Aquest dissabte, amb el Pep, vam anar a veure si érem capaços de trobar el recorregut de la via Màgica de la Dent de Cabirols, al Pedraforca. Es tracta d'una via antiga (1981) i bastant matxacada per vies més modernes, com la Gastón.
Portàvem la ressenya original (a sota), que tenia més sentit que no la descripció de la guia, i tampoc vam ser capaços de trobar gran cosa a la xarxa, així que vam fer-hi la nostra pròpia interpretació (a sobre).
El primer llarg l'iniciem on marquen els croquis, per un diedre a la dreta d'uns pins..., i el continuem flanquejant fàcilment a la dreta. La primera reunió la fem en un clau i una fissura.
Seguim flanquejant una mica més ap a la dret, per pujar verticalment seguint unes plaques fissurades, i buscant la lògica. La segona reunió la fem al famós pi de la Cerdà-Albert i de la Gastón. Potser hem anat massa a la dreta, no ho sé, però és que poc més a l'esquerra hi va la Canas i espits, que ens serveix també de referència...
Amb aquest merder, no m'estranya que la majoria de cordades vagin a la Cívis-Genís, que no té pèrdua!!
Nosaltres continuem per un tercer llarg que ja coneixíem, diria que hi ha més d'una via que puja per aquí.
Moltes ressenyes no continuen la via, però nosaltres intentem seguir la via original buscant un diedre paral·lel a la Cerdà-Albert, però per l'esquerra. Per arribar-hi, fem un llarg senzill fins on ens sembla que engega.
Allà, a l'esquerra, puja un diedre prou interessant, amb un inici desplomat, i gens senzill.
Un llarg molt llarg fins una petita tartera on muntem reunió.
Després ja només queda arribar fins a sota la cresta dels Cabirols Inferior en un llarg molt llarg, però que només es complica cap al final. Una via prou interessant, tot i la dificultat de seguir, i ben a la fresca!
Per baixar, pugem a la cresta i fem un senzill flanqueig que ens porta a la tartera del Gat i, d'allà, al camí de retorn.
