Quan va entrar a la seua habitació, es féu tot fosc malgrat que era de dia i la finestra estava oberta. Va comprendre la situació poc després quan veié, des de dalt, el seu propi cos estès al terra.
Havia adquirit aquell estrany espill a una botiga on venien coses diverses de segona mà. La seua sorprenent peculiaritat consistia en que retornava la imatge de qui en ell es mirava cinc anys endavant. A Jordi -persona aliena a les típiques angoixes producte del pas del temps- li divertia el fet de contemplar-se un lustre més major. Un dia va sentir terror quan, mirant-se en l'espill, no veié el seu reflex.