LIJ - M'ho ha dit el vent

Núria Albó; Caterina Roca (il·lustradora)

M'ho ha dit el vent

La Garriga: Edicions el roure de Can Roca, 2009

Col·lecció Barba blava, 1

ISBN: 978-84-936599-7-4

M'ha sorprès molt gratament aquest poemari. Tot un encert quant a contingut i presentació. Uns poemes de temàtica propera que ens parlen d'animals, de persones, de la natura, dels elements, de les estacions, de les plantes,... Un vocabulari ric i alhora accessible, encertades referències, treballades rimes i un conjunt que t'omple com a lector d'enriquidores suggerències i sensacions agradables.

El recull es completa amb les excel·lents aquarel·les de Caterina Roca, delicades, plenes de sensibilitat i d'un cromatisme d'allò més encertat, que s'integren perfectament en els textos que acompanyen.

Un veritable plaer per als sentits: agradable de veure, plaent d'escoltar, estimulant de llegir. Un poemari molt adient per a nens i nenes, que els proporcionarà una experiència grata amb la poesia; i molt útil per a mestres i educadors, on trobaran continguts de qualitat per a treballar la poesia amb els seus alumnes. Per a nens i nenes a partir de 8 anys i per a tothom.

LIJ - El maravilloso viaje de Xía Tenzin

Patxi Zubizarreta; Jacobo Muñiz (il·lustrador) 
El maravilloso viaje de Xía Tenzin 
Saragossa: Edelvives, 2009 
Col·lecció Ala Delta, sèrie blava, 68 
ISBN: 978-84-263-7176-8


El maravilloso viaje de Xía Tenzin, guanyador del XX Premi Ala Delta, narra el viatge iniciàtic de Xía Tenzin, un tibetà que és l'home més alt del món però que mai ha pogut veure el mar. El seu pare, fa anys, va fer el mateix viatge però mai va tornar a casa. Té, per tant, un doble objectiu al llarg dels 5000 quilòmetres d'aventura: descobrir i veure l'anhelat mar i saber del seu pare. El viatge, on sempre són presents les paraules d'un bruixot abans d'emprendre'l ("El viatge serà accidentat, perillós i ple d'imprevistos. Tindràs alegries, tindràs tristeses; sentiràs dolor, tindràs esperança; causaràs sorpresa i et sorprendran. Algú t'esperarà, algú que t'estima de veritat") esdevé una metàfora de la vida, on en Xía anirà trobant tot allò que va anunciar-li el bruixot: dificultats, patiment, però també el descobriment de la bellesa i de l'amor. 
El maravilloso viaje de Xía Tenzin funciona com a relat d'aventures, però està impregnat d'un alè màgic i poètic que pot portar la seva lectura cap a viaranys més profunds en que se'ns parla també de tot allò que pot formar part de la nostra vida. 
Una atractiva i suggerent lectura per a nens i nenes a partir de 8-9 anys.

LIJ - La Llardoseta i el Bebebecs

Bertrand Fichou; Anne Wilsdorf (il·lustradora) 
La Llardoseta i el Bebebecs 
Barcelona: Estrella Polar (Grup Editorial 62), 2009 
Col·lecció L'Odissea, 3 
ISBN: 978-84-92671-07-6

La Llardoseta i el Bebebecs ens presenta un relat humorístic ambientat a l'època prehistòrica, a estones corrosiu, que ens mena a reflexionar sobre les dificultats d'educar i els límits de la tolerància. 
La Llardoseta és una nena a la que els seus pares, que van a una reunió de tribus, deixen sola junt amb el seu cosí per a que es faci càrrec (mentre els adults siguin fora) del nen més petit de la tribu. Haurà de vetllar per a que mengi, no prengui mal, no plori, es distregui,... A més a més haurà d'aguantar-li les gràcies i endreçar tot allò que ell vagi desendreçant. 
La Llardoseta s'ha d'aguantar les ganes de ventar-li un castanyot i va pensant si quan ella era més petita li toleraven totes les coses que ara ella es veu obligada a tolerar al Bebebecs. 
Unes circumstàncies per les que passaran faran que totes aquelles pegues que minvaven la tolerància i l'humor de la Llardoseta es converteixin en virtuts que els permetran sortir airosos de la difícil situació que viuran. 
És un relat que presenta situacions que tots els nens amb germans més petits hauran viscut i ho fa amb humor i gràcia. 
Les il·lustracions, properes al còmic, resulten molt expressives i reforcen eficaçment en tot moment el relat. 
Un recomanable relat per a nens i nenes a partir de 6-7 anys.

LIJ - La màgia dels regals

Montserrat Tobella
La màgia dels regals
Barcelona: Baula, 2008
Col·lecció Capsa de contes
ISBN: 978-84-479-1706-8 

La màgia dels regals és una suggeridora i poètica història sobre el poder i el valor de la literatura, sobre la seva màgia. És una mostra de com ens pot ajudar a fer-nos sentir millor i esdevenir el més valuós regal.
La Maria és una nena malalta que s'ha d'estar al llit. Quan s'adorm vénen a ella els personatges de contes que ha llegit o li han explicat, aportant-li com a regal algun element evocador de les històries que han protagonitzat. Així, ens trobem amb que la Maria rep “regals” com el coixí preferit de la Princesa del Pèsol, convençuda que li calmarà qualsevol dolor; o els ratolins d'Hamelin, que li porten la música del flautista en una capseta per a que pugui somiar de nou.
Un àlbum deliciós des de la seva senzillesa, però d'una evocadora bellesa, poètic i sensiblement il·lustrat. Del tot recomanable per a tothom però especialment per a primers lectors a partir de 6 anys.

