El serrat del Poll, la zona d'escalada d'Alòs de Balaguer, és una raconada molt solitària i atractiva, situada prop de l'aiguabarreig entre el Segre i el Noguera Pallaresa. Molt a prop de Camarasa i, a la vegada ben lluny si vols unir-ho amb cotxe...
Amb el Pep havíem vingut fa anys per pujar l'Olga Frontera, però des de llavors la zona ha crescut molt.... Per sort a l'aparcament trobem un vell conegut, i el Toni ens recomana una bona combinació de vies.
Així que comencem per la Canto por soleares, d'aproximació inexistent. Una via que comença per un parell de llargs poc complicats i que són millors del què aparenten.
Després arriba un flanqueig i un llarg curt que ens porten a la millor tirada de la via, la darrera.
Una placa increïble de Vº, amb alguna xapa i algun pont de roca, però que es deixa equipar, ens permet gaudir d'aquesta placa tan bona!
Gairebé estem a punt de fer l'altre llarg que la recorre....
Seguint els consells vallesans, rapelem i anem a buscar la segona reunió de la Missió impossible, situada molt a prop.
Ens trobem amb un llarg atlètic i bonic, amb un pas final on cal concentrar-se... Un llarg on portar un parell de C3 és del tot recomanable, nosaltres amb només un, ho vam patir!
Després, unes plaques entretingudes ens porten a la darrera tirada.
El darrer llarg d'aquesta via és gairebé tan bo com el darrer de la via anterior: un diedre que no s'hauria d'haver acabat mai ens porta a un petit replà, just sota de la reunió.
Sorpresos, trobem que la reunió està atapeïda per la gent del Vallès, el Toni i les seves noies... Després d'un pacte entre berguedans i vallesans, ens posem d'acord i compartim la baixada, que segueix la via de lo Gall.
Un parell de ràpels (30 i 60 m) i un tram de camí costerut més tard, ens trobem tots altra cop al cotxe, contents i disposat a compartir un full de ruta i unes cerveses, a Artesa!
