Mostrando entradas con la etiqueta Steve Earle. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Steve Earle. Mostrar todas las entradas

viernes, 1 de marzo de 2019

RANDALL KNIFE-GUY CLARK-STEVE EARLE




Sempre  m´ han agradat  les   cançons  que  expliquen  històries  personals. Aquesta  és una  cançó que el Guy Clark  va  escriure en honor del seu pare i que   ara  ha versionat Steve Earle que  li  hi ha dedicat  un disc  sencer  : " GUY"-  Disfruteu de la  bellesa  més senzilla







EL CUCHILLO  RANDALLL

Mi padre tenia un cuchillo Randall
Mi madre se lo dio
Cuando se fue a la Segunda Guerra Mundial
Para salvarnos a todos de la ruina.
Si alguna vez has tenido un cuchillo de Randall.
Entonces conoces bien a mi padre
Si alguna vez se hizo una mejor cuchilla.
Probablemente fue forjada en el infierno.


Mi padre era un buen hombre
Un abogado de oficio.
Y solo lo vi usar mal el  cuchillo
Casi le corta el pulgar cuando 
 lo tomó como si fuera solo una herramienta.
El cuchillo fue hecho para cosas más oscuras.
Y no podías saltarte  las reglas.

Me dejó llevarlo de acampada una vez.
En una fiesta de los  Boy Scouts
Y lo rompí media pulgada
Tratando de meterlo en un árbol.
Lo escondí de él por un tiempo
Pero el cuchillo y él eran uno.
Lo puso en su cajón inferior
y no me  dijo  ni una  mala palabra.


Allí durmió y allí se quedó.
 más de veinte años .
Algo así como si fuera Excalibur
que esperaba una lágrima.


Mi padre murió cuando yo tenía cuarenta años.
Y no pude encontrar una manera de llorar
No porque no lo amé
No porque no lo intentó
Lloré por cosas  menores como  
el Whisky, el dolor y la belleza.
Pero  mi padre merecía una lágrima mejor.
Y no estaba del todo lista


Así que llevamos sus  cenizas al mar.
Y las eché por la popa
Y arrojé las rosas 
en la estela que dejaba la espuma.

Cuando volvimos a la casa.
Me preguntaron que quería
No quise los libros de leyes ni el reloj.
Necesitaba algo que él había perseguido
Mi mano quemaba por sostener el cuchillo Randall.

Pero lo  dejé  ahí en el cajón inferior
Y encontré ésa lágrima por la vida de mi padre.
Y todo lo que habia signinficado para mi

martes, 2 de octubre de 2018

TONTOS EN PATINETE- STEVE EARLE-LUCINDA WILLIAMS YOU´RE STILL SATNDING THERE


TONTOS EN PATINETE

Le costaba subir las escaleras. Llegaba a las  cimas  de dos  pisos con una vergonzante insuficiencia de  dignidad. Lo disimulaba apretando los labios y respirando por la nariz como  si fuera  un tartamudo  .  Alguna  vez los  ojos se arqueaban  formando imaginarios  arcos románicos, imposibles piruetas hipnóticas…. Una ida de olla en  toda  regla.

Después  de tres minutos de pie se sintió un tío medianamente   recuperado. Para todos los demás  era un  individuo sospechoso  parado en medio de las idas y venidas de la bulliciosa  Ronda  Sant Pere. Un más que probable psicópata , un elemento tóxico que estos gobernantes   blandos  y nenazas deberían eliminar.

Pero la  verdad  es que tenía tanta  mierda en el  cuerpo que ya no sabía a quien podía echarle la culpa. Hubiera tenido  todo el  derecho del mundo en auto compadecerse, podría  haber usado el comodín del  enfermo de  verdad( tenía incluso en  su cartera  una tarjeta que le  acreditaba como cliente del  ICO)… Pero no lo hacia nunca. Se había convertido en un agnóstico de la humanidad, un ateo de la  sinceridad, un apóstata de los  verbos…

En un instante se le pasaron  por la  cabeza  tantas   palabras  con los deseos mal estructurados, tantas sentencias  y recomendaciones  previsibles, tanta  falsa  empatía… Había por allí en medio una frase que  nadie se  atrevía a pronunciar : ¡Qué suerte  tengo de  que seas tú  y no yo el que está jodido! Pero no podía culparles de algo que él  mismo  había hecho millones de  veces.

