Petits plaers: Elogi dels dies sense agenda

Una de les coses que més valoro de la meva nova condició de jubilat és el fet de gaudir de temps per dedicar-lo al que em vingui de gust. Prescindir de l'agenda, d'un calendari atapeït de reunions i trobades, de l'acumulació diària de tensions i cansament i, de cop i volta, decidir lliurement les teves rutines i la participació en allò que et vingui més de cara.
El temps sense pressa és un guany que no té preu. És un temps que s'obre a tu per assaborir-lo amb calma, per omplir-lo amb el que et satisfà. Un temps de qualitat on acumules petites satisfaccions abans que el teu pas pel món toqui a la seva fi.

Els dies sense agenda et permeten aillar-te del bombardeig constant de l'actualitat, cercar espais de calma i retrobament que t'aportin benestar.

Els dies sense agenda són un privilegi que cal aprendre a degustar, un petit plaer que premia el temps que has lliurat fins arribar-hi.

LIJ - T'avorreixes, Minimoni?, de Rocio Bonilla

Rocio Bonilla
T'avorreixes, Minimoni?
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 52
32 pp.
ISBN: 978-84-17599-16-4

PVP: 15,95€

Rocio Bonilla ha anat consolidant aquests darrers anys una brillant i personalíssima trajectòria en el món de l'àlbum il·lustrat. Les seves propostes són fresques, originals, amb un punt d'humor; connecten fàcilment amb els lectors i ofereixen estimulants elements de reflexió.
En aquesta ocasió ens presenta la història de la Mònica (que rep el simpàtic apel·latiu de Minimoni), una nena de més o menys 6 anys (ja va a l'escola dels grans!) i que ja té una vida ocupadíssima tots els dies de la setmana. 
Tots... menys el diumenge. Un dia on no té res a fer. I és clar, s'avorreix. Va preguntant a diferents animalets què podria fer per a no avorrir-se. Ningú li dóna respostes. I al final descobrirà que és justament donant valor a les seves coses i "avorrint-se" on trobarà una sortida a la seva situació. Un àlbum que l'autora dedica "A aquelles llarguíssimes tardes de diumenge de les quals van sorgir tantes històries".
I això és el que més m'ha interessat d'aquest àlbum. Aquesta voluntat de trencar amb la percepció negativa que té l'avorriment en la vida de les persones i sobretot en la vida dels més petits. Com si fos quelcom negatiu que cal erradicar. M'interessa aquesta reflexió sobre la fal·lera d'estar permanentment ocupats, "d'aprofitar el temps". Crec que és bo que hi hagi hores on no tinguem res a fer, on puguem decidir lliurement a què dedicar-les. És un temps que ens connectarà amb el més profund de nosaltres mateixos, que ens aportarà reflexió i auto-coneixement, i on acabarem sabent millor el que ens agrada i el que no. 
M'agraden els llibres que aporten elements de reflexió. I aquest, malgrat l'edat dels seus destinataris, ho fa.
L'àlbum compta amb elements de personalització i també amb l'afegit d'uns fulls, també il·lustrats per l'autora, que permeten l'organització del temps personal i la planificació de la setmana. Perquè una cosa és que tinguem temps per "avorrir-nos" i una altra que no sapiguem gestionar bé les nostres obligacions.
Resulta altament recomanable. A partir de 5-6 anys.

Petits plaers: els dies relaxats

Són dies on pots prescindir del rellotge i de l'agenda. Dies que se t'obren per a que en puguis disposar com et vingui de gust, que t'obliguen a poc i t'ofereixen un munt de possibilitats. Dies per cuidar-te i enriquir-te, per poder estar més pendent del que t'omple i no tant del que t'obliga. Dies fets per a gaudir i valorar la vida. Algú pot pensar que sempre estan lligats al lleure, als dies de vacances o descans; però no sempre. També hi ha dies relaxats a la feina, quan et dediques a quelcom que t'omple i treballar esdevé plaer més enllà de l'obligació. 
Els dies relaxats són una actitud de l'esperit, temps que guanyes a les presses per dedicar a cada acte, per més petit que sigui, el temps que requereix. Donen autenticitat a la vida i esdevenen plaer quan deixen enrere les presses i la rutina.

