Glen Hansard - Mckormack´s wall

Una altra petita miniatura convertida en meravella  del  disc “ Didn´´t he ramble?” de l´irlandès Glen Hansard.

Aviat tornaré a Galway.

Quin video més ben parit!!!

El mur dels McKormacks

Ei nena, no  he estat  massa  honest  amb tu,

Potser no   he anat  prou de  cara,

Bé.. et demano humilment perdó…

La nit que  vàrem  saltar el mur dels  McKormack

Jo   era molt feliç només  , simplement per estar amb  tu.

Podria haver-te dit qualsevol  cosa…

Però ara només  puc plorar  el  teu nom

Fins  que  tu facis el  mateix

Però sé que tu no em respondràs.

Bé… aquí  estem.

Què podem  fer?

Lan, di da…

Aniré a donar  una volta pel Riu Negre.

Amb tota aquesta calma que ens dóna el matí.

Amb la  rosada estesa sobre l´albada ,

Hem arribat a   casa  arrossegant-nos ,

Amb la nostra  trompa I la nostra  cançó.

La nostra  cançó….

per  tots aquells que fan les guitarres,

pels que estan presos  i per la Llei,

pels fantàstics  bevedors de  vi

que es beuen els seus estomacs a lo bèstia,

i per tots aquells  bons samaritans ,

a qualsevol a qui ens trobés  a la  foscor,

I per  tots  aquells  que  han estat,

O que s´han interposat

Entre els  amants del parc.

I per  tots els  cantants de “ O Diomasaigh”

Amb les  seves arrels  en terra sagrada,

I pel perdó que encara perdura

A les campanes de la  ciutat.

Bé,,, aquí estem.

Què hi ha allà per fer?

Lan di da---

Aniré a donar una  volta pel Riu Negre

Bé nois… ja sé  que  aquesta és una cançó de borratxera,

I que  cantarem  només pel preu d´una altra copa,

I la cantaré tan  bé com  pugui

Fins que us  digui a tots  : Bona Nit!

O  fins  que me´n serveixin una  altra!!!!

I FIGURED YOU OUT - ELLIOTT SMITH-MARY LOU LORD

Que Elliott Smith tenia  una sensibilitat  fora de  lo normal  ja  ha quedat clarament tradüida en aquest  bloc.

Aquesta és una altra  cançó que  va  cedir a una  “ Singer songwriter” una mica  rareta  que es  deia   Mary Lou Lord i aquest  any  ha tret nou disc ( ja el tinc però no tinc tant temps a la meva vida)

Aquesta  cançó  parla una mica  d´una sub-espècie de  gilipolles, que es diuen  els “tonti-jardinensis “, que segons el meu  diccionari són aquell  tipus de  gent que  es dedica a cuidar el  jardí dels  que estimen   perque tot funcioni a les seves vudes , que no es donen compte ni saben d´on prové la seva  felicitat, la seva tranquilitat, la seva llegitimitat per fer el que els roti.

Els emplaço a la  rebel.lió. I si tot i les trepitjades estimen  el seu  jardí, que el deixin regadet i pulidet , que el seu  amo cregui que és millor del món i  ells  se´n vagin, subtil i discretament, a  buscar-se la vida com puguin

Tranquil  que et comprenc.

T´he  vist com la mires

cada  vegada que  passa pel  replà.

Ves i simplement parla-li

Ella és algú a qui  adores .

Jo m´he  acabat acostumant, de bon rotllo,

a ser l´única a  qui tu  ignores

Quan sóc  algú que  realment t´estima.

Són coses  que  ja  he vist abans…..

Ets totes les  classes de  color  possible,

No hi ha res  que  tu no puguis demanar

La teva  ambició, les  teves promeses,

la teva addició a la  fama .

I avui dia,  on tothom  té el signe del dolar

escrit  darrera  el seu  nom .

Quan algú de veritat  t´estima

tu el tractes igual que als  altres

Així que continua  endavant  i aixeca´t.

T´importa una merda el  verí que escolliràs

O a la persona  a la que faràs servir.

Segurament hauria de ser jo no?

Segurament hauria de  ser jo  no?

Hi ha com una  mena  de trituració tranquila

que es cola  sigilosament per la teva  finestra

d´algú que  esta bojament enamorada de tu

i que tu mai ho sabràs

Recolliré  tota la  merda  del teu voltant

i ho deixaré  tot  ben polidet ,

I et deixaré en el mateix lloc en el que et vaig trobar.

