Aquests dies he tornat el blog a l'activitat. Una activitat que feia mesos que tenia aturada per una sèrie de raons, entre les quals una baixada de les ganes i una manca de temps estarien al capdamunt de la llista.
Però la meva activitat si que ha seguit, així que ara mica a mica aprofito per recordar els bons moment passats a la muntanya aquest darrer mig any i torno a escriure i a penjar imatges per a qui les pugui aprofitar. Entre altres, aqusta divertida combinació de vies d'Alòs de Balaguer. A sobre us deixo la ressenya del Col·leccionista de vies.
Una combinació que ha fet molta gent, i que no m'estranya, perquè nosaltres també la vam gaudir de valent.
L'aproximació és força evident, només cal seguir el camí que puja a la dreta poc després de l'aparcament i que porta al peu de la paret, i flanquejar cap a lesquerra fins trobar un UY gravat a la roca. Des d'allà ja es veuen els parabolts.
Els dos primers llargs són molt semblants, només cal anar encadenant plaques d'aquesta calcària gresosa tan característica de tot el congost de Mu, amb una dificultat que no sobrepassa el IV+.
I després d'un tram senzill i una curta caminada, amb una curta desgrimpada fins un arbre on farem reunió, arribem a les tirades més estètiques de la via, les del gran díedre. Un díedre genial, molt bonic, dividit en dos llargs.
En el primer es tracta d'anar pujant i anar augmentant la dificultat, amb un flanqueig divertit per arribar a la reunió, situada en un replà a la dreta.
El segon és lleugerament més vertical i també té el pas clau a la part final, en un petit desplom on un arbre salvador ens ajuda a arribar a la reunió.
Aquesta reunió és al mig de la via Sordenes mon guef, que seguirem a partir d'ara. Hem vist que hi ha gent que baixa des d'aquí en un parell de ràpels fins un camí que et torna a peu de via, però si tenim l'oportunitat d'allargar la via, no la desaprofitarem!
Ara seguim per l'aresta, combinant bones plaques amb trams d'aresta més trencats, fins arribar dalt de tot en un parell de llargs. La darrera reunió està en una mena de bretxa molt ventilada.
Des de dalt, el gran plec anticlinal del congost de Mu es fa molt evident.
Per baixar fem un ràpel de 20 m fins un replà, i just al davant, ens enfilem per fer-ne un altre que ens deixa al camí de baixada, que ens tornarà a la pista.
4 comentaris:
Enhoraboan, la via jo la trobo bastant guapa.
Per baixar dos rapels de 20 metres? Ah que heu baixat pel cami de darrera? Uff molt dificil pels meus malucs
Encara no fas net, Mingo? Sap greu....
Si. La baixada pel darrera és ràpida i agradable.
Així m'agrada Joan, que et treguis la mandra de sobre ! La veritat que costa mantenir la flama del Blog, però penso que tot i el que ens costa val la pena davant la immediatesa però superficialitat dels altres mitjans Facebook, Instagram etc.
Tot un Best seller la Ui Ai Uff !
Així mateix, amb una mica més de temps seria més fàcil, però recuperar les ganes ja és un gran avenç!
Publica un comentari a l'entrada