La Ronda dejó de  tener  el color del  arco iris y el sabor de una piruleta de  fresa para  volver a convertirse en una  calle normal. Recompuso como pudo su porte , se enderezó como un mecano , e intento cruzar la calle. Tenía a apenas  dos metros un  semáforo que se acababa de  poner de un precioso  color menta. Calculó que le  sobraban  más de  siete segundos. Se destensionó  y con aquel relajo despreocupado inició un  trepidante asalto  hacia el otro lado de la calle.

De repente oyó un  “!cuidado  gilipollas!” y algo   le pasó por delante  con más chulería que    Correcaminos con Coyote. Como que procesaba   lento , sólo pudo  verle el  final : un casco con traje entallado, una mochilla de austero negrón  y unas pinzas  de  metal  sujetándole graciosamente la tobillera de los pantalones . Conocía a ese  subgénero de  anormal. Era uno de esos  tontos que cruzan toda  Barcelona en patinete… Aún creo sentirlo a lo  lejos  “patinete  eléctrico Xiaomi respetuoso con el medio  ambiente, cateto de los cojones…..”

El susto lo dejó paralizado y el semáforo , lógicamente, pasó de la menta a la frambuesa. Tenía dos  minutos más  para pensar sin sentirse observado.

¿Cuántas de estas modas  se  han inventado únicamente  para hablar de ellas? Para tener un tema de conversación, para marcar sellos de distinción. Ser vegano  para ser algo. Distintas  manadas, todas amansadas, ovejitas de marca  fashion, gin tonics de postín…

¿ A cuántos de ellos  no les  gustaría decirle  a su  mujer  que dejara de usar los dientes para  chuparla? ¿ A cuántas de ellas no les gustaría que su hombre les  tocase  el culo con desfachatez cada día de su  vida?

 Veia los corsés que una cama de  hospital lo desligó para siempre. Lo único importante es tener a alguien que te  quiera  tanto que  no le importe  quitarte la mierda cuando  tu no puedas  hacerlo, Y estar  dispuesto a  hacérselo  sin reparos  a quien se lo merezca.

Todo lo demás no importa un  carajo, vaya a pie o en patinete





TU SEGUIRÁS   ESTANDO ALLÍ
( You´re still standing there-Steve Earle-Lucinda Williams)

He pasado  toda mi vida  persiguiendo cosas que no puedo  ver,
Y justo cuando las   logro alcanzar se me escapan siempre.
Me  he caído  en millares de  caminos que no  anduve antes,
Y en todos ellos   he  visto , sin ninguna  duda,
Que todos se dirigen hacia  tu puerta .

Y aunque  el mundo  nunca deje de  girar
Y que me  deje  siempre como colgado en el  aire,
Y aunque  mi  corazón siga estando hecho un lío
Tu siempre seguirás estando allí

Últimamente veo todas esas  señales,
Las  puedo sentir en el  viento
Lo mismo  ocurre  cada  vez  que vuelves  a mí.
Admito que  hay noches en las que me siento a llorar
Algunas  veces apago la  luz
Y rezo para que pases por delante de mi

Y aunque  el mundo  nunca deje de  girar
Y que me  deje  siempre como colgado en el  aire,
Y aunque  mi  corazón siga estando hecho un lío
Tu siempre seguirás estando allí

Desde que  te  has  ido
Mis brazos  vacíos no tienen a nadie a quien abrazar
Y tu recuerdo ya no me  reconforta como antes
Pero de ningún  modo   me deja  frío

Y aunque  el mundo  nunca deje de  girar
Y que me  deje  siempre como colgado en el  aire,
Y aunque  mi  corazón siga estando hecho un lío
Tu siempre seguirás estando allí




viernes, 7 de agosto de 2015

Petita reflexió de divendres - Steve Earle- Anna Ternheim

Avui era el meu primer dia de  semi-festa i  he hagut de portar el meu pare d´urgències.  L´home està atropellat  amb una sèpsia lleu  en un destartalat box al que li falten els diners que algú es  va quedar injustament. No entendré mai com poden dormir  per les  nits.