Tranquil… que et comprenc

I la  versió destripada de l´Elliott

Don´t wake the scarecrow- Felice Brothers

En un dia durissim  com avui no podria haver trobat una  cançó més apropiada.

La tendresa  la  trobes on sempre menys  te l´esperes.

Que desgraciats són els que se la guarden!

Que es preguntin què hi guanyen i quants moments es perden!

No despertis a l´espantaocells

Amor: M´estimaries si et digués que  vaig néixer a contra-corrent,?

Si et  digués que  sóc  fill dels diners, dels diners dels blancs.

M´estimaries? M´estimaries?

Saps? Vaig  néixer al costat d´un petit riu molt xungo, en una ciutat molt pobra-.

Quan un xanxullero va  posar un tauló a  fora que deia: “PENSIÓ”

Li deien “ l´espantaocells”  i feia córrer una  casa de putes.

I jo hi vaig anar , esperant el meu torn en  aquelles escales trencades.

I em va prendre  aquella  noia  amb el cabell  daurat .

Vinga nano!  Despulla´t i deixa la roba  en aquella  cadira plegable,

En aquella  habitació tan freda…..

La teva  respiració es  retorçava com només ho saben fer els fantasmes

Tu em  vas  dir: A mi em dius que sóc “ La Dorothy  del  vestit vermell”

I el llit no  va parar de moure´s . I el llit no  va parar de moure´s

Ei Tracy: No voldràs despertar  a l´espantaocells  aquesta nit?

Bé… aquell home  acabaria entrant

Es  fa  dur  intentar viure decentment  xupant polles

Quan els  dies tristos de l´hivern   s´han instal.lat aquí

I la medicina per un adicte es diu heroína

Etr vaig  trobar  en el  bany .

I vàrem cuinar la teva  teva merda en  un bol de llautó

I em vas  començar dir “ el meu home de llautó”.

I vàrem començar a  fer plans per començar de nou,

Per començar de nou, per començar de nou.

Et vas guarder  un bitllet de  cent  dòlars

I em vas  dir  que et  senties com una gavina,

Que ens trobaríem a la  terminal de  busos

Amb  l´agulla,…

Potser  fariem cap a  Reno-….

On tu series   el meu  colom  en el desert,

I trobariem una  manera d´estimar-nos millor

Em vas  dir: nano… d´aquesta  manera vàrem guanyar l´Oest!!!

I el  sol  tenia el  roig de la sang

I el sol  tenia el roig de la sang

Ei Tracy: No voldràs despertar  a l´espantaocells  aquesta nit?

Però l´home  es  va posar a  plorar.

A ningú l´importa una merda quan un vagabund mor…

Però amor.. et vaig estimar a la llum d´aquella lámpara

Amb les teves  cuixes nues i amb l´aura dels  teus  cabells ben viva.

I mentre  duri la  meva  vida

Mai em treuré de  sobre els  teus cants de  sirena,

I tota  la  teva xerrera  sobre morirnos  joves,

Amb un pulmó de ferro i aquella  manera  tan boja de  fer les coses.

Però tu em vas  dir:

Simon.,,,, millor  em  quedo amb l´espantaocells  aquesta  nit

Simon.. pensó que será millor  que em  quedi  amb l´espantaocells aquesta nit.

GLEN HANSARD HER MERCY

Després de  dies  dificils a la feina  i un dolor als  talons  que  fa mesos que no 

m´abandona,  trobes aquesta  cançó  i , interiorment, dones les gràcies a tots els que estan amb tu i per tu.