LIJ - Un dia amb el pare

Kate Banks; Lauren Castillo
Un dia amb el pare
Barcelona: Editorial Joventut, 2009
ISBN: 978-84-261-3748-7

Un dia amb el pare, a partir d’una anècdota senzilla però emotiva (com és el de compartir pare i filla una jornada de pesca en un dia de lleure), planteja un tema cabdal en la formació dels nens, que és la necessitat de compartir temps i activitats amb els pares.
La nena va constatant a mesura que avança la jornada que el pare i ella tenen capacitats diferents i fan les coses també de forma diferent, però que això no els impedeix gaudir de la companyia de l’altre i comprovar que més enllà de l’activitat concreta han passat un dia fantàstic perquè han compartit un espai que ha estat enriquidor per ambdós.
Un llibre sensiblement il·lustrat que dóna en tot moment un suport eficaç a la narració, que parla de relacions humanes i sentiments, i força recomanable per a nens i nenes a partir de 6 anys.

LIJ - Elefant

Petr Horácek
Elefant
Barcelona: Editorial Joventut, 2009
ISBN: 978-84-261-3724-1

El protagonista d'aquest àlbum és un nen (compte amb aquest detall: està amb els avis i no amb els seus pares) a qui els adults no paren atenció perquè sempre estan molt enfeinats i van atrafegats.
Els nens són persones que bàsicament necessiten dues coses per al seu desenvolupament: jugar i que algú estigui per ells. I és aquesta interacció amb l'experimentació i el món que li proporcionen els adults que maduren i creixen com a persones.
En aquest àlbum veiem que el protagonista vol jugar amb els adults que té a la vora, però no obté satisfacció a les seves demandes. Què fa? S'ho munta amb un elefant fruit de la seva imaginació, però que és el que li proporciona joc, diversió i companyia. Amb l’elefant en qüestió imagina tota mena de destrosses i trapelleries. I l’elefant sempre esdevé l’excusa davant els seus avis. Quan al final l’avi troba una estona per a jugar amb ell representa que desperta del somni amb el que havia compensat la seva solitud.
L’àlbum compta amb unes il·lustracions clares i expressives que resulten molt plaents i permeten seguir la història sense pràcticament haver de llegir el text.
Un àlbum força atractiu i recomanable a partir de 4 anys.

LIJ - El Capità Superverd

Ellie Bethel; Alexandra Colombo (il·) 

El Capità Superverd 

Barcelona: Editorial Joventut, 2009

ISBN: 978-84-261-3740-1 

Sempre està bé parlar de consciència ecològica, respecte pel medi ambient, reciclatge,... Són objectius que com a societat hem d'intentar assolir i un bon reflex del progrés humà. Però en aquest tema també cal valorar l'originalitat i la gràcia, i més quan a Catalunya ja hem tingut referents més potents i eficaços (com el televisiu Capità Enciam). El Capità Superverd es mou en l'àmbit de la correcció política verda, però per al meu gust el conjunt resulta inodor i insípid. No costa imaginar-se una ciutat bruta i lletja, però sí que la solució de tots els mals depengui d'un superheroi “verd”. La batalla pel medi ambient és guanya amb la suma de petites revolucions individuals (“la revolució dels petits gestos” que anuncia una coneguda campanya publicitària), és una batalla més cultural que de grans accions. 

Ara bé, sí que aquest àlbum pot servir per a crear consciència sobre la qualitat ambiental de l'entorn i per a observar-lo amb ulls crítics. Compta, a més a més, amb un text rimat que el fa més agradable i llegidor. Tot i que no brilla per l'originalitat i la gràcia, es pot utilitzar com a eina pedagògica per a tractar temes medioambientals amb els més petits en un entorn escolar. 

Per a nens i nenes a partir de 5 anys.

LIJ - Ratpenats a la biblioteca

Brian Lies 
Ratpenats a la biblioteca 

Barcelona: Editorial Joventut, 2009 
ISBN: 978-84-261-3726-5

Ratpenats a la biblioteca és un atractiu i original àlbum per a primers lectors que homenatja els llibres i la lectura, i que compta amb diferents elements d'interès. 

Una nit, un grup de ratpenats avorrits, aprofiten la finestra oberta de la biblioteca per entrar-hi. 
El punt de partida pot resultar anecdòtic i banal, però a partir d'aquí la biblioteca se'ns presenta com l'espai on tothom pot trobar alguna cosa que satisfaci els seus interessos, com una porta oberta a la imaginació on el temps passa sense adonar-se'n. Quan es fa de dia els ratpenats han de marxar, però pensen que si un altre dia el bibliotecari deixa la finestra oberta ells hi tornaran, perquè han d'enllestir aquell conte a mig llegir i han descobert que “L'avorriment ja té cura, aquesta nit hi ha lectura”. 
L'altre element d'interès de l'àlbum és el text, presentat en forma de vers rimat, que el fa molt amè i llegidor. 
Un àlbum simpàtic i divertit, ben il·lustrat, que resultarà atractiu i amè per a primers lectors a partir de 5-6 anys.

