Petits plaers: Elogi dels dies sense agenda

Una de les coses que més valoro de la meva nova condició de jubilat és el fet de gaudir de temps per dedicar-lo al que em vingui de gust. Prescindir de l'agenda, d'un calendari atapeït de reunions i trobades, de l'acumulació diària de tensions i cansament i, de cop i volta, decidir lliurement les teves rutines i la participació en allò que et vingui més de cara.
El temps sense pressa és un guany que no té preu. És un temps que s'obre a tu per assaborir-lo amb calma, per omplir-lo amb el que et satisfà. Un temps de qualitat on acumules petites satisfaccions abans que el teu pas pel món toqui a la seva fi.

Els dies sense agenda et permeten aillar-te del bombardeig constant de l'actualitat, cercar espais de calma i retrobament que t'aportin benestar.

Els dies sense agenda són un privilegi que cal aprendre a degustar, un petit plaer que premia el temps que has lliurat fins arribar-hi.

Elogi del ventilador

 Quan es tracta de combatre la calor sorgeixen partidaris i detractors dels ventiladors i de l'aire condicionat. L'aire condicionat fa modern i presumeix de contundència contra la calor excessiva. Vols una temperatura determinada i la tens. I no negaré que resulta agradable venir del carrer o d'un lloc sobreescalfat i gaudir d'aquella frescor reparadora que proporciona.

Els centres comercials, les biblioteques, els transports públics, els cinemes,... poden esdevenir espais de salvaguarda que evitin veure's afectat per un cop de calor. 

Com tot, es tracta de programar aquests aparells per a que siguin font de benestar tèrmic i no una font de refredats. I quan penso en això no puc evitar que em vinguin al cap les imatges d'aquells comerços que en plena canícula mantenen les portes de l'exterior obertes amb l'aire condicionat a tota castanya en el seu interior. És un acte d'inconsciència mediambiental, de malbaratament de recursos; gairebé una provocació que hauria d'estar prohibida quan sembla que estem tan conscienciats per les conseqüències de l'escalfament del planeta i el canvi climàtic. 

Per això, entre d'altres motius, sóc partidari dels humils ventiladors, que remouen l'aire i proporcionen també una reparadora sensació de benestar quan els tens a la vora. I ho aconsegueixen sense trair la temperatura real a la qual el nostre cos tendeix a adaptar-se. No recordo haver-me refredat mai per l'aire que em feia arribar un ventilador; i no puc dir el mateix dels aires condicionats. 

Pots moure'ls de lloc sense gaire dificultat per dur-los on més els necessitis i quan comparem el consum energètic no hi ha color. Guanya el ventilador per golejada. Una hora d'un aparell d'aire condicionat equival a més de dos dies sencers de la majoria de ventiladors.

Per versatilitat, cost, varietat, consum, manteniment,... sempre els tindré al meu costat.

Petits plaers: llegir a l'aire lliure

Sempre és un plaer quan la bonança acompanya, que a cada estació té el seu moment. 
A l'hivern, en els dies assolellats, a les hores centrals del dia en que regna un temps serè i tranquil i la temperatura és suau. 
A l'estiu, quan el sol comença a baixar i bufa la marinada. És el moment de cercar una bona ombra a recer de la calor imperant i submergir-te delerós en la lectura que t'ocupa. 
Llegir a l'aire lliure no és només llegir. És llegir i respirar amb la consciència de viure un gran moment. És llegir i impregnar-te dels sons que fan la vida més bella; o dels silencis que aporten pau i serenor. És una lectura enriquida amb la força dels sentits, que es complementa amb el que pots veure, olorar o escoltar. 
La lectura a l'aire lliure té per escenaris les terrasses, els bancs i les cadires de parcs i jardins, les platges, les piscines,... Escenaris per a fer una aturada i gaudir de la vida. 
Llegir és viure i gaudir dels mons on t'endinsen les seves pàgines. És el plaer de viure, també a l'aire lliure.

Petits plaers: els dies relaxats

Són dies on pots prescindir del rellotge i de l'agenda. Dies que se t'obren per a que en puguis disposar com et vingui de gust, que t'obliguen a poc i t'ofereixen un munt de possibilitats. Dies per cuidar-te i enriquir-te, per poder estar més pendent del que t'omple i no tant del que t'obliga. Dies fets per a gaudir i valorar la vida. Algú pot pensar que sempre estan lligats al lleure, als dies de vacances o descans; però no sempre. També hi ha dies relaxats a la feina, quan et dediques a quelcom que t'omple i treballar esdevé plaer més enllà de l'obligació. 
Els dies relaxats són una actitud de l'esperit, temps que guanyes a les presses per dedicar a cada acte, per més petit que sigui, el temps que requereix. Donen autenticitat a la vida i esdevenen plaer quan deixen enrere les presses i la rutina.

