A finals de juliol, amb el Celdoni i el Moi, ens escapem a la vall de Tena. La primera via, és al bonic cim de l'Anayet. Gairebé un any després d'anar a la Sueños de Verano, anem a l'altra, la Balcones del Anayet. Vies obertes i treballades per Sendero límite.
Fem la mateixa aproximació de l'any passat, sempre és més interessant poder fer una ruta circular. I si més surts de més amunt, doncs encara milor!
Hi ha moltes ressenyes de la via, a sota us deixo la següent:
Després de gairebé dues hores d'aproximació arribem al peu de via. L'aspecte no és el millor, però la roca és immillorable.
Ens dividim els 12 llargs entre els tres, i a mi em toquen els 4 primers. Una escalada poc exigent, on cal anar fent i on no cal portar cap mena de material flotant.
Després del primer, i d'enllaçar sense problemes el segon i el tercer, entro amb cura al quart, al famós llarg del triedre. Un llarg que tothom diu que és molt més difícil que la resta, cosa ben certa, però també que està tan protegit que si cal una ajuda, allà la trobes.
Els quatre següents li toquen al Celdoni. La tònica segueix igual, ara per unes boniques plaques poc exigents, però que ens fan gaudir de la pujada a aquest cim singular.
En aquest cas, ell enllaça la cinquena i la sisena tirada.
Els quatre llargs finals són pel Moi, en aquest cas la via ja entra a l'esperó i agafa una mica d'aire. Tot i que amb les boires que van circulant es perd una mica la sensació d'ambient.
Per no ser menys, ell va enllaçar els dos darrers llargs, així que de 12 vam passar a fer-ne 9....
I com sempre, de la icònica imatge del Midi des dels llacs.
