Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calanques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calanques. Mostrar tots els missatges

27 d’abr. 2011

Les Calanques. Cap Gros i Calanque d'en Vau.

El segon dia per les Calanques vam anar a recòrrer el sector més oriental, proper a Cassis. Sortint de l'aparcament de la Gardiole, el primer tram de camí seguia unes carenes pelades i rocoses, amb un paisatge a mig camí entre el Garraf i el Montsant.

Després de pujar el Cap Gros, el segon cim més alt del massís, el camí baixa a buscar la carena del Devenson, en un tram que és el més espectacular del recorregut.
El camí carener planeja sempre pel fil dels penya-segats calcaris, a ran de mar, però anant sempre més de 200 metres per damunt. De tant en tant s'endevina alguna cordada d'escaladors, o algú sota nostre fent snorckel, però el que mai hauríem esperat era trobar-nos a una colla d'alemanys fent slackline damunt del mar.
Això del slackline consisteix en passar per damunt d'una cinta estreta, ben tensada, i assegurats per si de cas.....

En aquest cas, la llargada de la travessa era de prop de 80 metres, que és bastant segons els entesos. Els nois eren molt agradables i vam estar-hi parlant mentre ho preparaven, però veient que s'allargava l'espectacle, vam decidir d'anar tirant i intentar de veure'ls des de la carena del davant.

Finalment van arrencar i, tot i que la distància i el vent van provocar que la imatge fos una mica moguda, penso que el video resultant és prou interessant:


La caminada va continuar cap a la calanque d'en Vau, estreta i allunyada, però tot i això, plena de gent. Sembla que allà la gent no s'arronsa per haver de caminar més d'una hora per arribar-hi....
Finalment, ja només quedava retornar tranquil·lament cap al cotxe, seguint una vall fonda similar a algun fondo del Garraf, però sense margallons!

El recorregut també el podeu veure al Wikiloc, com sempre.

25 d’abr. 2011

Les Calanques. Una volta per Sormiou i Morgiou

Les Calanques és un d'aquests racons paradisíacs on costa d'anar. O hi fa massa fred, o massa calor, o no sembla que el viatge valgui la pena. A mi m'ha costat molt d'anar-hi, però finalment ens hi hem deixat caure aquesta Setmana Santa aprofitant que feia un temps ideal. I com sol passar en aquests casos, ara serà més fàcil de tornar-hi!

Potser el principal problema que té aquesta mena de Garraf del nord, és la seva proximitat a Marsella. de fet, hi està enganxat. Només cal veure que per fer aquesta volta, cal aparcar el cotxe molt a prop de la presó de les Baumettes, per entendre-ho. I llegir per tot arreu de no deixar res dins dels cotxes.....

Sort que, tan aviat com et poses en marxa, t'oblides de tot. El paisatge ben aviat es torna salvatge i atractiu, i els camins ben traçats se't van enduent cap endins com qui no vol la cosa!

El camí baixa primer a la cala de Sormiou, i va a parar directament a la platja envoltada de cases. Després de voltar-la per l'esquerra, damunt d'un petit port, s'enfila cap a la carena veïna.
Seguim un bon camí carener, amb bones vistes sobre aquesta part del massís, on no puc parar de fixar-me en les bones línies d'escalada que es veuen. 

Ben aviat baixem cap a la cala de Morgiou, més petita i recollida. Abans, però, passem pel cap de Morgiou, on encara es conserva un mur de protecció, darrera del qual els habitants de la cala s'hi podien arreplegar quan atacaven els pirates.
A la cala podem fer la cervesa, abans de continuar cap a la carena dels Escampons, on un plàcid camí ens retornarà al cotxe, després d'haver fet una bon primer tast d'aquest massís tan especial.
A sota us deixo el mapa del recorregut i, al wikiloc, el track per gps del recorregut. Els camins són fàcils de seguir en general, però són prou pedregosos com perquè costin més del que aparenten. Sobretot les baixades.