LIJ - En Jan Pol té un cas

Marta Jarque; Daniel Jiménez (il·)

En Jan Pol té un cas
Barcelona: Editorial Bambú/Editorial Casals, 2009
ISBN: 978-84-8343-061-3

En Jan Pol té un cas planteja una senzilla trama detectivesca adreçada als primers lectors. En Jan Pol troba una petita capsa al garatge de casa i, com si d'un joc de pistes es tractés, recull en el seu bloc tot de dades que relaciona i que el porten a trobar un petit tresor que està amagat a una certa distància de casa seva.
La contraportada del llibre ens indica “misteri+superació de la por”, però en cap moment de la narració veiem que en Jan Pol pateixi de pors i tingui necessitat de superar-les. Tanmateix, la resolució de l'anècdota que planteja la trama resulta molt simplista i inversemblant.
De tot plegat em quedo amb el plantejament detectivesc del llibre i amb el fet d'haver mostrat que per trobar quelcom hem de saber llegir, relacionar dades i complir fil per randa unes determinades instruccions.
Les il·lustracions es limiten a donar suport gràfic a la narració i no enriqueixen ni aporten elements nous al que s'hi explica.
Per a nens i nenes a partir de 6 anys.

LIJ - Aixecant el vol

Jaume Cela; Bernadette Cuxart (il·)

Aixecant el vol
Barcelona: Animallibres, 2009
ISBN: 978-84-96726-53-6

Aixecant el vol és una narració que en clau de faula protagonitzada per una família d’ocells ens parla del fenomen de la immigració.
Uns ocells viuen en un bosc on escasseja el menjar. El pare ha marxat muntanyes enllà a la recerca d’un bosc on el menjar sigui més abundant i la vida millor. La mare cuida dels fills i els ensinistra per a que puguin arribar fins on el pare està cercant un nou lloc per viure. Es vol fer el pas de marxar, però els dubtes, la incertesa i la preocupació pels perills són presents en el dia a dia d’aquesta família.
A mesura que la narració avança els paral·lelismes amb la problemàtica que es vol tractar es fan més i més evidents.
- La manca d’expectatives del lloc d’origen: “ Aquí no parem ni un minut i cada dia ens costa més omplir el rebost”.
- La il·lusió d’un futur millor: “Un lloc on la vida no fos un combat inútil i on hi hagués espai per a l’esperança”. “Treballarem i treballarem, però els meus fills viuran en un bosc millor que aquest i dependrà d’ells i dels que són com ells que les coses siguin d’una manera o d’una altra”.
- L’expectativa de trobar bona gent i ser ajudat: “ quan passem una mala temporada podem rebre ajudes molt inesperades, ben sovint de qui menys ens ho podríem esperar”.
- La por de ser rebutjat: “anireu a viure a un bosc nou, però haureu de treballar de valent per no morir-vos de gana. De ben segur que rebreu ajudes,...., però trobareu altres animals que us faran la traveta sempre que puguin, que us miraran malament i que, si poden, s’aprofitaran de vosaltres”.
La narració compta amb un altre personatge de gran interès. Es tracta d’un esquirol vell que parla sovint amb els ocells. L’esquirol no els vol acompanyar en el viatge que els ocells emprendran. És vell, sent que la seva fi és propera i ja en té prou amb el poc menjar que va trobant. Representa un punt de vista ple de saviesa i de profund respecte per la natura. L’esquirol accepta la proximitat de la seva mort perquè aquesta forma part de la vida.
Hi ha també un punt de realisme en el que pots trobar-te al lloc on decideixis marxar. Potser tindràs un treball, guanyaràs cèntims, et compraràs coses, però potser també et trobaràs sol i no seràs feliç.
(“ Tu saps que no hi ha paradisos. Ja fa massa temps que els paradisos han desaparegut. “– Per a mi el paradís és poder viure amb qui més estimo”).
Una lectura rica, poètica a estones i sensible que esdevindrà una eina útil per a docents per a comentar un munt de qüestions amb els alumnes i una lectura amena i suggeridora per a nens i nenes a partir de 8 anys.

LIJ - No et vull veure més!

Claude K. Dubois

No et vull veure més!
Barcelona: Editorial Cruïlla, 2009
ISBN: 978-84-661-2154-5

No et vull veure més! planteja el tema de les separacions i la ferida emocional que deixa oberta en les persones afectades. La Júlia és una nena que ha patit la separació dels seus pares, ella no ho volia i al veure que el pare ha marxat de casa reacciona amb la frase que dóna títol al llibre.
D'entrada cadascú va fent la seva vida i entoma les seves rutines; però hi ha tristor, un buit i una necessitat de retrobament que pesa en el dia a dia.

No es pot construir el futur sense elaborar adequadament tot allò que s'ha compartit al llarg d'uns anys. El llibre esdevé una crida a refer els vincles emocionals entre les persones afectades per una separació, que sempre resulta una experiència més o menys traumàtica per a les persones que la pateixen.
Un llibre que resultarà adequat per a parlar-ne i poder canalitzar els neguits i angoixes dels més petits davant aquesta situació. A partir de 6 anys.

