Mostrando entradas con la etiqueta Meg Hutchinson. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Meg Hutchinson. Mostrar todas las entradas

viernes, 9 de enero de 2015

FRIDAY COVER- DYLAN CLASSIC -BORN IN TIME( Meg Hutchinson)

Una de les balades més boniques del Dylan  més  caut i més  sincer, on escriu en lletres d´or una de les  frases que porto tatuada en mi. "Truer words  have not been spoken or broken".


No entenia  el seu  significat  fins que el  vaig " sentir" i ja no m´ha  abandonat mai més, com una  de les  fites més importants del meu aprenantatge.






Nascuts alhora
Born in Time-Bob Dylan

En aquesta nit solitària,
en aquest  encanteri de llums blaves
que  fan pampallugues.
Tu apareixes davant meu en  blanc  i negre,
En l´època que tu i jo  estàvem  fets de somnis.

I vas  baixant el carrer  tremolosa
Mentre escoltes el  batec del meu cor,
En aquest  calor  insuportable,
En aquell lloc on tu i jo vàrem néixer junts.

No amor, ni una nit més, ni un petó més
Aquest  cop  ja n´hi ha prou de tot  això,
Ens  exigeix  masses  habilitats,
Hi hem de posar-hi moltes   ganes .
Es massa  revelador del que ens passa.

Vas  venir i vas  veure com si tu fossis la llei.
Et  vas  casar jove  com la teva mare,
Ho vas  intentar  una i altra  vegada
Fins que em  vas  fer patinar
I em  vas deixar aquí mig estabornit
Amb  aquest  sentiment….

I en aquella  corba que s´empina
On la natura posarà a prova
Tots els  nostres  nervis,
No obtindràs  res que no et mereixis
En aquell lloc on tu i jo vàrem néixer junts.

Em vas presionar una  vegada
Em  vas presionar dues  vegades,
Vas ser tu qui  va  aguantar la  flama,
Seràs tu qui pagarà  el  preu,
Però amor,
Aquell  foc encara  fumeja.

Vas ser la neu,
Vas ser la pluja,
Et vas vestir a  ratlles,
Et vas  vestir llisa
Oh nena
Les paraules que són la  veritat
No han de ser dites
Ni tampoc  trencades.

En aquests  turons plens de misteri,
En aquesta  brumosa  xarxa del destí,
Pots  quedar-te amb tot el que quedi de mi
En aquell lloc on tu i jo vàrem néixer junts


sábado, 28 de diciembre de 2013

a propòsit de la Meg

Passeu de llarg aquest post si no esteu tendres. No us ho tindré en compte

Divendres tornant de Barna vaig escoltar tot sencer el disc Beyond That de la Meg Hutchinson

Senyors.... és una delicatessen en tota regla




ENLLOC

Acostumava a fer meves un munt de paraules.
Acostumava a parlar tot el dia
però quanta més pau trobava
menys coses havia de dir.
I podia parlar amb tu tota la nit
i tot el dia següent també,
i quan arribava l´hora de la calma
tu i jo ens quedàvem ben tranquils.

No necessitem compartir sostre
perque tots nosaltres compartim el cel,
pot ser que mai conegui com és el teu cos
però tu has tocat la meva ment.

I la nit serà jove, i em sentaré al teu costat
i milla a milla no anirem absolutament enlloc

M´he patejat tota aquesta ciutat estudiant el mar
Les botigues de regals estan tancades
però encara sento els mòbils trucant
Si tot és un espectacle de màgia.
Si la vida aquí és un somni
Aleshores assagem per l´últim acte
on poguem fer-nos desaparèixer
l´un a l´altre.

I la nit serà jove, i em sentaré al teu costat
i milla a milla no anirem absolutament enlloc

Pot ser que el desig sigui el meu mestre,
Pot ser que el meu cor sigui sempre savi,
Pot ser que et trobi.
Pot ser que em trobis.
Pot ser que ens trobem en totes les nostres altres vides.
Jo et trobaré allà on visqui l´alegria
que ningú pot contenir
Si et vens a mi, encara que només sigui amb la teva ment
jo et convidaré a entrar.

Avui he nedat sobre el corall i he obert els ulls
He vist les estrelles de mar aguantant-se ben fortes
així que he obert els meus dits
i he deixat que passés l´aigua
així és com m´he recordat
siguent abraçada per tu

i milla a milla no anirem absolutament enlloc

Acostumava a fer meves un munt de paraules.
Acostumava a parlar tot el dia
però quanta més pau trobava
menys coses havia de dir.




I.-

Em diuen poema
i creure-me´l
em ruboritza

Jo vull morir
just aquí,
en el paisatge
d´un somriure.


