Mostrando entradas con la etiqueta Joan Baez. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Joan Baez. Mostrar todas las entradas

domingo, 25 de marzo de 2018

BE A GOOD HEART -JOAN BAEZ-JOSH RITTER


A l´últim Cd de la Joan Baez  hi han  dues cançons inèdites del Josh Ritter. No es  estrany que la gran dama de la música  americana l´hagi escollit ( a ell i al Tom Waits) per donar  forma al que , potser, sigui dels últims discs que publiqui.

De vegades  , en converses d´amics i sobretaules, es debaten quines  són aquelles  virtuts que t´atrauen dels altres. Alguns   responen el sentit de l´humor , i jo hi assenteixo . D´altres escullen la Intel.ligència … i jo els discuteixo que no té cap mèrit ser Intel.ligent, perque no depèn de  tu, no et  genera  cap esforç. 

La  virtut que més m´impresiona a mi  és la capacitat que tingui alguna persona de  fer alguna cosa per una altra, alguna cosa que li suposi un  esforç, una pèrdua consentida, la generositat, la tendresa,  debilitar-se per algú, ser una bona persona, tenir un bon cor, saber i entendre, tenir la  lucidesa  suficient  per concloure que  cap tipus d´amor és fácil-

Escolteu aquesta preciosa cançó, que en el temps  que corren , tenim  periodistes, tertulians, jutges , polítics  i entre tots els grans posseïdors de la  veritat  humana.- Però em costa  i em costa trobar-hi bona gent, gent amb un bon cor






Sé un corazón bueno


Nunca  tuve una bola de  cristal,
Nunca tuve una piedra de cristal,
Nunca reclamé saberlo todo.
Todo lo que sé
Es aquello que  he  conocido.
Pero sé que lo que tú y yo tuvimos
Nunca lo había tenido antes.
Pero si en verdad te tienes que ir,
Sé siempre un corazón bueno.

Escucho a los perros salvajes en la oscuridad,
Escucho el viento fuera en el bosque de pinos,
Pero no  hay ningún  viaje  que sea ni cerca ni lejos
Sin que  atraviese  mi mente .
El reflejo de  tus ojos me muestra una carretera
Que ya he transitado  antes
Pero si en verdad te tienes que ir,
Sé siempre un corazón bueno

No sé nada  del  lugar hacia donde vas,
Realmente  no me  importa.
Tienes  secretos que yo no conozco
Y yo tengo cicatrices que tú no puedes leer.
  que  tu pasado no queda demasiado atrás,
Siento como tu pasado llama a la puerta
Pero si en verdad te tienes que ir,
Sé siempre un corazón bueno

  que en cierta  manera  yo he  sido
Alguien con quien pasar  el tiempo,
Una parada  en tu camino
Como  tú lo has   sido en el mío
Pero aún así habría valido la pena
Toda la soledad que almacenamos
Pero si en verdad te tienes que ir,
Sé siempre un corazón bueno
Sé siempre un corazón bueno



domingo, 25 de febrero de 2018

LAST LEAF-TOM WAITS-JOAN BAEZ


Sempre  he cregut que la  versió original d´aquest Last Leaf és insuperable, que l´aroma "loser" (en la seva  versió original borratxa i nocturna amb el Keith Richards ) és  tremendament  bella

Aquesta setmana hem sentit com  el Paul Simon es  retira dels escenaris. També ho fa  la Joan Baez  amb un disc on, precisament,  versiona aquesta  cançó del  Tom Waits  i  una altra de les  seves  gemes " Whistle down the wind"


Us deixo amb les dues  versions d´aquest clàssic






LA ÚLTIMA HOJA
( LAST LEAF-TOM WAITS)

Soy la última hoja en el árbol
El otoño se llevó el resto
Pero  a mí no me va a llevar
Soy la última hoja en el árbol

Cuando sopla el viento de otoño
Todas ellas ya se han ido
Revolotean en el suelo
Porque no pueden aguantar

No hay nada en el mundo
Que yo no haya  visto
Saludo a todas las nuevas
Que se visten de  verde

