Feia molt de temps que volia traduir aquesta cançó dels Two Gallants, però per mi, que el meu anglès va acabar al COU, era molt complicada.
És una canço rock molt potent, només amb una guitarra i el colpeig brutal de la bateria. És una barbaritat de peça.
Parla de gent emocionalment orfe i desubicada, no necessàriament exclosa socialment. Moltes persones benestants i econòmicament estables estan a la mateixa situació però a un altre nivell. És la solitut més habitual, no estar a la lliga que et pertoca, però que la jugues... I també ( encara que la cançó no en parli) la solitut dels que estan perque és còmode estar però alhora són conscients de la seva realitat( això si que deu ser una tortura).
No pretenc ser dogmàtic, Déu me´n guardi....( les coses ja són de per si prou complicades per tothom) però si que es veritat que penso que si ens arrisquessim una mica més i fessim o diguessim allò que realment sentim , potser( només potser) tindriem alguna agradable sorpresa.
Vosaltres, els que indulgentment em llegiu i als que tinc el plaer enorme de llegir, sou la meva sorpresa.
Despite what you-ve been told
( Two Gallants)
Suposo que per la taca de sang en els teus llavis
i el divagar de les teves petjades
Jo hauria de demostrar que la meva buidor és veritat
I quedar-me aquí.
Bé, sóc només un noi amb mala reputació
Però la pell que porto és el meu únic vestit
I tu simplement ets una substituta
De la que jo realment m´estimo.
Tu saps que podries ser qualsevol.
Déu meu, perdona la meva vulgaritat.
Mai m´haurien d´haver deixat lliure.
Perfilo els meus ulls, em pinto la cara
I suplico que d´alguna manera
Em pugui tornar a posar en el meu lloc
Així és com ho arreglem amb nois com jo.
Suposo que en aquest món perdut i malalt
I amb els teus serveis que ara són de franc
Jo hauria de baixar de la meva difícil creu
I anar-me´n al llit amb tu
Però tu saps que se´ns ha fet tard
I que només he vingut aquí per escapar.
Tu ets només el meu pròxim error
I jo en seré el teu.
Tu saps que podries haver estat qualsevol.
Déu Meu, perdona els teus fills sense néixer
Tinc l´esperança que no acabin com jo.
Arrastraré la meva ment pels carrers de la vergonya
M´enganyaré a mi mateix, perdonaré el joc
Així és com ho arreglem amb nois com jo.
Però malgrat tot el que t´hagin dit
Jo una vegada vaig tenir una ànima
Abandonada en algun lloc
Darrera d´un antic amic meu.
I odio parlar d´aquesta manera tan lliure
Però tu no siginifiques res per mi
Així que si les llums del carrer brillen intensament
Jo aquesta nit m´aniré cap a casa.
Sospito per la poca llum dels teus ulls
I que per tu totes les coses són una sorpresa
Que hauria de caure a la trampa d´acer de les teves cames
I tirar-m´hi de cap
Però per tu només sóc un noi confós,
Insegur i que es nega a acceptar-se a si mateix.
Vinga, posa´t la toga i jutge´m
Et deixaré que guanyis.
Tu saps que podries haver estat qualsevol
Déu Meu, perdona´m pel que deuria haver fet
Els meus pensaments ja són prou culpables
I sí. Suposo que jo he fet aquest llit
Però jo m´aniré per un altre cantó.
Així és com ho arreglem amb nois com jo.
Però malgrat tot el que t´hagin dit
Jo una vegada vaig tenir una ànima
Abandonada en algun lloc
Darrera d´un antic amic meu.
I odio dir-te la veritat,
Però jo no significo res per tu
Així que si les llums del carrer brillen intensament
Jo aquesta nit m´aniré cap a casa.