Ara estic fent temps per  sopar i després anar  a  buscar  a  ma mare per portar-la a casa I que descansi. S´ha desplegat tota l´artilleria. Els meus  nebots  venen a  dormir a  casa. La meva germana  gran té que treballar  perque  hem hagut d´ajudar a  indefensos  banquers que ara es  remullen a les  cales d´Eivissa.

Però he après a  no odiar, ni  a reclamar una  justicia que de vegades sembla que la molt filla de puta vingui de genolls. He après a dir adéu, a  tancar  portes  i quedar-me amb les que  vull .

La meva germana  petita s´ha emocionat quan el meu pare li ha demanat perdó per posar-se malalt  en el seu primer  dia de  vacances . Jo també  m´he emocionat quan m´ho  ha dit ella .

Ara  recordo  una frase  que  he tret del  magnífic llibre “ Blitz”  del David Trueba que  diu:

“ Como  todo lo que  tienes  sin  haberlo conquistado te resulta prescindible, así el amor  familiar, que se  abre para  ti  como un paracaídas, no entra  nunca en  tus planes más urgentes de  salvamento, aunque  frena el derrumbe  con su fortaleza de viga maestra”

Hi ha molta  gent  que  celebra els triomf de les coses  que conquereix encara que  el preu siguin  germans que no es parlin ,   encara que parlin un anglès fluïd després d´haver-los matxacat  amb tanta peli subtitulada.

Jo he après  ha  celebrar triomfs  molt més immensos: el meu  fill gran m´ha dit: papa, puc acompañar-te  i  així veure com està l´avi?


 I això es mereix una grandíssima  ( i senzilla) cançó d´amor















GOODBYE
( original de Steve Earle)
Popularitzada per Emmylou Harris
( Gran , gran versió de la meva sueca preferida  Mrs Anna Ternheim)


Recordo perfectament quan t´abraçava,
Totes aquelles  llargues nits
En la que  t´ho vaig fer passar tan malament,
En algun lloc d´aquelles  nits
Estic segur que et  vaig  fer plorar
Però el que  no puc  recordar
és si tu i jo ens vàrem arribar a dir adéu.

I ara  torno a  recordar totes  aquelles  nits  a Mexico,
un lloc  al que possiblement no hi torni mai més a la vida,
Estava jo  absent en un altre lloc
O simplement anava passat de  voltes?
Però el que  no puc  recordar
és si tu i jo ens vàrem arribar a dir adéu.

Jo només  sé  que de vegades et trobo a  faltar ,
Com aquella  brisa suau que ens bufava del Carib.
La majoria de novembres  em trenco
I començo a plorar perque
no puc  recordar
  si tu i jo ens vàrem arribar a dir adéu.


jueves, 28 de agosto de 2014

Steve Earle-Jerusalem

Sempre he tingut una debilitat enorme per l´Steve Earle, ex-alcohòlic, ex-drogadicte, Crec que és “ ex” en tot.... ( per cert, nou disc del seu fill Justin-Townes Earle aquest setembre)

Però d´ell és una de les més belles cançons d´amor que he repetit tres o quatre vegades en aquest bloc “ Every part of me”, seves són el “God is God “ que va cantar la Joan Baez i aquesta fantàstica Jerusalem, amb una harmònica que cadsa cop que sona em posa els pèls com escàrpies





JERUSALEM

Em vaig despertar aquest matí i cap de les notícies era bona,
màquines de la mort s´arrossegaven per la mateixa terra que va trepitjar Jesús.
I l´home que surt de la meva tele m´explica que sempre ha estat així,
i que no hi havia res que es pogués dir o fer.