Tan simple, tan senzill, tan màgic

La seva misericordia

Quan et passis el dia agenollant-te,

Quan  dubtis de les  teves pròpies facultats,

Quan estiguis preparat per la seva misericordia,

I quan  siguis digne d´ella,

No t´amoïnis: VINDRÀ

Quan t´escapis per la porta del darrera,

Quan creguis que ella ja no t´esperarà mai més,

Quan estiguis preparat per la seva misericordia,

I quan  siguis digne d´ella,

No t´amoïnis: VINDRÀ

Quan els ocells   encara estan afinant,

Quan l´alba trenca en la teva finestra,

Quan estiguis preparat per la seva misericordia,

I quan  siguis digne d´ella,

No t´amoïnis: VINDRÀ

VINDRÀ

Quan  estiguis  fet una puta merda,

Quan finalment tinguis el  teu cor obert

Quan estiguis  ensorrat,

Ensorrat i amb molts problemes,

Quan estiguis  perdut entre les escombraries

Perque encara queda  sucre en aquesta vella cullera,

Vinga! fem el nostre petit ball davant la  teva  habitació

Quan estiguis preparat per la seva misericordia,

I quan  siguis digne d´ella,

No t´amoïnis: VINDRÀ

Misericòrdia, Misericòrdia que  ve cap a tu,

Sent dins teu la seva bellesa com se t´apropa,

Ella  et deslligarà i farà que les  teves paraules siguin lliures

MIsericòrdia, MIsericòrdia

Misericòrdia, Misericòrdia que  ve cap a tu,

Sent dins teu la seva bellesa com se t´apropa,

Ella  et deslligarà i farà que les  teves paraules siguin lliures

Ahhh i uns postres ... aquesta  setmana han penjat un  altre  video dels Dawes... i quan  el  veieu  entendreu perque està penjat en aquest  mateix post.

la cançó la teniu traduïda en aquest mateix blog

LONG STRANGE GOLDEN ROAD- WATERBOYS

Després de  veure  vàries  vegades al Dylan , al Van Morrison, al Cohen , al Bruce, al Mark Knopfler, al Nick  Cave  i al mai prou estimat Tom Waits, només em mancava un clàssic a la meva gran col.lecció de  tòtems de  tots els temps. Sir Mike Scott.

I va ser dilluns  a la nit quan vaig descobrir que  hi han maneres i maneres

 d´envellir. 

I l´escocès envelleix  com  el bon whisky, a poc a poc, constant, conscient, lúcid,  i pletòric.

La lliçó de  rock & roll que ens  va  donar , coronat amb una excelsa versió del Purple Rain de Prince,  va ser  memorable.

El Mike està fent concerts en espais  mitjanets, amb un preu ( 3o euros) que  ja no cobren ni els Apache... Van a  disfrutar i no a  fer-se  rics. 

Com bon escocès sap disfrutar del seu  paisatge. I el seu  paisatge és la música,  veure´l riure amb els seus amics,  explicar que  havien entrat ell i el Steve Wickham a  una botiga de "flamenco",  cantar-li un  dels seus  últims "happy Birthday" al David Hood fent que  cada músic toqués un instrument que no era el seu. 

En definitiva, ser coherent  amb  la frase amb la que sempre  acabava els seus  discs " Thank you god, for life, love and music."

Pd.- Aquesta us la poso  amb la lletra  original. Va ser un privilegi escoltar-la en directe, una obra mestra de com es poden escriure grans , grans versos  per acabar dient  una veritat que sempre estorba: "Jo només  sóc un  grapat de  paraules  en  calçotets, i la majoria d´elles són  ficitícies" ( que  en prenguin nota alguns/nes "artistes ¿?"

Oh yeahhh

I was longing to be wooed

I was ready to be humbled

by the words that you had written

by the syllables you mumbled

yeah, I was ready in my heart

to have my heart invaded

by the fervour of your passion

yes, I came to be persuaded

But when I heard your ragged voice

something switched in my perception

and I knew I was the victim

of a beautiful deception

all my once exact beliefs

like tangled threads unravelled 

I walked out, stunned and liberated

and so began my travels

Keep the river on your right

and the highway at your shoulder

and the front line in your sights, pioneer

Keep your eye on the road

remember what you told her

this is all in code, my dear

You better get yourself a coat

said the handsome taxi driver

and he sighed like seven bridges

like a natural-born survivor

as we drove into the night

I could feel the forest jangling

all the choices laid before me

and their consequences dangling

We came upon a stricken ship

that must have once been splendid

the captain as he died said “Boys,

our revels now are ended”

I heard a wild holy band

playing jazz that was outrageous,

that invoked the days of rapture

when our love was still young and contagious

Keep the river on your right

and the highway at your shoulder

and the front line in your sights, pioneer

Keep your eye on the road

remember what you told her

this is all in code, my dear

In a dim-lit motel room

two sad lovers were discoursing

on the dignity of exile

and the merits of divorcing

she said “all certainty is gone”

but he leapt up, still denying,

cried “I won’t believe the flame I lit

is dead or even dying”

