LIJ - Aixecant el vol

Jaume Cela; Bernadette Cuxart (il·)

Aixecant el vol
Barcelona: Animallibres, 2009
ISBN: 978-84-96726-53-6

Aixecant el vol és una narració que en clau de faula protagonitzada per una família d’ocells ens parla del fenomen de la immigració.
Uns ocells viuen en un bosc on escasseja el menjar. El pare ha marxat muntanyes enllà a la recerca d’un bosc on el menjar sigui més abundant i la vida millor. La mare cuida dels fills i els ensinistra per a que puguin arribar fins on el pare està cercant un nou lloc per viure. Es vol fer el pas de marxar, però els dubtes, la incertesa i la preocupació pels perills són presents en el dia a dia d’aquesta família.
A mesura que la narració avança els paral·lelismes amb la problemàtica que es vol tractar es fan més i més evidents.
- La manca d’expectatives del lloc d’origen: “ Aquí no parem ni un minut i cada dia ens costa més omplir el rebost”.
- La il·lusió d’un futur millor: “Un lloc on la vida no fos un combat inútil i on hi hagués espai per a l’esperança”. “Treballarem i treballarem, però els meus fills viuran en un bosc millor que aquest i dependrà d’ells i dels que són com ells que les coses siguin d’una manera o d’una altra”.
- L’expectativa de trobar bona gent i ser ajudat: “ quan passem una mala temporada podem rebre ajudes molt inesperades, ben sovint de qui menys ens ho podríem esperar”.
- La por de ser rebutjat: “anireu a viure a un bosc nou, però haureu de treballar de valent per no morir-vos de gana. De ben segur que rebreu ajudes,...., però trobareu altres animals que us faran la traveta sempre que puguin, que us miraran malament i que, si poden, s’aprofitaran de vosaltres”.
La narració compta amb un altre personatge de gran interès. Es tracta d’un esquirol vell que parla sovint amb els ocells. L’esquirol no els vol acompanyar en el viatge que els ocells emprendran. És vell, sent que la seva fi és propera i ja en té prou amb el poc menjar que va trobant. Representa un punt de vista ple de saviesa i de profund respecte per la natura. L’esquirol accepta la proximitat de la seva mort perquè aquesta forma part de la vida.
Hi ha també un punt de realisme en el que pots trobar-te al lloc on decideixis marxar. Potser tindràs un treball, guanyaràs cèntims, et compraràs coses, però potser també et trobaràs sol i no seràs feliç.
(“ Tu saps que no hi ha paradisos. Ja fa massa temps que els paradisos han desaparegut. “– Per a mi el paradís és poder viure amb qui més estimo”).
Una lectura rica, poètica a estones i sensible que esdevindrà una eina útil per a docents per a comentar un munt de qüestions amb els alumnes i una lectura amena i suggeridora per a nens i nenes a partir de 8 anys.

LIJ - No et vull veure més!

Claude K. Dubois

No et vull veure més!
Barcelona: Editorial Cruïlla, 2009
ISBN: 978-84-661-2154-5

No et vull veure més! planteja el tema de les separacions i la ferida emocional que deixa oberta en les persones afectades. La Júlia és una nena que ha patit la separació dels seus pares, ella no ho volia i al veure que el pare ha marxat de casa reacciona amb la frase que dóna títol al llibre.
D'entrada cadascú va fent la seva vida i entoma les seves rutines; però hi ha tristor, un buit i una necessitat de retrobament que pesa en el dia a dia.

No es pot construir el futur sense elaborar adequadament tot allò que s'ha compartit al llarg d'uns anys. El llibre esdevé una crida a refer els vincles emocionals entre les persones afectades per una separació, que sempre resulta una experiència més o menys traumàtica per a les persones que la pateixen.
Un llibre que resultarà adequat per a parlar-ne i poder canalitzar els neguits i angoixes dels més petits davant aquesta situació. A partir de 6 anys.

LIJ - Tanca els ulls

Victoria Pérez Escribá; Claudia Ranucci (il·lustradora)
Tanca els ulls
Barcelona: Thule Ediciones, S.L., 2009
Col·lecció Trampantojo
ISBN: 978-84-96473-99-7

La nostra experiència de la vida va enriquint la percepció que tenim de la realitat que ens envolta. A mesura que creixem i madurem cada vegada som més capaços de conceptualitzar les coses i de posar més i millors paraules per a descriure amb precisió la realitat de l'entorn. Tanca els ulls, a partir de la relació entre dos germans, ens parla de tot això per tal de fer-nos adonar que cadascú té una percepció de les coses, que pot fer a partir de la percepció d'uns sentits o uns altres, o de la pròpia experiència; però que una visió no és millor que l'altra, sinó que poden ser complementàries o en tot cas respondre a diferents nivells maduratius.

