Si ho fan ells és tendència. Si ho fas tu....

Quan estem en plena canícula i amb una bona part de la gent de vacances resulta inevitable que decaigui la tensió informativa. Siguem clars, a ben poca gent li importa el que passa a l'Afganistan i d'altra banda hi ha una saturació amb les informacions pandèmiques i tot allò que les envolta.
En aquest context prenen rellevància informacions lleugeres que en altres èpoques de l'any difícilment aconseguirien un titular, però que donen per a engegar una tertúlia animada i distesa.

M'ha cridat l'atenció un reportatge estiuenc sobre algunes celebritats de Hollywood poc amants de passar per la dutxa amb una certa regularitat. Les raons són diverses: que si per no alterar el pH de la pell, que si per mantenir la seva elasticitat, que si per racionalitzar el consum d'aigua,.... No entraré a analitzar-les, però sí que m'agradaria valorar-ne mínimament la coherència, sobretot quan en la lluita contra la pandèmia s'ha posat de rellevància la importància de la higiene personal.

Leonardo DiCaprio afirma banyar-se només dos cops per setmana per estalviar aigua. No sé si s'ha plantejat que amb una dutxa amb més regularitat potser fins i tot estalvia més aigua.

Brad Pitt es veu que prefereix fer-se una repassadeta a les aixelles amb unes tovalloletes humides i canviar-se de roba. Molt ecològic, tot plegat. Li preocupen poc, pel que sembla, determinats residus i la quantitat de detergents que cal consumir per a rentar la roba.

D'altres expliquen que només es renten quan la pudor comença a manifestar-se o que fan una higiene selectiva a nivell d'aixelles i engonals.

Un altre comportament creixent és el rebuig a desodorants amb l'excusa de la contaminació química.

Assisteixo amb ironia i una certa perplexitat al fenomen. Confio en la capacitat de cadascú per a mantenir una higiene que faciliti la convivència i un bon nivell de salut. I crec que el clima i l'activitat de cadascú marquen el nivell d'higiene que cada persona necessita, però no em puc estar de veure certa frivolitat en tot aquest fenomen. 

Són persones molt presents a les xarxes socials, amb molts seguidors. Tot el que fan obté sempre un ressò extraordinari i en un món d'influencers són inspiradors de tendències transformadores. Esperem que aquesta no vagi gaire enllà. La higiene és un hàbit i la salut un dret. I amb això no caldria jugar-hi.

Si ho fan ells és tendència. Si ho fas tu....

Hortalisses i flors remeieres. Les herbes santes dels caputxins, de Fra Valentí Serra

Fra Valentí Serra de Manresa
Hortalisses i flors remeieres. Les herbes santes dels caputxins.
Barcelona: Editorial Mediterrània, 2014
120 pp.
Col·lecció A la caputxina, 9
ISBN: 978-84-9979-250-7
PVP: 17€ 

Tinc un record personal del Valentí Serra dels anys d'escolaritat amb els salesians i l'honor d'haver gaudit de la seva generosa amistat. Era i veig que segueix sent una personalitat singular i enlluernadora. Venia de família pagesa, de cal Jan Pastor, del barri de Santa Clara de Manresa i veig que ha aprofitat tot el coneixement del món pagès sobre els conreus i les plantes remeieres per aprofundir-hi i fer-ne divulgació. 
Com acostuma a passar, les trajectòries de les persones segueixen camins divergents i va arribar aquell punt en que perds la pista d'aquells amb qui havies compartit tants moments. Passats els anys he sabut de la seva vocació religiosa i de la seva dedicació relacionada amb la recerca i el coneixement, des de l'orde franciscà dels frares caputxins, que sempre podeu consultar a la seva entrada de la Wikipèdia. 
Sóc persona que valora el que la natura ens ofereix i que n'aprofita allò que ajuda a millorar-ne el benestar. Herbes que milloren la digestió, que ajuden a conciliar el son, que netegen una ferida o desinfecten, que et descongestionen quan agafes un refredat,... Podríem seguir. A casa mai falten pots amb farigola o romaní, o bé les més variades infusions de les que m'agrada aprofitar-ne les propietats.

Per això m'ha interessat el llibre del Valentí Serra, perquè em connecta amb quelcom que valoro i estimo i que sempre ha romàs en mi. 
I si no es tracta d'un gran mal (que sempre acostuma a necessitar d'un gran remei) prefereixo la combinació d'herbes i l'aliment a la pastilla i el fàrmac de la indústria. 
A partir d'aquest llibre he sabut que els frares caputxins, des del seu ideal de vida senzilla i austera, també senten aquesta estimació per la Terra i que treballen per millorar-la. Als seus convents no hi falten hortes, jardins i boscos; que els procuren aliment i els ingredients per a les receptes i els remeis que els han d'ajudar a guarir qualsevol malaltia. Sense oblidar les flors que han d'embellir els altars i donar rellevància a les celebracions litúrgiques. El cultiu ordenat de la terra forma part, doncs, de la seva manera de viure. 
I aquest coneixement ancestral dels frares caputxins, ara que la cosa dels horts sembla estar de moda i que hi ha una preocupació per tot allò que és saludable, és el que el Valentí Serra ha recollit i organitzat en aquest volum, un llibre que ens connecta amb el passat i la tradició i que esdevé, també, un llibre de coneixements útil per a treure profit dels tresors que la Terra ens ofereix per a millorar la nostra vida.