Escric aquestes línees quan ja he acabat de traduir ( després de moltes hores)
l´últim magnífic i sensacional treball del Leonard Cohen.
I m´he posat a plorar com un nen imaginant que potser algú de vosaltres es pot emocionar amb aquestes traduccions...
No hi ha res més sensacional que donar emocions i estar disposat a rebre les que et donin.
Només cal acabar amb una paraula " Al.leluia" que en el meu idioma vol dir:
moltes gràcies a tots.
A
poc a poc(.)
Disminueixo
la velocitat de la melodia,
mai
em va agradar que anés ràpida,
tu
volies arribar-hi aviat.
Jo
volia arribar-hi l´últim
No
és perque jo sigui vell,
no
és per la vida que he portat,
sempre
em va agradar a poc a poc
Això
és el que em va dir la mare.
M´estic
cordant les sabates
però
no vull córrer.
Hi
arribaré quan toqui,
no
necessito cap pistola
que
em doni la sortida.
No
és perque jo sigui vell,
no
són coses que faci un moribund
Sempre
em va agradar a poc a poc,
anar
a poc a poc
està
a la meva sang.
Sempre
em va agradar anar a poc a poc,
mai
em va agradar anar ràpid,
amb
tu s´hi ha d´anar,
amb
mi s´ha d´acabar
No
és perque jo sigui vell,
no
és perque ja estigui mort
sempre
em va agradar a poc a poc
Això
és el que em va dir la mare.
Tots
els teus moviments són lleugers
totes
les teves corbes són cenyides,
deixa´m
si us plau que agafi aire,
em
pensava que teníem tota la nit
M´agrada
prendre´m el meu temps
M´agrada
quedar-m´ho mirant
abans
no se´n vagi,
un
cap de setmana en els teus llavis
tota
una vida a la teva mirada.
Sempre
em va agradar anar a poc a poc,
mai
em va agradar anar ràpid,
amb
tu s´hi ha d´anar,
amb
mi s´ha d´acabar
No
és perque jo sigui vell,
no
és per la vida que he portat,
sempre
em va agradar a poc a poc
Això
és el que em va dir la mare.
Disminueixo
la velocitat de la melodia,
mai
em va agradar que anés ràpida,
tu
volies arribar-hi aviat.
Jo
volia arribar-hi l´últim.
Així
que nena deixa´m anar
Volen
que tornis a la ciutat
En
el cas que ho vulguin saber
diré
que jo només estava intentant
anar
més a poc a poc.
Gairebé
com la tristesa
Vaig
veure gent passar gana,
Hi
havien assassinats
Hi
havien violacions.
Els
seus pobles estaven cremant
I
ells intentaven escapar
No
vaig poder trobar les seves mirades,
Estava
mirant les meves sabates,
Era
molt àcid, era tràgic.
Era
gairebé com la tristesa
Era
gairebé com la tristesa
He
de morir-me una mica
entre
cada conspiració assassina
I
quan he acabat de pensar
He
de morir-me del tot.
Hi
han tortures,
Hi
han assassinats
Hi
han totes les meves males critiques
La
guerra, els nens desapareguts
Oh
Senyor
Era
gairebé com la tristesa
Era
gairebé com la tristesa
Tot
i que vaig deixar
Que
el meu cor es congelés
Per
mantener-me allunyat
De
tanta podridura,
El
meu pare em diu que sóc un escollit,
La
meva mare diu que no.
Vaig
escoltar la seva historia
Sobre
els gitanos i sobre els jueus,
Estava
bé i no era gens avorrida
Era
gairebé com la tristesa
Era
gairebé com la tristesa
No
hi ha cap Déu en el cel
Ni
cap infern allà sota.
Això
ho diu el gran mestre
De
que tot està per conèixer.
Però
jo he tingut aquella mena d´invitació
Que
un pecador no pot refusar,
Sembla
com si fos la salvació
És
gairebé com la tristesa
És
gairebé com la tristesa
Samsó
a Nova Orleans
Tu
vas dir que estaves amb mi.
Tu
vas dir que eres el meu amic.