LIJ - Els robots no tenen pressa, d'Alberto Pieruz

Alberto Pieruz
Els robots no tenen pressa
Barcelona: Animallibres, 2017
40 pp.
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 39
ISBN: 978-84-16844-43-2
PVP: 15,95€

La infantesa és -o potser seria més encertat afirmar que hauria de ser- un temps de llibertat; un temps per a experimentar, descobrir, compartir i, en definitiva, forjar la personalitat del que serem. Un temps que hauria d'estar allunyat de totes aquelles obligacions que no siguin estrictament necessàries per a desenvolupar uns hàbits de vida saludables. I molt sovint ens trobem uns infants que tenen unes vides tant o més sobrecarregades d'activitats i obligacions que un adult, amb poc marge per a fer res que no hagi estat prèviament encabit a les seves atapeïdes vides.

Els robots no tenen pressa és un benintencionat àlbum que ens proposa una reflexió sobre la gestió del temps: quan no estem pendents del rellotge és quan som amos del nostre temps i, en definitiva, de la nostra vida; és quan estarem en condicions de fer de la nostra vida quelcom únic i especial. Aquest és el repte.

El que la terra m'ha donat, de Lluís Foix

Lluís Foix; Xavier Cabanach (il·lustracions); pròleg de Josep Maria Esquirol
El que la terra m'ha donat
Barcelona: Columna Edicions, 2017
Col·lecció Clàssica, 1156
280 pp.
ISBN: 978-84-664-2287-1
PVP: 19,90€

Els tres darrers llibres de Lluís Foix m'han semblat una autèntica delícia, un testimoni de vida de gran valor. I d'aquest darrer em quedo amb el seu to, fet d'observacions atentes i pausades de la natura que ens envolta, i de reflexions amb un to molt intimista sobre allò que constitueix l'autenticitat de la vida. Perquè és autèntic tot allò que és permanent i es manifesta amb constància al llarg del temps; autenticitat que marca el ritme de les nostres vides i crea constància del pas del temps. Tens la sensació que tot allò que ens comunica en Lluís Foix és un bagatge que el pas del temps ha anat enriquint i ara brilla amb tota la seva esplendor; la culminació de la maduresa.
Són escrits impregnats d'una certa enyorança, que no deixa de ser estima per la vida viscuda. En certa manera vivim dels records, gaudint del regal del present i de les expectatives del demà.
Lluís Foix segueix el curs de les estacions centrant-se a cada capítol en un aspecte, desenvolupant observacions atentes carregades de sensualitat, car fa referència al cromatisme del paisatge, les olors, als sons, als silencis,.... Són pagines que entren per tots els sentits. I aquestes observacions i reflexions les va empeltant de les seves vivències per racons de tot el planeta i lectures que hi tenen relació, mostrant que malgrat les diferències hi ha aspectes que formen part de totes les cultures i persones de la humanitat. 
Lluís Foix estima profundament la terra de la que ens parla. Ell que, com a corresponsal, és una persona viatjada i cosmopolita que ha estat per tot arreu; que viu a Barcelona, però que cada cap de setmana procura tornar a Rocafort de Vallbona, a la terra que el va veure néixer, per a impregnar-se de tot allò que li proporciona, per passejar-hi, per conversar amb familiars i coneguts, per contemplar i gaudir. Perquè la terra és paisatge, però també és identitat, cultura i economia.
M'ha agradat que parli dels avantatges de la vida a pagès i en reivindiqui la qualitat de vida ("Al món rural hi ha vida. I potser hi ha una vida més plena, més autèntica, més contemplativa i, per damunt de tot, més rica interiorment"). Perquè si fa molts anys la ciutat s'identificava com la porta d'accés a una sèrie de coses que no arribaven al camp, aquella escletxa s'ha anat difuminant gràcies al progrés social, les comunicacions  i la democratització de l'accés a la tecnologia. Avui viure a pagès no vol dir restar aïllat de la societat. Tens gairebé accés al mateix que a les grans ciutats, amb l'avantatge de gaudir d'un entorn més tranquil i saludable.

