Sóc un tipus afortunat, estimo la meva professió. Es pot demanar més? Sí, direu, hi ha altres classes d'amors que originen la fortuna d'un home. Però aquests no són per a mi, no podria dedicar-me a ells com ho faig amb el meu treball. La meva professió m'ompli, m'absorbeix, em fa viatjar contínuament coneixent gents i llocs. És la meva única passió.
A hores d'ara ja us estareu preguntant a què em dedico. Doncs us aclareixo la incògnita, sóc tècnic especialista en estratègies i tècniques de combat. Sí, el que vulgarment anomenaríeu un mercenari. Mai m'ha agradat aquesta paraula tan simple, fa que els que ens dediquem a això semblem simples bèsties assedegades de sang, i no és així.
No us creeu que sigui fàcil ésser expert en armes de foc, en tècniques de lluita cos a cos, en tot tipus de variants en que es pot desenvolupar una batalla: guerra d'escamots, urbana, en camp obert... Les últimes tecnologies m'obliguen a mantenir-me al dia en matèries com la informàtica, la microelectrònica o la robòtica
Sí, dames i cavallers, estimo la meva professió. Quan escolteu a les notícies que ha esclatat un nou conflicte, existeixen moltes possibilitats que jo ja tingui reservat el vol.
La guerra és bella, és un art, si saps mirar-la amb els ulls apropiats. Ja, ja ho sé, els morts, la destrucció i tot això. Per ventura no hem de morir tots?, per ventura hi ha quelcom que perduri eternament? Al cap i a la fi, molts dels que perden la vida a les guerres no fan més que deixar de patir una existència patètica, de misèries i penúries. Perquè no us cregueu que en les guerres morin els rics o els poderosos. Bé, no cal continuar, res que no sapigueu.
La guerra ha mogut al món des que l'home és home, ha escrit la Història, ha generat països i ha esfondrat imperis. La guerra és una força motriu, que renova les aigües estancades de l'esdevenir de la humanitat, la guerra és germana de la mare naturalesa... Perdoneu, que em criden pel mòbil. Ho sento, he de deixar-vos, una nova oferta de treball, i és que mai em falta.
.A hores d'ara ja us estareu preguntant a què em dedico. Doncs us aclareixo la incògnita, sóc tècnic especialista en estratègies i tècniques de combat. Sí, el que vulgarment anomenaríeu un mercenari. Mai m'ha agradat aquesta paraula tan simple, fa que els que ens dediquem a això semblem simples bèsties assedegades de sang, i no és així.
No us creeu que sigui fàcil ésser expert en armes de foc, en tècniques de lluita cos a cos, en tot tipus de variants en que es pot desenvolupar una batalla: guerra d'escamots, urbana, en camp obert... Les últimes tecnologies m'obliguen a mantenir-me al dia en matèries com la informàtica, la microelectrònica o la robòtica
Sí, dames i cavallers, estimo la meva professió. Quan escolteu a les notícies que ha esclatat un nou conflicte, existeixen moltes possibilitats que jo ja tingui reservat el vol.
La guerra és bella, és un art, si saps mirar-la amb els ulls apropiats. Ja, ja ho sé, els morts, la destrucció i tot això. Per ventura no hem de morir tots?, per ventura hi ha quelcom que perduri eternament? Al cap i a la fi, molts dels que perden la vida a les guerres no fan més que deixar de patir una existència patètica, de misèries i penúries. Perquè no us cregueu que en les guerres morin els rics o els poderosos. Bé, no cal continuar, res que no sapigueu.
La guerra ha mogut al món des que l'home és home, ha escrit la Història, ha generat països i ha esfondrat imperis. La guerra és una força motriu, que renova les aigües estancades de l'esdevenir de la humanitat, la guerra és germana de la mare naturalesa... Perdoneu, que em criden pel mòbil. Ho sento, he de deixar-vos, una nova oferta de treball, i és que mai em falta.
autor: Angle, del blog El pitjor bloc del món
.
