Revista d´Agost- EMMY THE GREAT- PAPER FOREST

Feia molt temps que  volia traduir  aquesta  cançó  però se´m feia molt dificil entendre-la. No sé si hauré aconseguit trobar-li el punt, però , tot i així , no deixa d´agradar-me des de   fa molts  anys

BOSQUE DE PAPEL

( PAPER FOREST- EMMY THE GREAT)

Tú no es  que tengas mala  suerte.

Lo que te  pasa es que no eres demasiado listo.

Estas cosas  nunca  te  van a  abandonar.

Están mucho más  cerca de lo que  crees.

Son el mapa que  confeccionas  para  tu futuro

Aunque  tú a  eso lo llames  destino.

Es como  estos  días en los que  he   anotado

casi todos  los pensamientos  que  he  tenido

Estoy muy asustada porque sé  que voy a olvidar

  lo que sentía….

Y sé que estos  miedos  se resolverán algún día,

Pero ahora aún  estoy muy asustada.

Pero soy una  afortunada

por  haberme quedado, ( más o menos) de pie ,

después del fulgor del  éxtasis

con todas las palabras que ese éxtasis  nos dejó.

 Pero soy una  afortunada

por  haberme quedado, ( más o menos) de pie ,

después del  fulgor del  éxtasis

con todas las palabras que ese éxtasis  nos dejó

Ahora  resulta que eres una afortunada entre todas las mujeres,

Ahora  resulta  que  hay un  hombre que es buena  gente

Que  te  dice  lo que tienes que sentir 

Hasta que comprendas  tu propia  vida

Y que  te  coge del  brazo y te dirige

Como  si hubiera  algún  mapa

Que te dijera qué  camino  coger.

Y no paras de  escribir porque lo amas

No paras de escribir porque es amable contigo

No paras de  escribir . Levantas la mirada

Y   escribes  para ti misma

Mientras  estás de pie en un laberinto de papel

En el que  el mapa   ha  sido  borrado.

Pero eres una  afortunada

por  haberte quedado, ( más o menos) de pie ,

después del fulgor del  éxtasis

con todas las palabras que ese éxtasis  te dejó.

 ¿ De verdad que sóy una afotunada

por  haberme quedado, ( más o menos) de pie?,

has  sobrevivido al fulgor del  éxtasis

pero en verdad   ya no  queda ningún éxtasis

Pero  …venga, que   vamos  a celebrar 

Todas aquellas  cosas que nos   hacen ser de  verdad,

Todas  aquellas  cosas  que nos  abren  por la  mitad,

Todas  aquellas cosas  que nos emocionan

Como esos encuentros accidentales

Y esos separarse  los caminos

No son  tanto  elecciones  que  hagamos nosotros mismos

Si no que  los llevamos  en nuestra propia  sangre.

Es como  la  manera   por la  que escribo casi todo lo que veo

Así  que  si lo que  escribo es oscuro

Es que yo en verdad  acostumbraba a  ser oscura.

Yo sé  que no soy alguien  que  tenga mala  suerte

Simplemente  es que  nací así.

Pero me  siendo  afortunada…..

Ahora  hay un bosque de papel  que crece  en los pasillos del  supermercado

El bebé que ha  nacido  con dientes  mira a  su madre  y sonríe,

Y todos nos  venimos abajo

Mientras  el viento sopla a través del  bosque de papel

Ahora  hay un bosque de papel  que crece  en los pasillos del  supermercado

El bebé que ha  nacido  con dientes  mira a  su madre  y sonríe,

Y todos nos  venimos abajo

Mientras  el viento sopla a través del  bosque de papel

Ahora  hay un bosque de papel  que crece  en los pasillos del  supermercado

Las  agujas del   reloj despertador cuentan los segundos como si fueran millas.

Y es entonces cuando te  dices a ti misma

¡Despierta de una vez, que los bosques de papel no existen¡

Trellick Tower-Emmy The great

Aquest matí… he començat a traduir aquesta cançó que m´ha gronxat  en els trossos en els que em dormía  i  que m´ha acompanyat en els trossos  on encara  alguna part de mi estava desperta- Eren quarts de sis del mati. Rodalies Renfe.

A vosaltres no ho sé, però a mi  aquesta  cançó m´emociona, perque amb molt poca cosa, si es fa ben feta de  veritat, ja n´hi ha prou.

A disfrutar-la!

TRELLICK TOWER

Et  vas  impulsar tu mateix als braços de Déu

i de  Crist, i dels  Àngels.

Ara tu estàs  per sobre de tota aquella  gent

que acostumaves a dir que eren iguals que tu.

Jo em quedaré  darrera i viuré aquesta vida.

Em vas deixar com un simple testimoni.

Qui pot recollir la  teva  empresa i  fer constar

que algú va  viure aquí, a l´ombra de la torre Trellick?