Gairebé li vaig fer cas. Gairebé perdo el cap,
però vaig recuperar els meus sentits altra vegada
i vaig mirar dins del meu cor per trobar
que crec que un bon dia tots els fills d´Abraham
deposaran per sempre més les seves espases a Jerusalem

Bé, pot ser que només estigui somiant, pot ser que jo només sigui un idiota,
però no recordo que a l´escola dels diumenges m´ensenyessin a odiar,
però en algun lloc del camí em vaig desviar
i mai més vaig tornar a mirar enrere,
però de vegades fins i tot m´hi trobo bé aquí-.

I aleshores va venir una gran tormenta
i no vaig saber rendir-me,
i els tambors estan tornant a ressonar
i no puc suportar la remor.
Però crec fermament que arribarà el dia
en el que el lleó i l´anyell
podran descansar junts a Jerusalem

I aleshores no hi hauran ni barricades,
ni cap reixat ni cap mur
i podrem rentar-nos les mans de tanta sang
i treure tot aquest odi de les nostres ànimes
i creure que un bon dia tots els fills d´Abraham
deposaran per sempre més les seves espases a Jerusalem


viernes, 28 de septiembre de 2012

Steve Earle-Every part of me

Porto  dies sense acostar-me a la  tablet. Massa  feina.

El tren és un llit incòmode , un inadaptat que va i ve sense  fugir de res ni de ningú, atentament localitzable però alhora un solitari, un vagabund, potser un fugitiu

Ahir  estava tan  cansat que amb les mans  just on les  tinc ara vaig  partir al  mar. Els  somnis no  tenien cobertura.

Amb aquell últim  punt de consciència vaig sincronitzar l´ipod perque repetís  una  i altra vegada aquesta  cançó.

Si em dormia, que  ho fes estimant, que és com millor es poden acabar les coses.

Ja se  que us he posat l´Every Part of Me del Steve Earle un parell de  vegades, però m´és exactament igual.

Feu-me  cas  i guardeu-la en un lloc  privilegiat a les vostres  vides.

Treieu-la quan us demani  sortir. Com els bons, no us demanarà res a  canvi.

Que tingueun un  gran, gran, gran cap de setmana.

From rodalies: Enric
CADA PART DE MI
( Every part of me- Steve Earle)

T´estimo amb tot el meu cor,
amb tota la meva ànima, amb cada part de mi .
És tot el que puc fer per delimitar
on acabes tu i on començo jo, ja veus.

He viscut molt de temps amb les meves penalitats
Vaig deixar un rastre de llàgrimes darrera meu,
em vaig enamorar moltes vegades
però mai vaig pensar que aquesta amabilitat
podria trobar-me

T´estimo amb tot el que tinc,
amb tota la meva debilitat,
amb tota la meva força.
No puc prometre res excepte
que el meu últim sospir portarà el teu nom
I quan jo ja no hi sigui ells cantaran una cançó
d´un idiota solitari que va vagar pel món i va tornar
però que al final la va trobar.

T´estimo amb tot el meu cor,
amb tota la meva ànima, amb cada part de mi .
Donaré voltes per tot l´univers fins el final
I aleshores em preguntaré
Si hauríem de tenir una altra oportunitat.
Podria mantenir aquest ball per sempre
a sota d´una doble lluna amb les estrelles
que enlluernen el cel i brillen
allà on estàs tu?

Perque t´estimo amb tot el meu cor,
amb tota la meva ànima,
amb cada part de mi .

jueves, 8 de marzo de 2012

GOD IS GOD- STEVE EARLE

Feia molt temps  que  volia  traduir  aquesta  cançó. La va escriure  fa temps  el  gran  Steve Earle  per la  Joan Baez  i el propi Steve l´ha  recuperat pel  seu últim Cd.

Hi ha una frase que m´agrada  molt   " vaig rebre la  benedicció de que  cada  dia  a  la terra és una altra oportunitat qte tenim de  fer les coses  bé"

Últimament  amb els  meus tractes  amb Déu  he  sortit  bastant malparat. Però com diu la cançó, Déu és Déu.

