sota zero, més alta el darrer dia. Setmana 'blanca' amb ullades de sol només el segon dia. La resta de dies nevant, uns 10-15 cm diaris els primers dies, i 50-70 diaris la resta. Prop de 2m de neu nova sobre la molta que ja hi havia. Vents en general fluixos tret d'algun moment de tempesta. Hem observat la formació de plaques i cornises molt evidents sota les carenes. En un parell d'ocasions s'han trencat plaques, sense caure. Cap allau espontània fins dissabte: la pujada de temperatura fins a prop de -5 i la forta nevada va provocar que caigués part del megabolet de neu de la teulada i que observéssim plaques espontànies en pendents fins i tot suaus just a tocar del refugi: condicions difícils pels que ens han reemplaçat.

La qualitat de la neu la podríem qualificar com de 'deep powder', uns dies més compactada (sense deixar de ser pols) i la majoria de dies fonda i lleugera. Llegia en el butlletí de perill d'allaus dels dies previs el següent: "Typical water to snow ratios are around 1:10, i.e. 1mm of water can be expected to produce 10mm (or 1cm) of snow. Recent storms have been more in the range of 1:20 with some values of 1:30 reported. The main physical reasons for this are the very low temperatures and the lack of wind."
Les pràctiques d'ARVA tampoc han faltat, amb temps de cerca de 4 minuts amb els de tres antenes i bastant més amb models més antics.

Personalment ha estat interessant observar la neu que anava caient cada dia, cristalls més o menys grans, flocs preciosos, però també neu sucre sense cohesió. Els test de columna extesa realitzats han estat negatius, si bé haurien donat alertes en pales a més alçada.

De moment, res de jetlag, però no deixo de fregar-me el rostre intentant trobar-hi algun floc perdut en algun dels viratges màgics d'aquests dies... gràcies companys per compartir l'aventura!

Bones traces!!!

Canadà, la tempesta perfecta (*) - 26/02/2010 a 10/03/2010

(*) de bon temps i neu pols

Powder Creek, Purcell Mountains, British Columbia
(Joan B, Alberto, Toni, David, Fernando, Joan C, Jordi, Josep, Josep-telemark, Xavier, Pep i Jaume)

El vídeo del Fernando:

Una altra visió:

Un amb un toc d'humor aquí, i si només voleu veure els crèdits, aquí...

Somiar és gratis, i fer realitat un somni pot ser més que gratificant! En els preparatius d'un viatge com aquest un té moltes expectatives i assumeix possibles inconvenients: arribarà l'equipatge? el mal temps ens deixarà fer activitat? hi haurà neu pols? ... i personalment esperava esquiar amb un bon tou de neu entre arbres a 20 sota zero, i amortitzar les ulleres de ventisca... i en canvi ens hem trobat una setmana de sol, sense un bri d'aire, i molt bona neu a les cares N (a les sud s'ha anat espatllant i les hem evitat), que ens ha permès fer excursions i pics de desnivell important enlloc dels típics runs entre arbres.

Tampoc ha estat fàcil: un risc "3/4" amb un mantell moooolt delicat ens ha fet triar bé els itineraris i extremar precaucions en les baixades, i així encara hem provocat allaus dia si dia no, tots de les mateixes característiques: plaques "toves" de neu pols més o menys cohesionada i d'entre 25 i 40cm de gruix que han lliscat sobre una capa de gebre en pendents de poc a molt inclinats... tota una lliçó dia rere dia.

Toni, you're only as big as your last run...

Joan escaping into solitude in the Purcell Mountains........He comes back - again and again, just for the perfect line

Josep-auttenticity runs (Deep&Wide).......................................................Jordi making tracks

Joan enjoying his snow..........................................................Ski big lines, Don't wait in them. Pep

David, what goes up must come down............................................ Xavier navigating the powder forest
Some mountains are shaped. Some do the shaping. Fernando

The earth does have an edge. And I think it'll go

There are many words for snow, Alberto has one

Powder Creek Lodge, més que un refugi!
El lloc escollit, ha estat un encert: Powder Creek Lodge, un confortable refugi estratègicament construït a 2164m, amb accés només factible amb helicòpter, per a nosaltres sols, en una zona remota lliure de motos de neu i heliesquí, i on els únics esquiadors érem nosaltres.

