TRAVESSA al REFUGI D’ILLA per pics PESSONS (2.839) i LLOPS (2.843)  i tornada per MONTMALUS (2.781)

Sortida de cicle 16/17 Març 2024

 Fem  la  “clàssica” travessa al refugi, circular de dos dies desde Grau Roig, anant per canal dels             Isards del pic Pessons i tornant per les Tortes de Vallcivera i Montmalús

És una sortida assequible, només  el canalet dels Pessons amb una bona inclinació de 35-40º pot alentir la marxa i  segons l’estat de la neu ens obligaria a posar grampons.

La ruta és sempre per sobre els 2000 m., que fa que sigui una de les sortides que es poden fer quan la neu comença a anar justa, i la zona de refugi i Tortes de Vallcibera/ llac de Montmalús ens ofereix un paisatge de muntanya inmaculat, tot i la proximitat a l’estació d’esquí de Pas de la Casa-Grau Roig. És una ruta preciosa.

Estat de la neu:

Les temperatures són de ben avançada la primavera, fa molta calor, però per sort la neu encara aguanta (no durarà gaire amb aquestes condicions).

Trobem neu primavera a tota la ruta, encara força esquiable, només complicadeta amb neu crostra la baixada del pic de LLops.

 La millor neu la trobem diumenge a la baixada del Montmalús, trinxadeta pel pas de molts esquiadors, però ben disfrutona.

 

Dissabte 16 Març

 

Parquing de Grau Roig- Pic dels Pessons o Gargantillar

 (2.839)-Pic dels Llops (2.843) - Refugi de l’Illa

+  1100 m.; 8 Km;  PD, **, S2

Progressió cap al circ del Ribuls- Pessons

La canal dels Isards s’ha fet una mica durilla a alguns,  pels pans de neu, però la podem fer amb esquís als peus fins dalt. 

A la carena cap al pic de Pessons ja hem d’anar buscan les clapes amb meu.

Fotografia de cim al Pessons o Gargantillar (2.839) 

Baixada neu cremeta, força bé encara!!!!!

Un cop al refu, dinem amb el menjar que portem, s’està tan bé al solet de la terrassa que només s’animen a pujar a Llops el Miquel i el Dani, i és on troben la pitjor neu (en paraules del Dani: “baixada guarra de supervivencia!)!!!

El refugi és molt agradable tot amb fusta i molt bones vistes. Hi fa calor i té dutxes, només cal dur el sac llençol.  

Ens decepciona una mica el menjar, un pèl escás, sobretot l’esmorçar (ni embotit, ni suc, ni iogurt). Només pa, mantega, mermelada i una magdalena i alguna maría.

La ruta de dissabte i el post a instagram del Dani: 

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/grau-roig-a-illa-per-pessons-i-pic-de-llops-163949318

https://www.instagram.com/reel/C4mvVXNNenK/?igsh=NTgxaWE2MHpiMG1m

 

 Diumenge 17 Febrer:

Refugi de l’Illa- Port de Vallcivera- Llomets a les tortes de

 Vallcibera-Estany i Pic de Montmalús (2781) - Grau Roig

+ 500; 11 Km;  PD,* *, S2

Ens encarem cap al Port de Vallcivera (des d’on es podria pujar a la Tossa Plana de lles per la seva vessant nord), i desde el coll ens llencem cap a les tortes de Vallcivera (les aigues “tortes” que hi ha sota la Muga de d'on tornem a posar pells per remuntar entre arbres el l riuet on desaigua l’estany de Montmalús .

Atravessem la gran plana de l’estany. Pujada al coll de Montmalús per la vesant sud, i uns metrets mes amunt coronem el pic de Montmalús

El llac de Montmalús, amb el pic de la Muga al fons

Pujada al coll de Montmalús

Foto de cim al Montmalús, on ens trobem tres amics més del CEG

Un cop fet el cim, baixem  cap a l’estació desde el coll, amb una neu molt remenada però molt disfrutona, fent la  part final per pistes fins el cotxe.

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/refugi-de-lilla-a-grau-roig-per-tortes-de-vallcivera-i-pic-de-montmalus-163595844

 https://www.instagram.com/reel/C4n2QnANGnR/?igsh=MXczenozdXdnc2ZiOQ==

 

Hi van ser: el Dani, que es va oferir a portar la sortida i li estic molt agraïda!!, (per baixa meva d’última hora), la Núria, l’Angel, Manel, Sancho, Oriol S., Adrià, Jordi Rovira., Jordi Izquierdo, Miquel, Edu.

Escric la ressenya amb les notes que m'han passat el Dani i la Núria, a qui estic molt agraïda

Fotografies: Dani, Eduard, Núria, Àngel i Oriol 

Bones traces!