De
veritat estimes la ciutat
o
només ho feies veure?
Tu
vas dir que estimaves els seus secrets
i
les seves llibertats es van suspendre.
Ella
era millor que Amèrica.
Això
és el que et vaig escoltar dir.
Tu
vas dir: com pot haver passat això?
Tu
vas dir: com pot ser?
Els
que van quedar....
tots
sense cap honor
en
el pont de la pobresa.
I
nosaltres que vam plorar
per
una mica de pietat
des
del fons del forat on vàrem caure,
va
ser la nostra pregària
tan
maleïdament indigna
que
el FILL( Jesús) la va refusar?
Així
que … reuniu a tots els assassins,
agafeu
a tothom que estigui a la ciutat
poseu-me
al costat d´aquells pilars
i
deixeu-me que enderroqui el temple.
I
el Rei.... tan amable i solemne
porta
una corona ensangonada
poseu-me
al costat d´aquella columna
i
deixeu-me que enderroqui el temple.
Tu
vas dir: com pot haver passat això?
Tu
vas dir: com pot ser?
Les
cadenes s´han desfet del cel
i
ara les tempestes
son
salvatges i lliures.
Hi
han altres maneres de respondre
(
certament és veritat)
Però
jo...
ara
estic encegat de mort i indignació
i
no hi queda cap lloc per tu-
Hi
ha una dona a la finestra,
i
un llit a Tinsel Town.
T´escriuré
quan tot s´hagi acabat.
Ara....
deixeu-me
que enderroqui el temple
Un
carrer
Jo
acostumava a ser el teu borratxo preferit,
era
bo per fer-te riure un cop més.
Aleshores
se´ns va acabar la sort,
quan
la sort era l´única
cosa
que havíem tingut.
Et
vas posar l´uniforme
per
lluitar en una guerra civil.
Estaves
guapissima de la mort.
No
m´importava
en
quin bàndol lluitaves .
No
va ser del tot fàcil
quan
et vas aixecar i vas fotre el camp,
però
em guardaré aquesta petita història
per
un altre dia de pluja.
Jo
sé que la càrrega és molt pesada
quan
la feies rodar a través de la nit
Alguna
gent dirà que està buïda
però
això no vol dir que sigui lleugera.
Em
vas deixar amb els plats per fregar
i
amb un nen al bany
T´has
compromès amb les milícies
i
portes el seu camuflament.
Tu
sempre vas dir que érem iguals,
així
que deixa que marxi amb tu
com
un extra en la seqüela
a
la vella bandera americana.
Nena.
No m´ignoris.
Erem
fumadors. Erem amics.
Oblida
aquella manida història
de
traició i venjança.
He
vist el fantasma de la Cultura
amb
números al seu canell.
Dona
la benvinguda
a
alguna nova conclusió
en
la que cap de nosaltres
hi
ha caigut.
He
plorat per tu aquest matí
i
ploraré per tu una altra vegada
però
no sóc responsable del dolor
així
que, si et plau,
no
em preguntis quan.
Allà
podran haver-hi vi i roses
i
magnums de xampany
però
nosaltres mai més,
però
nosaltres mai més
tornarem
a estar igual de borratxos.
La
festa s´ha acabat
però
jo he caigut dempeus.
Em
quedarà en aquesta cantonada
on
acostumava a haver-hi un carrer.
Vaig
estimar-te alguna vegada?
Vaig
estimar-te alguna vegada?
Vaig
necessitar-te alguna vegada?
Vaig
lluitar per tu alguna vegada?
Alguna
vegada vaig voler fer-ho?
Vaig
deixar-te alguna vegada?
Alguna
vegada vaig ser capaç?
Estem
escara recolzant-nos
en
aquella vella taula?
(
x 2)
va
estar consolidat alguna vegada?
Es
va acabar alguna vegada?
Encara
està plovent
des
del passat novembre?
Els
llimoners floreixen
on
ho deurien fer els ametllers.
Vaig
ser jo alguna vegada
algú
que va poder-te estimar per sempre?
(
x2)
Vaig
estimar-te alguna vegada?