El diàleg entre els dos germans (el gran que fa afirmacions adultes: “Un rellotge és una cosa que et diu quina hora és”; el petit que s'oposa fent valer la seva percepció: “I ara! Un rellotge és una capsa de fusta amb un cor a dins. Escolta”) va enfrontant les dues percepcions en diferents elements quotidians fins que el germà gran, fart de veure que el seu germà no li fa cas, es queixa a la mare que no se'n surt amb el germanet malgrat les seves bones intencions d'explicar-li les coses. La resposta de la mare intentarà fer-lo adonar que les respostes del germà també tenen la seva lògica i que tanqui els ulls per a que intenti explicar la realitat sense veure-la. Haurà de recórrer als altres sentits i per força haurà de canviar la seva descripció de la realitat. En aquest sentit val a dir que la coberta del títol està feta amb feltre i és una invitació a llegir el títol sense veure'l, utilitzant el tacte.
Un àlbum força estimulant que ens mena cap a l'empatia, a entendre el que ens diuen els altres i a observar la realitat des d'una variada i rica sensorialitat, i que compta amb unes il·lustracions coloristes de línies simples i grans traços properes al món dels més petits. Per a primers lectors a partir de 4-5 anys.

LIJ - Poemes de butxaca

Fina Girbés; Montse Ginesta (il·lustradora)

Poemes de butxaca

Alzira: Edicions Bromera, 2009

Col·lecció El Micalet Galàctic, 143 (Sèrie crema)

ISBN: 978-84-9824-428-1

Poemes de butxaca és un poemari que aplega 25 poemes que responen amb encert al repte d'oferir una poesia ben elaborada i accessible als més petits. Són poemes de vers curt, vocabulari planer, entenedors, ben rimats i referits a elements de l'entorn més proper a un nen de 7 o 8 anys. Poemes que ens parlen de l'arc de Sant Martí, un passeig en bici, l'entrepà d'esmorzar, donar les gràcies o el pas de vianants; agradables de dir i d'escoltar. Referències que resultaran properes i resoltes amb rima i elegància, trascendint de vegades l'anècdota i la referència intel·ligent, per a plantejar-nos amb sensibilitat elements de reflexió, com el poema que parla d'un element formal de bona educació ("Gràcies"), el que és un diàleg entre un infant i els seus pares sobre el fet de tenir una mascota ("Vull una gossa") o el que fa referència a com els blocs de pisos i les promocions immobiliàries transformen i endureixen el paisatge urbà. Poemes, per tant, que ens parlen d'elements propers fàcilment identificables però que porten també com a valor afegit el detall emotiu o l'element de reflexió.

Permeteu-me que reprodueixi aquí un petit botó de mostra:

Gràcies

Gràcies és una paraula
que costa ben poquet de dir.
Gràcies, pare; gràcies, mare,
mil, mil gràcies, gràcies mil.

Quan el pare amb tota cura
et prepara l'entrepà.

Quan la mare t'acompanya
a les classes de repàs.

Gràcies, pare; gràcies, mare,
mil, mil gràcies, gràcies mil.

Gràcies, són set simples lletres
que es diuen en un sospir.

Potser alegren el dia
i fan algú més feliç.

Quan et treuen d'algun dubte
o et donen informació.
Quan trobes respostes amables
que t'ajuden un pilot.

Per què no donar les gràcies,
si és de bona educació?

Bona poesia per a infants que facilita l'accés i el gaudi d'un gènere literari considerat elitista i minoritari. Per a nens i nenes a partir de 7 anys, però també per a educadors, que hi trobaran una bona eina per a treballar la poesia amb els seus alumnes.

Saviesa

"Aprenem a mesura que vivim, i quan estem preparats per actuar sàviament, ja som massa vells per fer-ho.” 

No sé qui va dir-la, però m'ha fet pensar molt darrerament. Passa el temps, sumes anys i vivències, la vida et va deixant un pòsit que aparentment resulta imperceptible; però tot d'una t'adones que els altres et veuen diferent. N'ha canviat la percepció. Ja no ets aquell noi o jove com t'havien anomenat altres vegades. Esdevens aquell "senyor" al que una mare avergonyida amb un marrec belluguet diu que no has de molestar.