Anem sense guia, però en Joan viu a Canadà i s'ha encarregat a la perfecció de la logística, l'allotjament a Nelson, el contacte amb el refugi, els cotxes de lloguer i el més important, el vi i les cerveses! Si voleu visitar la zona amb aquest plan val molt la pena www.bcskicanada.com.
De diumenge a diumenge hem estat mimats i sobrealimentats per la Mia, la cuinera i parella d'en Guus, el propietari, i el seu ajudant, en Will, que ens ha fet riure i viure moments memorables amb la dona del llac i el peix gegant...

Els àpats, increïbles! a part dels esmorzars, pícnics i sopars, cada dia ens ha sorprès amb algun berenar especial deliciós... i després la sauna,...

Les possibilitats de la zona
El Lodge és en el vessant assolellat del capdamunt de la vall, oberta a l'oest. Les possibilitats per l'esquí són immenses i no t'ho acabes amb una setmana (tret que faci mal temps i llavors cal aprofitar els trams de bosc que hi ha just sota el refugi).

- Al N i E del refugi hi ha els pendents més suaus (Sugarbowl, Wishbone).
- El coll que tanca el N del circ, el Back Door dóna accés a una altra vall orientada a N i a algun pic. És la zona del Enchanted Forest (preciós) i el Who Peak
- En aquesta vall, més enllà hi ha un segon coll, el Trap Door que amaga una vall tancada per parets verticals i neu pols, l'Attic!
- Sota el refugi hi ha 350 m de desnivell en un bosc esclarissat que baixen fins al Mosquito Lake.
- Des del Mosquito Lake s'accedeix a la cara N, al Grizzly Shoulder, i més enllà al Mt Baldr (2799m).

Activitat realitzada
El tema de la responsabilitat és aquí molt delicat pel fort risc però poc a poc en Guus i en Will ens han donat les pistes de les zones a explorar veient que érem insaciables! Resultat, 8 dies memorables d'esquí amb prop de 10.000 metres de desnivell i només un problema... ganes de tornar-hi!

Dissabte 27/02/2010 - Evening Ridge 2075m (Whitewater, Nelson)
+/-650m; 3h; F,**, S2-S3
El dia abans de volar a PowderCreek aprofitem que som a Nelson per visitar aquest racó famós per acumular molta neu pols. De fet fem l'itinerari de la pàgina 78 del llibre del Chic Scott "Columbia Mountains". El més destacable de la sortida és l'allau que ens peta als peus, dalt del cim... un bon avís per estar atents els propers dies! Baixa una placa grossa (N) de 4o cm de gruix, d'aquelles que en diem "toves", amb neu pols, diferent de les plaques a les que estem més acostumats al Pirineu.

Diumenge 28/02/2010 - SugarBowl, Sunrise Ridge i Wishbone Ridge 2380m
+/-640m; 3h; F,** (3 canvis de pells), S2-S3.
Dia emocionant amb els vols d'helicòpter per pujar al refugi i descoberta del lloc on passarem tota la setmana. Hi hem arribat amb un dia radiant i s'ha anat ennuvolant. Després de dinar, pells als esquís per creuar el llac Lise Nicola en direcció al Sugarbowl. Per terreny suau, direcció E, ens hem enfilat a la punta 2380m del Sunrise Ridge. Hem fet baixar una altra placa sense conseqüencies. Després ho hem allargat cap al Cirque Lake i un punt força elevat del Wishbone Ridge. Acabem baixant més del compte i remuntem pels Breakfast Runs arribant a temps de berenar, sauna i sobretaula per decidir on anar l'endemà.

Dilluns 1/03/2010 - Cap a la Northface, Mistletoe Peak 2687m
+/-1450m; 7h; PD,*** (3 canvis de pells), S2 (S4 al bosc de la cara N).
El dia es lleva a 8 sota zero, sense cap núvol. Volem anar a la cara N i per això cal baixar 350m fins al Mosquito Lake. D'aquí es remunta. Entre 1900 i 2100m el terreny és dret i pugem, direcció SE, per un llom on el bosc és més esclarissat. A 2305m fem un perfil i el test de la pala, i això ens deixa la consciència més tranquil·la per fer el flanqueig sota els contraforts acornisats del Coll Y2 i resseguir després el llom N del Mistletoe Peak fins dalt.
La baixada és de somni: ens desviem totalment al S per baixar al Happy Valley i repetim la pujada al cim. De nou al Mosquito , l'arribada al refugi és en pujada i això fa gana!

