"La infantesa és un temps despreocupat on es desenvolupa la capacitat d'estimar, de jugar i de llegir."
En bona part som el que llegim. Tota lectura va deixant la seva petjada. I és tot aquest pòsit de reflexions, opinions i sentiments el que m'agradaria compartir amb tots vosaltres. Llegim per a satisfer necessitats i per a viure més intensament, i és aquesta part de la meva vida la que trobareu reflectida a partir d'aquí. Un bloc sobre el que llegeixo i el que penso.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia. Mostrar tots els missatges
dimecres, 18 de juliol del 2018
dissabte, 7 de juliol del 2018
LIJ - Les enigmàtiques fotos del senyor Clarissa, de Pep Molist
Pep Molist; Núria Feijoó (il·lustradora)
Les enigmàtiques fotos del senyor Clarissa
Barcelona: Animallibres, 2017
Col·lecció La formiga vermella, 82
120 pp.
ISBN: 978-84-16844-39-5
Les enigmàtiques fotos del senyor Clarissa
Barcelona: Animallibres, 2017
Col·lecció La formiga vermella, 82
120 pp.
ISBN: 978-84-16844-39-5
PVP: 8,95€
Les imatges tenen el poder de comunicar, evocar i suggerir. Diu el tòpic que una imatge val més que mil paraules, i tot i que jo les prefereixo perquè m'agrada l'exercici permanent d'imaginar i representar-me les situacions a partir d'elles, he de reconèixer que les fotografies aporten un plus de precisió a l'hora de reproduir amb detall allò que es veu. Les imatges viuen una època de lideratge indiscutible en el context de les xarxes socials i els mitjans de comunicació actuals i tenen un protagonisme absolut a l'hora d'informar del que passa.
Pep Molist va utilitzar la figura d'un fotògraf per a desenvolupar la trama de El petó de Lili Marleen i va partir del que li va suggerir una exposició de fotografies de Jacques Henri Lartigue i el poder d'una cançó tan evocadora com la que interpretava Marlene Dietrich. En aquesta ocasió ha fet quelcom de molt semblant. Ha partit també d'una exposició de fotografies, en aquest cas d'Anton Clarissa, un fotògraf català que va destacar en les avantguardes dels anys 30 pel seu ús creatiu de la llum i les ombres en el món de la fotografia artística. I ha bastit una trama en la qual dos germans van darrera de la persona que va fer una fotografia que va impactar en Lluc, el germà petit, quan la va veure a casa d'un amic i que un temps més tard s'ha trobar en una parada dels Encants.
És la història de la seva recerca, de les pistes que van seguint; que desemboca en una reivindicació del valor de la memòria històrica com a element imprescindible per a entendre el perquè del passat i del present.
En el llibre no hi falten referències a coses com l'Alzheimer, la Guerra Civil i les pors amb les que va haver de conviure tota una generació a la postguerra. I m'ha agradat el paper que juguen els pares en el desenvolupament de la narració. No són pares que imposin sinó que acompanyen respectuosament les decisions dels seus fills, ajudant-los a madurar i fer-se grans.
He trobat que és una lectura rica i suggeridora del tot recomanable, que compta amb unes delicades il·lustracions que parteixen de fotografies originals.
Per a nens i nenes a partir de 10 anys i per a tothom.
Les imatges tenen el poder de comunicar, evocar i suggerir. Diu el tòpic que una imatge val més que mil paraules, i tot i que jo les prefereixo perquè m'agrada l'exercici permanent d'imaginar i representar-me les situacions a partir d'elles, he de reconèixer que les fotografies aporten un plus de precisió a l'hora de reproduir amb detall allò que es veu. Les imatges viuen una època de lideratge indiscutible en el context de les xarxes socials i els mitjans de comunicació actuals i tenen un protagonisme absolut a l'hora d'informar del que passa.
Pep Molist va utilitzar la figura d'un fotògraf per a desenvolupar la trama de El petó de Lili Marleen i va partir del que li va suggerir una exposició de fotografies de Jacques Henri Lartigue i el poder d'una cançó tan evocadora com la que interpretava Marlene Dietrich. En aquesta ocasió ha fet quelcom de molt semblant. Ha partit també d'una exposició de fotografies, en aquest cas d'Anton Clarissa, un fotògraf català que va destacar en les avantguardes dels anys 30 pel seu ús creatiu de la llum i les ombres en el món de la fotografia artística. I ha bastit una trama en la qual dos germans van darrera de la persona que va fer una fotografia que va impactar en Lluc, el germà petit, quan la va veure a casa d'un amic i que un temps més tard s'ha trobar en una parada dels Encants.
És la història de la seva recerca, de les pistes que van seguint; que desemboca en una reivindicació del valor de la memòria històrica com a element imprescindible per a entendre el perquè del passat i del present.