Les pàgines del llibre estan escrites amb un llenguatge ric i amable i traspuen la mateixa calma i tranquil·litat que el paisatge del que ens parla. Conviden a gaudir-lo sense pressa perquè estan impregnades d'un to poètic, un punt malenconiós i enyoradís que convida a gaudir-lo amb tots els sentits. 
En temps de presses en que tot es mou a un ritme trepidant val la pena afirmar, tal com fa el llibre, que una vida reflexiva ja és en ella mateixa acció, ja que pensar i observar ja són en elles mateixes formes d'actuar que ens acosten a l'autèntica dimensió de les coses.
Una petita joia, creieu-me, que a més a més, va acompanyada d'unes delicades il·lustracions a llapis que li donen més encant.
Val molt la pena.

Haikú per a un nou any que comença

El temps no passa,

només passem nosaltres;

en diem viure.

Joana Raspall (1913-2013)

LIJ - Quin temps farà demà?

Teresa Brosera i Jordi Playà; Javier Lacasta (il·)
(Adaptació de Tina Vallès)
Quin temps farà demà? Descobreix els secrets de la metereologia
Barcelona: Animallibres, 2016
Col·lecció La tortuga Setciències,8
96 pp.
ISBN: 978-84-16844-06-7
PVP: 8,95€

Quin temps farà demà? és un llibre de títol ben explícit que es mou a mig camí entre la narració i el llibre de coneixements. I és que a partir d'una anècdota mínima (dos amiguets de l'escola que volen celebrar la festa d'aniversari i no saben si celebrar-la a dins de casa o al parc) endinsa els nens en el món de la metereologia a partir d'unes nocions bàsiques fàcilment assimilables i proposant-los la construcció, de manera senzilla i casolana, dels aparells que fan servir els metereòlegs per ajudar-se en les prediccions. 

Llegia l'altre dia a la premsa un article que debatia sobre els deures a l'estiu, i hi havia qui afirmava que els deures no haurien de ser tasques repetitives sinó tasques que connectessin els coneixements amb la realitat, que els fessin funcionals. Crec que aquest llibre va en aquesta línia i en fa una proposta creativa ara que ja som en plenes vacances escolars. 

Construir una brúixola, un penell, un pluviòmetre o un higròmetre esdevenen tasques viables i relativament senzilles ideals per a compartir en família.

Crec que es tracta d'una proposta motivadora i plena d'encert de la que no hi ha gaire oferta en el mercat editorial. Resulta força recomanable a partir de 7-8 anys.

LIJ - Juguem?

Ilan Brenman; Rocío Bonilla (il·lustradora)
Juguem?
Barcelona: Animallibres, 2017
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 35
24 pp.
ISBN: 978-84-16844-33-3
PVP: 15,95€

Juguem? és un atractiu i suggeridor àlbum il·lustrat que aposta per la vida i les persones. La tecnologia és una eina extraordinària, d'unes possibilitats gairebé infinites; però alhora absorbent; amb la paradoxa que dibuixa un món de connectivitat permanent on correm el risc de desconnectar-nos del que hi ha al nostre voltant. 
Es desenvolupa a partir d'una mateixa pregunta ("Pere, juguem?") que li formulen al protagonista les persones que hi ha al seu voltant. Ell, també, sempre respon el mateix ("Però si ja estic jugant"), però alhora el fantàstic treball d'il·lustració de la Rocío Bonilla ens va mostrant tot allò que es perd (hàbilment camuflat en làmines plegades ) per estar permanentment pendent de la pantalla del seu mòbil. 
Les nostres vides cada cop estan més condicionades per tot allò que ens proporcionen les pantalles tecnològiques; però sense negar que això ja mai deixarà de ser així aquest àlbum aposta per tot allò que ens pot proporcionar la relació amb els altres i els jocs tradicionals, que ens enriqueixen humanament i són una part fonamental del nostre desenvolupament. 
M'he acostumat a esperar amb delit cada nova proposta en la que participa Rocío Bonilla, que sempre presenta propostes intel·ligents i suggeridores que enriqueix amb les il·lustracions que sap crear. En aquesta ocasió ha unit el seu talent al del brasiler Ilan Brenman, l'autor del famós i desmitificador Les princeses també es tiren pets. 
Un àlbum il·lustrat d'allò més recomanable. A partir de 4 anys.

LIJ - Mama, vull que siguis com un elefant!