Petits plaers: L'aire fresc dels matins d'estiu

Quan ets de vacances és el que et permet entonar-te després d'una nit xafogosa i t'omple d'energia per a encarar un nou dia. A l'estiu la frescor de les primeres hores et revitalitza i et convida a gaudir amb plenitud del temps que t'espera. És un moment màgic on el paisatge s'il·lumina de mica en mica amb la primera llum fins a lluir amb tot el seu esplendor i et crida sense presses a viure'l amb intensitat. Són moments per a no mirar el rellotge i fer-te conscient del goig que suposa estrenar un nou dia. Petit plaer de cada dia que a l'estiu et fa estimar més la vida.

Petis plaers: Simplement caminar

Caminar és una de les maneres més autèntiques que disposem de relacionar-nos amb el món que ens envolta. Sovint la vida passa rabent pel nostre davant i cal dir que caminant recuperem la justa mesura del que som en relació al món. Caminar estimula l'observació atenta de la realitat, la reflexió sobre el que veiem i escoltem. I esdevé plaer quan prens consciència del benestar que t'ha aportat la caminada. 

No és tant per assolir un nivell físic o esportiu, tot i que hi ajuda, sinó per retrobar l'autèntica dimensió d'un mateix. Sovint vivim amb pressa, tenim moltes ocupacions, fem un munt de coses, ens desplacem constantment d'un lloc a un altre a un ritme frenètic com si calgués aprofitar fins a l'últim segon del nostre temps, certificant així l'alineació absurda que defineix la vida moderna; i potser cal reivindicar viure a un altre ritme, més lentament, assaborint més les coses que formen part de la nostra vida. I caminar defineix una manera de relacionar-nos amb el món amb més llibertat i capacitat de gaudir de la vida: definim espais, temps, ritmes,...
És senzill i barat. Sortir i gaudir, sols o en companyia. No hi ha més. 
Petit plaer de la vida.

Els plaers de l'estiu

L'oneig del mar, 

ombres que ens aportin benestar, 

temperatures que ens convidin 

a l'aire lliure i ... 

una bona lectura, és clar.

Il·lustració  de Gia Ler Liew

Petits plaers: Caminar desclaç

Alliberar el peu del calçat, sentir l'escalfor de la rajola del terrat a les darreres hores de la tarda quan la calor deixa de ser intensa, la frescor i la suavitat de les rajoles de marbre en un moment de relax,... són petits plaers associats al fet de caminar descalç en aquests dies d'estiu. 
Caminar descalç és un acte de llibertat i confort en la intimitat de la llar a la recerca de moments de pau i retrobament, et fa sentir més viu i et permet recuperar els estímuls i les sensacions que el contacte amb el terra pot donar-nos.
L'herba fresca de bon matí, la terra entumida o la sorra de vora la platja són altres elements per oferir tot trepitjant un massatge agradable que ens alliberi de tensions i ens proporcioni un anhelat benestar. 

Petits plaers: L'ària de la Suite nº 3 per a orquestra de Bach

No tinc formació musical ni sóc cap expert en el tema. De la música només en sabria dir que n'hi ha que m'agrada. I m'agrada perquè em fa sentir millor, perquè em resulta agradable escoltar-la, sense més.
M'ha acompanyat, i molt, al llarg de la meva vida, acompanyant també les meves lectures i modelant en certa manera la meva sensibilitat.
J.S. Bach, per a mi, és dels més grans, amb una obra prolífica d'una gran bellesa. 
La que us poso és de les meves favorites, intensa, d'una riquesa melòdica capaç des de la seva simplicitat d'asserenar-te amb els seus lents compassos, però també d'emocionar i omplir-te de melangia. 
Petit plaer per a oblidar-te per uns moments de la trista i feixuga actualitat política i gaudir-lo tot paladejant la seva delicadesa des de l'escalfor reconfortant del teu racó favorit en un dia de tardor freda com aquest.

Petits plaers: Nits de lluna plena

Hi ha dies que et fan sentir especial, que exerceixen sobre tu una atracció hipnòtica. Són dies en que la nit atreu la vida i s'allibera de les tenebres. Les nits de lluna plena atreuen la passió que més s'aferra a la vida i li regalen la mica de llum que la fa més atractiva. Es fan recordar i endolceixen els records, inspiren la imaginació que potser ens manca en d'altres dies. Tenen atractiu i màgia. Petit plaer que enlluerna la vida.

