Cingle de la To, via Dau de brou: la ressenya

En Trepetxu m'a fet arribar la ressenya de la darrera via oberta al Cingle, Dau de brou. Aquí la teniu pels que podeu anar-la a provar, a mi encara em falten algunes setmanes.....

Furgoneta en venda

La primavera del 2006, ens va anar de conya per anar als Alps (a sobre, a l'aparcament baixant del Mont Rosa), ràpida còmode, espaiosa i sobretot pràctica.

Ara, el Salvador i la Teresa, dos bons amics de Navàs, se la venen. Tot i que hi he donat moltes voltes, és evident que no estic en el millor moment per emprendre una aventura com aquesta. Perquè estic convençut que disposar d'una furgoneta equipada com aquesta és com entrar en un món nou que se t'obre, i un canvi important.

Així que us deixo la informació per si algú que passi per aquí pot estar-hi interessat.

Us deixo les dades que m'han passat:

VOLKSWAGEN T4 CALIFORNIA 2.5Tdi 102 CV
Any matriculació novembre 2001
Quilometratge 130.000 Km
Homologat 4 places
Import (inclòs el canvi de papers) 23.000 €
Equipament:
4 llits, ABS, Direcció assistida, Aire condicionat, Calefacció independent aigua, Porta bicicletes per 4 places. Corretja de distribució canviada a 124.000 Km, un joc de pneumàtics d’hivern extra. Nevera i cuina. Cortines, Catifes conductor i acompanyant noves.
Llibre de revisions al dia
ITV fins desembre 2008

Qui hi estigui interessat pot parlar directament amb ells als telèfons:

Telf.: 93 820 47 07

Mòvil: 687 99 84 91

O escriure'm a mi. Ja em sap greu, ja, perquè està en molt bon estat !

Cingle de la To, nova via: Dau de brou

Sembla que hi ha notícies de noves obertures al Cingle, ara ja no es pot dir que ho vaig ocupar tot sense deixar lloc pels altres !

En Ricard Darder i en Trepetxu, la setmana passada van trobar una línia atractiva a l'esquerra de l'Esperó, sota d'un dau característic: Dau de brou (a sobre, itinerari aproximat).

De moment no hi ha ressenya, però sabem que els hi va costar 12 hores de feina i que són 120 metres de 6b/A2. També que cal portar 5 o 6 claus, tascons, friends i aliens, i que la roca és molt compacte.

A veure si ben aviat em fan arribar la ressenya i la puc penjar. Enhorabona als aperturistes !

Parada obligatòria

Aquest és el títol d'un llibre d'en Joan Barril que em va agradar molt quan el vaig llegir. Tracta de les reflexions d'un home que es troba a la meitat de la vida (quaranta i tants), i pateix un accident greu. Quan estava a l'hospital estirat al llit i aguantant el dolor pel braç trencat, hi pensava.

Però mai hagués cregut que jo em podria trobar en una situació semblant.

I és que aquest dilluns, al començament de la baixada per la canal del Cavall, una relliscada tonta pel fang em va fer caure sobre el braç dret. Resultat: trencament de l'húmer (a sobre).

Després de tota una pel·lícula de metges, bombers i hospitals, finalment el dimecres a la nit em van operar (a sota). Ara ja puc dir que tinc el braç de titani !

I això que veníem amb el Pep (gràcies per tot !) de pujar tranquilament la Punsola-Reniu del Cavall, amb tota la muntanya per nosaltres i un clima ideal per escalar.

En tenia un record difús perquè ja feia més de 25 anys que l'havia fet, i reconec que em va agradar molt. Ben assegurada, amb ambient, llarga i amb prou bona roca que permet apurar bastant el lliure fins i tot als que tenim poc nivell. A sobre, al cinquè llarg i, a sota, el sisè.

Fins i tot al setè llarg (a sobre, quan encara tenia el braç bo) es poden fer trams en lliure tot i el desplom. A sota, arribant a la reunió.

I la sortida en flanqueig cap al cim (a sobre), acaba d'arrodonir-la. En resum, una via per gaudir molt i patir ben poc.

Finalment, un record i un agraïment pels bombers que em van haver d'aguantar durant el rescat (a sota).

Cingle de la To, Esperó Delator

Al Cingle de la To l'hi faltava una perla, una via que fos alhora maca i difícil, per anar bé que també fos espectacular. L'esperó que es dibuixava a l'esquerra del pany central semblava que podria sumar tots aquests adjectius, i amb la intenció d'obrir-hi una via directa el dissabte 19 d'abril amb el Jortx i el Mohawk ens hi vam posar.

