Ella no ho sabia però tenia un cor tendre i bondadós.
Un dia , de camí cap al treball, es va trobar, just al costat del llac, una bella serp que estava a punt de morir congelada per la rosada.
No t´amoinis amor. Et portaré a casa meva i et cuidaré com ningú
I la serp va sospirar: entra´m si et plau oh dona tendra i bondadosa, entra´m dins pel que més vulguis ,
La va embolcallar amb les millors sedes i la va estendre al costat de la llar de foc amb una mica de llet i mel per escalfar-se
Quan la dona tendra i bondadosa va arribar aquella nit del treball, la primera cosa que va veure es que aquella serp que ella havia recollit , s´havia refet.
De contenta , la dona tendra i bondadosa la va alçar i sempre mirant-la als ulls li va dir: sort que he estat a temps de salvar-te. Si no, de ben segur que hauries mort.
Després de confessar-se a la seva bellesa, la dona tendra i bondadosa la va besar.
Però no només no li va donar les gràcies, si no que quan va tenir a la mà el seu preciós coll ( aquell coll que ella s´ havia reservat per la que la fessin feliç només de vegades) la serp la va clavar una mossegada plena de vici.
Oh amor... si t´he salvat la vida estant amb tu... per que m´has hagut de mossegar? Que no saps que amb el teu verí subtil i loquaç m´acabaràs matant lentament?
Fes el favor de callar , dona burra i estúpida ( va dir la serp enfotent-se) . Ja sabies que jo era una serp abans de deixar-me entrar a casa teva.
I la serp va sospirar
I la serp va sospirar
That´s all folks( by now) It´s time just for me