Per la meva  part, intentaré  continuar fent-ho el millor  que sàpiga i pugui




Déu és Deu
( God is  God- Steve Earle)

Jo crec  en les  profecies,
Alguna gent  veu coses  que no  tothom  pot veure
I  una vegada, en un instant, ells ens passen el secret a  tu i a mi.
Jo crec  en els  miracles
Alguna cosa que crema en els  arbres i en els matolls
Tots podem aprendre a  cantar les  cançons que canten els àngels
Jo crec  en Déu, però Déu no sóc jo.

He  viatjat arreu del món
He  estat a  poderoses  muntanyes
He observat la natura salvatge
I mai he vist una línea a la  sorra o un diamant  a la pols
I és així quan  el nostre destí es desplega
Cada dia  que passa  estic  segur  de menys  coses
Fins  i tot els meus  diners  em diuen
que és  en Déu  en qui tinc que  confiar
Jo crec   en Déu, però Déu no es nosaltres

Oh Déu, pel meu senzill  enteniment,
No importa  quin  nom  et posi
Realment crec  que el nom  no    cap importància
He rebut la  benedicció
De que  cada  dia  a la  terra és una altra  oportunitat
Que tenim de  fer     les coses
Deixa que aquesta  petita llum  que  tinc
Brilli i s´enfronti a  l´obscuritat
És només una altre lliçó
Potser algú està mirant  i es pregunti  pel que tinc
Potser és aquesta  la raó per la que estic  aqui a la  terra
Potser no,,,Però jo crec   en Déu.
I  Déu és Déu


domingo, 22 de mayo de 2011

CADA PART DE MI-STEVE EARLE


Ahir eren  aproximadament dos quarts d´una del migdia, mentre estava  corrent, quan em va sortir a l´MP3 aquesta  cançó de l´últim Cd del gran gran gran Steve Earle, una de les meves debilitats.
Em vaig emocionar com un nen petit, sort que estava sol per aquests mons de  Déu.
Vaig pensar amb la seva jove esposa, l´Allison Moorer. En la primera  vegada que  va agafar l´acústica i li va cantar, només per ella, i amb lo afortunada que va haver de sentir-se, de que aquesta delicada, bellíssima i sincera melodia  fos ella escrita en cançó.
En el video adjunt de fa només un mes al Letterman , l´Allison l´acompanya al piano. Només li fa un somriure , ja n´hi ha prou, ho és tot.
Jo  no se  el que es sent quan t´escriuen una  cançó o  un poema només per tu, però si que  sé el que sent qui ho fa .Orgull.
Orgull d´haver posat tot el que ets en unes línees, treure-les de tu mateix per donar-les a qui vagi dirigida. I que pugui recórrer a elles  quan vulgui, quan ho necessiti, quan per  casualitat apareguin en un calaix al cap de molts anys …
Continuaran sent tu mateix, cada part de tu, per sempre.
Perdeu tres minuts en escoltar-la i sabreu del que estic parlant

CADA PART DE MI
( Every part of me- Steve Earle)

T´estimo amb tot el meu cor,
amb tota la meva ànima, amb cada part de mi .
És tot el que puc fer per delimitar
on acabes tu i on començo jo, ja veus.

He viscut molt de  temps amb les meves penalitats
Vaig deixar un rastre de llàgrimes darrera meu,
em vaig enamorar moltes  vegades
però mai vaig pensar que aquesta amabilitat
podria trobar-me

T´estimo amb tot el que tinc,
amb tota la meva debilitat,
amb tota la meva  força.
No puc prometre res excepte
que el meu últim sospir portarà el teu nom
I quan jo ja no hi sigui ells cantaran una  cançó
d´un idiota solitari que va vagar pel món i va tornar
però que al final la va trobar.

T´estimo amb tot el meu cor,
amb tota la meva ànima, amb cada part de mi .
Donaré voltes per tot l´univers fins el final
I aleshores em preguntaré
Si hauríem de tenir una altra oportunitat.
Podria mantenir aquest ball per sempre
a sota d´una doble lluna amb les estrelles
que enlluernen el cel i brillen
allà on estàs tu?

Perque t´estimo amb tot el meu cor,
amb tota la meva ànima,
amb cada part de mi .