Té
això alguna importància?
Vaig
lluitar per tu alguna vegada?
No
necessites respondre
Vaig
deixar-te alguna vegada?
Alguna
vegada vaig ser capaç?
Estem
escara recolzant-nos
en
aquella vella taula?
(x2)
Oh..
Mare de Déu!
Va
ser dur estimar-te?
No
ho vaig intentar?
Va
ser dur estimar-te?
No
ho vaig intentar?
Et
vaig abraçar un petit moment
Oh..
Mare de Déu!
Oh..
Mare de Déu!
Et
vaig portar a l´estació
i
mai et vaig preguntar per què.
Et
vaig portar a l´estació
i
mai vaig preguntar per què
Et
vaig abraçar un petit moment
Oh..
Mare de Déu!
Oh..
Mare de Déu!
Tots
els nois et diuen adéu
intentant
que els facis cas.
Tots
els nois et diuen adéu
intentant
que els facis cas.
Et
vaig abraçar un petit moment
Oh..
Mare de Déu!
Oh..
Mare de Déu!
Va
ser dur estimar-te?
No
ho vaig intentar?
Va
ser dur estimar-te?
No
ho vaig intentar?
Et
vaig abraçar un petit moment
Oh..
Mare de Déu!
Oh..
Mare de Déu!
No
té importància
La
guerra estava perduda,
l´acord
estava signat.
No
em van agafar
Vaig
creuar la línea.
No
em van agafar
tot
i que molts
ho
van intentar.
I
ara estic vivint
entre
vosaltres
ben
disfressat
Vaig
haver de deixar
enrere
la meva vida,
vaig
cavar algunes tombes
que
no trobareu mai.
La
història s´explica
amb
fets però també
amb
mentides.
Jo
tenia un nom
però
no té importància.
No
te importància.
No
té importància
La
guerra estava perduda,
l´acord
estava signat.
Hi
ha una veritat que viu
hi
ha una veritat que mor
Jo
no en conec cap
així
que no té importància.
La
teva victòria
va
ser total.
N´hi
han alguns
entre
vosaltres
que
van pensar
quedar-se.
Una
crònica
de
les nostres petites vides,
els
vestits que portàvem,
les
nostres culleres,
els
nostres ganivets.
Els
jocs de la sort
als
que els nostres soldats
van
haver de jugar.
Les
pedres que vam tallar.
Les
cançons que vàrem composar.
La
nostra llei sobre la pau
que
és la que comprèn
que
un marit dirigeix
mentre
que la dona mana.
I
totes aquestes són
les
expresions
de
la dolça indiferència
a
la que alguns diuen
amor....
La
gran indiferència
a
la que alguns diuen...
Fe.
Però
nosaltres teníem noms
molt
més íntims.
Noms
més profunds
i
noms més veritables,
que
per mi eren la meva sang
i
que per vosaltres
només
són pols.
No
hi ha cap necessitat
de
que això hagi
de
sobreviure.
Hi
ha una veritat que viu
hi
ha una veritat que mor .
No
té importància.
No
té importància.
Jo
visc la vida
que
he deixat enrere.
Hi
ha una veritat que viu
hi
ha una veritat que mor
Jo
no en conec cap
així
que no té importància.
No
podia matar
de
la manera
que
mateu vosaltres .
No
podia odiar.
Ho
vaig intentar
i
vaig fallar.
Em
vàreu entregar.
Com
a mínim
ho
vàreu intentar.
Us
vàreu posar al costat
de
tots aquells
als
que odieu.
Aquest
era el vostre “cor”
aquesta
plaga de mosques.
Aquesta
va ser una vegada
la
vostra veu,
aquest
bol de mentides
Els
vàreu servir molt bé.-
No
n´estic sorprès.
Són
de la vostra parentela
Són
tots del vostre estil.
No
té importància.
No
té importància.
Jo
vaig haver de viure la vida
que
he deixat enrere.
La
història s´explica
amb
fets però també
amb
mentides.
Sou
els amos del món
així
que no té importància
No
té importància
No
té importància.
