Aquesta tarda he estat un parell d´hores amb el meu millor amic , el meu tete, que aquest dilluns enterrava el seu pare.
Estava emprenyat i amb raó. Em deia que actuar amb el cor i amb honestedat no serveix d´una puta merda, que els dolents guanyen sempre.
Jo li he contestat que era veritat però que també ho era que quan perden sempre perden sols, o es queden sols. Als dolents només se´ls necessiten( no que els volen) quan guanyen.
M´ha dit que m´acompanyava a casa . Podíem haver anat pel mig del poble, més ràpids, més directes, més incisius. Però hem escollit anar pel costat del mar, tranquilament, sentint-nos necessaris l´un de l´altre
Quan estem junts no és que ens sentim ni uns perdedors, ni uns guanyadors..
Només que els resultats no importen....