Roc Blanc (2.542) i Tribuna (2.499) per la Vall de Laurenti

El Roc Blanc, un somni d'estiu...

La vall de Boutadiol a la Tribuna, un regal amagat...

La "Petite Canadà" li diuen a la zona de la vall de Laurenti: frondosa, ben innivada, amagada, alpina.

Diuen que al Donasà (Arièja) hi ha un microclima que manté la neu fins i tot en bones condicions quan pel Pirineu flaqueja, i comprovem que així és. Les valls mirant a nord ho afavoreixen, i les pales cara est prometen un bon descens de febrer.

Teníem clara la ruta al Roc Blanc, però la pujada a la Tribuna per la vall de Boutadiol era un autèntic misteri: ni a wikiloc ni al nostre estimat blog vam trobar cap ressenya de la pujada a la Tribuna per aquesta vall (la que queda entre Puigvalador i la vall de Laurenti). Només vaig trobar una ressenya d'estiu (bé, al menys amb esquís a l'esquena és pot passar...) i vam veure que el Jaume a Cegesqui ho va ressenyar de tornada d'una travessa, tot i que no era amb pujada al Tribuna, però al menys sabiem que sí que es podia passar amb esquís d'una vall a l'altra. Que fós molt  esquiable no ens ho esperàvem!

La gran sorpresa ha estat disfrutar no només d'aquest paratge tan salvatge i bell, sinó també de les moooolt bones baixades per comes i pales, amb una neu cremeta (sobre neu dura) que ens ha regalat una de les millors esquiades de la temporada. 

Comencem l'aventura divendres pujant de tarda/nit al refugi de Laurenti (1660) per passar-hi la primera nit.

Per sort podem arribar fins a uns 1350m. amb el cotxe per la pista asfaltada,  de manera que només haurem de fer uns 350 m. de desnivell i uns 3'5 Km., calçant de seguida esquís, i amb la lluna plena que ens fa disfrutar la pujada sense ni necessitar els frontals. 

El refugi té 6/7 places, 7 matalassos i gran llar de foc (recomanable agafar llenya "morta", la que hi havia al refugi era molt verda), bona taula i molts claus i cordes per penjar-ho tot ! També hi ha plats i olles. La zona de dormir és al pis superior, i a baix hi ha una gran taula amb banquetes per seure 7 amb comoditat. És molt humit, cal portar un sac ben potent, però és molt acollidor.

ROC BLANC (2.542)

10'8 Km, +900/-900; ***, BEA; S2

Dissabte, 12 de febrer del 2022

Pugem pel bosc pel camí d'estiu cap al llac de Laurenti. 

Un primer tram de bosc el trobem amb una neu vella, i un camí congelat, obligada gimcama matinera!

A uns 1845 ens trobem una altra cabana, la cabana de Counc, també amb foc, bona taula, estris de cuina i capacitat per 2 persones. 

Creuant el llac de Laurenti, amb la figura imponent del Roc Blanc al fons

Al arribar als peus del coll de Laurenti flanquegem per la dreta fins arribar al coll. A partir del coll, grampons fins al cim, que és força alpí. Ja ens estem mirant les bones pales de baixada!. 

Des del coll, ben a tocar, la Dent d'Orlú

Una cresta fàcil, però exposada, va del pic oriental a l'occidental del Roc Blanc

El Roc Blanc, punta oriental

El Roc Blanc, punta occidental

Veiem que diferents mapes situen el cim en una de les puntes o una altra, pel que pensem que tant una com l'altra son vàlides com a "cim". La del camí d'estiu porta a la punta est, suposem que per les vistes al llac. Com a camí d'estiu és menys exposat, i la grimpada final, és fàcil i sense exposició. Amb neu és un altre tema. 

El primer troç de baixada és força dret i exposat. Grampons imprescindibles.

Ja arribant al coll,  ben aprop la Vall d'Orlu sota nostre

Després d'una fantàstica esquiada, arribem molt satisfets d'haver fet aquest gran cim, dels que "no te'l regalen",  molt complert i amb un bon toc alpí final. I un molt bon descens!

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/roc-blanc-desde-refugi-laurenti-95490961

Tribuna (2.499)

18 Km; +968/-1200 baixant fins al cotxe; **; BE;  S2/S3

Diumenge, 13 de febrer del 2022

Avui diumenge no sabem pas com serà la pujada al Tribuna. No sabem si la vall de Boutadiol serà una bona xorissada, o si serà una vall més o menys esquiable. Matinem força doncs, que no sabem amb què ens trobarem. 

