Quan avui veus pels informatius que milers de persones han estat exposades a les inclemències del transport de rodalies, avans en tren, ara amb centenars d´autobusos amb conductors que han d´anar a Gavà i no tenen ni punyetera idea de com arribar-hi. Quan el que veus als transports públics es la cosa més propera a un èxode d´algun poble llunya d´un país en guerra, es quan mires cap amunt. I allà dalt estan ells, els de l´escenari, els que ens distreuen amb les banderes, els sentiments patriòtics, l´esquerra i la dreta,el que ha dit el contrincant i el que ha dit l´altre quan ha sapigut el que li deia aquell; són ells, els actors d´una obra de teatre que hem escollit nosaltres, cadascun amb el nostre vot. I no fan res, o quan ho fan és tard i malament, i llavors el que ha passat avui, un cop més, milers de treballadors que no poden fer la seva, ja de per si molt dura, existència normal. Ja m´agradaria que Rajoy, Zapatero o qui fos d´aquests actorets haguès aparegut avui a les cues èpiques del metro per encentar converses sobre banderes o la política del bon rotllo, o que Espanya va bé i la seva puta mare.
Ja n´hi ha prou.
Talleu.
Proposo una pausa de... no sé, dos anys: cap polític parlarà, cap micròfon en les sales de premsa, tothom a treballar, i quan el país estigui OK, llavors fem els debats que vulguin sobre nacionalismes, monarquies i els deixem que es barallin a gust.
No hay comentarios:
Publicar un comentario