En aquells dies que vam viure tan dolçament,

quan alguna cosa sagrada acostumava  a estimar-me,

quan alguna cosa sagrada acostumava a  tocar-me.

Aleshores ell  va escoltar una veu que jo

no vaig poder escoltar, i ara ha  marxat

on la  veu el va  enviar.

I ara reso perque aquest dolor se´n vagi

mentre ell  espera la seva ascensió als cels.

Ara estic resant però  encara no hi ha cap canvi,

Tu estàs allà dalt, a la Torre Trellick,

Treu el cap i quan em deixis

em passaré la vida intentant trepar fins a tu,

I resaré  fins que els meus genolls no es dobleguin

resant fins que les meves mans  no es tanquin

resant  fins que els meus dits brillin.

I tu, que t´has llençat a  tu mateix als braços de Déu

i de  Crist, i dels  Àngels

ara sóc jo la que  camino per casa nostra

com si la nostra separació la  fes sagrada.

M´he enterrat en els llibres que et vas deixar

Els tracto com si fossin antiguitats.

I penso que les reliquies  tenen  nostàlgia

D´aquell sant que sabia respirar.

Elles troben a  faltar aquella cosa

Que les  va fer canviar.

Jo mateixa sóc una reliquia i tu estàs a dalt de  tot.

Ets tan alt com la torre Trellick.

Treu el cap i quan em deixis

em passaré la vida intentant trepar fins a tu,

I resaré  fins que els meus genolls no es dobleguin

resant fins que les meves mans  no es tanquin

resant  fins que els meus dits brillin.

I a l´ombra de la Torre Trellick

M´he passat una  estona  intentant guardar-te

I dient a la que  gent que passava:

Ei! Alguna cosa  sagrada acostumava a viure aquí.

I ara sóc una reliquia d´un amor que  ha marxat,

Agenollant-me  per arribar fins el cel

I continuaré resant  fins que els llaços es desfacin

Resant però  no sé per què.

I continuaré resant  fins que els llaços es desfacin

Resant però  no sé per què.

I resaré  fins que el llenguatge desapareixi

Resant perque tu estàs molt amunt.

Puc passar la meva  vida intentant trepar fins a tu?

EMMY THE GREAT-PAPER FOREST

De fet, que t´agradi allò que a tothom agrada no té massa mèrit
.
No només no t´ho has de treballar , ni fins i tot pensar, si no que, a més, ho trillen  tant que t´acaba avorrint sobiranament.

Mola més el "petit comité"; trobar un què o un qui per tu o només per uns pocs.

Et diran raret, friki etc. Però el que més importa es que et sentiràs especial amb el  teu petit tresor, sigui quin  sigui.

I això et farà sentir  bé. Si senyor, mooolt bé

M´encanta aquesta  cançó. Al lloro amb la gran Emmy que apunta molt molt alt

EMMY THE GREAT-PAPER FOREST

You're not unlucky, you're just not very smart.
These things will never leave you - they're as close as you can get
To a blueprint for the future - but you can call it fate.
It's like these days I have to write down almost every thought I've held,
So scared I am becoming of forgetting how it felt,
And these fears they will unravel me one day,
But still I am afraid.

But I'm blessed -
Just to be, more or less -
Standing in the afterglow of rapture with the words the rapture left.
Oh blessed -
Just to be, more or less -
Standing in the afterglow of rapture with the words the rapture left.

Now you're blessed amongst all women,
Now a man who's very good,
He tells you how you feel until your life is understood,
And he leads you through it arm in arm as though
There was a map to guide the way.
Now you write because you love him, now you write because he's kind,
You write so much, you look up and you wrote yourself behind,
And you're standing in a labyrinth of paper and the map has been erased.

But you're blessed -
Just to be, more or less -
Standing in the afterglow of rapture with the words the rapture left.
Are you blessed?
Just to be, more or less?
Now you're standing in the afterglow of rapture, but there is no rapture left.

Oh come, and we will celebrate the things that make us real,
The things that break us open, and the things that make us feel
Like these accidental meetings up and partings of the way
Are not so much our choice but in the blood of how we're made,
It's like the way I have to write down almost everything I see,
So that the record does obscure the thing the record used to be,
And I know I'm not unlucky,
I was just born this way.

But I'm blessed.

Now a paper forest grows up in the supermarket aisles,
The baby born with teeth looks at its mother and it smiles,
And we all fall down
Like wind blows through the paper forest.
And a paper forest grows up in the supermarket aisles,
The baby born with teeth looks at its mother and smiles,
And we all fall down
As wind blows through the paper forest.s
And a paper forest grows up in the supermarket aisle
Alarm clock fingers turn they're counting seconds like they're miles
And you say, "wake up now, 'cause I can see no paper forest."