En el llibre no hi falten referències a coses com l'Alzheimer, la Guerra Civil i les pors amb les que va haver de conviure tota una generació a la postguerra. I m'ha agradat el paper que juguen els pares en el desenvolupament de la narració. No són pares que imposin sinó que acompanyen respectuosament les decisions dels seus fills, ajudant-los a madurar i fer-se grans.
He trobat que és una lectura rica i suggeridora del tot recomanable, que compta amb unes delicades il·lustracions que parteixen de fotografies originals.
Per a nens i nenes a partir de 10 anys i per a tothom.
dissabte, 2 de gener del 2016
LIJ - El petó de Lili Marleen, de Pep Molist
Pep Molist; Jorge del Corral (il·lustrador)
El petó de Lili Marleen
Barcelona: Editorial Barcanova, 2014
Col·lecció Sopa de Llibres, 207
78 pp.
ISBN: 978-84-489-3075-2
En aquesta ocasió el Pep Molist (Manlleu, 1965) ha bastit una novel·la sobre les pors infantils, amb una sèrie d'elements d'allò més originals que la converteixen en una autèntica delícia per a tota mena de públics.
D'entrada, el títol. El petó de Lili Marleen. Resulta suggeridor i evoca temps passats que alguns rememorem amb nostàlgia en la veu de Marlene Dietrich. La lletra de Lili Marleen va ser escrita per un soldat alemany durant la Primera Guerra Mundial quan va ser traslladat al front, i ens parla de la seva xicota i de com s'acomiaden sota un fanal.
En el relat Lily Marleen esdevé un element fantàstic que fa possible que canviïn les coses, la portadora de solucions a tota mena de problemes i preocupacions. És l'esperança però també el símbol de les oportunitats que a la vida et passen per davant i que has de saber agafar perquè potser mai més tornaran a repetir-se.
El protagonista de la història és en Pere Cunillera, un nen tímid, insegur, de baixa autoestima, que viu amb por. Al Pere li fan por els crits dels companys, els esgarips de les òlibes, els lladrucs dels gossos, la pols dels camins i l’home del sac (el seu "retrat poruc" es va completant amb cada inici de capítol:"Pere de la cullera, macarró fregit, panxa de granota i amb el cul cosit"). Les seves pors el porten a conèixer accidentalment al senyor Enric Salom, un personatge solitari i enigmàtic que treballa de fotògraf.
No sé si mai us heu preguntat per què fem fotografies. Suposo que tenim el desig íntim de mantenir vius els records, de no deixar que morin mai del tot, de retenir instants fugissers de felicitat. La felicitat dels adults, sovint, es basa en el record d’un temps feliç. Res mor del tot mentre és recordat.
El senyor Salom ens aporta tot això. Volia immortalitzar els moments feliços de la gent. Ell sempre “havia tingut el desig d’aturar els gestos que li agradaven, d’intentar conservar els colors, els sabors, els sorolls... dels instants feliços”.
I jugarà un paper fonamental en la superació de les pors del Pere.
Resulten molt atractius altres elements del llibre, com ara els originals rodolins que acompanyen les fotografies del Sr. Salom, que enriqueixen el treball d'il·lustració que, d'altra banda, resulta molt destacat i s'inspira en les fotografies del fotògraf francès Jacques Henri Lartigue (1894-1986), un dels grans del segle XX.
El petó de Lili Marleen
Barcelona: Editorial Barcanova, 2014
Col·lecció Sopa de Llibres, 207
78 pp.
ISBN: 978-84-489-3075-2
En aquesta ocasió el Pep Molist (Manlleu, 1965) ha bastit una novel·la sobre les pors infantils, amb una sèrie d'elements d'allò més originals que la converteixen en una autèntica delícia per a tota mena de públics.
D'entrada, el títol. El petó de Lili Marleen. Resulta suggeridor i evoca temps passats que alguns rememorem amb nostàlgia en la veu de Marlene Dietrich. La lletra de Lili Marleen va ser escrita per un soldat alemany durant la Primera Guerra Mundial quan va ser traslladat al front, i ens parla de la seva xicota i de com s'acomiaden sota un fanal.
El protagonista de la història és en Pere Cunillera, un nen tímid, insegur, de baixa autoestima, que viu amb por. Al Pere li fan por els crits dels companys, els esgarips de les òlibes, els lladrucs dels gossos, la pols dels camins i l’home del sac (el seu "retrat poruc" es va completant amb cada inici de capítol:"Pere de la cullera, macarró fregit, panxa de granota i amb el cul cosit"). Les seves pors el porten a conèixer accidentalment al senyor Enric Salom, un personatge solitari i enigmàtic que treballa de fotògraf.