LIJ - Tanca els ulls

Victoria Pérez Escribá; Claudia Ranucci (il·lustradora)
Tanca els ulls
Barcelona: Thule Ediciones, S.L., 2009
Col·lecció Trampantojo
ISBN: 978-84-96473-99-7

La nostra experiència de la vida va enriquint la percepció que tenim de la realitat que ens envolta. A mesura que creixem i madurem cada vegada som més capaços de conceptualitzar les coses i de posar més i millors paraules per a descriure amb precisió la realitat de l'entorn. Tanca els ulls, a partir de la relació entre dos germans, ens parla de tot això per tal de fer-nos adonar que cadascú té una percepció de les coses, que pot fer a partir de la percepció d'uns sentits o uns altres, o de la pròpia experiència; però que una visió no és millor que l'altra, sinó que poden ser complementàries o en tot cas respondre a diferents nivells maduratius.

El diàleg entre els dos germans (el gran que fa afirmacions adultes: “Un rellotge és una cosa que et diu quina hora és”; el petit que s'oposa fent valer la seva percepció: “I ara! Un rellotge és una capsa de fusta amb un cor a dins. Escolta”) va enfrontant les dues percepcions en diferents elements quotidians fins que el germà gran, fart de veure que el seu germà no li fa cas, es queixa a la mare que no se'n surt amb el germanet malgrat les seves bones intencions d'explicar-li les coses. La resposta de la mare intentarà fer-lo adonar que les respostes del germà també tenen la seva lògica i que tanqui els ulls per a que intenti explicar la realitat sense veure-la. Haurà de recórrer als altres sentits i per força haurà de canviar la seva descripció de la realitat. En aquest sentit val a dir que la coberta del títol està feta amb feltre i és una invitació a llegir el títol sense veure'l, utilitzant el tacte.
Un àlbum força estimulant que ens mena cap a l'empatia, a entendre el que ens diuen els altres i a observar la realitat des d'una variada i rica sensorialitat, i que compta amb unes il·lustracions coloristes de línies simples i grans traços properes al món dels més petits. Per a primers lectors a partir de 4-5 anys.

LIJ - Poemes de butxaca

Fina Girbés; Montse Ginesta (il·lustradora)

Poemes de butxaca

Alzira: Edicions Bromera, 2009

Col·lecció El Micalet Galàctic, 143 (Sèrie crema)

ISBN: 978-84-9824-428-1

Poemes de butxaca és un poemari que aplega 25 poemes que responen amb encert al repte d'oferir una poesia ben elaborada i accessible als més petits. Són poemes de vers curt, vocabulari planer, entenedors, ben rimats i referits a elements de l'entorn més proper a un nen de 7 o 8 anys. Poemes que ens parlen de l'arc de Sant Martí, un passeig en bici, l'entrepà d'esmorzar, donar les gràcies o el pas de vianants; agradables de dir i d'escoltar. Referències que resultaran properes i resoltes amb rima i elegància, trascendint de vegades l'anècdota i la referència intel·ligent, per a plantejar-nos amb sensibilitat elements de reflexió, com el poema que parla d'un element formal de bona educació ("Gràcies"), el que és un diàleg entre un infant i els seus pares sobre el fet de tenir una mascota ("Vull una gossa") o el que fa referència a com els blocs de pisos i les promocions immobiliàries transformen i endureixen el paisatge urbà. Poemes, per tant, que ens parlen d'elements propers fàcilment identificables però que porten també com a valor afegit el detall emotiu o l'element de reflexió.

Permeteu-me que reprodueixi aquí un petit botó de mostra:

Gràcies

Gràcies és una paraula
que costa ben poquet de dir.
Gràcies, pare; gràcies, mare,
mil, mil gràcies, gràcies mil.

Quan el pare amb tota cura
et prepara l'entrepà.

Quan la mare t'acompanya
a les classes de repàs.

Gràcies, pare; gràcies, mare,
mil, mil gràcies, gràcies mil.

Gràcies, són set simples lletres
que es diuen en un sospir.

Potser alegren el dia
i fan algú més feliç.

Quan et treuen d'algun dubte
o et donen informació.
Quan trobes respostes amables
que t'ajuden un pilot.

Per què no donar les gràcies,
si és de bona educació?

Bona poesia per a infants que facilita l'accés i el gaudi d'un gènere literari considerat elitista i minoritari. Per a nens i nenes a partir de 7 anys, però també per a educadors, que hi trobaran una bona eina per a treballar la poesia amb els seus alumnes.

Saviesa

"Aprenem a mesura que vivim, i quan estem preparats per actuar sàviament, ja som massa vells per fer-ho.” 

No sé qui va dir-la, però m'ha fet pensar molt darrerament. Passa el temps, sumes anys i vivències, la vida et va deixant un pòsit que aparentment resulta imperceptible; però tot d'una t'adones que els altres et veuen diferent. N'ha canviat la percepció. Ja no ets aquell noi o jove com t'havien anomenat altres vegades. Esdevens aquell "senyor" al que una mare avergonyida amb un marrec belluguet diu que no has de molestar.

Tu creus que sempre has estat el mateix, si fa no fa amb les mateixes idees i plantejaments, però tot d'una sembla que les teves idees són més tingudes en compte, més valorades. Et vas convertint en una mena de patum venerable, tinguda en compte com no havia estat en altres temps. Guanyes en ponderació, criteri,... És l'experiència?