Soy la última hoja en el árbol
El otoño se llevó el resto
Pero ellos no van llevarme
Soy la última hoja en el árbol

Dicen que aguanto demasiado
aquí en el árbol
Pero he estado aquí desde Eisenhower
Y he vivido con él también

Soy la última hoja en el árbol
El otoño se llevó el resto
Pero a mí no me van a llevar
Soy la última hoja en el árbol

Yo sé luchar con la nieve
Yo sé combatir  con el granizo
Nada hace que me vaya
Soy como algunos rastros de la cola

Estaré aquí hasta la eternidad
Si desea saber cuánto tiempo
Si cortas este árbol
Te lo voy a mostrar en una canción

Soy la última hoja en el árbol
El otoño se llevó el resto
Pero a mí no me van a llevar
Soy la última hoja en el árbol

Soy la última hoja en el árbol
Soy la última hoja en el árbol

sábado, 10 de febrero de 2018

GEORDIE-JOAN BAEZ- ROGER MAS


"Geordie" és una  vella  cançó  folk britànica, adaptada  i versionada per moltíssima  gent.- Jo la conec gràcies  a la  gran dama , als seus peus, Joan Baez-

Totes aquestes  cançons,  com les murder  ballads,  han persistit a llarg de tots  els  temps  perque en elles  amaguen   veritats profundes a les que no importa l´edat.

I en moltes  d´elles  es parla de la crueltat amb la que moltes  vegades s´aplica la llei, i com  aquesta és més poderosa  que les pròpies persones, perque està al servei, usada i abusada, per  només unes poques persones

Em ve a la ment aquella  fantàstica cançó del  Dylan " Seven curses"  en la que un jutge es  folla a la  filla d´un presoner prometent-li la  seva  llibertat. I quan ella  es desperta, es troba el seu  pare  penjat a la forca.

Recordem  que la majoria de  genocidis i  els  crims  més horribles comesos  per qualsevol Estat,  estaven emparats per la Llei.

Avui  he escoltat loa  versió  del " Geordie" que  fan en català  el  Roger Mas  i la Núria  Graham 

Creieu que els  feixistes pillaran la ironia, o estaran massa ocupats mirant  a la Quintana o a la Griso?

Nosaltres a lo nostre, nosaltres a la  cultura






sábado, 4 de octubre de 2014

THE WATER IS WIDE- JOAN BAEZ

Hi han cançons que són tan belles que les ha cantat tothom.

Diuen que aquesta ronda aproximadament els cinc-cents anys de vida.

No hi ha res més potent que la senzillesa en dir les coses.


El riu és massa ample
( The Water is Wide)

El riu és massa ample i no el puc creuar
i tampoc tinc ales per poder volar.
Construiu-me una barqueta que pugui portar-ne a un parell
i tots dos remarem... el meu amor i jo.


L´amor és gentil. L´amor és amable,
la flor més dolça quan brota per primer cop,
però també l´amor es fa vell
es refreda i acaba desapareixent
com la rosada quan arriba el matí.


Hi ha un vaixell que navega pel mar
va profundament carregat,
tan carregat com és possible
però no tan carregat com jo ho estic d´amor.
No sé com fer-ho


si m´esfonsaré o sabré nedar...


El riu és massa ample i no el puc creuar
i tampoc tinc ales per poder volar.
Construiu-me una barqueta que pugui portar-ne a un parell
i tots dos remarem... el meu amor i jo.



domingo, 20 de julio de 2014

Summer Tales- LA SORRA( 500 miles- tradicional-Joan Baez)

LA SORRA

Bufa llevant a la costa. Aquesta insuportable humitat no només torna grisos els cels . Tot pesa encara una mica més, però no em queixo.

Les onades s´ han sublevat i castiguen indiscriminadament la sorra, robant pedres i esborrant part de la seva història. 

 Saps?  El perill més gran de la crueltat és deixar-hi records.

I jo estic aquí, intentant protegir-te amb poemes perque no puc descuidar-te dels vents que et traeixen , amor.

Un traidor no és res més que un prepotent que no accepta la seva solitut.