Tu creus que sempre has estat el mateix, si fa no fa amb les mateixes idees i plantejaments, però tot d'una sembla que les teves idees són més tingudes en compte, més valorades. Et vas convertint en una mena de patum venerable, tinguda en compte com no havia estat en altres temps. Guanyes en ponderació, criteri,... És l'experiència?

Tens la sensació que estàs arribant dalt de tot, que culmines un cim. És una mena de tardor plena de llum on l'estació llueix esplèndida sense patir pel fred que s'anirà acostant.

Sí, aprenem a mesura que vivim i no ens n'adonem. Som més savis (o potser no) i no en som conscients.

La saviesa pren forma de paraules, idees, il·lusions, projectes,... i ens empeny.

Vull pensar que la segona part de la frase no és del tot veritat, que no està del tot predeterminada, que hi ha marge, que depén de nosaltres. Envellir no ha d'anar forçosament lligat a la decrepitud, hem de saber mantenir viva la flama de la saviesa.

LIJ - El testament de John Silver

El testament de John Silver

Josep Vallverdú

Barcelona: Editorial La Galera, 2007

ISBN: 978-84-246-2554-2

El testament de John Silver parteix del final de L'illa del tresor, de R.L. Stevenson, quan el pirata John Silver fuig amb una bona part del botí que els components de la tripulació de La Hispaniola han trobat. 
Què en va ser de la seva vida, a partir d'aquell moment?. És el que ha desenvolupat Josep Vallverdú en aquest llibre.

John Silver, un dels grans personatges de la història de la literatura, caracteritzat per la seva ambigüitat moral, per ser una persona freda i calculadora que només es mou per allò que li pot reportar un benefici material; un personatge mesquí que només genera recel i escassa simpatia, viu en aquesta novel·la una sèrie d'aventures que transformen magistralment la percepció que els lectors tenen d'ell. Acabes sentint compassió d'un personatge que no acaba de trobar la pau que desitja i que sembla predestinat a creuar-se amb personatges tan o més vils que ell i a ser vençut per la dissort. El John Silver desenvolupat per Josep Vallverdú es mostra com el retrat d'un perdedor malgrat la seva innata habilitat per a superar tota mena d'adversitats, que acaba fent sentir llàstima i tendresa i provocant la identificació dels lectors. La lectura de la novel·la resulta d'allò més amena i del tot recomanable per a tota mena de lectors a partir dels 14-15 anys.

Petits plaers: Ramon Oms

A l'ombra - Plana de l'Om

Resulta agradable passejar relaxadament per Manresa i trobar-te les escultures de Ramon Oms. Són escultures de dimensió humana, inserides amb naturalitat en el paisatge urbà com un element humà més. És una escultura que convida a compartir l'espai de forma agradosa, a fer una aturada i gaudir d'una presència que mai esdevé invasiva ni arrogant, sinó càlida i serena.

Dona - Parc de l'Agulla

Passeu per la Plana de l'Om i seieu una estona al costat d'aquella noia que ha fet una aturada en la lectura del seu llibre i reposa entre pensarosa i relaxada sense deixar d'esbossar un lleu somriure.

Nena jugant - Jardi Terapèutic de l'Hospital de Sant Andreu

O pel Parc de l'Agulla, on una dona arrepenjada en una barana al costat d'un petit estany suggereix una invitació constant a compartir i relacionar-te amb l'obra d'art. 

Homenatge als nens,
 tot recordant Xesco Boix.
 - Parc de Puigterrà-

El Jardí terapèutic de l'Hospital de Sant Andreu ens mostra una nena jugant amb unes capses que evoca la infantesa, en un indret on avis i malalts busquen estones agradables a l'aire lliure amb els seus familiars, enmig de les llargues estades de convalescència que passen reclosos en l'espai monòton de les seves habitacions.


També podem descobrir el seu art al Parc de Puigterrà, on l'escultura d'una altra nena ens recorda en Xesco Boix, del que estem evocant la seva figura i la seva aportació ara que ha fet vint-i-cinc anys de la seva desaparició.

Ramon Oms és un valuós exemple de com l'escultura i l'art són capaços de millorar l'espai urbà i omplir de sensibilitat i bellesa el paisatge sovint dur i agrest d'una ciutat. És un petit plaer seguir la seva petjada i gaudir de la bellesa serena del seu art.