She left him drooling in the dust

and with rucksack packed begun her 

bitter journey to the border

which is where I wooed and won her

she was Aphrodite, Helen, Thetis,

Eve among the satyrs

She was Venus in a v-neck sweater

she was all that ever mattered

Keep the river on your right

and the highway at your shoulder

and the front line in your sights, pioneer

Keep your eye on the road

remember what you told her

this is all in code, my dear

Like Dean Moriarty’s ghost

I came in quest of secret knowledge

in the winter of my journey

to a crumbling Druid college

there I read the books of lore

and contemplated in seclusion

but I took my leave embittered, 

still in love with my illusions

In the drizzling Irish rain

as a tender dawn was breaking

in a doorway I stood spellbound by

the ancient music they were making

I took my breakfast with the Gods

on a blushing summer morning

till a wind blew them all away

I had misread every warning

Keep the river on your right

and the highway at your shoulder

and the front line in your sights, pioneer

Keep your eye on the road

remember what you told her

this is all in code, my dear

Under cold electric light

I watch the scenes mutating

like an old time frontier ballad

or a carousel rotating

As if in a moment from a film

with astonishing precision

the camera zooms in close

and a figure comes into vision 

I’m in Tokyo, it’s dawn

and it’s raining hallelujahs

down the bright-lit neon canyons

along the sidewalks of Shibuya

I’m trying to take a stance

and rise above my contradictions

but I’m just a bunch of words in pants

and most of those are fiction 

Keep the river on your right

and the highway at your shoulder

and the front line in your sights, pioneer

Keep your eye on the road

remember what you told her

this is all in code, my dear

DAWES-THINGS HAPPEN

A aquestes  alçades de l´any , tot i que no  he escoltat encara els  nous Cds del Josh Ritter, Glen Hansard  i d´altres  que no  han sortit encara,   crec  que  cap
d´ells podrá treure el  títol del “meu disc de l´any” a aquesta obra  d´art amb lletres  ben  grosses.

Del disc “ All your favorite Bands”  ja n´he traduït la que  dóna  nom al disc  i el “waiting for  your call”.

Ara  toca  la  volta a la que  va ser el primer  single i  fins ara únic  video oficial
d´aquest álbum. A títol de  curiositat  mireu el  video del Letterman, que els  va convidar en un dels  seus últims  programes, per alguna cosa deu ser.

És una de les  cançons  "per donar ànims", més maques  i més sinceres que  he escoltat mai.

Enjoy it my friends!

COSES  QUE PASSEN

Podria  seguir parlant o  també podría parar,

portar a  col.lació algun record

fins que  sortissin  fora  totes les llàgrimes.

podríem analitzar a consciència tots els detalls

de les  altres  persones que  hi estan involucrades.

El   veritable  crim  seria pensar

que la  culpa sempre és només d´una sola persona.

Com una  signatura  honesta  en una  identitat  falsa

com tenir  mala consciència  en una declaración d´innocència,

Pots  simplement ignorar-ho, treure-t´ho del cap

Però…

No és  divertida la manera  com  el passat no deixa descansar res?

Mira…

El que ara  farem será fer una llista de  totes  les  coses

per les que el món t´ha  fet passar .

Aixecarem  la  nostra   copa    per tota  aquella  gent

amb la que  ja no et  parles.

No  sé  què més voldries que jo et digues:

Nano: son coses que  passen ,

 I sempre  ha passat el  mateix.

En un  moment   diferent,

En una  situació  diferent

Podría  lamentar la mort de qui ja no sóc,

Així que  condueixo fins a Oakland

Per donar un bon cop d´ull al passat

I fer unes petites correccions als meus plans d´atac

Mira…

El que ara  farem será fer una llista de  totes  les  coses

per les que el món t´ha  fet passar .

Aixecarem  la  nostra   copa    per tota  aquella  gent

amb la que  ja no et  parles.

No  sé  què més voldries que jo et digues:

Nano: son coses que  passen ,

 I sempre  ha passat el  mateix.

Saps què?

Crec que aniré a  veure a la Lily,

Veuré què tal li va la vida

Ja no puc  suportar més la  manera en  la que  em sento,

No, no crec  que ningú pugui.,..