De nou passem el mateix tram de bosc fins a la cabana de Counc, a 1845, punt de referència per canviar de sentit per buscar la vall paral.lela a la vall de Laurenti

Uns 30 m. passada la cabana de Counc ens desviem sentit est, per un tubet pel bosc que mena al collet que hi ha al costat de l'Echelle de Boutadiol, el pas obligat per poder fer el canvi de vall.

Busquem el pont per creuar el riu de Laurenti, pas obligat

Per sorpresa nostra, la vall de Boutadiol és molt,  molt esquiable, i ens hi trobem una neu molt ben mantinguda. La remuntarem per la banda dreta, evitant la zona més fonda a l'esquerra, on hi ha el riu. 

Les comes que ens portaran als peus de les pales de la Tribuna

Al mig de la fotografía el pic de la Tribuna. Sempre l'havíem fet desde l'estació de Puigvalador amb el forfait randó, però desde que  Puigvalador és tancada, sembla que els 1400 de desnivell que suposa desde allà fa que la gent no s'hi acosti. No veiem ni una traça. 

La pala al coll, amb el Puig del pla Bernat al fons

Pujant la carena, la vall de Galva sota nostre

Els Perics, Puig de la Portella Gran, Mortiers i Terrers a tocar

El Baxouillade

Roc Blanc

Puig de la Portella Gran

Uns fem l'ascens i descens pel coll (25-30º) , altres per la via directe al cim (35-40º). 

El descens és fantàstic amb una de les millors neus de l'any. Com disfrutem!

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/pic-de-la-tribuna-2499-desde-refugi-laurenti-95302231

No l'oblidarem fàcilment aquesta sortida, per les muntanyes, les esquiades, i una companyia de luxe!

Mikel, Roger, Elisa, Mercè, Lorena i Ester.

Fotografies de Mikel, Lorena i Roger

Bones traces!

TRAVESSA A REFUGI DE L'ILLA, ANDORRA

Circular al refugi de l'Illa desde Els Cortals d'Encamp

Anada per llacs del Circ dels Pessons i Canal dels Isards // Tornada per Vallcivera -Coll de Montmalús- Circ dels Pessons

28km, ±2200m, PD, S2, **Orientacions: totes.

L'anada en vermell i la tornada en blau

Primera sortida de cicle CEGESQUÍ del curs 2019-2020. 

Dissabte 18 de gener 2020 

Estació final del Funicamp a Enradort (2521) – Baixada per pistes de Grau Roig (sector Cubil) –Estanys del circ dels Pessons- Canal dels Isards – Gargantillar (nom And.) o Pessons (Cat.) 2864 – Refugi de l’Illa (2480)

Tres vascos i quatre catalans fem un grup dels quals 3 son donostiarres, (un 43%! i just el cap de setmana que es celebra el dia de Sant Sebastià!! -això és motivació muntanyenca!!-) 

Ens trobem a les 8.30 a Encamp. La resta d'inscrits han hagut de ser baixa per grip. Per sort al refugi els hi guarden la reserva per anar-hi un altre cap de setmana.Uns quants dormim el divendres a l'hotel Evenia Oros a Encamp, on per 32 eur. la mitja pensió ens ofereixen una gran i impecable habitació, i sopar i esmorçar en bufet lliure que ens deixa bocabadats per la qualitat i varietat. Molt recomanable!

La predicció meteorològica es incerta; hi ha previsió de fred i potser canvi de temps cap al final del dia. Finalment, gaudim de un dia assolejat, amb fred.

Pujem per la carretera dels Cortals en cotxe i de seguida veiem que el plà original d' anar pel refugi d' Ensangents i tornar pels Agols  no es factible degut a la manca de neu a la part baixa, a tota la zona de bosc, entre 1700 i 2100 d'alçada.

Canvi de plans, doncs, però seguim anant al refugi de l'Illa desde aquesta vessant per no moure cotxes. Agafem el Funicamp desde aquesta estació intermitja  fins a la part alta de l'estació per guanyar temps. Aquí començarem la travessa al refugi de l’Illa. 

Desde dalt de l'estació anem a buscar, per pistes en baixada-pujada-baixada, el refugi de Pessons (restaurant de pistes)  on girem a la dreta per abandonar les pistes d’esquí i endinsar-nos al circ de Pessons. Al fons a la dreta ens espera la canals dels Isards, que remuntem en la seva part final amb grampons; perfectes condicions. En sortir al coll girem a la dreta per fer cim, per arribar fàcilment al Pic de Gargantillar, nom andorrà; o Pessons, nom català.

 Desde dalt de Grau Roig tenim una bona vista del Montmalús

Els preciós circ dels Pessons.  Final del circ  i al fons la canal dels Isards.

Davant ens queda el Pessons (nom català) o Gargantillar (nom andorrà)

Arribem als peus de la canal dels Isards

Pujada per la canal dels Isards (40º)

Fred i vent al cim, transició ràpida i enfilem la baixada cap a l’estany de l’Illa. 