Jo
visc la vida
que
he deixat enrere
I
la visc en plenitud
la
visc profundament
a
través de les capes del temps
que
vosaltres
no
podeu diferenciar.
La
meva dona està aquí,
els
meus fills també.
Les
seves tombes estan
salvaguardades
de
fantasmes com vosaltres.
En
llocs molt profunds,
amb
les arrels
ben
entrellaçades
Jo
visc la vida
que
vaig deixar enrere
La
guerra estava perduda,
l´acord
estava signat.
No
em van agafar
Vaig
creuar la línea.
No
em van agafar
tot
i que molts
ho
van intentar.
I
ara estic vivint
entre
vosaltres
ben
disfressat
Nascut
encadenat
Vaig
néixer encadenat,
però
em van treure d´Egipte,
estava
lligat a una càrrega,
però
la càrrega va ser lliberada.
Senyor...
Ja
no puc guardar més temps
aquest
secret.
“
Benaurat”
és el nom,
el
nom que ha de ser elogiat.
Vaig
fugir cap al marge
del
poderós mar del dolor
perseguit
pels genets
d´un
cruel i obscur règim,
però
les aigües es van separar
i
la meva ànima es va canviar de bàndol,
lluny
d´Egipte,
lluny
dels somnis del Faraó.
Paraula
de totes les paraules,
mesura
de totes les mesures.
“
Benaurat”
és el nom
el
nom que ha de ser beneït,
escrit
en el meu cor
en
cartes ardents.
És
tot el que conec.
No
puc llegir tota la resta.
Vaig
ser un gandul amb la meva ànima.
Quan
vaig sentir que tu podies usar-me
vaig
seguir-te molt de prop,
però
la meva vida continuava igual,
però
aleshores tu em vas mostrar
el
lloc on havies estat ferit,
en
cada àtom
“
Trencat”
és el nom...
Estava
sol en el camí,
el
teu amor era molt confús,
tots
els meus mestres van dir
que
em tenia que enganyar a mi mateix,
però
en les mans
d
´ aquella sensual il.lusió ,
una
dolça ignorància
va
unificar el Nom
Paraula
de totes les paraules,
mesura
de totes les mesures.
“
Benaurat”
és el nom
el
nom que ha de ser beneït,
escrit
en el meu cor
en
cartes ardents.
És
tot el que conec.
No
puc llegir tota la resta.
He
escoltat com l´ànima es desplegava
en
les cambres del seu anhel,
i
l´amarg licor s´endolceix
en
aquesta copa feta a cops de martell.
Però
totes les escales de la nit
han
caigut,
i
ara només hi ha foscor
per
poder elevar cap al cel
aquest
anhel
Paraula
de totes les paraules,
mesura
de totes les mesures.
“
Benaurat”
és el nom
el
nom que ha de ser beneït,
escrit
en el meu cor
en
cartes ardents.
És
tot el que conec.
No
puc llegir tota la resta.
Fas
que continuï cantant (.)
Fas
que continuï cantant,
tot
i que totes les noticies siguin dolentes
Fas
que continuï cantant
l´única
cançó que sempre he tingut
Fas
que continuï cantant
des
de que el riu es va morir ,
Fas
que continuï pensant
sobre
els llocs
on
ens podíem amagar.
Fas
que continuï cantant,
tot
i que el nostre món ja no existeix
Fas
que continuï pensant
que
m´agradaria continuar.
Fas
que continuï cantant,
encara
que tot sembli tan trist,
Fas
que continuï cantant,
l´himne
de l´Al.leluia
Fas
que continuï cantant,
com
un presoner a la seva garjola
Fas
que continuï cantant,
com....
“t´he
demanat perdó per mail”.
Fas
que continuï desitjant
que
el nostre amor petit
pugui
durar,
Fas
que continuï cantant,
com
totes aquelles persones
del
passat
Fas
que continuï cantant,
tot
i que el nostre món ja no existeix
Fas
que continuï pensant
que
m´agradaria continuar.
Fas
que continuï cantant,
encara
que tot vagi tan malament
Fas
que continuï cantant,
la
cançó de l´Al.leluia