Algunes  vegades sóm amants,

D´altres  vegades només som amics,

l´esperança del magnetisme

entre dos  carrerons  sense  sortida

Mira…

El que ara  farem será fer una llista de  totes  les  coses

per les que el món t´ha  fet passar .

Aixecarem  la  nostra   copa    per tota  aquella  gent

amb la que  ja no et  parles.

No  sé  què més voldries que jo et digues:

Nano: son coses que  passen ,

 I sempre  ha passat el  mateix.

una joia oculta TOWNES VAN ZANDT-COWBOY JUNKIES- TO LIVE´S TO FLY

Tenia unes  ganes boges de  traduir aquesta  peça d´un dels meus ídols, el venerable  ja difunt Townes Van Zandt.

Deia Bukowski que  a la  vida només hi han dues coses  que perduraran per sempre: les putes  i els borratxos , i cada  dia que passa m´espanta més estar-hi d´acord.

Els borratxos  fugen de la  realitat  perque la coneixen.

Les putes són la  realitat.

Tothom es ven .-  Les dones més senyores  de les senyores  han follat per així conseguir alguna cosa ( encara que només que les deixessin en pau una setmana). I els homes sempre  els  han agradat les putes  perque en aquest  cas la transacció és neta.-

I el que  aconseguim en els dos casos  és un plaer inexacte no exempt d´alguna mena de dolor. Però d´alguna manera acceptem el joc de viure i no el de viure veient com juguen els altres.

Townes  Van Zandt era de la tribu  dels “mamacalents”, però hem d´agrair-li eternes preciositats com aquesta, tan maca, tan dura, tan sincera, una obra mestra de la poesia,  de la bona, de la que et noqueja…. No  em refereixo a la poesía amb la que et vols fer especial, si no aquella poesía en la que demanes  ajuda perque no et deixin mai sol.

Oh yeahhh

VIURE ÉS  VOLAR

No et diré que t´estimo nena.

No et dire que et  necessito  nena,

Però ara  et prendré

I  no pateixis que no et faré cap mal.

Perque  viure és majoritàriament perdre el temps,

I jo  vull  perdre el temps que em  toqui a mi,

Però mai t´acaba  sentant massa  bé

Així que  fas que  tot plegat no s´allargui .

Amor, ets igual de  suau que  el  cristall

I jo seré un  cavaller,

Tenim tot aquest cel per poder-ne parlar,

I tota  aquesta  terra  per estirar-nos-hi

Hi han   dies  bons  i dies dolents

com la pluja  que cau

sobre un  tambor de  conga .

Oblida-ho gairebé tot.

Recorda´n només alguns

Però no li donis l´esquena a  res,

Perque “tot “ no és  suficient

I no tenir  res

Es fa difícil de  suportar.

Allà on  hagis  estat  t´ha sentat bé

Però ara  ja   ha marxat,

Tot el que  has de guardar sempre

És les  ganes d´arribar-hi.

Perque  viure és  volar,

De vegades  volarem alt,

De vegades  volarem  baix ,

Però fes el  favor

D´espolsar la pols de les teves  ales

I treu-te la son dels  teus ulls.

Diré adéu a tots els  meus amics,

Ara és hora de marxar un alter cop,

Pensar  en tota   aquella  poesía

I intentar-hi  trobar la música.

Segur  que trobaré a  faltar “ el sistema”

El fons està molt abaix

I la veu  ha de  sonar  ben clara

Però no paga la pena pensar-hi massa

En les coses que deixem enrera.

Jo hauré  marxat

Però vindré  aviat

I ho faré portant-vos  totes  les  melodies

I tots  els  ritmes  que hi pugui trobar

Tots  tenim forats  que omplir ,

Aquests  forats  són  la nostra realitat,

Alguns  cauen  sobre  teu com una  tempesta,

Alguns els  acabes cavant  tu mateix.

Però no oblidis mai

Que  ets tu qui  té el dret d´escollir,

Que és el  teu temps

El que  has de pendre.

Alguns el  gasten  capbussant-se en el mar,

Alguns  el  gasten  picant i picant pedra.

Perque  viure és  volar,

De vegades  volarem alt,

De vegades  volarem  baix ,

Però fes el  favor

D´espolsar la pols de les teves  ales

I treu-te la son dels  teus ulls.

Richard Hawley- Heart of Oak

Aquest migdia  he tingut una  conversa hiper  interessant amb el meu amic  Pedro , un gran paio a qui m´estimo molt.