I sentat damunt teu desgrano entre els meus dits la teva rendició. Però tu tampoc et queixes.

Perque el secret dels poetes és que sabem morir.

I en cadascuna de les nostres petites morts trobar-hi algú per estimar.





I si tu vas perdre el tren en el que estic
aleshores sabràs que he marxat
Podràs sentir el xiulet del tren
a 100 milles d´aquí

Oh Senyor.. estic a una, estic a dos, estic a tres
estic a quatre, estic a cinc-centes milles
lluny de casa.... lluny de casa... lluny de casa

No tinc cap samarreta a la meva esquena
I ningú dona un duro pel meu nom
Senyor, d´aquesta manera
no puc tornar a casa-....


lunes, 13 de junio de 2011

diamonds and rust-Joan Baez

La Joan Baez no es caracteritza per ser una gran compositora. De fet i bàsicament sempre s´ha dedicat a  fer  versions d´altres, i ho ha fet molt i molt bé

Aquesta però és una excepció. Es la cançó que li va dedicar al Bob Dylan, de qui  va ser parella un breu  temps. És una balada preciosa....

Parla amb admiració  i sense rancúnia tot i que, a mesura que s´ha fet  gran ,  ha  canviat el final de la  cançó i quan diu : Si m´ofereixes diamants o alguna cosa oxidada( el títol es pot traduir " si m´ofereixes tot lo bo i lo dolent")  ella  acaba amb un "I´ll take the diamonds"... jajaja

EL Bob també, tot i que es un borde  reconegut, sempre ha sentit un profund apreci  per la Joan i li ha deixat que  ataqui impunement tot el seu repertori, suposo que sense pagar royalties... o royalties en espècie jaja.

A disfrutar-la

martes, 11 de enero de 2011

Sweet sir galahad-Joan Baez

Galahad era  el  tercer cavaller de la  Taula  Rodona  que, juntament  amb  Bors i Perceval, van  sortir a la  recerca del Grial i l´únic  que el  va trobar segons les llegendes artúriques.

Era  fill  bastard de  Lancelot  i es caracteritzava  per la  seva  pietat,  puresa i castedat, reconegut  fins  i tot  com una  reencarnació del propi Jesús.

Aquesta preciosa  cançó és un prodigi  de melodía, d´una dolçor extrema  que invita a somiar.

Tanqueu els ulls  i sentiu com us acaricia el cor.

Bon dia  prínceps i princeses..

Sweet Sir Galahad ( Joan Baez)

El dolç Sr  Galahad va entrar per la  finestra
per la nit , quan la lluna estava en el pati.
 Li va  agafar la mà, va deixar anar el seu llarg cabell des del seu coll
i li va  dir que ella  havia  estat  treballant molt durament.
Era veritat  que des  del  dia que el boig del seu home  es va morir
i va anar  a la  terra de l´orgull dels poetes
parlava i reia molt amb la gent del seu bloc
però sempre  al  capvespre plorava.

I aquí està l´albada dels  seus  dies

Ella va moure el seu cap  una  mica avall sobre el llit
Fins que el va  fer descansar suaument sobre els seus genolls
I allà  ella  va  dibuixar un somriure,  va  sospirar un moment
i li va explicar tota la  tristesa d´aquells tres  anys
Tu saps que la meva  fe ha  sigut tardana
perque totes aquelles  hores que  vaig esperar
que arribés  el dia en que no plorés més.
M´aixeco a les vuit per anar a treballar
però vaig néixer massa tard-
Creus que  vaig  fallar en  cada  petita cosa que vaig intentar?
 
I aquí està l´albada dels  seus  dies
Ell va posar el seu  braç al seu voltant
i d´aquesta  manera la  vaig trobar
vuit mesos després d´aquell dia.
Les línees d´un somriure esborrat,
El rastre de les seves llàgrimes a  la  cara
on una rialla pot persistir, fins i  tot quedar-se.
El dolç Senyor Galahad  va baixar
amb la seva alegre núvia  feta de flors,
el príncep de les  hores de tota la seva  vida

I aquí està l´albada dels  seus  dies