Tens la sensació que estàs arribant dalt de tot, que culmines un cim. És una mena de tardor plena de llum on l'estació llueix esplèndida sense patir pel fred que s'anirà acostant.

Sí, aprenem a mesura que vivim i no ens n'adonem. Som més savis (o potser no) i no en som conscients.

La saviesa pren forma de paraules, idees, il·lusions, projectes,... i ens empeny.

Vull pensar que la segona part de la frase no és del tot veritat, que no està del tot predeterminada, que hi ha marge, que depén de nosaltres. Envellir no ha d'anar forçosament lligat a la decrepitud, hem de saber mantenir viva la flama de la saviesa.

LIJ - El testament de John Silver

El testament de John Silver

Josep Vallverdú

Barcelona: Editorial La Galera, 2007

ISBN: 978-84-246-2554-2

El testament de John Silver parteix del final de L'illa del tresor, de R.L. Stevenson, quan el pirata John Silver fuig amb una bona part del botí que els components de la tripulació de La Hispaniola han trobat. 
Què en va ser de la seva vida, a partir d'aquell moment?. És el que ha desenvolupat Josep Vallverdú en aquest llibre.

John Silver, un dels grans personatges de la història de la literatura, caracteritzat per la seva ambigüitat moral, per ser una persona freda i calculadora que només es mou per allò que li pot reportar un benefici material; un personatge mesquí que només genera recel i escassa simpatia, viu en aquesta novel·la una sèrie d'aventures que transformen magistralment la percepció que els lectors tenen d'ell. Acabes sentint compassió d'un personatge que no acaba de trobar la pau que desitja i que sembla predestinat a creuar-se amb personatges tan o més vils que ell i a ser vençut per la dissort. El John Silver desenvolupat per Josep Vallverdú es mostra com el retrat d'un perdedor malgrat la seva innata habilitat per a superar tota mena d'adversitats, que acaba fent sentir llàstima i tendresa i provocant la identificació dels lectors. La lectura de la novel·la resulta d'allò més amena i del tot recomanable per a tota mena de lectors a partir dels 14-15 anys.

Petits plaers: Ramon Oms

A l'ombra - Plana de l'Om

Resulta agradable passejar relaxadament per Manresa i trobar-te les escultures de Ramon Oms. Són escultures de dimensió humana, inserides amb naturalitat en el paisatge urbà com un element humà més. És una escultura que convida a compartir l'espai de forma agradosa, a fer una aturada i gaudir d'una presència que mai esdevé invasiva ni arrogant, sinó càlida i serena.

Dona - Parc de l'Agulla

Passeu per la Plana de l'Om i seieu una estona al costat d'aquella noia que ha fet una aturada en la lectura del seu llibre i reposa entre pensarosa i relaxada sense deixar d'esbossar un lleu somriure.

Nena jugant - Jardi Terapèutic de l'Hospital de Sant Andreu

O pel Parc de l'Agulla, on una dona arrepenjada en una barana al costat d'un petit estany suggereix una invitació constant a compartir i relacionar-te amb l'obra d'art. 

Homenatge als nens,
 tot recordant Xesco Boix.
 - Parc de Puigterrà-

El Jardí terapèutic de l'Hospital de Sant Andreu ens mostra una nena jugant amb unes capses que evoca la infantesa, en un indret on avis i malalts busquen estones agradables a l'aire lliure amb els seus familiars, enmig de les llargues estades de convalescència que passen reclosos en l'espai monòton de les seves habitacions.


També podem descobrir el seu art al Parc de Puigterrà, on l'escultura d'una altra nena ens recorda en Xesco Boix, del que estem evocant la seva figura i la seva aportació ara que ha fet vint-i-cinc anys de la seva desaparició.

Ramon Oms és un valuós exemple de com l'escultura i l'art són capaços de millorar l'espai urbà i omplir de sensibilitat i bellesa el paisatge sovint dur i agrest d'una ciutat. És un petit plaer seguir la seva petjada i gaudir de la bellesa serena del seu art.

LIJ - El Senyor Pip

Lloyd Jones 

El Senyor Pip 

Barcelona: Publicaciones y Ediciones Salamandra / RBA Libros, S.A. / La Magrana, 2008 

249 pp. 