No sé si mai us heu preguntat per què fem fotografies. Suposo que tenim el desig íntim de mantenir vius els records, de no deixar que morin mai del tot, de retenir instants fugissers de felicitat. La felicitat dels adults, sovint, es basa en el record d’un temps feliç. Res mor del tot mentre és recordat.
El senyor Salom ens aporta tot això. Volia immortalitzar els moments feliços de la gent. Ell sempre “havia tingut el desig d’aturar els gestos que li agradaven, d’intentar conservar els colors, els sabors, els sorolls... dels instants feliços”.
I jugarà un paper fonamental en la superació de les pors del Pere.
Resulten molt atractius altres elements del llibre, com ara els originals rodolins que acompanyen les fotografies del Sr. Salom, que enriqueixen el treball d'il·lustració que, d'altra banda, resulta molt destacat i s'inspira en les fotografies del fotògraf francès Jacques Henri Lartigue (1894-1986), un dels grans del segle XX.
diumenge, 31 d’agost del 2014
La lectura en imatges - XIII
Amb una llum tènue, plàcidament, fent de l'hàbit una passió, obrint la porta als somnis, just abans d'anar a dormir.
diumenge, 20 d’abril del 2014
Fenòmens virals
La fortalesa d'Internet a les nostres vides posa periòdicament de moda allò que s'ha definit com a fenòmens virals. Són continguts, generalment vídeos, que en poc temps s'escampen ràpidament a través de la xarxa i són coneguts per persones de qualsevol racó de món.
El fenomen viral és un premi a l'originalitat i la creativitat, a la capacitat de sorprendre amb quelcom diferent. I Internet és ara com ara la manera més ràpida i contundent de difondre-la.
Poden estar contaminats per la moda o poden ser objecte de subtils campanyes publicitàries, però quan tenen èxit de debò és perquè connecten amb la gent, que s'hi sent reflectida o emocionada per quelcom que reconeix.
Us presento un dels darrers, creat pel fotògraf holandès Frans Hofmeester, que ha gravat durant 14 anys, setmana rere setmana, imatges de la seva filla i n'ha fet un muntatge on ha condensat en quatre minuts tota aquesta etapa de la seva vida:
I pregunto: a quin pare o a quina mare no li vénen al cap, en veure'l, els records de la creixença d'un fill, les emocions d'una etapa inoblidable? Genial!
El fenomen viral és un premi a l'originalitat i la creativitat, a la capacitat de sorprendre amb quelcom diferent. I Internet és ara com ara la manera més ràpida i contundent de difondre-la.
Poden estar contaminats per la moda o poden ser objecte de subtils campanyes publicitàries, però quan tenen èxit de debò és perquè connecten amb la gent, que s'hi sent reflectida o emocionada per quelcom que reconeix.
Us presento un dels darrers, creat pel fotògraf holandès Frans Hofmeester, que ha gravat durant 14 anys, setmana rere setmana, imatges de la seva filla i n'ha fet un muntatge on ha condensat en quatre minuts tota aquesta etapa de la seva vida:
I pregunto: a quin pare o a quina mare no li vénen al cap, en veure'l, els records de la creixença d'un fill, les emocions d'una etapa inoblidable? Genial!
dijous, 16 de gener del 2014
La lectura en imatges - XII
Els llibres tenen un atractiu que no coneix el límit de l'edat ni de la condició; n'hi ha de tota mena i per a tothom. Són objectes virtuosos capaços de satisfer la nostra curiositat, omplir-nos de coneixements, atreure'ns per una imatge o fascinar-nos per l'atractiu d'una història hàbilment narrada o la bellesa de la paraula expressada.
diumenge, 13 d’octubre del 2013
La lectura en imatges - XI
La nit, abans d'anar a dormir, és el gran moment lector de molts que no en poden trobar d'altres al llarg del dia. És un moment de relaxació, sovint després d'una jornada esgotadora de treball o altres obligacions. Un moment lector de pau i serenor, d'intens plaer, abans de ser vençuts definitivament per la son.
dimecres, 25 de setembre del 2013
La lectura en imatges - X
Qui no ha desitjat agafar un llibre i fer-se fonedís, trobar un racó agradable on res pertorbi la pau anhelada, llegir on l'única alternativa a les paraules sigui la bellesa que trobes només aixecant els ulls?
divendres, 20 de setembre del 2013
La lectura en imatges - IX
És la llavor que planten molts pares i mestres, el somni lector que t'agrada imaginar. Lectors que prenguin el relleu de la teva passió, que en comparteixin el delit amb ulls il·lusionats.
divendres, 13 de setembre del 2013
La lectura en imatges - VIII
Quan en descobreixes el plaer i la passió, t'acompanya per sempre. I es converteix en un desig íntim que formi part de tu cadascun dels teus dies.
dijous, 5 de setembre del 2013
La lectura en imatges - VII
Tot i que l'estiu comença a cedir i la gran majoria ja han tornat a les seves rutines habituals, encara permet imatges com aquestes. Quan disposes de dies de lleure i condicions, fer estiu és deixar-se anar, disposar lliurement del temps, decidir quant, com i en què l'empraràs, una oportunitat única de poder llegir abstret de gairebé tot.
dimecres, 28 d’agost del 2013
La lectura en imatges - VI
Llegir pot ser un moment de viure emocions fortes, una sacsejada en el nostre món interior.
