En aquesta època no et pots acabar mai de refiar del temps, tan aviat fa més calor del compte, com et fots de fred, la boira t'envolta o trobes la paret regalimant aigua...
Dos dissabtes seguits he acabat escalant a la serra de les Canals quan inicialment teníem altres plans. El primer, amb la Lu, vam sortir de la boira del baix Segre per buscar-hi el sol. Mig el vam trobar, i l'escalada va ser prou agradable.
La via triada, la Pawnee fiction, que cap dels dos coneixia. A sota deixo la ressenya del Luichy.
Com la major part de vies de la serra, aquesta via consta de dues parts molt diferents. Una primera, amb 4 llargs, tumbada i senzilla, i una segona molt més vertical.
Així que aquest primer tram pugem força de pressa. Equipat amb parabolts, només cal anar pujant i xapant, sempre anant en compte amb la roca, un conglomerat sorrenc força trencadís.
La segona part té un aspecte completament diferent. Començo en A0,i vaig pujant combinant-hi passos en lliure força obligats, que amb la qualitat de la roca fan bastant respecte.
Però l'ambient és bo i la temperatura agradable, així que després d'una sortida delicada arribo aviat a la reunió.
El llarg següent és del mateix estil, combinant artificial i lliure, però potser aquests darrers són més llargs i difícils. Amb una bona dosi de suor, la Lu treu molt bé la tirada!
Finalment, un llarg més aviat curt però contundent, ens deixa a la carena traspassant un curiós forat que hi ha creat l'erosió.
A la carena, la vista s'obre cap al nord. Avui les sensacions són bones, així que no tenim gaire pressa per marxar. Dubtem sobre si seguir la carena o rapelar, i finalment ens decidim per baixar per la mateixa via en 5 rapels.