Col·lecció Les ales esteses, 247 

ISBN: 978-84-9867-262-6

El Senyor Pip, títol manllevat del protagonista de Grans Esperances de Charles Dickens, és una suggeridora faula sobre el paper de la literatura a les nostres vides. Se'ns narra la història d'una nena de 14 anys que viu en una illa d'Oceania amb la seva mare després que el pare hagi marxat al quedar-se sense feina a les mines. L'illa viu en una mena de bloqueig degut a un enfrontament bèl·lic entre grups armats. A l'illa els indígenes són negres, els blancs han fugit tots degut al conflicte, i l'únic home blanc que ha quedat, el senyor Watts -un home enigmàtic i misteriòs amb algunes excentricitats al que anomenen Pop Eye- accepta fer-se càrrec de l'escola del poble. Fa escola en base a dos eixos: la lectura per capítols de Grans Esperances i les aportacions de caire pràctic que fan els pares i familiars dels nens. Resumeix tot el que els pot oferir quan diu: “Us diré com són les coses. Jo no en tinc gens, de saviesa. La veritat més gran que us puc oferir és que allò que tenim entre nosaltres és tot el que tenim. Ah, i és clar, el senyor Dickens”. Amb la lectura del llibre van descobrint tot un altre món molt diferent del seu al que poden fugir i uns personatges amb els que poden identificar-se i compartir les seves vivències. Amb les aportacions que fan els adults l'escola esdevé el lloc on es comparteix allò que la gent sap. A mesura que avança la narració la literatura va mostrant-se cada cop més com una escola de vida. Suposa entrar en una altra vida, interactuar amb ella, fer-te preguntes, crear-te expectatives,... També una manera de fugir de l'amargor de l'existència i d'imaginar. 
La guerra i la destrucció també es mostren amb els seus horrors, però alhora també posen en evidència que quan tot desapareix l'únic que resta són els nostres pensaments i la nostra imaginació, amb els quals podem tornar a començar. Com deia al principi, és una lectura altament suggeridora. Porta a reflexionar sobre el fet d'ensenyar, sobre la importància dels models, sobre la influència que com a mestres podem exercir en els alumnes, sobre el valor de coses aparentment poc pràctiques com la literatura,... 
Tota obra reviu a cadascun dels seus lectors, i cada lector la fa reviure a partir de les seves vivències i context. Per això la literatura enriqueix la nostra experiència de la vida, perquè la vida es retroalimenta també del que li ha aportat la literatura. Gaudiu de la història del Sr. Watts, de la Matilda, de la seva mare Dolores, de la Grace,... Passareu una estona agradable i sentireu que la literatura és tan necessària com el menjar i el dormir. Per a joves i per a tothom.

De paraules i sensibilitats

Avui és 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. He conviscut molts anys amb els discursos institucionals de Jordi Pujol i m'havia acostumat a la fòrmula amb la qual encapçalava els seus discursos: Benvolguts compatriotes. Ho trobava natural. Jordi Pujol s'adreçava a la gent que vivia a Catalunya i que es vinculava emocionalment a ella, identificada amb qualsevol dels seus trets identitaris.

La pàtria, la terra que estimes perquè hi has nascut i és la teva o perquè és amb la que t'identifiques.

El President Montilla iniciava el seu discurs d'ahir amb una altra fòrmula que ha anat fent seva: Benvolguts conciutadans. La ciutadania, un concepte vinculat a la residència en un territori sense més.

La ciutadania sense sentiment de pàtria és un concepte amorf i aigualit reduït a l'àmbit de la convivència en un espai físic, com poden ser un poble, una ciutat o un país. És veritat que la ciutadania denota pertinença i vinculació, però trobo que li manca sentiment.

Per això, en un dia com avui, us dic: Benvolguts compatriotes, que passeu una bona Diada!

Quiet

Quiet

Màrius Serra

Barcelona: Editorial Empúries, 2008

Col·lecció Narratives, 333

ISBN: 978-84-9787-342-0

Tenia pendent de lectura Quiet des que va sortir publicat. Una petita notícia d'aquest estiu, després que el Màrius Serra organitzés un concert benèfic a l'Auditori el passat 14 de juny per a recaptar fons per a dues organitzacions que es dediquen a l'atenció de pluridiscapacitats, m'ha empès a llegir-me'l.

Sí, el passat 24 de juliol va morir als 9 anys, com a conseqüència de la gravetat del seu estat, el protagonista d'aquest relat.

Màrius Serra es despulla en aquest llibre com a pare d'un nen pluridiscapacitat. Intenta recollir moments significatius en la trajectòria del seu fill, de vegades amb humor, però sovint amb dolor, desconcert i ràbia.

Hi ha gent que davant la desgràcia aliena fa aquell comentari de "no sé com podeu, jo no podria pas"; però el Màrius ho replica afirmant que "...si jo puc, si nosaltres podem, és perquè ell no pot".

La malaltia, la discapacitat, sovint treuen el millor de nosaltres mateixos, ens fan créixer com a persones i ens fan lluitar amb les nostres millors armes contra l'adversitat. També ens dóna testimoni d'aquest creixement com a persona: "Tenir un fill tan vulnerable em fa invulnerable a molts contratemps que abans de conèixer-lo em podien amargar l'existència".

Al llarg del llibre dóna testimoni també de la complexitat del dia a dia del seu fill, de la seva fragilitat, però malgrat això no va voler renunciar a la vida que portava amb la seva família. La va seguir portant amb naturalitat incorporant el seu fill Lluís a ella.

En Màrius tenia assumit el final del Llullu (ens parla en un capítol de la mort) però va lluitar per ell incansablement (hospitals, metges, magnetoteràpia, medecina alternativa, ...) com faria tot pare que estima el seu fill i no vol renunciar al més petit bri d'esperança.

Voldria destacar el títol del llibre. Poques vegades s'aconsegueix descriure amb una paraula tan senzilla una realitat tan complexa, dotant-la alhora de precisió i tendresa. M'ha semblat genial la idea de descriure com a quiet la realitat d'una persona amb paràlisi cerebral que no es pot valer per si mateixa.