Impressionants vistes de l'estany de l'Illa, i tota la serralada que separa la Cerdanya d'Andorra, amb la Tossa Plana de Lles a l'esquerra de la fotografia. Al centre, amagat queda el coll de Setut, una  altra de les vies d'anada a l'Illa desde la Cerdanya, que volíem fer i no podem per falta de neu a la seva vesant sud.

Ens espera una bona baixada , tot i la neu dura, que es transforma en pols arribant a l'estany. Aquí si que disfrutem de valent!

Observem les curioses plaques trencades, en molts casos en posició vertical, creades pel canvi de nivell de l’estany al haber-lo buidat per utilitzar l' aigua 

Disfrutem molt de la baixada i malalts de neu com som, tenim ganes de méeess,  i ja a tocar del refugi com que encara és d'hora, calcem pells de nou per pujar cap a les crestes del Gargantillar amb l'idea de fer el Pic dels Llops (o Alt del Gargantillar ), o de pujar fins on poguem, per seguir gaudint de la bona neu que hem trobat a les comes de l'Illa.

Però ja arribant al coll quan som a 2700m. ens trobem unes plaques de neu dura que ens fan patir més que gaudir, així que decidim tirar avall  

Bona baixada amb neu que, tot i molt canviant, es deixa fer prou bé.

Refugi de luxe amb aigua calenta, calefacció, menjar excelent, wifi (!!!) etc. on rebem una magnífica benvinguda per part dels guardes. 

Sorprenenment som sols al refugi; els altres dos grups que havien de venir no apareixen.  

Per qui vingui, el refugi és molt càlid, no cal dur sac de dormir, amb el sac llençol en tenim ben bé de sobres. El sopar és excel.lent!

Diumenge 19 de gener 2020 

Dia 2. Refugi de l'Illa-Vall de Vallcivera-Estany de Montmalús-Coll de Montmalús- Estanys dels circ de Pessons-Remuntada per pistes- Baixada per les Deveses als Cortals d'Encamp

Havíem pensat fer una tornada diferent, per estany d'Ensangents i collada d'Entinyola, que ens hauria portat directament als cortals d'Encamp. Però la predicció del temps pel segon dia era delicada: fred, vent i neu, i en despertar de seguida veiem com bufa el vent (fortes ratxes de fins 100 Km /h. a les carenes que volíem fer), que juntament amb el fred (-9º) i l’escasa visibilitat ens fa optar per l'itinerari més arrecerat i segur que suposa la vall de Vallcivera, que a més a més és una de les més boniques i salvatges del Pirineu. 

Després de esmorzar ens acomiadem dels guardes i en pujada fàcil arribem a un coll des.de on baixem a Vallcivera (transició #1).

El coll abans de baixar a Vallcivera

Bonica panoràmica de la vall de Vallcivera, amb la Muga com a protagonista. A l'esquerra hi ha la vall de la Llosa, per on es baixa a la Cardanya, al fons a la dreta, la Tossa Plana de Lles

 Protegits del vent progresem fins un torrent (transició #2) que remuntem pels Torts de Vallcivera i que va a parar al llac on hi ha el refugi lliure de Montmalús (perfectes condicions), on parem a fer un mos i un té calent; per encarar amb més energia el vent i fred. 

Refugi lliure de Montmalus a l’estany del mateix nom.

Reprenem la marxa i ens dirigim a la collada de Montmalús, fent l’ùltima part amb ganivetes. Desestimem fer cim degut al fort vent i fred. Baixada cap a Grau Roig (transició #3) buscant un pas flanquejant a l'esquerra que ens portarà al circ de Pessons. 

De nou davant el Circ dels Pessons

Una bona sorpresa:  la nevadeta de la nit ens dóna unes condicions excel.lents amb neu nova molt ben conservada degut al fred. Gaudim de un descens magnific amb neu pols i per terreny boscós (ens fa somniar que som a Canadà!) i arribem de tornada al refugi-restaurant dels Pessons a Grau Roig (transició #4).

Acabant de creuar el darrer estany del Circ dels Pessons

Pujem per pistes (transició #5), baixem (transició #6) i tornem a pujar fins al Funicamp (transició #7). Enfilem l’ùltima baixada cap al cotxe en condicions molt justes de neu.

Baixada cap al cotxe amb neu força precària

Molts canvis de plans respecte la ruta prevista, però que finalment hem disfrutat de valent!!

Erem , d'esquerra a dreta: Mercè, Cesc, Toni,  Hector, i els tres donostiarres: Uxue, Mikel i  Hodei

Piulada: Mikel i Mercè

Fotografies: Toni, Mikel i Mercè

Bones traces!