Tot i que la definició de l'enciclopèdia diu de Delator: Dit de la persona que delata per motius baixos o menyspreables, en aquest cas el nom és un joc evident de paraules i va dedicat a l'esperó, tan evident, que ell tot sol es delata.

Aquell primer dia, vam començar pujant per sota fins un primer replà evident on vam fer la primera reunió (2 parabolts), i vam continuar pel mateix fil (a sobre, el Mohawk posant l'únic parabolt del segon llarg).

Amb un flanqueig vam arribar fins el lloc que semblava més còmode per fer una segona reunió, per sota de la barrera de sostres (a sota).

D'allà, vam sortir altra cop cap a l'esperó (a sota), però després de posar un parabolt, la continuació no quedava massa clara, sobretot perquè la fissura en què comptàvem assegurar-nos estava molt descomposta. Així que vam tirar avall.

Però un parell de setmanes més tard, vaig anar-hi a mirar-m'ho des de dalt i vaig trobar un recorregut molt atractiu pel darrer llarg, completament en lliure, encara que costava de creure.

I aquest dissabte hem vingut a fer la primera ascensió, per confirmar els graus i validar la ruta. El Jortx no ha pogut venir, però ens hem reunit dues cordades, amb el Mohawk (a les fotos, encetant el primer llarg), el Toni i l'Ozzy.

A les reunions hi havia trobada de cordades (a sobre, a la primera i més còmode), i ens anàvem animant.

La via l'hem trobat molt diferent del dia que vam venir a obrir, i el segon llarg l'hem fet ràpidament (a sobre, el Toni al pas de V), i ben aviat tornàvem a estar reunits (a sota, segona reunió).

Després ha vingut el millor de la via, un tercer llarg genial que travessa directament els sostres immensos que tenim damunt. Un flanqueig per una bona placa (a sobre) ens torna a l'esperó que seguim fins un petit replà sobre d'un sostre (a sota).

D'aquest minúscul replà (a sobre hi veiem al Toni mirant-se detingudament la continuació), continua per una fissura atlètica i desplomada (6a), una diagonal molt aèria i un diedre delicat (6a+) que et deixa a l'esperó de sortida.

A sota podem veure una seqüència del darrer tram d'aquesta via, i dóna una idea de com és. Per alguna cosa hi ha 6 expansions en els 45 metres d'aquest llarg, un récord per aquesta paret !

Llàstima que el dia no ens va acompanyar massa (a sobre, el Mohawk fent de fotògraf damunt de la paret principal i entre la boira). I fins les papallones estaven mig gelades a les branques de les sabines (a sota).

Torrent del Llop i el plaer de l'escalada

El llibre "El plaer de l'escalada", d'en Ramon Majó, va ser tota una descoberta quan el vaig descobrir ja fa uns quants anys. Tan pel recull de vies que inclou, com pels detalls en les descripcions com, sobretot, per la filosofia que destil·la.

A més, és un llibre pràctic i molt barat pel que solen ser els llibres d'escalada.

Mica a mica he anat podent fer la majoria de vies que proposa, però sempre m'havia sorprès la inclusió al llibre d'unes agulletes secundàries anomenades genèricament roques del torrent del Llop.

Aquest dijous a la tarda, mentre comentàvem amb el Marc què fer amb el cel carregat de pluja que véiem, vam tenir l'oportunitat d'anar-les a provar. I, la veritat, no ens van decebre gens, tot i els errors en les longituds dels llargs, sempre força més curts del que surt al llibre.

Situades molt a prop de cotxe, queden just al damunt de la pista que baixa de coll de Guirló cap al Bruc i a uns 15' de can Massana. Vam començar per la primera, la Roca de la Montse (a sobre), on proposa dues vies.

L'aresta Brucs (a sobre, V/A0), te una roca discreta, i un començament en artificial que es pot forçar en lliure i, segons el Marc, surt cap a 6b. No fa 30 metres d'alt, sinó tan sols 18 o 19 i, com totes les altres, està molt ben equipada amb una barreja de claus, espits de diverses menes i parabolts.

La via Montse de la mateixa roca (a sota, V) puja per una placa compacta que és fa molt curta, uns 10 m.

La que ens va agradar més va ser la via Ernest Lamarca a la Roca dels Veterans, amb un començament ple de sorpreses agradables en forma de forats amagats que t'ajuden quan més els necessites (a sobre, 6a).