Petits plaers: Apoderar-te de la calma

Hi ha un moment en que les poblacions, els llocs, desperten lentament de la calma de la nit. La llum de l'albada torna el color a la vida. I passejar per carrers encara buits, contemplar la buidor que només trenca algun soroll escadusser de finestrals o portals que s'obren, esdevé un petit plaer que convida a fruir de la vida. 
Apoderar-te de la calma, omplir-te de la seva força, aporta benestar i energia. Petit plaer que et fa estimar la vida.

Petits plaers: Sota l'ombra del verd

El nou urbanisme de les ciutats ha anat generant carrers i avingudes d'amples voreres on l'arbre i el verd tenen una presència creixent, com si es volgués harmonitzar d'alguna manera el desenvolupament i la duresa del formigó amb la natura. 
Els arbres als carrers esmorteixen el soroll del trànsit i generen corredors a l'ombra per on circula l'aire i el passeig sota el seu brancatge esdevé agradable. 
Aquests dies de calor intensa cercar l'ombra del verd en parcs i carrers, seure en una de les moltes terrasses que s'hi posen, esdevé un petit plaer, potser més aviat urbanita, però que al pic de l'estiu fa la vida a ciutat una mica més plaent. 

Petits plaers: Matins de cel blau

Hi ha matins que es desperten sense cap núvol al cel, on l'espectacle és en el blau que llueix sobre teu. La visibilitat és extraordinària, tot es distingeix amb nitidesa i es percep amb detall. Els matins de cel blau conviden a la vida, perquè els colors són vius i la seva puresa fa que la vida desprengui alegria, que sigui més intensa. 
A l'estiu, amb la primera llum, sumen el seu encant a una fresqueta que tonifica el cos i l'esperit després d'una nit calorosa. És un moment de carregar bateries i preparar-te amb ànim per al dia que tens al davant.
Els matins de cel blau enalteixen els records, associant-los per sempre en la memòria a la seva màgia.

Petits plaers: L'aigua en moviment

És dels sons de la natura que transmet millors sensacions. És llibertat en moviment seguint el seu curs riu avall, natura plena de força que desfila davant nostre. 
Té màgia i embadaleix. T'atures davant seu per contemplar-la, per escoltar-la, per gaudir-la amb tots els sentits. És pau i harmonia que minva les tensions de la vida. 
Salvatge com a riu o salt és pur espectacle; imitada en els rajolins de les fonts als jardins una sensació més serena. 
Plaer de la natura que sempre voldríem present, petit plaer indestriable de la vida més sentida.

Petits plaers: Remenar llibres

M'agrada remenar llibres, el contacte amb el paper, les sensacions que transmet un full quan està entre els dits. El paper són textures, gruix, color, olor, records,... 
El paper és el del llibre acabat d'editar, d'una blancor intensa, amb la tinta encara brillant, olorosa, que convida a inspirar-la amb els ulls tancats; però també és el del llibre que porta temps i temps al prestatge, esgrogueint-se, polsós, perdent nitidesa. 
Remenar llibres és recuperar records, trobar aquella anotació en un paperet, un retall de diari amb una ressenya, una entrevista o un article sobre l'autor, un subratllat, un punt de llibre oblidat el dia que vas abandonar una lectura, una fotografia, una flor o una fulla assecada entre les seves pàgines. És recuperar la memòria que el temps ha arraconat. 
Remenar llibres no és només un acte de tria, és un retrobament amb els llibres que has llegit o amb els que t'agradaria llegir, un homenatge als llibres que formen part de la teva vida, a la vida lectora que vas conformant dia rere dia. 
Remenar llibres en una llibreria és un acte de seducció a la recerca d'un títol, d'una coberta que et cridi l'atenció, d'una contracoberta amb una presentació que et resulti atractiva. Remenar llibres a casa és un acte de memòria, retrobar-te amb el teu passat més íntim, amb els motius que un dia van fer arribar un llibre a les teves mans.