Sempre he entès  una bona conversa  com la millor  escola d´aprenentatge. No parlo de monòlegs bi-direccionals on ningú  es mourà del seu castell de  defensa. Em refereixo a  voler saber.

La conversa la  hauríem de  titular com “ desmuntant les frases  fetes” i la podríem  acabar dient “ em cago amb la puta mare que  va parir a qui les  va inventar”, perque   fa propostes irreals, més properes als  super-homes o  directament a les utopies que  alguns tenen l´indecència de defensar. I no parlo d´independència que  directament me la sua…

Parlo de les  frases  fetes  amb les que ens intentem definir  i que a l´estar socialment acceptades no les  hem de  defensar i ningú les pot rebatre. Absolutament res és  subversiu.

Però quan algun fet trastoca la calma( una  casualitat, un abandonament, un error, un desgast , la  rutina…) aleshores perdem els papers perque ningú ens  ha entrenat per la veritat.

Les frases  fetes  no tenen ni tindran mai  un  equivalent amb el que sentim.

I aleshores  venen els  refugis, les  fugides cap endavant, la necessitat de crear-nos un món amb uns actors que són ficticis,   i en el pitjor dels  casos el  silenci que s´alimenta amb la lucidesa més trista , la que no pots compartir perque no et poden veure dèbil.

Aquí el Pedro  ha recordat magistralment la  peli de Pixar “ inside Out” i com la  tristesa és absolutament necessària  perque hi hagi  alegría, les coses espatllades   mai han  sigut belles, si es poden, s´han d´arreglar.

Gràcies amic  per  una estona tan ben parida!.

I ara una  cançó  que em mola  , d´un gentleman que també fa cançons faciletes, sense  més tragèdies que les estrictament  inevitables, no les que ens  inventem  perque ens compadeixin

UN COR DE  ROURE (.)

Per mi  ets la més bella,

Com   la poesía de l´Owen,

I et desitjo que  tot et vagi bé

El meu  cor de  roure.

Quan  vas  cantar “ el golf de Biscaia”,

Vas  arrastrar a tot el món sencer,

Vas  fer sospirar al propi  vent

A través de  tots els cors

Fets de  roure.

Jo  sempre estaré al  teu costat.

El meu cor de  roure!

El meu cor de roure!

Per mi ets la més bella

Com la poesía del Blake

I et desitjo que  tot et vagi bé

El meu  cor de  roure.

Un roure  fort i amb bon cor

Amb els  braços sempre oberts

Cantant a  tots els  cels

Amb una  ànima  ben ponderosa,

Amb un cor fet de  roure

Que no pot ser ni comprat ni venut

El meu cor de  roure!

El meu cor de roure!

Tu ets la guardiana de la flama

En una época on  moltes coses

Estan en joc .

I et desitjo que  tot et vagi molt bé

El meu  roure  fet de  cor pur,

Que no pot ser ni comprat ni  venut

No  un cor  fet de  roure

I entre els petits aglans

Creixen els  roures més poderosos

El meu cor de  roure!

El meu cor de roure!

CARLY RITTER- THE LAMB

Com m´ agrada aquesta  dona!

Fa cançons senzilles, emotives i sense  aquell  rastre pajillero-mental-mireumequebosóc  que  tant m´irrita.

Sempre preferiré un “ ho sento no en sé més” que l´amagatall fictici de les metàfores  que només les  entén qui les fa  i el dròpul que es  presta a aplaudir-les , sempre que el “metaforero” sigui ràpid  en tornar-li el compliment…. Buajjj, quanta falsedat joder!....

I lo  tranquilet que està un només  amb els més íntims….

Per tots vosaltres, íntims meus,  la  futura  gran dama del folk-country americà… Mrs Carly Ritter-

Pdt: Ah… I no tingueu  mai  vergonya en dir que esteu fets una puta braga I que necessiteu petons. De vegades no ens en donen simplement perque no els demanem.

El xai

El paisatge  més trist que  vaig veure mai 

va ser el d´un xai que estava totalment sol
 en una  vall propera,

No tenia mare, no tenia pare i no tenia  

cap  pastor  que el dirigís on anar.

El xai  es va quedar  quiet com un  moribund 

si no  hagués estat per les tremolors

Que li  sacsejaven  tots els ossos.

Estava espantat de prendre un camí 

que l´allunyés encara més de  casa  seva.

