Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esquí de fons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esquí de fons. Mostrar tots els missatges

10 de febr. 2006

Altre cop a Arànser


Altre cop pujo fins Arànser a disfrutar de l'esquí nòrdic. També tinc molts ganes de veure com està la neu per aquí dalt després de la nevada de l'hivern.

La neu genial, molta i en molt bon estat, i l'estació com sempre, no massa gent i un paisatge fascinant. Pujo fins al mirador, al sud la paret nord del Cadí (dalt), al nord la carena fronterera amb Andorra, com ara el Monturull o la Tossa Plana de Lles (a sota).


Pujant pel bosc sento fort un picot que treballa constant mentre esquio; també em fixo en les petjades a la neu: llebres, guineus, esquirols, ocells,...

A la baixada, abans de plegar, faig un puja i baixa de Pollineres i ja trobo més gent, però res a veure amb el caos de Tuixent, per exemple.

25 de gen. 2006

Esquí de fons a Arànser

L'esquí de fons, quan les condicions són bones i les ganes enormes, és una activitat realment il·lusionant. Lliscar còmodament i amb tranquilitat pel mig del bosc o per les clarianes, agafar un ritme i sentir una immensa llibertat en el teu interior. Els peus lleugers, el cos àgil, com si tots els elements es posessin d'acord perquè les coses sortissin bé. L'esquí de fons és una mica tot això.

No sé si hi havia esquiat mai en aquesta estació petita i coqueta, que enllaça amb la de Lles, i amb la que et pots enfilar fàcilment fins els estanys de la Pera (a la foto de dalt, l'estany inferior i el Monturull), o pujar a un bonic mirador natural sobre la Cerdanya.

Tampoc sé si sempre és així, però el dissabte 14 de gener les condicions eren extraordinàries, i la pràctica d'aquest esport afortunadament minoritari em va omplir els sentits de múltiples sensacions.