El llibre té moments sublims. Destaco l'episodi del Museu de la Ciència de Vancouver, ple d'humor i tendresa, en que el Lluís supera a tota la seva família en un joc d'enginy consistent a relaxar la ment, degut a la seva baixíssima activitat cerebral. I també resulten molt entendridores les pàgines finals, en que un muntatge de fotografies del protagonista aconsegueix una animació talment com si el Lluís estigués corrent, a l'estil de la que s'aconseguiria amb un zoòtrop.

Tanmateix, resulten molt poètiques les paraules que acompanyen les imatges, on el Màrius contraposa el fet de no recordar del seu fill amb el fet de no oblidar tot allò que han compartit a la vida.

L'esquela publicada a la premsa acabava amb aquestes paraules, extretes de les paraules finals del llibre:

" Qui no recorda, no oblida.

Qui no oblida, recorda.

Estimo, però no ho recordo.

M'estimen, i no ho oblido.

Mai no cauré en l'oblit"

Gràcies, Màrius. Una abraçada.

Mecanoscrit sobre els Monjos de Montserrat

Mecanoscrit sobre els monjos de Montserrat 
Hilari Raguer 
169 pp. 
Barcelona: Editorial Base, 2008 
Col·lecció Base Històrica, 40 
ISBN: 978-84-92437-08-5

El pare Hilari Raguer, monjo benedictí i insigne historiador, ens presenta en aquest llibre un documentat i sobretot amè relat sobre la vida dels Monjos i de Montserrat portes endins. El visitant ocasional, atret per diferents motius (la fe i la devoció, però també la bellesa de la muntanya) es mou per uns espais sovintejats i d'ús públic; però sovint es pregunta sobre el que hi ha portes endins, la vida que no es veu. I això és el que el pare Hilari intenta explicar, amb un estil amè i bonhomiós farcit d'anècdotes. Ens ho explica gairebé tot: la muntanya, la imatge de la Moreneta, l'orde de Sant Benet, els monjos, l'organització de la vida al Monestir, la projecció de Montserrat (amb tot allò que gestiona: el Museu, les publicacions, l'Escolania,...),.... 
Després de la lectura segurament sabrem moltes més coses i curiositats sobre Montserrat i ens ho haurem passat molt bé, però per damunt de tot jo destacaria l'esperit de servei a un país i a una llengua. Per això Montserrat és tan respectat i estimat per creients i no creients. Perquè és un referent de catalanitat i de servei a Catalunya i la seva gent per damunt de fes i dogmatismes religiosos. Un dels símbols d'aquest país. I per això segurament hi ha més montserratins (entre els quals m'hi compto) que creients. 
Un lectura ben recomanable.

La lectura i la vida

Emili Teixidor
La lectura i la vida
189pp.
Barcelona: Columna Edicions, S.A., 2007
ISBN: 978-84-664-0805-9

Emili Teixidor ha recollit en aquest volum les seves idees, fruit de lectures i reflexions, sobre l'hàbit lector. L'Emili estima la lectura, valora la seva importància en la formació i la qualitat de vida i voldria com a lector i pedagog que tots els nens i nenes del país compartissin la seva mateixa passió.
A partir d'aquí elabora un recull de cites, reflexions i orientacions adreçades a pares i educadors que puguin afavorir el desenvolupament d'aquest hàbit.
Qui l'ha escoltat en xerrades i conferències sobre el tema reconeixerà fàcilment les seves idees sobre la lectura. L'autor defensa que estem fets de paraules i que necessitem d'elles per a expressar-nos i mostrar la nostra humanitat. La literatura és una gran escola de la vida on podem veure reflectida qualsevol experiència vital. A través de la literatura podem aprendre molt de tot allò que podem arribar a experimentar com a persones.
Però alhora que l'Emili Teixidor reivindica la literatura com a escola de vida també reivindica l'exigència i l'esforç que cal fer per accedir als grans textos. 
L'autor és conscient que hi ha diferents graus de lectura des que un infant comença a remenar llibres. I que hi ha un nivell que podríem identificar com de “lector juvenil” que seria un nivell de lectures planes, sense dificultat, per a passar l'estona. Molt lector adult s'ha quedat aquí i pot ser gratificant, però caldria aspirar a més per tal de poder gaudir de tot el patrimoni cultural que hi ha dipositat en la literatura. 
El llibre, però, no queda aquí. Es parla també de l'educació, de l'escola, dels agents educatius i fins i tot es fa un recull de les dificultats d'aprenentatge relacionades amb la lectura i l'escriptura. Queda clar que educa la societat i que cal estar amatent a tot el que pot influir en l'educació de nens i joves.
Un llibre ple d'idees i suggeriments que estimula molt la reflexió sobre el fet lector i el paper que ha de tenir la lectura i la literatura a la vida.