Encara no entenc  com  va poder arribar allà 

en aquella  nit amargament  freda

O per què no va venir  ningú 

per tornar-lo de  volta a l´estable.

Jo només  sé que  en  aquells  ulls

  hi havia una mirada  que  conec prou bé

I que només poden explicar   les ànimes  que  han viatjat

a través d´aquest  camí  tan ple de  foscor.

Mira xai meu: Jo  també   he estat on ets tu.

Oh xai i  saps que no et puc  ajudar,

Perque oh  xai perdut…

Jo  també estic  perduda!

Quan  vaig cridar-lo ningú  va respondre

així que em vaig estirar per descansar ,

el vent udolava a través de la vall

i el  meu cor  bategava  sobre el meu pit.

A la llum de la primera  alba el  xai  havia marxat,

I tot i que al cap  i a la  fi no em sentia   gens  bé,

Em vaig agenollar   per resar

Oh xai meu: Jo  també   he estat on ets tu.

Oh xai i  saps que no et puc  ajudar,

Perque oh  xai perdut…

Jo  també estic  perduda!

Jo també estic perduda!

BREAK YOUR HEART-NATALIE MERCHANT

Per començar la meva 21ª temporada laboral  he escollit  aquesta  cançó de la meva adorada  i venerada Natalie Merchant, una artista  coherent com n´he vist poques.

És una  cançó antiga , i  és una  cançó  trista, però executada amb una terriblement bella  i atemperada sensibilitat, la sensibilitat tranquila , la que no us necessita, la que us espera per quan volgueu.

TRENCAR  EL TEU COR

Oh.. veus a molta   gent abatuda  en la  desesperació,

Veus la seva desil.lusió    arreu

L´esperança de que la  seva   mala sort canviará

es  fa una  mica  més  difícil  cada  dia  que   passa

La   gent   s´esforça,  la gent lluita

Pels plaers  més simples de la  seva  vida,

Però els problemes  venen per totes  bandes

I això és una mica  més del que tu pots  suportar.

Sé  que  tot  això  fa  mal,

Sé que  trencarà el teu cor,

La manera   com van les  coses ,

La manera en la que   han anat,

La manera en la que les coses sempre  han anat.

La  gent  superficial,

La gent que només pensa en si mateixa,

Mira com  es trepitgen per les seves recompenses,

Amb res  que sigui amable en el seu cap,

Pots  veure-ho  tot en el  seus  ulls.

La gent sense  cap mena de pietat,

La gent  cruel,

El mal  que pot arribar a  fer  certa  gent,

Plena  d´odi,

Plena d´orgull

Sembla  suficient perque puguis perdre el cap

Sé  que  tot  això  fa  mal,

Sé que  trencarà el teu cor,

La manera   com van les  coses ,

La manera en la que   han anat,

La manera en la que les coses sempre  han anat.

Que no s´estengui el descontent,

Que no s´estenguin les mentides ,

No cometis els seus  mateixos errors

En la teva propia vida.

Saps  que l´amor,

Per  petit que  sigui,

Sempre et fa  sobreviure.

Sé  que  tot  això  fa  mal,

Sé que  trencarà el teu cor,

La manera   com van les  coses ,

La manera en la que   han anat,

La manera en la que les coses sempre  han anat.

Que no s´estengui el descontent,

Que no s´estenguin les mentides ,

No cometis els seus  mateixos errors

En la teva propia vida.

No perdis  mai el respecte per  tu mateix,

No perdis  el  teu orgull,

I no pensis  mai que la  gent 

Escollirà estar  del teu costat.

Oh,, no.,

The Lions- Girl from the north country

Si la setmana passada atacava a la Ost de True Detective ( prometo traduir-vos algun dia a la  gran Lera Lynn) aquesta setmana he començat amb l´Original Soundtrack de "sons of anarchy"... on després de trobar-me a un immens White Buffalo  he   revisitat  grans  versions de clàssics  fets  per aquests The Lions que  sincerament desconec.

La versió però que  fan  del Girl from the North Country de  Dylan és bestial

A més em ve que ni al pèl.  Estic molt content. Avui ha estat un dia de  grans grans noticies de   persones a les que m´aprecio moltissim

Oh yeahhh..

i no perdré l´ocasió de  sentir-lo dir

Remember  me  to one who lives there. She once was a true love of mine