NOWHERE

I used to own a lot of words, I used to talk all day
But the more peace I find, the less I have to say
But I could talk to you all night and then tomorrow too
And when the quiet hour came we’d both be still

We don’t need to share a roof because we all share the sky
I may never know your body but you’ve touched my mind

And the night will be young, and I will sit by your side
We’ll go absolutely nowhere, mile after mile

I’ve been walking ‘round this town for hours studying the sea
The gift shops are closed but I can still hear wind chimes ringing
If it’s all a magic show, if life is a dream here
Then let’s practice for the final act where we make each other disappear

And the night will be young …

May desire be my teacher, may my heart always be wise
May I find you, may you find me, in all our other lives
I will meet you where the joy lives that no body can contain
If you move toward me, if only with your mind, I’ll invite you in

Today I swam over the coral and I opened up my eyes
Saw all the starfish down there holding on so tight
So I opened up my fingers and let the water through
And that’s when I remembered being held by you

We’ll go absolutely nowhere, mile after mile

I used to own a lot of words, I used to talk all day
But the more peace I find the less I have to say



II

Si pogués
et construiria
un castell
de petites
tendreses.

Les ordenaria
una a una
darrera
de cada somriure.

Però les faria
invisibles
perque no
haguessis
d´agrair-les





ANEM-HI


Vinga! Baixem al llac gran encara que gairebé estigui gelat.
Portem una cistella per posar-hi les pedres adequades.
Tot i que la casa està a mig fer
farem una llar de foc amb aquestes que tenim

Recollirem aquelles pedres del Llac “Superior”
Hi anirem travessant la pineda
tot i que està a punt de nevar.
Escollirem un bon arbre, el tallarem
i l´arrastrarem rera nostre fins a casa.

Tot i que just acabem de començar
vosaltres sou la família que jo he escollit

i sé que la Gràcia de Déu,
la Gràcia de Déu ens posarà l´estrella al damunt.
Neixes en una familia
Fas una familia.
Et guanyes una familia
Gairebé tot en el seu lloc,

Tot el que sé
és que estic a casa
quan estic aprop teu.

Anem al porxo del darrera
quan estigui a punt de fer-se de nit
Esperem que la constel.lació d´Orió
s´alci per sobre el bosc de cedres
enmig de cap lloc,
lluny de la ciutat

Mai m´havia sentit més realitzat que ara.

Neixes en una familia
Fas una familia.
Estar a prop teu.
Només vull estar a prop teu

Vinga! Baixem al llac gran



LET´S GO


Let’s go down to the big lake, tho it’s almost frozen
Let’s bring a basket to put the right stones in
Tho the house is half done, we’ll make a fireplace with these ones

Gather these stones from Lake Superior
Let’s go out through the pine wood, tho the snow’s a coming
Let’s pick the right tree and drag it home behind us

Tho we’ve just begun, you are the family I’ve chosen
And I know Grace, I know Grace will put the star on
One family you’re born in, one family you make

One family you gain, already in place
All I know is I’m home
Whenever I’m near you

Let’s go out to the back porch, when the evening’s over
Wait for Orion to rise above the cedars
In the middle of nowhere, far from the town

I’ve never felt more found, more found than now
One family you’re born in, one family you make …
Near you, wanna be near you
Let’s go down to the big lake ….



III

Vull que em diguis
que vols estar.
Quedar-nos
on estar
tranquils.

On estar bé
no ens demani
res més
que jo estar
amb tu
i tu estar
amb mi


SUPERAT

No deixis entrar la foscor.
Oh Novembre.
Perque ja gairebé ho tinc superat

Vine a trobar-me
en aquell alegre turó.

Perque ja gairebé ho tinc superat

No deixis entrar la foscor.
Oh. Recorda!


BEYOND THAT


Don’t let the darkness in, oh November
I’m already beyond that
Meet me on that sunny hill
Cause I’m already beyond that now
Don’t let the darkness in, oh remember





lunes, 11 de febrero de 2013

Gatekeeper-Meg Hutchinson

Aquesta preciosa cançó té una petita història: La Meg la va dedicar a un agent que vigila de fa molts anys el Golden Gate Bridge de NY.

En una  entrevista al NewYorker, explicava com havia salvat moltes vides de  suïcides que es volien llençar de l´emblemàtic pont.

Deia que quan  s´hi apropava els preguntava: com et sents? Quins són els  teus plans per demà?
Suposo que més d´un se li va escapar...

Avui que el Papa ha dimitit i que l´Església Catòlica condemna incomprensiblement el suicidi, aquesta  cançó té una doble dedicatòria:

Pels que van saltar, que entenguin d´una vegada que fins i tot Jesus va suplicar que li aturessin aquell patiment.

Pels invisibles, aquells que sempre estan i fan sumar als altres amb tanta generositat que els altres creuen que els hi és un dret inherent i no una sort.


Quan el dia s´ha fet massa  llarg
i les hores no passen.
Quan et preguntes si deuries fer-ho.
Si realment ho faràs

Amb  els peus  sobre el  pont
amb els ulls mirant el cel
Digue´m només aquestes coses
abans de que emprenguis el vol.
Com et  sents? Quins són els teus plans per demà?
Em deixes que jo en faci un? Després fes el que  vulguis.
Si la teva mà  s´ha de desprendre de la barana,
les teves sabates perdran els cordills
Et sembla que  així s´arreglaran les coses
que no s´hagin arreglat abans?

Mira com el sol brilla a la bahía,
I totes aquelles  illes mar enllà
Podries superar-ho si t´ho proposes.
Com et  sents? Quins són els teus plans per demà?
Em deixes que jo en faci un? Després fes el que  vulguis.

No sempre, però normalment, ens recolzem els uns en els altres,
ens cuidem entre nosaltres.