Tuc d'Arenho 2.524m i Tuca dera Pincèla 2.536m en volta circular
Es diu que la millor manera de predir el futur és crear-lo. I una mica d'això té anar d'excursió: per la preparació, la forma com hi vas, el que hi portes, com t'hi predisposes... i si de cop el dia s'obre i et poses a obrir traça en neu nova, muntanyes que brillen i blau intens al cel el present esdevé el futur que volies!
Vídeo del Carles:
Vídeo del Jaume:
Dissabte quedem per dinar com excusa per pujar a l'Aran, i ens preparem per la incertesa i l'austeritat amb un àpat memorable a l'Er Occitan de Bossòst.
Després de dinar tornem al Saut deth Pish: volem pujar a acampar a la Colhada de Varradòs, a 2.049m. Són prop de 8 km i 500m de desnivell que farem ciclant, carregant "l'imprescindible".
Fa un vespre de tardor, amb neu nova, flocs que van caient i un paisatge tot per nosaltres. Plantem la tipi i hem fet prou gana per preparar un arròs de muntanya, amb tota la seva litúrgia i ben regat.
Diumenge, com havíem previst, la predicció no es compleix i el cel blau guanya als núvols i boires. Sortim de la tenda esquís als peus amb aquell estrès de voler fer totes les fotos ràpidament abans el dia no s'espatlli... i no calia!
Tracem un itinerari bucòlic cap al Còth de Salient, passant sota el Tuc Nere i per sobre l'estany Cabrit o de les Truites, enlluernats pel Maubèrme que tenim tota l'estona al retrovisor.
Passat el coll ja veiem el Tuc d'Arenho que avui està com un mató! Ens atrapa alguna boira, però després d'una curta baixada al coll ens allarguem cap al Pincèla i el present ja és casí com el futur que volíem.
En Pep ens engresca a donar-li la volta: retornem al coll i enlloc de baixar per on hem pujat ens llencem cap a Moredo amb un bon descens fins la cota 2.000m.
Amb més neu es pot baixar fins la pista a la cota 1.850m però avui prenem un sender a peu que voreja era Montanheta per deixar-nos sota la Colhada de Varradòs que remuntem fàcilment i ja només queda desmuntar el tinglado i avall que fa baixada, agafant tant aire fresc i colors de Varradòs com podem ...perquè aquesta primavera no em parat de jugar a fer l'hivern amb ella, i ha estat un plaer!
Bones traces,
Carles, Pep i Jaume