El professor

Frank McCourt
El professor
319 pp.
Alzira: Eds. Bromera, 2006 (Col·lecció L'Eclèctica, 125)
ISBN: 84-9824-086-7

El recent traspàs de Frank McCourt el passat 19 de juliol ha posat novament d'actualitat el llegat literari, tardà però brillant, d'aquest novaiorquès de pares irlandesos. Ens ha deixat tres obres: Les cendres d'Àngela, I tant i El professor; que parlen d'ell, de la seva dura infantesa plena de privacions i de la seva feina de professor a diferents instituts. En alguna ocasió va dir que escrivia per a estalviar-se les visites al psiquiatre. McCourt ens parlava de la seva vida, de la realitat que va conèixer, potser amb una finalitat terapeútica, però amb qualitat literària. Tot i que tard, va poder gaudir del reconeixement popular i l'èxit.
A El professor aplega un recull d'anècdotes al llarg de més de trenta anys de professió on hi veiem reflectit el dia a dia d'un professor d'institut. Ens separen molts anys i la distància del lloc, però el llibre és ple d'escenaris comuns i sensacions de les que cap docent resta aliè: la necessitat de captar l'atenció dels alumnes i motivar-los, de connectar amb ells, de fer valer l'autoritat, els dubtes que sorgeixen sobre la teva feina, l'art d'improvisar i arriscar-se, la recerca constant del que funciona amb un grup d'alumnes, el domini de les situacions que es donen en una aula,... Podríem seguir. És un llibre que resulta proper al que ens dediquem a la docència, fet amb una certa complicitat i que té molt d'homenatge a la professió.
Hi descobrim que amb la pràctica docent evolucionem com a mestres però sobretot com a persones. Que l'ensenyament té molt de repte i recerca constant. És una activitat que et posa a prova dia rere dia i el contacte amb els alumnes et proporciona una vivència de la que t'enriqueixes professional i humanament.
En Frank McCourt aconsegueix una narració planera i emotiva que connecta fàcilment amb el lector i que resulta altament recomanable per a docents de tota mena i per a tothom.

LIJ - El noi del pijama de ratlles

El noi del pijama de ratlles

John Boyne

262 pp.

Barcelona: Editorial Empúries, 2008

ISBN: 978-84-9787-299-7

El noi del pijama de ratlles ens presenta una visió del nazisme i el genocidi jueu des de l'òptica ingènua d'un nen de nou anys. En Bruno és fill d'un capitost nazi que és destinat com a comandant d'un camp d'extermini. Allà farà amistat d'una manera curiosa (a banda i banda de la tanca que els separa a ells però també als mons d'on provenen) amb un nen jueu nascut justament el mateix dia que ell. El relat va mostrant pinzellades, talment com un quadre impressionista, del que el nen observa i que mena el lector a fer-se una composició solvent però sense truculències del que va ser el genocidi impulsat pel règim nazi. La novel·la culmina amb un final sorprenent i corprenedor que no amaga el dramatisme de la realitat que es mostra.

El relat, molt llegidor, captiva i emociona i resultarà molt alliçonador per a tota mena de públics però sobretot per a joves a partir de 12-13 anys.

Anatomía de un instante

Anatomía de un instante 
Javier Cercas 
463 pp. 
Barcelona: Random House Mondadori, 2009 
Col·lecció Literatura Mondadori, 400 
ISBN: 978-84-397-2213-7


Anatomía de un instante és un documentat i original llibre sobre el 23-F. Els qui tenim una certa edat i un record conscient, tot i que llunyà, d'aquells fets, recordem el temor que ens envaí al llarg d'aquelles hores d'un retorn a les foscors del franquisme. Cercas fa una crònica d'aquells fets a partir del testimoni de les càmeres de televisió, que ens van deixar una sèrie d'imatges d'allò més impactants que van quedar gravades a la retina dels nostres ulls. D'aquelles imatges destacaven la del president Suárez en la solitud del seu escó, la fermesa i la valentia del tinent general Gutiérrez Mellado intentant fer quadrar els qui havien donat el cop,... L'autor parteix d'aquestes imatges per analitzar el perquè del comportament dels protagonistes d'aquells fets. Suárez, Gutiérrez Mellado, Carrillo, Armada, Milans del Bosc, Tejero,... Qui eren? Per què van fer el que fer? Què els unia?....

Deia al principi que és un llibre original, i és que Javier Cercas es mou amb habilitat entre l'assaig i la novel·la. L'autor fa un treball acuradíssim de documentació, però com que no tots els fets han estat documentats ell ha acabat novel·lant sobre això, oferint-nos la versió més probable d'alguns fets dels que van succeir. És un llibre que trenca les barreres entre els gèneres literaris per a oferir-nos un títol gairebé definitiu sobre uns fets que culminen la Transició Política de la Dictadura a la Democràcia i donen pas a l'època que actualment vivim. 
Poden dir-se moltes coses, però la Transició va ser fruit d'un pacte, i en un pacte tothom renuncia a alguna cosa per aconseguir quelcom que interessa a les dues parts. Suárez i Carrillo representen les dues parts que van haver de fer renúncies per arribar a la situació actual. Crec que el pacte i la intuició del que convé en un moment donat van ser les claus que van fer possible culminar la Transició. 
I al costat d'això, les actuacions valentes i decidides de persones com el Rei Joan Carles, que va aconseguir consolidar la Monarquia, la democràcia i guanyar-se el respecte de tothom.
El llibre es llegeix amb fruïció com un ameníssìm thriller polític i alhora ens dóna les claus per a entendre i valorar tot allò que va passar. 
No voldria acabar aquesta ressenya sense esmentar una altra curiositat. I és que amb la lectura he aprés una paraula que mai havia sentit: chisgarabís. Potser en un moment donat en Suárez ho va ser, però a hores d'ara diria que ja s'ha guanyat el respecte i l'estima de tothom. 

Interessantíssim i d'allò més recomanable.