Petits plaers: Les avarques

Calçar-se unes avarques comporta un petit plaer que associem a l'estiu, les vacances i el bon temps. L'avarca fa confort de la seva senzillesa, s'adapta respectuosament al peu, el manté eixut i ventilat i fa de la seva informalitat un element molt personal. 
És un calçat sofert, que aprofita austerament els materials dels que està fet. La seva sola, feta del cautxú dels pneumàtics dels cotxes, ens fa adonar que sempre podem donar una segona oportunitat a les coses que gastem. I el cuir interior, sense polir, li atorga el punt de confort que el peu tant agraeix. 
T'ho miris com tu miris, l'avarca és un tot un encert, i sempre agrairé a una illa tan bella com Menorca la invenció d'un calçat del que mai més sabré prescindir. Plaer d'estiu, que fa dels seus dies el temps més plaent.

Petits plaers: Síndria

En temps de calorades poques coses vénen més de gust que un bon tall de síndria (o dos). Ve de gust ben fresqueta a l'hora d'esmorzar, de postres o a mitja tarda tot berenant. Lleugera, refrescant, té la virtut de treure't la set, saciar-te i deixar-te aquell punt dolcet a la boca d'allò més llaminer. Marxar de la fruiteria amb una bola de sis o set quilos -talment com si fossis un atleta disposat a llançar el pes- té el seu què. Però l'esforç té premi, car ajuda a combatre la set sense carregar el cos de calories. Sí, la síndria és font de salut, hidrata i té fama de fruita lleugera, de pocs sucres. Tot en ella són bondats, només cal vetllar que no et caigui una al cap. Ara ja ni tan sols són un problema les seves llavors, que alenteixen els plaers que deriven d'aquesta menja que es devora amb golafreria i amb la passió que el seu vermell desperta. La investigació i les modificacions genètiques han obtingut noves varietats cada cop més gustoses on tot són facilitats. 

Fruita per excel·lència de l'estiu, tal qual o com a base de refrescants sopes fredes, reparadora de la suor amb que la calor intensa castiga el nostre cos. Plaer -també- d'estiu.

Petits plaers: Cafè amb gel

Imatge obtinguda de la xarxa

És un altre dels petits plaers associats a la calor de l'estiu, ben dinat o a mitja tarda. D'una banda; un cafè curt, cremós i aromàtic acabat de fet amb una mica de sucre. D'una altra, un got de refresc amb uns glaçons. Després, l'habilitat d'abocar el contingut de la tassa de cafè al got sense vessar-lo. I ja tenim el nostre petit plaer a punt. Ben dinat, és un digestiu agradable i refrescant que et deixa bon gust a la boca i et predisposa a la sobretaula o bé a una lectura relaxada que et prepari per a la migdiada. A mitja tarda, una alternativa als refrescs, que et treu la set amb aquell gustet un punt addictiu que té el cafè. 
Sempre, un encert que esdevé enyoradís a mesura que avança la tardor. Plaer sempre, d'estiu més.

Petits plaers: Tomàquets de Montserrat

És un dels petits grans plaers de l'estiu. Ara ja se'n poden trobar gairebé sempre, tot i que fora de temporada són d'hivernacle, el gust no és ben bé el mateix i van a preus prohibitius. És ara el seu moment. Han madurat en el temps que tocava i estan en el seu punt òptim. Un tomàquet que demana consum de proximitat. És el premi que la terra dóna als qui han tingut paciència per a esperar fins al moment oportú: pura delícia. 

És un tomàquet fi i gustós que aporta un contrapunt refrescant a un sopar informal de pa amb tomàquet. Jo me'l preparo en amanida amb el millor oli, una punta de sal i un gra d'all trinxat entre la seva polpa. Una invitació a sucar-hi pa i deixar el plat ben lluent. 
Plaer d'estiu.

Petits plaers: Des del terrat

Hi ha petits plaers que són ben bé de l'estiu, de quan has deixat enrere les obligacions laborals i gaudeixes de temps de vacances. Hi ha un moment del dia, quan l'albada deixa pas als primers raigs de sol i els silencis encara dominen el paisatge urbà, que pots gaudir d'aquella fresqueta que et tonifica després d'una nit xafogosa i et convida a una primera lectura. Potser no resulta especialment glamurós visualitzar Montserrat, però per a mi és un privilegi gaudir d'aquesta vista preciosa que forma part del meu paisatge quotidià i que no em canso de repetir dia rere dia. M'agrada observar per un breu instant la serralada sense moure'm de casa i sobretot, quan el cel és ben blau i no hi ha cap núvol. És un moment especial del dia que m'agrada viure intensament i que em fa adonar del goig d'encetar un nou dia. Encara és més gran el plaer quan no hi ha horaris ni obligacions immediates i tens temps  per a tu, per a viure lliurement instants com aquest.