Mostrando entradas con la etiqueta jordi puig. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta jordi puig. Mostrar todas las entradas

jueves, 29 de octubre de 2009

151.- Arcàdia, marca registrada

.
—Va vinga, corre Mercè, que no arribem!
Però sí, amb mig pam de llengua fora, sí que hem arribat a temps a la terminal T1 del Prat, just per a agafar el vol X3791 de Vueling amb destinació Palma de Mallorca. Al pujar, però, m’he adonat que la meva Blackberry X3 de Vodafone ja estava apagada, ara m’he quedat sense bateria i he d’enviar un mail urgentíssim!

Després d’un vol plàcid, a l’arribar a Son Sant Joan un cartell del Consell Insular ens ha donat la benvinguda. Un cop amb les nostres maletes Samsonite, hem anat a l’oficina de Pepecar a recollir el Citroën AX, pagat amb la Visa del Central Hispano que compartim. Però, abans d’anar a l’aparthotel resort Ses Pitiüses, havia de passar un moment per la feina a enviar el mail. Així que ens hem aturat a la sucursal de Palma de la Bayer. A l’entrar, movent-se amunt i avall, un exèrcit d’homes i dones amb pantalons de pinces grisos i americanes Benetton beix. Rera el taulell, una noia morena amb la tarja d’empleat número 2365 a la solapa.
—Hola! Mira, sóc Brand Manager Senior de la sucursal de Barcelona i necessito enviar un mail de manera molt urgent, que podria passar un moment a fer-ho?
—Ho sento, però jo només soc Helpdesk Assistant i no tinc autoritat per a deixar-lo passar. Provi de parlar amb el Key Account Manager Tasks, aquell senyor d’allà, que té autorització de nivell 3.
I sí, m’he identificat com el treballador 1745 de la zona C2, i finalment m’ha deixat passar i he pogut enviar el mail, menys mal!

I aquí estem, jo estès en una hamaca Coronel Tapioca picant patates Lays Receta Campesina, i la Mercè asseguda en una cadira Ta-Tay verda, bevent tònica Schweppes mentre juga amb el peu a fer ballar l’espardenya Camper i reflexiona en veu alta:
—Ah, no trobes que això és vida, carinyu? Aquesta posta de sol és espectacular!
—Ai sí, menys mal d’aquests moments de desconnexió que ens permeten fugir de la realitat— Li contesto mentre acabo de xarrupar la Coca-cola amb una palla de Plásticos Díaz i penso en si he portat els Durex de casa.
.
autor: Jordi Puig, del blog El blog de l'arbre vermell
.