Dimarts 2/03/2010 - El Baldr Col 2605m
+/-1605m; 8h; F,*** (4 canvis de pells, llarg), S3.
Dia entranyinat, amb ressol i 40.... 40 flocs de neu al final del dia.
Aquest itinerari és fa poques vegades per la distància i condicions que requereix, i això ens motiva! De nou toca començar amb baixada fins al Mosquito (aquests 350m s'han encrostat i són l'única pega de la setmana). Per una traça ben dreta pugem al Grizzly Shoulder (2270m) i ens escapem del terreny visible del Lodge baixant als Little Joe Lakes (2061m). La baixada és curta però delicada pel risc d'allaus i estimballs que hi han (ens seran claus les indicacions del Guus de la nit abans!). El Mont Baldr (2799m) impressiona (i tempta!) i ens dirigim cap al seu coll N, el Baldr Col, per una valleta preciosa, encaixonada, alpina, i amb una neu excel·lent. Les baixades que fem tornen a ser genials i no fa mandra torna a posar pells un parell de vegades per arribar al refugi.

Dimecres 3/03/2010 - Back Door 2310m i Who Pk 2540m
+/-925m; 5h; PD,** (3 canvis de pells), S2-S3.
El Back Door és un coll situat al N del refugi que ens obre les portes a una nova vall orientada a N. La neu i l'entorn són d'aquells que no s'obliden: les Leaning Towers en la llunyania, les ombres i cornises de les parets del Devils Horn, la màgia de l'Enchanted Forest. Abans d'atacar el Who Pk apurem el descens per gaudir de la neu. I al pic i arribem amb una grimpada fàcil i la baixada tot i l'orientació SE és bona per l'alçada. Per la nit cauran tres cm.

Dijous 4/03/2010 - The Attic!
+/-1300m; 7h; PD,*** (5 canvis de pells, trams drets al Trap Door), S2 a S4.
Tot està enfarinat i tenim clar el destí: allargar la ruta del dia abans saltant a l'Attic pel Trap Door. A un de nosaltres li peta una placa en buscar un pendent més exposat.,després del Back Door. En canví, l'orografia de la zona on anem, l'Attic, ens deixarà baixar per pendents ben drets i amb neu pols amb una reltiva seguretat.
A 2020m tenim davant (O) el Trap Door. Aquest coll és l'únic pas cap a l'Attic i cal posar esquís a l'esquena per remuntar un pendent fort!
L'Attic és el tresor amagat de Powder Creek; propiament és el cim que que hi ha darrera el Trap Door, però el que té aquest racó d'especial són els tubs drets i orientads a N, d'entre 200 i 400m de llarg, que neixen sota la paret vertical del Devils Horn. S'hi acumula molta neu i el vent no hi pot fer de les seves.
Acabarem fent les tres baixades de més anomenada: Echo, Great Falls i Homesick... La sensació de solitud i llunyania en aquesta darrera em fa venir pensaments enfrontats: plenitud, enllorança...
La tornada al refugi és com tornar d'escola amb un excel·lent... i la llum de tarda, preciosa. En Will, la Mia i el Guus també han tingut un gran dia: han anat de pesca al llac.

Divendres 5/03/2010 - The Hour Glass
+/-1500m; 7h; PD,**/*** (3 canvis de pells, i trams exposats en la part baixa del barranc), S2 a S4.
Repetició (doble) del Pic Mistletoe (dilluns), atrevint-nos amb les pales més dretes que baixen al Happy Valley. Rematem la feina amb un altre descens èpic i dret que baixa fins als 1800m, el Hourglass. La remuntada al refugi ens regala una nova sorpresa gastronòmica: la Mia ens ha preparat Sushi per berenar. Deliciós.

Dissabte 6/03/2010 - The Attic (2a part)
+/-1400m; 7h; PD,*** (5 canvis de pells, trams drets al Trap Door), S2 a S4.
No ens ho pensem dues vegades i el darrer dia volem repetir els tubs de l'Attic. El dia sembla encara més bo, fred i amb un cel blau increïble.

Durant aquest dies el grup (12) ha fet sempre la mateixa traça, a ritmes de pujada diferents però amb unes transicions casi de cursa i unes ganes de canya a la baixada com el lloc s'ho mereix. Les condicions meteorològiques ens han permès que fos així. Respecte el risc d'allaus i accidents, si bé no és el més recomanable anar tanta colla junts, crec que li hem tret avantatge al risc amb el compromís i la precaució, i només ens hem descontrolat en una ocasió, el darrer dia i sense conseqüències.
Resultat: més que satisfets i amb ganes de tornar-hi!

També felicitar a la Mia, al Will i a en Guus pel tracte rebut i lo bé que ens ho han fet passar i al grup pel bon rotllo tants dies seguits perduts allí dalt en un petit refugi, ja ja!
Bones traces!!!
Més fotos: Pep, Fernando, Xavier