La Vanoise és una regió alpina, situada just al sud del massís del Mont Blanc, més coneguda a l'hivern que a l'estiu. Les grans estacions d'esquí que l'envolten (de Val d'Isere a la Plagne, passant les les Tres Valls) en tenen gran part de culpa.
Tot i així és una àrea alpina més que destacable, però l'absència de muntanyes de més de quatre mil metres d'alçada fa que no tingui el mateix prestigi que altres, tot i la magnificència de la Grande Casse (3.855 m), el Mont Pourri (3.779 m) o la Dent Parrachée (3.697 m).
Entre la Grande Casse i la Dent Parrachée s'hi estén un gran altiplà de glaceres amb cims com el Dôme des Nants (3.562 m) o el Dôme de Chassefôret (3.586 m). La ruta que proposo dóna la volta a tots aquests cims en un recorregut de 111 km, que vam fer en 5 dies.
Hi ha diverses possibilitats de punt d'inici, amb la Queralt vam decidir començar a Champagny-le-Haut, on hi ha el refugi le Bois a peu de carretera, on vam deixar el cotxe.
El primer tram del recorregut és força senzill, es tracta d'anar pujant pel fons de la vall fins arribar al coll du Palet. Un camí que puja de forma constant però sense gaires pujadors, i que passa sota d'infinites cascades i pel peu de l'espectacular cara nord de les puntes de l'Epéna, amb les seves grans parets plenes de vies d'escalada.
A mig camí parem a fer un got al refugi de Laisonnay, punt de sortida d'aquestes escalades, i seguim fins arribar al coll du Palet.
El coll és un indret amb la curiosa geologia dels Prealps a la vista, amb els guixos i les carnioles triàsiques que li donen un aire de desert.
Aquí ens acomiadem de la Vanoise del nord, amb el Dôme de la Sache al fons. També del refugi del coll, curiosament tancat per manca d'aigua tot i estar a la vora d'un llac...
Del coll baixem cap a la gran urbanització de Tignes-Val Claret, on hem trobat un apartament per passar la nit, en l'únic entorn degradat per pistes d'esquí de tota la travessa.
Al sud de Tignes hi ha el cim de la Grande Motte (3.653 m), ple de remuntadors i on encara s'hi practica esquí d'estiu, i avui la primera part del camí va flanquejant aquesta gran muntanya fins pujar al coll de la Leisse.
Del coll el camí baixa seguint el torrent fins al refugi homònim seguint la cara sud de la Grande Motte i travessant la plana de les Nettes.
A la baixada, abans d'arribar al bonic refugi de la Leisse, trobem les primeres plantes de flor del neu de tot el recorregut.
La darrera part del camí segueix el vessant sud de la Grande Casse fins arribar al destartalat refugi d'entre Deux Eaux, situat al mig d'un alpeig ple de vaques lleteres pasturant, i on hi elaboren el conegut i saborós formatge Beaufort d'alpage.
El tercer dia engeguem el què serà el dia més llarg, l'etapa marató de la travessa. Una etapa llarga i satisfactòria, alhora, que enllaça diversos camins en balconada que recorren els vessant est i sud de les geleres de la Vanoise i de la Dent Parrachée.
Comencem amb una pujada per buscar el camí que baixa del coll de la Vanoise. a partir d'aquí seguim en direcció sud, pujant i baixant, movent-nos sempre entre les cotes 2.100 i 2.500 m, on l'aire fresc ajuda a aguantar prou bé el sol que ens rostirà durant tot el dia.
Mica a mica anem guanyant alçada damunt del riu, que s'enfonsa en les gorges de Villard mentre veiem acostar-se la Dent Parrachée, sempre al fons. entremig, algun íbex i una parada al refugi de l'Arpont relaxen la duresa de l'etapa.
Finalment arribem als vessants àrids de la Dent Parrachée, que mica a mica anem voltant, ara en pujada, ara en franca baixada fins la collada de la Turra.
Allà el camí travessa en direcció a l'estació d'esquí d'Aussois i comencem a passar pels refugis del Plan d'Amont: Plan Sec, Fournache,....
Però el refugi del Fond d'Aussois no ens decep, és segurament el més agradable de tota la travessa.
El quart dia el preveiem més relaxat. Avui pujarem al coll d'Aussois i la punta de l'Observatori, per baixar cap a les granges de Ritort i la vall que ens portarà fins a Pralognan-en-Vanoise.
El dia, com tota la resta, és magnífic, i no triguem gaire a gaudir de l'arribada al coll d'Aussois.
Davant nostre ens apareix l'Aiguille de Polset i el Dôme de Polset, de no gaire bon record per a mi, doncs hi vaig patir una lesió prou greu que em va fer baixar el ritme durant uns quants mesos...
Comencem la baixada cap a Pralognan, en direcció nord, i ens apareix al fons el Mont Blanc, i a sota, tot el recorregut per la vall que hem de fer per arribar al poble.
El darrer dia ja tancarem la travessa sortint de Pralognan i arribant al cotxe. D'entrada, però, hem de pujar al Mont Chevrier.
Cal reconèixer que els camins d'aquí normalment solen ser una meravella, i arribem dalt del cim sense patir massa tot i el fort desnivell...
Després, toca baixar pel vessant oposat i travessar les cascades de la Vuzelle.
A partir d'aquí el camí és converteix en un puja i baixa pel mig dels boscos cap al petit nucli de le Mollard. Sempre ben agradable, el camí només ens fa patir a la forta pujada per arribar a la carena del Fôret Noire.
A partir d'aquí ja es transforma en una agradable recorregut en pla i baixada cap l'Enclos du Seil i el bosc de Frumier, per arribar seguint la vora del riu a Champagny-le-Haut i el cotxe. On ens prenem una ben merescuda cervesa per tancar la travessa!
Al mapa de sota podeu veure el recorregut damunt del mapa i, si voleu, al Wikiloc hi trobareu el track d'aquesta travessa.