Cinta Arasa; Marta Montañà (il·lustradora)
Mama, vull que siguis com un elefant!
Barcelona: Animallibres, 2017
64 pp.
Col·lecció La Formiga blanca, 78
ISBN: 978-84-16844-19-7
PVP: 8,95 €

Sovint vivim atrafegats, atrapats en una espiral de presses. I la pressa es va apoderant de nosaltres fins a omplir-nos d'insatisfaccions i neguits. D'això tracta aquest magnífic relat, que ens proposa una estimulant reflexió sobre les prioritats a la vida. 
En Ferran és un nen simpàtic i rialler que pateix les presses de la seva mare. Aquestes presses li impedeixen gaudir de les coses que formen part de la seva quotidianitat. Un dia el seu tiet, tornant d'un viatge, li regala un elefantó i li explica que els elefants sempre fan les coses xino-xano i que per tant, primer, han de fer les coses més importants, com ara estar amb els amics i la família, perquè el que més necessiten és companyia. 
I és que a la societat hi ha força implementada la dèria d'estar ocupats permanentment per mirar d'aprofitar al màxim el temps, com si ens fes por enfrontar-nos al buit de la nostra solitud. I al final veiem que els petits acaben tenint unes agendes tant o més atapeïdes que els adults. Ens ho hem de fer mirar. Perquè els nens també necessiten temps per a ells mateixos, per jugar, per passar amb les persones que els són més properes o senzillament per a no fer res. Els fills requereixen temps, el nostre. I han de ser la prioritat. Em quedo amb una gran frase d'aquest llibre: "... el temps s'ha de guardar per a les coses importants de debò. I la resta, es fan si en queda, de temps."
Com no podria ser d'altra manera, el to del llibre és amable, però això no li impedeix plantejar amb atractiu i delicadesa un tema de gran actualitat sobre el qual tothom hauria de reflexionar. 
A destacar també el treball d'il·lustració de la Marta Montañà, que aporta un cromatisme viu, expressiu i equilibrat al relat i fa de la lectura una experiència ben agradable.
Per a primers lectors a partir de 6 anys.

Desconnectar

No entenc les vacances sense el significat d'aquest verb. Desconnectar, per mi, vol dir alliberar-se de tot allò que suposa una pressió sobre les activitats que desenvolupes al llarg del dia: horaris, obligacions, WhatsApp, telèfon mòbil, xarxes socials, correu electrònic,....
Desconnectar és una batalla guanyada al temps per retrobar-te amb tu mateix. 
La vida canvia quan no depens dels enginys que et mantenen connectat amb el món. Moltes vegades em pregunto si val la pena i compensa "estar al dia" de l'actualitat. Seguir-la és acumular neguits, insatisfaccions, veure créixer la indignació i, de vegades, posar-te de mal humor amb alguna informació. 
Per sort, la vida segueix el seu curs al marge de tot això i ofereix instants destinats a quedar enregistrats en la nostra memòria. Aprofiteu-los i no digueu mai "...és que no tinc temps de ...." 

Què tal si aquest cap de setmana us reserveu uns minuts per contemplar una lluna que serà espectacular?

Triar bé

El pas dels temps et fa cada cop més conscient de la brevetat de la vida. Et vas omplint de pensaments referits a les coses que probablement ja no podràs fer, als llibres que potser no seràs a temps de llegir,...
Voldríem gaudir per sempre de totes les coses i persones que estimem i conformen la nostra vida. Gaudir del goig de viure, en definitiva.
Però el temps, com tot el que val la pena, és limitat.
Per això, pensant en la lectura, cal triar molt bé allò que es llegeix. Tenim molts llibres al nostre abast i moltes maneres d'accedir a la lectura. No és quelcom que resulti car a la nostra butxaca. Però el que sí requereix és temps. Per això les decisions que prenem a l'hora de triar el que llegim esdevenen cabdals. Perquè escollir un títol suposa temporalment deixar-ne d'altres al marge. Com diu l'editor gallec Luis M. Solano "La lectura és un passatemps molt car, no en diners però sí en temps, per això cal triar bé."

El temps passa

Sí, un cop més, inexorable, indeturable. I com qui no vol la cosa ja som al 2013. Benvingut i salut tinguem. 
I res millor per a començar l'any que una mica de poesia:

"El temps passa,

la vida empeny,      

el nen de cop ja és un jove,

el jove aviat serà home

i l’home un vell."

Carme Folch (del poema Res-nen-noi-home-res)