Aquesta via està plantejada en dues tirades de 20 i 30 m teòrics, però en realitat les dues juntes fan 35 metres i amb la corda de 70 m no vam tenir cap problema per fer-la tots dos de primer, com les altres. Totes les reunions de totes les vies són rapelables.

El dia s'anava tapant, però encara vam poder provar la darrera via, la Lagun a la Roca Majó. El primer llarg és tot d'artificial equipat i desplomat i no fa els 40 metres de la guia, sinó una vintena.

Va començar a ploure i no vam poder enllestir-la, però ja vam veure que el segon llarg continuava del mateix pal.

Arribats al cotxe encara només plovisquejava, però va ser travessar can Massana en direcció nord i ja no va parar de ploure. A veure si la cosa millora, que la sequera ja és història !

Cavall Bernat, via Anglada-Guillamón

Aquest dissabte, a les 7 del matí estava plovent a Berga. Una ullada al radar, una trucada al Joan per veure com ho veia, i ens anem a provar-ho !

A 1/4 de 9 ja ens estàvem preparant a Santa Cecília, tot i el dia gris i dubtós que feia. No érem gaires, i semblava que tothom anés al Cavall, perquè arribats al peu de la paret hi havia 4 cordades fent cua a la Punsola, una a la Gran il·lusió, una altre a la Puigmal,....

De fet, en realitat volíem anar a la Puigmal, però ens va fer mandra esperar-nos. Canvi ràpid de pla i cap a l'Anglada-Guillamón.

El començament és una canal arbrada i fàciul, que fa que tinguis dubtes d'on encordar-te. Al primer replà còmode ho fem i el Joan comença, que el veig molt frisós d'escalar.

El segon llarg ja és més interessant (a sobre), un diedre obert amb alguns arbres a baix, més vertical del que semblava des de sota, que com més per fora vas, millor. La reunió es fa en un pseudo-replà que hi ha a l'esquerra (a sota).

Finalment aquí veiem els primers espits, havíem llegit que la via era reequipada però fins aquí tan sols trobes burils vells.

El tercer llarg (a sobre) ja comença molt vertical, alternant passos en lliure i A0, amb una barreja de burils i espits a la placa de la dreta. Segueix una fissura que s'aprofita molt bé, tant per progressar com per si es vol equipar, tot i que nosaltres no vam posar-hi res.

El quart és molt curt, però gairebé tot en artificial d'A0 (a sota) tret de l'inici i d'algun pas intermedi. La reunió es fa en un forat molt còmode que veiem a la dreta, on es pot assegurar ben assegut !

Semblava que el temps s'anava mantenint i, al cinquè llarg ens van arribar algunes ullades de sol. Sort, perquè és un llarg més aviat desplomat (a sobre), i bastant llarg. Nosaltres el vam dividir en dos aprofitant una instal·lació intermèdia que hi trobem entre els dos desploms més marcats.

D'aquesta manera no cal pujar-hi tan material i amb unes 15 cintes es fa la via.

El segon tram d'aquest llarg te uns quants passos molt llargs, que deu ser on la ressenya marca A2. Aquí si que vaig fer servir els estreps. De fet, en aquests passos cal aprofitar bé les preses de mà per pujar fins al darrer graó de l'estrep i així arribar al següent espit ben justet !

La reunió també es fa a la dreta (a sota, el Joan arribant-hi), en un enorme forat molt agradable.

Per anar al darrer llarg cal travessar la bauma i sortir-ne per l'altre extrem, seguint una línia d'espits (a sobre). Aquí la muntanya s'estreny i les vies s'acosten. Per l'esquerra puja l'Edelweiss i, a la dreta, veiem la darrera reunió de la Desirée i el fil de l'esperó de la Puigmal.

Aquest darrer llarg també té alguns espits que allunyen, però la paret ja no desploma i es nota la diferència.

Quan pujo, comencen a caure gotes. Arribem a dalt i baixem pitant amb un sol ràppel de 60 m, però després ens en penedim, les cordes costen de recuperar i triguem més temps que fent els dos rappels de l'altre dia.

Sort que hi ha una colla al sostre de la Pérez-Vergés que ens distreuen mentre tibem les cordes ! (a sota)

Prop de Santa Cecília ens sorprèn aquest escurçó amb la panxa ben inflada (a sota), no sé si perquè s'acabava de menjar a algun altre animaló o perquè hi portava escurçonets...