Les històries d'èxit en el món dels negocis van lligades molt sovint a una idea que et permet veure i anar més enllà que els altres. En què es tradueix això quan parlem de cultura i empreses culturals? Doncs en superar determinats prejudicis, en separar el gust personal del negoci, en imposar el sentit pràctic.
Ideològicament pot agradar-te un diari com La Razón, però no rebutges participar en el sanejament del diari Avui en el seu moment perquè saps que hi ha un públic que consumeix aquell producte i és millor donar-li el seu producte que perdre'l. I és que una cosa és el que t'agrada llegir i una altra el que la gent compra. I per al negoci això darrer és el més important. Hi ha hagut editors que han impulsat meritòriament projectes molt personals, lligats al seu gust personal i moguts pel prestigi de determinades obres; però han tingut dificultats quan les seves apostes no han comptat amb el suficient favor del públic. I és que cal tenir clar que una cosa és la crítica, una altra la biblioteca personal i una altra el catàleg de les teves editorials.
El mateix podríem dir de les empreses audiovisuals. Pots sentir-te còmode amb el que transmet una cadena com Antena 3, però si saps que hi ha un públic al que li agraden programes que esgarrapin una mica, com els de la Sexta, doncs igual. Millor controlar-la que perdre aquest públic.
Una cosa que cal reconèixer a un empresari com Lara Bosch, del que pots discrepar i sentir-te a les antípodes ideològiques, és visió estratègica. Haver vist on era el futur, haver sabut diversificar en el moment oportú i créixer espectacularment en un moment en que moltes empreses editorials passen dificultats.
Com es pot veure en el gràfic adjunt que avui ha publicat el diari Ara, pocs tentacles queden fora de Planeta, i una part molt important de l'edició en llengua catalana, un 70% aproximadament, és a les seves mans.