Poden ser moments de passió, una finestra que se'ns obre per a viure noves experiències, per a viure més intensament.
Res més allunyat de la monotonia o l'avorriment. Llegir és obrir-nos a d'altres mons, a d'altres idees; és viure més vides.
Poden ser moments de passió, una finestra que se'ns obre per a viure noves experiències, per a viure més intensament.
Res més allunyat de la monotonia o l'avorriment. Llegir és obrir-nos a d'altres mons, a d'altres idees; és viure més vides.
dimecres, 14 d’agost del 2013
La lectura en imatges - V
Aquesta fotografia em fa pensar en com la lectura pot acostar persones, omplir el temps que podem compartir amb els altres.
És bonic pensar que la néta llegeix a l'avi, potser perquè ell ja no és gaire capaç de fer-ho o, senzillament, per la satisfacció que li proporciona la bellesa de la paraula dita en boca de la seva néta.
La lectura en veu alta crea un vincle molt especial entre les persones (parella, mestre-alumnes, pares-fills, avis-néts,...), omplint-lo de calidesa i obrint-lo a noves formes de comunicació.
És bonic pensar que la néta llegeix a l'avi, potser perquè ell ja no és gaire capaç de fer-ho o, senzillament, per la satisfacció que li proporciona la bellesa de la paraula dita en boca de la seva néta.
La lectura en veu alta crea un vincle molt especial entre les persones (parella, mestre-alumnes, pares-fills, avis-néts,...), omplint-lo de calidesa i obrint-lo a noves formes de comunicació.
dimecres, 7 d’agost del 2013
La lectura en imatges - IV
Hi ha platges i moments on només hi pots ser tu i imbuir-te d'una pau que cap presència humana alteri, on la lectura esdevingui un cos a cos entre tu i les pàgines del llibre, en un oasi on només tinguis per companys el vent i l'onatge.
dissabte, 3 d’agost del 2013
La lectura en imatges - III
És una de les imatges de l'estiu. Gent relaxant-se en una platja llegint, estirats a la sorra damunt una tovallola o asseguts a la gandula (que n'hi ha que també valoren el confort), sols o en parella (que també té el seu atractiu compartir un plaer com aquest). I de fons el so del suau oneig de la mar.
dimarts, 30 de juliol del 2013
La lectura en imatges - II
Tinc la sensació que, en espais oberts (un parc, una platja, una piscina a l'aire lliure,...), els lectors es busquen. Es com si, intuïtivament, quan vols llegir, busquessis algú altre que també ho estigués fent; potser a la recerca de la tranquil·litat i la pau que segurament trobaràs prop seu. Perquè, en general, per llegir necessites unes condicions i saps que on millor les trobaràs és on hi hagi altres persones que les hagin trobat. Llegint tendim a compartir proximitat dins l'aïllament que ens és propi.
La fotografia d'avui té molt atractiu, va més enllà del que estic dient. No és només compartir espai, és imitar gest i postura, mimetisme.
I així es titula: Mimetismo, obra de Juan Carlos Aragonés Congostrina, guanyador de l'última edició del Concurso Momentos de Lectura de la Fundació Alonso Quijano.
La fotografia d'avui té molt atractiu, va més enllà del que estic dient. No és només compartir espai, és imitar gest i postura, mimetisme.
I així es titula: Mimetismo, obra de Juan Carlos Aragonés Congostrina, guanyador de l'última edició del Concurso Momentos de Lectura de la Fundació Alonso Quijano.
dimecres, 24 de juliol del 2013
La lectura en imatges - I
La Fundación Alonso Quijano para el fomento de la lectura té, entre d'altres, una iniciativa que em sembla molt atractiva. Per sisena vegada han convocat el Concurso de Fotografía Momentos de Lectura. Amb les fotografies que reben fan un calendari que envien als seus associats i col·laboradors. Com es dedueix pel nom del concurs, del tot explícit, es tracta de participar amb fotografies on els protagonistes són els llibres i els lectors. N'hi ha de tota mena, d'artístiques que juguen amb la creativitat i la tecnologia, i d'altres que sorprenen per la seva naturalitat i que han captat sense artificis moments lectors que resulten molt atractius. Avui us presento aquesta, titulada Nadó lector i obra de Rocío Alvárez Fernández.
Va obtenir un dels segons premis i formarà part del calendari 2014.
Va obtenir un dels segons premis i formarà part del calendari 2014.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)